moianès.net, el portal del Moianès i rodalies

Els x�fecs no poden amb la tradici� de l'Aplec de la Sardana

Un any m�s l’Aplec de la Sardana de Collsuspina �s tot un èxit.

Aquest diumenge s’ha celebrat amb una gran participaci� la tradicional festa. Enguany s’hi ha afegit a la tradicional tòmbola i ballada de sardanes, la Festa de l’Arbre. A partir de les 10 del mat�, nombroses entitats i fam�lies del municipi han participat en l’apadrinament i plantada d’arbres al cam� ral del municipi.

Amb aquest acte simbòlic s’ha inaugurat el nou tram, pavimentat i arranjat durant els passats mesos de març i abril. La plantada ha esdevingut un agermanament de tot el poble amb la natura. Veïns dels diferents nuclis del nostre municipi han treballat plegats per embellir el trajecte que separa el poble amb el Raval Picanyol. Ara ens sentim encara m�s propers.

A la tarda, i ja responent a la tradici�, l’Aplec ha estat tamb� un èxit de participaci� i retrobament. Veïns actuals de Collsuspina, i fills i filles avui m�s allunyats del municipi ens hem trobat al local social (per motius meteorològics), i hem ballat les sardanes que ens ha ofert la Copla Lluïsos de Taradell, gaudint i reivindicant plegats la nostra catalanitat.

Alhora s’ha realitzat l’habitual tòmbola que ha servit per recaptar fons per finançar, aquest estiu, la Festa Major de Collsuspina.

Oriol Batll� Farriol
Alcalde de Collsuspina

Nota de premsa del PSC de Moi�

El PSC de Moià al costat de l’ajuntament de Moià, respecte el fracàs del pla d’ajust.

El pla d’ajust aprovat per el consistori de Moià, ha estat rebutjat per “l’estat Español”, per tant aquest pla que constava d’un ajust de 7.9 milions d’euros per pagar factures a proveïdors doncs estronca els plans de viabilitat de les finances del nostre ajuntament.

Els motius d’hisenda de rebutja el pla, recau en l’elevat endeutament, com d’una insuficient ajust en les taxes municipals entre altres qüestions.

A m�s aquesta negativa, deixa l’ajuntament en una situaci� molt cr�tica, ja que els diners que cada any l’estat aporta a l’ajuntament en funci� de la seva poblaci�, doncs es deixarà d’ingressar al mateix ajuntament i passen a tutelar-los per realitzar el pagament als proveïdors a llarg termini.

Això significa que segurament s’haurà de reformar l’esborrany del pressupost del 2012 amb unes expectatives molt negatives per els serveis municipals i com no una possible pujada considerable de les taxes.

42� aplec de la Sardana de Collsuspina

El proper diumenge 6 de maig celebrem el 42è Aplec de la Sardana de Collsuspina.

Com cada any el primer diumenge de Maig, a Collsuspina fem l’aplec de la sardana, amb la tradicional rifa de llonganisses, coques, pernils i lots de productes de la terra.

Ara que per fi hi ha un vial d'enllaç entre el Raval Picanyol i el Nucli Antic, volem que tothom se'l faci seu i aix� fem la primera passejada tots junts pel Cam� Ral, i seguidament farem la plantada d’arbres al mateix cam� ral.

Aquest any proposem a les entitats, fam�lies, particulars, comerços, grups d'amics del poble a participar de la plantada de nogueres que farem al primer tram del cam� ral, i per això demanem a qui vulgui participar, que apadrini un arbre.

Apadrinar un arbre significa que seran els veïns i veines qui el plantaran, i es posarà una placa amb el nom del col·lectiu identificatiu per cada arbre plantat.

A les 4 començarà la tradicional rifa de llonganisses, fuets i coques per recaptar fons per l’organitzaci� de la festa major d’enguany.

A la tarda de diumenge, hi haurà la ballada de sardanes a 2/4 de 5 amb la cobla dels Lluïsos de Taradell, i tots als participants del curs de sardanes que hem organitzat aquest anys, podran demostrar els seus avanços com a balladors.

Participeu de l'Aplec, �s la festa del poble, �s una festa de Tots.

Oriol Batll�
Alcalde de Collsuspina

Activitats del Moian�s - maig 2012

DIMARTS 1 DE MAIG
- Monistrol de Calders. Homenatge a la gent gran. A les 12, Missa. A continuaci�, a la plaça de l'Esgl�sia, pica-pica pels homenatjats. A les 6h de la tarda, a la Sala Petita, Concert a càrrec de la Coral de Moià.

DIMECRES 2 DE MAIG
- Moià. Tots els dimecres de 2/4 de 4 a 3/4 de 5h de la tarda, a la Biblioteca, Conversa en francès.
- Santa Maria d'Ol�. A 2/4 de 4h de la tarda, al Centre Recreatiu, espectacle "Per terra de Dracs".

DIJOUS 3 DE MAIG
- Calders. A 2/4 d'11, al Centre C�vic, "Per terra de Dracs", espectacle multimèdia de Pep L�pez. Organitza Bibliob�s Cavall Bernat.

DIVENDRES 4 DE MAIG
- Castellcir. A 2/4 de 8h del vespre, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament, xerrada informativa del Curs d'Educaci� canina a Castellcir, a càrrec de Bettina Ferrando, educadora canina i tècnica en modificaci� de conductes.
- Moià. A les 6h de la tarda, a la Biblioteca, Biblio-m�sica: L'escola municipal de m�sica de Moià ens ofereix la Cantata: La pres� de Lleida. Durant el dia, al Club de Golf Montbr�, Trofeu Golf i Botifarra (modalitat Stableford individual).
- Sant Quirze Safaja. A partir d'1 quart de 7h de la tarda, a la ludoteca: Punt de Trobada, activitats dirigides: Roda d'instruments.

Biblioteca de Moi� - Xerrada sobre biologia marina i agenda maig 2012

Divendres 27 d’abril a les 8 del vespre:
Xerrada: Com es viu i treballa a bord d'un vaixell oceanogràfic descobrint allò que Darwin no va poder veure, a càrrec del Doctor en Biologia Marina i Oceanografia Josep M. Gasol.

http://www.icm.csic.es/

Sab�eu que al mar hi ha m�s organismes microscòpics que no pas grans de sorra a una platja?
Sab�eu que hi ha tantes espècies de microbis al mar com estrelles al firmament?
I sab�eu que aquests microrganismes s�n essencials per a la vida a la terra?
A l'època de'n Darwin no es podien ni veure ni estudiar aquests microorganismes. Ara, en canvi, podem començar a saber quants n'hi ha, qui s�n, i què fan.

En Pep Gasol, Doctor en Biologia i professor d'investigaci� de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona va ser el cap d'una de les etapes de l'expedici� oceanogràfica "Malaspina 2010", que va rec�rrer els oceans del m�n entre 2010 i 2011. Tamb� ha participat a la campanya TaraOceans i en expedicions a l'Antàrtida.

XVII Fira del Rellotge a Sant Feliu de Codines

Actes d’interès de la XVII Fira del Rellotge de Catalunya.

Presentaci� de la XVII Fira del Rellotge
Dimecres 16 de maig a les 19:30h.
Presentaci� i xerrada col·loqui sobre la Fira.
Lloc: Sala d’exposicions del Casal Cultural Codinenc, Carrer Mossèn Josep Rossell, 2 de Sant Feliu de Codines.

Exposici� El Rellotge i l’Escola:
Divendres 18 de maig, de 18 a 20:30h.
Dissabte 19 de maig de 10:00h a 14:00h.
Diumenge 20 de maig de 10:00h a 14:00h.
Diumenge 27 de maig, de 11:00 a 14:00h.
Lloc: Sala d’exposicions del Casal Cultural Codinenc, Carrer Mossèn Josep Rossell, 2 de Sant Feliu de Codines.

Diada Central de la XVII Fira del Rellotge de Catalunya:
Diumenge, 20 de maig, durant tot el mat�.
Visita de la XVII Fira a càrrec dels organitzadors, de les autoritats i convidats.
Lloc: a la Plaça del Rellotge i carrers annexes de Sant Feliu de Codines.

L'Escanyapobres

La Josefa va venir a casa a fer feines l’any 1978. Era d’un poble de la prov�ncia de Saragossa. El marit l’havia plantada amb set fills i ella es va haver de deixar la pell per anar-los pujant. Gràcies a l’incipient estat del benestar d’aleshores, tots van poder anar a escola i es van vacunar quan tocava. Van rebre unes atencions m�nimes que els van permetre accedir a l’educaci� i a la sanitat p�bliques. Aviat, el fill gran es va col·locar com a depenent en una botiga, i va passar a guanyar un sou fix. A continuaci�, es van anar situant els altres, i, treballant i alhora estudiant, alguns van arribar fins i tot a fer carrera universitària, de manera que tots van a assolir una qualitat de vida raonable. Ara, aquest proc�s ja serà molt menys viable perquè l’escola, els metges i les medecines en general s’hauran de pagar de la pròpia butxaca, perquè ens estan imposant el model nord-americà, per no dir el bolivià, de campi qui pugui i com pugui.

Per cert, ja que he esmentat Bol�via, en els anys del boom immobiliari, van venir a tot Catalunya, molts llatinoamericans, fugint de la misèria, amb una mà al davant i l’altra al darrera. No duien “papers” però gràcies a l’empadronament van poder accedir a determinats serveis p�blics essencials per a la seva supervivència. Quan el boom va fer crack la majoria va haver de tornar per on havia vingut, amb l’amargura al cor i la bossa escurada, però d’altres s’hi van quedar amb o sense documents d’identificaci�. N’he conegut uns quants casos que no esmentar�, no fos que a les meves velleses vinguessin les Esquadres i em perseguissin, com a les rates, “fins a les clavegueres”.

Necr�polis de Perteg�s

L’home caçador �s el ‘pare’ de la nostra especia, ell descobrirà - sovint a costa de la seva vida - allò que podem menjar sense risc; del regne vegetal i/o animal, les virtuts de flors i plantes, les bondats, i els perills dels elements naturals, i deduirà que ‘tot �s sagrat’, en el sentit que ha estat creat per un ànima superior.

Ell instaurarà l’enterrament dels difunts, com a mostra justament de la seva pertinença a una espècie ‘particular’, que amb consciencia d’això, vol evitar l’espectacle – tant natural altrament – de la desmembraci� dels cadàvers per parts dels animals carronyaires.

Pujàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Verg�s, els escassos 150 metres que separen la Necròpolis dita de Pertegàs de les runes del mas que l’hi dona nom.

Conveni per al desenvolupament tur�stic del Bergued�

El Sotssecretari d’Ind�stria signa un conveni per al desenvolupament tur�stic del Berguedà per valor de 700.000 euros.

El Sotssecretari d'Ind�stria, Energia i Turisme, Enrique Hern�ndez Bento, el Director General de l'Escola d'Organitzaci� Industrial, Fernando Bay�n Marin�, i el president del Consell Comarcal del Berguedà, Sergi Roca, han signat un conveni per valor de 700.000 euros per potenciar el desenvolupament tur�stic de la comarca minera m�s important de Catalunya. El Ministeri d'Ind�stria, Energia i Turisme aportarà el vuitanta per cent del finançament.

Despr�s de la signatura, que ha tingut lloc a la Delegaci� del Govern a Catalunya amb l'assistència de la Delegada del Govern, Llanos de Luna, el Sotssecretari d'Ind�stria s'ha felicitat per la signatura d'aquest conveni que pret�n ajudar a “els emprenedors i les petites i mitges empreses d'aquesta comarca de tradici� minera”.

Insomni

S�n les quatre de la matinada i la son no em vol visitar. No trobo una cosa m�s adient a les meves aspiracions que escriure quatre lletres de les que tinc barrejades en un sac. N’hi ha moltes, nom�s he d’ordenar-les com si fos un trencaclosques i he d’anar escullin les que em facin falta per escriure el que vull. Les lletres s�n entremaliades i juguen a l’amagatall. No estan acostumades a que els faci treballar en aquestes hores tan inusuals.

A mi, personalment, m’encanta escriure a la matinada, quan tothom dorm. �s l’hora ideal per a la meva inspiraci�, però avui no s� què escriure, perquè les lletres se m’amaguen i no puc trobar la que busco en cada moment. Per això em limito a parlar d’elles.

S�n una bona companya sempre que se les estimi, pots passar molt de temps amb elles sempre que et visiti la inspiraci�.

Mai no m’han agradat els n�meros, no m�s me he aficionat a les lletres des de molt joveneta, i escriure �s el que m�s m’agrada.

Encara que ara em fan el buit, no deixar� d’estimar-les perquè s� que estaran sempre amb mi, fins el dia que em mori.

Irene Tironi