|  | | MeteoMoià |  | | Meteo l'Estany |
 | | Radar |  | | Meteosat | |
|
|  | | Previsió per a demà |  | | Previsió per a demà passat | |
|
| |
Anònim va escriure "Festa del porc – Moià
El passat dissabte dia 18 d’abril va tenir lloc la 3ª edició de la festa del porc al Moli Nou de Moià. Una festa popular que, lluny de pretendre fer cap apologia de la matança d’un animal, té un important caire tradicionalista. A la festa hi va haver una gran diversitat d’activitats i propostes per a tots els públics i edats, des de taller i concurs infantil de dibuix, passant pel popular quinto, fins a diverses actuacions musicals (jazz, hip-hop, música de sempre i electrònica). Entre l’important volum d’activitats, cal destacar els JOCS RURALS, que sense buscar un guanyador, l’objectiu és passar una bona estona tot fent poble i recuperant la utilització d’eines del camp (com el llançament de bala de palla amb forca o l’estellament de troncs), o l’antic tir al roc practicat fa anys a Passarell, entre d’altres."
|
Enviat per Redaccio el Dissabte, 25 abril a les 13:33:48 (116 Lectures)
(Llegir més... | 6317 bytes més | Puntuació 0)
|
|
La Paraula i la Dansa en la Passió de Crist. Per cinquè any consecutiu, Castellterçol s’entrena dia i nit per representar el dissabte Sant 10 d’abril la paraula i la dansa en la passió de Crist, més conegut popularment com la dansa de la Moixiganga.
Un any més, l’espectacle compta amb la col·laboració d’un total d’uns 35 balladors, del Grup de Graellers de Castellterçol, 3 narradors, 8 persones en l’equip artístic (direcció, atrezzo, imatge, …) i la direcció tècnica del Grup Nou de Teatre, a més dels respectius col·laboradors del poble. Un total aproximat de 80 persones.
Aquesta dansa es remunta a molta anys enrere en la que a través d’un seguit d’exercicis gimnàstics, els personatges representen els passos de la Passió. L’Esbart Rosa d’Abril, l’associació organitzadora, n’ha fet la seva pròpia adaptació a través d’uns diàlegs inèdits i d’unes figures adaptades de l’original.
Durant els darrers anys, aquest espectacle ha reunit centenars de persones al voltant de la plaça Vella de Castellterçol. La Moixiganga consta de tres parts: la processó amb torxes, amb música de timbals i gralles i participació del poble; la narració dels càntics de Daniel i el ball de la Moixiganga precedit de l’explicació de cada una de les figueres de la Passió de Crist que es representa.
|
Ens trobàvem davant la fonda de St. Quirze de Safaja a les 8,45 del mati del dissabte 28 de març de 2.009. El Francesc Ayats, autor del blog http://senderismedestarpercasa.blogspot.com/ ,la Irene Tironi Laporte, veïna de Sant Bartomeu de Grau i la nostra sherpa per l’altiplà del Lluçanès ; la Paqui Cabezas Carrasco, el Tomàs Irigaray i López, en Feliu Añaños i Masllovet, l’Antonio Mora Vergés,el Santiago Moya i l’Antoni Uriz.
El Servei meteorològic de Barcelona havia predit pluges dissabte a la tarda, coneguda l’escassa fiabilitat que mereix aquest “servei nacional”, anàvem tots ben preparats: capellines, anoracs amb caputxa,....una vegada més la nostra previsió ens salvaria d’una mullada excepcional.
Deixàvem un vehicle a St. Quirze, i fèiem el recorregut fins a Sant Martí de Centelles amb els altres dos; a les 9,30 estava previst que fóssim dalt del Castell, a les 10,30 a l’ermita de la Mare de Deu del Roser de Barnils, a les 11,30 a la masia del Bosc on esmorzaríem, .... ràpidament varem acumular un retard de 30 minuts que no recuperaríem en tot el mati ; havia de rendir-me a la fascinació que el Castell de Sant Martí exerceix sobre tothom !
Esmorzàvem sota una fina pluja davant l’ermita de la Mare de Deu del Roser de Barnils, sembla que des de la nostra darrera visita l’edifici ha estat objecte de reformes.
Quan passem per la masia del Bosc la pluja s’intensifica i ens aixopluguem una estona sota un porxo de la casa, davant de l’era i la petita ermita dedicada a la Mare de Déu de la Concepció; retornem a la pista i seguim pel costat de la riera superant en paraules del Feliu Añaños i Masllovet, una “ gimcana” d’arbres caiguts en el darrer hivern, i que possiblement romandran en la mateixa situació fins a la consumpció i/o l’inevitable incendi si l’estiu es presenta calorós.
El Moli Nou està en un estat d’absolut abandó que sembla créixer sota un dia gris i plujós. El Francesc se’n dol mentre recull imatges del saltant d’aigua que li cal fer al Tenes en el seu camí vers St. Quirze de Safaja; el cabal ens obliga a improvisar una passera per superar el llit del riu.
|
|
Moià: Moià comença a rebre el subministrament de Gas Natural
|
|
El municipi de Moià ha començat a rebre el subministrament de Gas Natural. La companyia ha invertit 7,2 milions d'euros per construir l'eix Caldes de Montbui- Sant Feliu de Codines -Castellterçol i Moià, de 24 quilòmetres de longitud, que ha fet possible portar el subministrament de gas a Sant Feliu de Codines, Castellterçol i Moià. Del total de la inversió, uns 4,8 MEUR s'han destinat al gasoducte de transport entre Caldes de Montbui i Moià. La resta de la inversió, 2,4 milions, han estat per construir les xarxes de distribució a l'interior dels tres municipis. D'aquesta manera, uns 4.000 habitatges poden accedir a aquest servei.
Gas Natural ha invertit gairebé 560.000 euros en la construcció de la xarxa de distribució, de 6,2 quilòmetres de longitud, a l'interior del municipi de Moià. La companyia, que ja ha iniciat el subministrament a la població, preveu arribar a gairebé uns 500 clients durant els dos primers anys d'activitat.
La xarxa de distribució de Sant Feliu de Codines, de 12,2 quilòmetres de longitud, ha suposat una inversió de prop d'1,5 milions d'euros. La companyia té previst comptar amb 600 clients en els propers dos anys.
D'altra banda, la companyia ha invertit més de 350.000 euros per construir la xarxa de distribució de El municipi de Moià ha començat a rebre el subministrament de Gas Natural. La companyia ha invertit 7,2 milions d'euros per construir l'eix Caldes de Montbui- Sant Feliu de Codines -Castellterçol i Moià, de 24 quilòmetres de longitud, que ha fet possible portar el subministrament de gas a Sant Feliu de Codines, Castellterçol i Moià. Del total de la inversió, uns 4,8 MEUR s'han destinat al gasoducte de transport entre Caldes de Montbui i Moià. La resta de la inversió, 2,4 milions, han estat per construir les xarxes de distribució a l'interior dels tres municipis. D'aquesta manera, uns 4.000 habitatges poden accedir a aquest servei.
|
|
Moià: Les Coves del Toll superen els 20.000 visitants durant el 2008
|
|
Les Coves del Toll de Moià van atraure un total de 20.683 visitants durant el 2008, una xifra que representa un increment del 8% respecte el nombre de persones que hi van passar l'any 2007. Els responsables de l'equipament valoren de forma molt positiva aquestes dades que, segons han explicat, consoliden un creixement 'sostingut' però continuat. L'increment principal s'ha donat en el públic escolar que s'ha situat en 7.515 visites, un 20% més que durant el 2007. D'altra banda, també han augmentat lleugerament els visitants de cap de setmana mentre que els usuaris que hi han anat en grups es mantenen constants .
Si als visitants de les Coves s'hi sumen els que han visitat la Casa Natal Rafel Casanova, on hi ha ubicat el Museu Arqueològic de Moià i també l'exposició permanent dedicada a Rafel Casanova, fill il·lustre de Moià, i la Guerra de Successió, la xifra de visitants se situa en 29.335 persones.
|
Enviat per Redaccio el Divendres, 06 febrer a les 23:21:23 (271 Lectures)
(Llegir més... | 1551 bytes més | Moià | Puntuació 5)
|
|
|
Calders: Cor de Cambra de la Diputació de Girona
|
|
El proper dissabte dia 24, a partir de 2/4 de 7 de la tarda, l’església parroquial de Sant Vicenç de Calders acollirà un interessantíssim concert a càrrec del Cor de Cambra de la Diputació de Girona. Aquesta ja reconeguda i valorada formació va néixer l’any 2003, amb la voluntat de treballar amb un alt nivell d’exigència, tant el repertori “a capella”com el repertori amb orquestra. Està format per alumnes i exalumnes del conservatori, provinents majoritàriament de l’aula de cant.
Dirigit inicialment per Lluís Caballeria, en l’actualitat treballa sota la direcció de Pablo Larraz. Ha treballat amb directors convidats com Christian Curnyn, Xavier Sans, Josep Cabré, Carles Magraner, Josep Prats i Xavier Díaz-Latorre.
El seu repertori inclou des de polifonia del Renaixement, fins a obres del gran repertori coral l’ Oratori de Nadal i la Passió segons Sant Joan de J. S. Bach i el Rèquiem i la Missa de la Coronació de W. A. Mozart.
|
|
Moianès: La Sala i ermita de Sant Llogari de la Sala o de Castellet
|
|
Havíem deixat el vehicle a Monistrol de Calders, feia escassament mitja hora que caminàvem quan superàvem la Casa del Rubió, prop del naixement de la riera de Sant Joan, la seva espectacular torre - com sempre – em va obligar a aixecar la mirada, de la llibreta on s’havien anat guardant les dades històriques que havia anat recollint aquí i allà, de la nostra destinació d’aquest mati : Sant Llogari de Castellet ,antiga església parroquial del municipi de Castellterçol (Vallès Oriental), proper a la masia de la Sala, a l'W del terme, a l'esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l'esquerra, de la riera Golarda). Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet. Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els ss XI i XV i passà a sufragània de Granera (s XVII). A la fi del segle XIII arribà a tenir 11 masos, que desprès l’any 1670 a és es reduïren a 5; els masos de la Sala de Sant Llogari, successor de l'antic Castellet i al qual va donar nom, com també a la parròquia de Sant Llogari de la Sala, Vila-rúbia, Pujalt, la Clusella (ara de Castellcir) i Casa Ollera És una església romànica (s XII), amb afegitons tardans, i ara sense culte. Formava, amb el veí castell de Castellet, un terme autònom que a la fi del segle XI es va dividir i unir gairebé íntegrament a Castellterçol. Des del segle XIII fou de domini del monestir de l'Estany i la parròquia passà a ésser sufragània de Granera. L'església, propera al mas de la Sala, anomenada per aquesta raó Sant Llogari de la Sala, conserva l'absis romànic del segle XII, però fou moltm odificada al segle XVIII. L’edifici qualificat com Castell, Castellet, o Sala és documentat des del 949.
Arribaven finalment a la Sala [ denominació arrelada en la toponímia catalana, és el nom comú de les residències senyorials o de gent notable ] , de LLogari, i l’església de l’antiga Parròquia de Sant Llogari ] 616-678 , bisbe d’Autun (França), on mori decapitat i es venerat com a màrtir ] .
Certament les proporcions de la Sala fan justícia a la seva denominació, alhora la seva ubicació encimbellada damunt la riera del Marcet, confon-se amb el pas dels anys, els basaments de la casa, i la paret de pedra que els suporta, ens diuen que la primitiva denominació, el Castellet, ja li esqueia, i anunciava alhora, la seva posterior grandesa. Avui dissortadament la casa està a un pas de la seva definitiva destrucció; teulades ensorrades, sostres trencats, parets enrunades,.... tant i tant evident és el seu llastimós estat, que l’actual propietari ha col·locat en tots els accessos cartells de prohibició d’accedir-hi, entenem que bàsicament per evitar-se problemes de responsabilitats per danys i estalviar-se possibles demandes civils. Comprenem i àdhuc recolzem aquestes mesures, alhora però – una vegada més – cridem des d’aquesta terra de Nyerros, als cabdills Cadells de Barcelona, perquè evitin la pèrdua definitiva de cases com aquesta que son - potser recordar-ho és una obvietat – patrimoni de tots els catalans [ i afegeixo per ser políticament correcte ] i les catalanes.
|
|
Lluçanès: Les donades de Sant Nazari de la Garriga
|
|
Mn. Àngel Franquesa Burdó, prevere de l’arxiprestat del Lluçanès, i responsable a dia d’avui de les parròquies d’Oristà, Torre d’Orista, Sant Feliu Sasserra i Alboquers, em confirmava sense cap dubte, la certesa quan a l’existència històrica d’una Comunitat de Donades [*] a l’emparà de La capella de Sant Nazari.
La Comunitat de Donades de la capella de Sant Nazari, depenent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, segons un document datat de l’any 1284 efectua una compra per atendre les seves necessitats.
(*) Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. Actualment aquesta figura jurídica encara vigent, s’aplica en algun dels nostres Monestirs.
Les restes de l’edifici de pedra que dona aixopluc a la Comunitat, ens comentem que com en d’altres llocs han estat objecte de comerç, i d’una ulterior utilització. No insistirem mai prou en l’abundor en aquesta contrada de vestigis històrics; això ha fet i fa difícil la seva protecció integral. Altrament no ajuda gaire el fet incontestable que a dia d’avui el nombre d’habitants és dels més baixos de Catalunya.
Deixàvem el nostre vehicle prop de la carretera, seguint les indicacions passaríem per davant de les edificacions del carrer de la Ruixeda, abandonades i/o ruïnoses en la seva major part, superaríem el Pedró quina advocació no podem aclarir donat el gran nombre d’elements de seguretat que el fa quasi invisible; el nostre camí fins a l’extrem S del terme, ens portarà a la vall de Segalers; trobem un cartell indicador, SANT NAZARI DE LA GARRIGA, i seguint sempre el camí mes a l’esquerra accedirem al temple del que únicament us diran les fonts que és un edifici romànic de la fi del segle XII, amb esvelt campanar d'espadanya.
Sentim el remor de la C25, i malgrat la boira matinal, intuïm que ens trobem prop del lloc on s’aixecava Sant Marti de Puig-Ermengol o de Llosa-corba. L’església fou venuda a la casa de Rocafort l’any 1835 quan la desamortització de Mendizabal; aquesta pràctica – vendes reals o simulades - era habitual per salvar les propietats de l’església. En tot cas, l’ermita romànica va anar a engrossir el patrimoni de Rocafort.
|
El 20 de gener de 2.009 va prendre possessió del càrrec del President dels EE.UU, Barack Hussein Obama , nascut el 4 d'agost, 1961 a Honolulu (Hawaii), fill de pare kenyà i mare nord-americana. Els ulls del món estan darrera d’aquest graduat en ciències polítiques per la Universitat de Columbia i llicenciat en dret magna cum laude per la Universitat de Harvard.
Més enllà del seu color; com s’explica l’esperança que a nivell mundial s’ha generat per la victòria electoral d’aquest home ?. Obama, té – encara – la presumpció d’honestedat de competència, d’anhel de justícia, que els nostres : Zapatero, Aznar, González, Calvo Sotelo i Suarez, no han tingut en cap moment.
Els que treballen la terra, els que ho fan a la indústria i/o els serveis, tots sense excepció esperen que implementi canvis i millores, que s’han d’anar estenent i posant en marxa en tots els continents.
L’esperen treballs més durs i arriscats que els duts a terme per Hèrcules, el semidéu fill de Zeus i d'Alcmene ; acabar : amb la fam, la guerra, la corrupció, la injustícia, la rancúnia i l’odi, la venjança, la malaltia, .... tot allò justament que la curiositat de Pandora va permetre que s’escampes pel món.
Obama no pot doncs fer servir les mateixes eines que els seus predecessors, ni les habituals en altres països; no se li perdonarien comentaris de l’estil [ el catalán no es una lengua adecuada para la ciencia ] , o [ si es bueno para Cataluña es malo para España ], i menys encara l’exercici d’accions racistes des del seu govern.
Tots li perdonarem les errades, els retards,.. entendrem que potser encara és impossible dur a terme alguns canvis; ningú però li perdonarà la mentida, l’actuació incorrecta per acció i/o omissió, i per descomptat li demanarem comptes per la nostra esperança, si finalment actua com la resta de governants del món.
|
|
Osona: Un rellotger de Moià restaura dos rellotges antics de l’Ajuntament de Vic
|
|
L'Ajuntament de Vic està restaurant dos rellotges antics que varen servir per al rellotge de la torre de l'Ajuntament i que actualment estaven en desús. Segons fonts municipals les maquinàries estan ben conservades i tenen totes les peces. Aquest fet permetrà que els rellotges puguin tornar a funcionar després de la restauració. Un dels rellotges data del 1900 i té la particularitat de tenir una esfera de 24 hores fet que fa que sigui una peça força excepcional. L'altre rellotge que esta datat de l'any 1963 disposa d'una màquina electrònica amb motor i també s'hi va instal·lar el carrilló. Els dos rellotges estan sent restaurats pel rellotger Joan Pedrals de Moià.
El rellotge que es va instal·lar el 1900 és del rellotger Josep Besses. Aquest rellotge tocava 24 batallades a mitjanit. Quan es va modificar només tocava de la 1:00h a les 12:00h. Aquest rellotge va substituir a la primera maquinària, que es va instal·lar el 1823, per adaptar-se a les noves directrius que marcaven l'hora oficial europea en relació el meridià de Greenwich.
|
|  |
|
La Galeria Fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Actualment hi ha 9 no registrats, 0 membre(s) connectat(s).
Ets un usuari anònim. Pots registrar-te aquí
|
| Divendres, 23 gener | | · | Biblioteca de Moià: estadística d’ús de l'any 2008 |
| Dimecres, 14 gener | | · | Festa de Sant Antoni Abat. Cavalcada dels Tres Tombs |
| Dimarts, 13 gener | | · | 155.000 euros per a la urbanització del camí del cementiri i a la zona esportiva |
| Dilluns, 12 gener | | · | Calders aprova el catàleg de masies i cases rurals |
| · | Condemnen un veí de Moià a set anys de presó. |
| Dimecres, 24 desembre | | · | Moià augmentarà la recaptació d’IBI un 82,80% |
| Dimecres, 26 novembre | | · | Baume, castell i paissatge amb senyores |
| · | L'Estany revisa i actualitza el drama litúrgic medieval |
| Dimarts, 25 novembre | | · | Tertúlia amb l'escriptor de Sueca, Manuel Baixauli |
| Dissabte, 15 novembre | | · | La població jove, una prioritat del Moianès |
| Divendres, 14 novembre | | · | El regal del senyor Montràs a Moià i els moianesos |
| Dimecres, 12 novembre | | · | Es constitueix una Associació per treballar pel reconeixement de la comarca |
| Dimarts, 11 novembre | | · | Sant Esteve de Sallent, romànic de planta circular. |
| Dilluns, 10 novembre | | · | Preparan la població per a la possible arribada del mosquit tigre |
| · | CiU no pot governar després d'haver fet un forat de 7 M. d’€ |
| · | Els dolmens contemporanis del Moianès |
| · | Serra de Roca Sitjana, mirador del baix Moianès |
| · | Qui a capital mata, que rebi la pena capital |
| · | Dolarització o dolorització ? |
| Diumenge, 07 setembre | | · | Constitueixen una associació per gestionar el programa Leader |
Articles Vells
|
|