© Galeria fotogràfica del Moianès

Recull fotogràfic del Moianès i rodalies


Llista d'Àlbums :: Registre i Condicions d'ús :: Login
Últimes fotos :: Últims comentaris :: Més vistes :: Més valorades :: Els meus Favorits :: Cercar

Inici > Rodalies > Bages

TÍTOL  +   - 
NOM  +   - 
DATA  +   - 

LaVall.jpg
La Vall-vista 96 vegadesMarç 2021. Situada al marge de la riera Gavarresa, aquesta gran masia en el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l'estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes.
FontRuca.jpg
Font de La Ruca-vista 92 vegadesMarç 2021. Es troba al final de la pista asfaltada que baixa de la Caseta d'en Ponsa (Urbisol) a La Ruca. Es tracta d'un dipòsit fet amb pedra i totxanes del qual en surt un broc metàl·lic amb aixeta que diposita l'aigua que brolla en un petit dipòsit a sota del broc. A la pedra hi ha inscrita la data 16-7-85. Pertany al terme d'Avinyó, al límit amb la comarca del Moianès.
CasetaFontNova.jpg
Caseta de la Font Nova-vista 96 vegadesMarç 2021. Està situada al torrent de la Font Nova, que s'ajunta amb la riera de Malrubí, en el terme d'Avinyó tocant al Moianès. Des d'aquesta caseta es bombejava l'aigua d'uns dipòsits, un dels quals hi té a sota, que s'omplien de l'aigua que recollien de tres fonts i diverses mines. Aquests dipòsits força grans serviren després de la Guerra Civil espanyola per embotellar aigua, però l'empresa fracassà. La bombejaven a la Caseta d'en Ponsa, actual Urbisol (on hi tenen els garatges) i embotellaven per Barcelona. Decora la caseta una majòlica amb la imatge de Sant Pere i la data "Abril 1935".
FontTerma.jpg
Font de la Terma-vista 677 vegadesMarç 2017. Es troba en terme d'Artés. Quan s'entra a Torrecabota des de la carretera cal fer uns 200 metres en direcció a les Tàpies. Allà surt un camí que baixa cap Artés (en diuen el camí de la drecera). Només començar-lo, a uns 10 metres a mà esquerra, a sota, hi ha la font. Només raja després de pluges intenses.
TorreCoaner.jpg
La Torre de Coaner -vista 687 vegadesNovembre 2016. És l'únic element que ha subsistit de l'antic castell. Es tracta d'una construcció de planta circular, molt esvelta. Fou construïda cap a l'any 1000 i es pot relacionar amb altre torres de la mateixa època, com per exemple les torres de Fals. A l'any 1999, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, va fer una important intervenció, sanejant el talús que conformava la base del turó, i es van construir 12 murs de contenció adaptats a les deformacions del turó, i aproximadament concèntrics a la torre.
StJuliaCoaner3.jpg
Sant Julià de Coaner-vista 676 vegadesNovembre 2016. És un edifici romànic del segle XI, de planta basilical de tres naus, cobertes amb voltes de canó, de mig punt, reforçades per dos arcs torals cadascuna. La il·luminació s'aconsegueix per mitjà de tres finestres, situades al centre de cada absis, tres més al mur de ponent i dues a les façanes nord i sud, respectivament. El paviment està fet de lloses de pedra, ben tallades i de mides irregulars, el presbiteri s'alça en un graó que abraça els tres absis per damunt les naus. A l'interior del temple es conserven tres ares de pedra que pertanyent als tres altars que hi havia, un a cada absis
StJuliaCoaner2.jpg
Sant Julià de Coaner -vista 710 vegadesNovembre 2016. Es troba a la vall de Coaner, a la banda nord de la serra de Castelltallat, en un extrem de Súria. En aquest indret podem observar el conjunt medieval de Coaner, amb l'església de Sant Julià, d'arquitectura romànica llombarda, de tres naus i tres absis, consagrada el 1024 pel bisbe Sant Armengol d'Urgell.
SantuariCoaner2.JPG
Santuari de la Mare de Déu de Coaner-vista 704 vegadesNovembre 2016. Al interior del Santuari destaca el retaule barroc del segle XVIII. L'autor del retaule va ser Segimon Pujol de Gurb, que el va fer a l'any 1716. És de fusta policromada i daurada, consta de cinc carrers, la predel·la, tres cossos i un àtic. La seva estructura és reticular i s'adapta a la forma absidal de la capella. Les escenes que es desenvolupen tenen un gran interès narratiu i tracten temes de la vida de Jesús i la Verge. La decoració és policroma a base de motius vegetals, florals i sanefes i alguns cops sobre fons daurat. La Verge que havia estat a la urna és una talla romànica de fusta policromada, que data del segle XIII. Actualment es guarda a l'església del Roser, abans del Sagrat Cor, de la Colònia Valls de Torroella, per raons de seguretat.
SantuariCoaner.jpg
Santuari de la Mare de Déu de Coaner -vista 682 vegadesNovembre 2016. El Santuari fou erigit l'any 1654, i serví per perpetuar el record d'una troballa d’una talla romànica de la Verge. L'edifici no té cap interès artístic, presenta una estructura regular de planta rectangular amb un cos adossat a la part dreta (cos també de planta rectangular i de petites dimensions) i el cementiri a l'esquerra.
LaPietatCoaner2.jpg
Nostra Senyora de la Pietat de la Riera de Coaner-vista 670 vegadesNovembre 2016. Després de passar 74 anys sense culte religiós com a simple cobert, a l'any 2010 es començaren les obres de restauració de la capella que fou inaugurada de bell nou el 19 de juliol de 2010.
LaPietatCoaner.jpg
Nostra Senyora de la Pietat de la Riera de Coaner -vista 676 vegadesNovembre 2016. Podem cercar els orígens de la capella de Nostra Senyora de la Pietat (també anomenada Sant Josep de la Riera) a finals del segle XVII coincidint amb les ampliacions del mas. Així a l'any 1688 s'acaba la construcció de la capella tal com diu marca la llinda de la porta exterior.
LaRieraCoaner.jpg
La Riera de Coaner-vista 654 vegadesNovembre 2016. Al límit oriental del terme de Coaner (Sant Mateu de Bages) trobem, alçada sobre la llera del riu Cardener, l'antiga masia de la Riera. Les primeres referències documentals daten de principis, del segle XIV. Durant el segle XVII es van fer nombroses ampliacions en aquest mas.
140 fotos en 12 pàgina(s) 1