moianès.net, les notícies del Moianès

En busca de la pres�ncia humana al Toll i de la cohabitaci� amb animals

Un equip format per una quarantena de persones, entre les quals hi haurà arqueòlegs, paleontòlegs, antropòlegs i geòlegs treballarà en la sisena campanya d'excavacions a les Coves del Toll de Moià.
En aquesta campanya, que duu a terme un equip de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evoluci� Social (IPHES), el principal objectiu dels investigadors �s trobar noves evidències de la presència humana a les coves del Toll i de les Toixoneres i al mateix temps, obtenir dades que permetin explicar com era la cohabitaci� entre els homes i els humans que utilitzaven aquestes cavitats. La campanya es desenvoluparà entre el 7 i el 30 d'agost.

Segons ha explicat un dels responsables de les excavacions, Jordi Rosell, aquesta serà una de les campanyes m�s importants que s'han dut a terme fins ara pel que fa al nombre de cient�fics i investigadors que hi participaran. Rosell considera que en el moment actual, quan ja 'sabem el que anem a buscar', cal un bon equip.

En la campanya que es va dur a terme durant l'estiu passat, les excavacions ales Toixoneres van permetre localitzar eines fetes amb s�lex, gres i pissarra fetes amb materials que no s�n de la zona de Moià. Això demostrava que els humans que van ocupar la cova ho van fer de forma esporàdica i que utilitzaven el cau durant per�odes curts de temps i com a aixopluc. Tamb� es van trobar restes d'animals, principalment de hienes, que utilitzaven la cova com a cau de cria.

Pel que fa a la cova del Toll, s'hi van localitzar restes de l'�s de les cavernes que constaten que Moià t� un jaciment clau per reconstruir la història de l'espècie des de la seva aparici� fins a la seva extinci�. En aquest sentit, Moià ja treballa en un projecte d'un museu dedicat a l'�s de les cavernes, que s'ubicarà a l'antiga fàbrica de Can Comadran.

Tercera trobada de calderins

Calders acollirà aquest dissabte la tercera trobada de calderins que preveu reunir un centenar de persones. L'objectiu de la reuni�, que se celebra cada dos anys, �s aplegar persones que han nascut al municipi o b� que hi tenen alguna relaci�, ha explicat Elena Planas, regidora de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Calders.

La intenci� �s que els calderins mantinguin el contacte entre ells, ha apuntat la regidora. L'acte començarà amb una recepci� als participants a la trobada i amb la inauguraci� de l'exposici� 'El Calders inèdit', que es podrà visitar durant tot el cap de setmana al Centre C�vic de la poblaci�.

La regidora de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Calders, Elena Planas, ha explicat que la trobada preveu reunir un centenar de persones, que �s la xifra de participants que s'hi ha aplegat en les dues anteriors celebracions.

L'oposici� de Moi� denuncia l'atorgament d'una subvenci� il�legal

El grup municipal Moià Alternativa de Progr�s de Moià (MAP) ha acusat el consistori d'atorgar una subvenci� fora de la legalitat al Club Esportiu de Moià. Es tracta d'una subvenci� de 160.000 euros, que es farà efectiva en el termini de vuit anys, perquè aquesta entitat pugui dur a terme la construcci� d'uns nous vestidors.

Per a Ramon Crespiera, regidor del MAP, la subvenci� �s un aval encobert del crèdit que l'entitat esportiva ha demanat a una caixa d'estalvis per poder fer l'obra. De la seva banda, l'alcalde del municipi, Josep Montràs (CiU), ha defensat la legalitat d'aquesta operaci�, que t� el vist-i-plau tant dels serveis jur�dics municipals com dels de l'entitat financera.

Un dels arguments que defensa l'oposici� per denunciar l'atorgament d'aquesta subvenci� �s que es farà efectiva en el termini de vuit anys. Segons Crespiera, la legislaci� diu que les subvencions han de tenir associada una partida pressupostària, que no existeix en aquest cas, i que si s'atorguen de forma plurianual, han de ser per un màxim de quatre anys.

Alhora, per al MAP, es tracta d'un aval encobert, que requeriria l'autoritzaci� de la direcci� general de Pol�tica Financera, que no s'ha sol·licitat. Per Crespiera, està clar que es tracta d'un aval perquè el consistori es compromet, a m�s per un acord de ple, a fer efectiu el cost del pr�stec que ha demanat l'entitat esportiva.

Un altre dels elements que posa sobre la taula l'oposici� a l'hora de criticar aquesta subvenci� �s que t� com a finalitat subvencionar una obra que no t� cap tipus d'urgència, i sense cap conveni previ amb l'entitat.

No hi ha res gratis

Trobes al diccionari llat� dins l’entrada gr�tia, com a darrera accepci�, gr�tiis o gr�tis , amb el significat : per condescendència, sense interès, de franc. �s curiosa aquesta perversi� del llenguatge que arrosseguem des de l’època romana, del gr�tia original emprat �nicament en el llenguatge escatològic [ el que s’utilitza per parlar de D�u ], a l’�s pol�tic, edicte de gràcia, i dins l’àmbit del dret privat, termini de gràcia, venda a carta de gràcia,... fins al graciable com acte que el poder executa sense subjecci� a llei i/o precepte, i com contraposici� clara a reglat , quina principal virtut �s garantir que davant de situacions iguals, es donaran resolucions idèntiques. El fam�s estado de derecho dels espanyols, pateix d’un ab�s sistemàtic dels actes graciables.

Qui no ha sentit en relaci� a qualsevol activitat p�blica, que abans, durant i/o desprès, es dura terme un refrigeri gratuït ?. O que determinada actuaci� serà gratuïta ?. O simplement ha llegit el mot gratis per arreu en els papers que ens envien els Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals, Generalitats i Governs Autònoms, i per descomptat el GOVERN amb maj�scules del Regne d’Espanya.

Gratis vol dir que els assistents/beneficiaris no hauran de satisfer el cost de l’activitat, que serà suportat per la comunitat tota. D’aqu� l’afirmaci�, no hi ha res gratis !

Mor l'ocupant d'un cotxe en xocar contra un altre vehicle a Calders

Una ocupant d'un cotxe ha mort aquest divendres a dos quarts de dues del migdia a la N-141c a l'altura de Calders quan el vehicle en el qual viatjava, en direcci� cap a Moià, ha envaït el sentit contrari de la carretera i ha xocat contra un altre cotxe frontal i lateralment.
L'accident s'ha produït, concretament, al quilòmetre 16. La conductora era D. R. N., de 64 anys i veïna de Terrassa.

Tant els altres dos ocupants del cotxe on hi viatjava com els dos ocupants de l'altre vehicle, que circulava en sentit Manresa han resultat ferits lleus i han estat traslladats a l'Hospital Sant Joan de D�u de Manresa.

La carretera N-141c ha estat tallada al trànsit en els dos sentits de la marxa. Posteriorment, s'ha donat pas alternatiu.

De Moi� a Sant Pere de Ferrerons

A l’alba d’un recent dissabte hi havia un cel clar i sense n�vols. Feia una suau temperatura primaveral que incitava a emprendre l’excursi� prevista pels voltants de Moià. Aix� doncs, a les 8 hrs. ens vam trobar el Feliu Añaños, l’Antoni Ib�ñez, el Tomàs Irigaray i jo mateix, l’Antoni Uriz, a la Plaça Granados de Sabadell, ben disposats.
Sort�em per carretera fins a Moià i, un cop hi vàrem arribar, a les 9 hores i en un lloc prèviament determinat ens trobàvem amb el nostre amic Josep L�inez, expert coneixedor de la flora i fauna del Moianès.

Aix� doncs, tots plegats ens posàvem en marxa per un cam� que surt del nord-est de Moià en direcci� Sant Pere de Ferrerons. Caminàvem entre boscos i prats, i a la vista ten�em un horitz� ondulat de turons. Atès que feia poc que havia plogut, el terra del cam� estava fang�s i esquitxat de tant en tant per tolls de totes mides que gustosament hav�em d’esquivar. Els camps es veien amb n�tida transparència verds i agraïts per la benedicci� de les darreres pluges, de manera que nosaltres tamb� ens sent�em aliviats ja que per fi s’havia trencat la persistent sequera de l’hivern.

Vàrem fer una breu parada a l’àrea de lleure del Mol� Nou, paratge molt agradable solcat per un rierol i ple d’arbres d’alçada considerable, el qual està ben condicionat amb taules i bancs de fusta per gaudir de la natura, i amb un pontet de fusta. Una mica m�s amunt les aigües estan retingudes en un petit embassament, que tamb� vàrem visitar. Ja hi havia sobrats motius per fer fotos.

Un ramat d�ovelles desbrossar� les zones verdes de Calders

L'Ajuntament de Calders ha posat en marxa de forma experimental el projecte 'ramat municipal'. Una setantena d'ovelles ha començat a pasturar per una zona verda que hi ha al costat del club esportiu de la urbanitzaci� de La Guàrdia per treure'n l'herba.
La intenci� �s que el ramat passi per una dotzena de zones del municipi per mantenir-les netes. L'alcalde Jaume Perarnau ha explicat que aquest sistema �s m�s 'ecològic' i 'econòmic. El consistori va destinar l'any passat 10.701,71 euros en empreses externes per la neteja de parcel·les i desbrossament, mentre que el ramat en costa uns 1.800. A m�s, permet 'alliberar' hores a la brigada municipal.

L'alcalde de Calders ha comentat que està comprovat que la neteja que pot fer un ramat �s m�s 'efectiva' que el sistema tradicional de treure herba que, al final, 'acaba deixant residus'. Aquesta prova s'aplicarà en una dotzena de zones verdes del municipi de dimensions 'grans', ja que en superf�cies m�s petites no seria eficaç, ha apuntat l'alcalde.

El sistema comportarà un 'substancial' estalvi econòmic a l'Ajuntament. L'any passat, el consistori va destinar m�s de 10.000 euros en empreses externes en concepte de neteja i feines de desbrossament. Unes despeses a les quals s'ha d'afegir el cost dels serveis dels treballadors de la brigada municipal, ha destacat l'alcalde de Calders.

De moment, aquest dimecres s'ha començat a treballar en una zona verda que hi ha al costat del club esportiu de la urbanitzaci� de La Guàrdia, per on solen passejar els veïns. El ramat està previst tamb� que pasturi pel cam� ral, per un bosc municipal i per altres grans zones verdes. Aquest sistema de neteja es farà servir fins al setembre i despr�s el consistori en farà una valoraci� per saber com ha funcionat.

El Consorci del Moian�s engega l�Escola Taller �Moian�s , Turisme i lleure �

El pròxim 25 de juny, des del Consorci del Moianès, s’engega un nou projecte “L’Escola Taller, Moianès, Turisme i Lleure. Aquest projecte està subvencionat pel Servei d’Ocupaci� de Catalunya , el Fons social Europeu i el propi Consorci i neix amb la voluntat d’oferir una millora en la qualificaci� professional dels joves per tal de que tinguin m�s possibilitats a l’ hora de trobar feines en sectors que estan generant nous llocs de treball al Moianès, tals com el turisme i el lleure.

L’Escola Taller s’adreça a la poblaci� jove situada entre la franja d’edat dels 16 als 24 anys i t� una duraci� d’un any. Hi podran participar un m�nim i un màxim de 8 alumnes.

Durant el primer semestre es treballarà l’aspecte formatiu basat en l’àmbit del sector tur�stic, el lleure i l’hosteleria, a partir de mòduls tals com: monitor del lleure, monitor de menjador, ajudant de cuina, cambrer, informador tur�stic, atenci� al p�blic ... L’aspecte formatiu es complementarà amb la preparaci� de les proves per tal d’obtenir el certificat formatiu de Graduat en Educaci� Secundària (GES) per aquelles persones que no el tinguin. Els alumnes en aquest per�ode rebran una beca.

Durant el segon semestre del curs, els alumnes tindran un contracte de formaci� i podran ser remunerats amb un 75% del salari m�nim interprofessional. Bàsicament el contractes es realitzaran a entitats municipals del Moianès, empreses del sector relacionat amb el turisme l’hosteleria i el lleure

Museu de l'�s de les cavernes

La Diputaci� de Barcelona s'implicarà en el projecte del museu de l'�s de les cavernes de Moià, el primer d'Europa especialitzat en aquesta espècie, extingida fa 10.000 anys. Aquest �s el primer ajut que aconsegueix el consistori moianès per fer realitat el projecte, que pot tenir un cost d'uns vuit milions d'euros.

L'aportaci� de la Diputaci� servirà per fer front a la meitat del cost del projecte executiu museogràfic, que costarà uns 9.000 euros. El projecte el redactarà l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evoluci� Social, que ja n'ha fet l'avantprojecte. Les coves del Toll i de les Toixoneres de Moià s�n un dels jaciments m�s importants per l'estudi d'aquesta espècie.

Segons ha explicat l'alcalde de Moià, Josep Montràs, paral·lelament a la recerca de recursos per fer possible la creaci� d'aquest museu, el consistori està negociant l'aprofitament energètic de la teulada de l'antiga fàbrica de Cal Comadran amb la instal·laci� de plaques solars. Això permetria arreglar la teulada de l'edifici, que �s la part m�s malmesa d'aquesta vella fàbrica on s'ubicarà el Museu. L'avantprojecte arquitectònic ha estat redactat per l'arquitecte aragonès Lu�s Peirote.

Segons els dos avantprojectes, el nou museu tindrà una superf�cie de 4.500 metres quadrats i servirà per explicar tota l'evoluci� de l'�s de les cavernes, una espècie que va aparèixer fa 250.000 anys i es va extingir en fa 10.000.

Segons l'avantprojecte arquitectònic, a la planta baixa s'hi ubicarien la recepci�, sales per tallers, laboratoris per al personal, una sala d'exposicions temporals i una botiga i un bar restaurant. Al semisoterrani hi haurà tant el magatzem arqueològic com la sala d'exposicions permanent dedicada a l'explicaci� de l'evoluci� de l'�s de les cavernes, amb una superf�cie de 610 metres quadrats.

Sant Feliuet de Terrassola

No li escau gens el diminutiu a l’antiga esgl�sia de la Parròquia de Terrassola, que pertany avui a Santa Maria d’Ol�. Constaven al cens de 1970, 54 veïns, en les diferents masies d’aquest disseminat agr�cola; vindrien desprès – com per arreu dissortadament - els dies de la diàspora dels camperols, que foren un preludi de la degradaci� ambiental, de la que gaudim a Catalunya, com a molts altres llocs del m�n.

Sembla que aquest, terrassa petita, �s l’origen d’aquest singular topònim actual de Terrassola, dona per a pensar, la concatenaci� de dos diminutius, Feliuet i Terraciola, tant lluny de les terres del Baix Ebre i/o el Montsià, on l’�s de diminutius, “xiquet”, “miqueta”,... �s tant i tant freqüent, i quin origen possiblement haur�em de buscar en el per�ode de dominaci� dels sarraïns, que acabaria formalment en aquelles terres al segle XII.

El Joan Raurell i G�s, restaurador d’art, i ermità juntament – en ambd�s tasques – amb la seva esposa Lourdes, m’havien regalat un petit tresor, un recull de dades que al llarg dels anys 1943 i fins el 1983, havia recopilat en relaci� a Sant Feliuet de Terrassola, el quin en fou el darrer rector, Mn. Josep Maria Bellpuig i Vila, resident fins al dia del seu recent traspàs a la casa dita dels Capellans de Vic.

Tenia amb el Josep Sansalvador i Castellet, l’Eliseu Peidr� i Rami, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Uriz i el Joan Escoda i Prats, el comprom�s d’acompanyar-los fins a Sant Feliuet de Terrassola; bàsicament pel que fa al Josep Sansalvador i Castellet i l’Eliseu Peidro i Rami, es tractava de recollir imatges de l’interior reformat del temple.