Osona |
 |
|
|
Santa Magdalena de Vilarestau-vista 497 vegadesDesembre 2007. Restes de l'ermita romànica datada entre els anys 1094 i 1097. Es troba prop de la masia del Cerdà en terme municipal de Centelles.
|
|
Vilafort-vista 7 vegadesMarç 2024. Casa forta de planta quadrada i grans dimensions, de tres plantes i entrada d'arc apuntat al cantó sud. Pertany al municipi de Muntanyola. El nom Vilafort apareix documentat per primer cop a Muntanyola en un document de 1198, on es detallen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta aquest mas amb aquest topònim. Tot i això, bona part de la documentació escrita sobre el mas serà de l'època moderna. Aquesta casa forta, com el seu nom indica, apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Pau Vilafort. Aquesta família seria la propietària del mas com ho seran fins mitjan època moderna. El paper d'aquesta família junt a la de Tresserres fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna.
|
|
Turó de les Antenes-vista 13 vegadesDesembre 2023. Vista de Centelles des del turó anomenat de les antenes, per la presència d'aquestes en el cim. En aquest punt podem veure una gran panoràmica amb els cims del voltant i fins i tot es pot arribar a veure el mar.
|
|
Tresserres-vista 10 vegadesMarç 2024. Masia del terme de Muntanyola. En pocs anys ha perdut molt, És un gran casal de planta quadrada, l'entrada principal per el cantó sud, per un portal d'arc apuntat. Les llindes molt esborrades, tres plantes estan en ruïnes. El nom Tresserra apareix documentat per primer cop a Muntanyola a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze i Santa Julita, on consta com a testimoni un tal Babot de Tresserra. La casa forta del Tresserres apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Joan Tresserra. Aquesta família seria la propietària del mas, com ho demostren les diverses llindes inscrites amb el seu cognom. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna.
|
|
Torre de Santa Margarida-vista 438 vegadesJuny 2010. Visió d'una de les sales de la torre. La pedra que va servir per construir aquest edifici, així com la construcció secundaria que fa les funcions de masoveria, tipus masia però seguint el mateix estil constructiu, va ser extreta de la pròpia finca. El contorn de les obertures de la façana (finestres, portes, etc.), els coronaments de les almenes de les torres, els remats de la coberta, i altres detalls, són en totxo ceràmic vermellós, típic de l'època. Terme de Calldetenes.
|
|
Torre de Santa Margarida-vista 436 vegadesJuny 2010. Es tracta d'una casa senyorial edificada al lloc on hi havia un antic mas. L'edificació principal, així com les secundàries, van ser construïdes per Ignacio Pascual a finals del segle XIX, essent la data d'acabament de les obres l'any 1890. L'edificació constava aleshores del cos principal i de la torra de secció rectangular. Posteriorment es va afegir a l'edifici una altra torre, la de secció circular, i la terrassa. Aquesta segona fase de les obres es va acabar l'any 1895, data de l'acabament definitiu de la construcció en la seva forma actual. Es troba en el terme municipal de Calldetenes.
|
|
Torre de Don Carles o de la presó-vista 427 vegadesSetembre 2009. La va edificar el baró de Taradell, Carles de Cruïlles i de Vilademany, d'aquí el seu nom, per ser una torre de guaita i de defensa i part d'una gran obra de fortificació que no es va completar. Va servir fins temps moderns com a presó del terme. És una torre quadrada de 14’5 metres d'alçada i tot i que fou construïda a mitjans segle XVI, encara guarda algunes característiques medievals.
|
|
La Torre de la Vall de Tavertet-vista 605 vegadesDesembre 2011. La Torre de la Vall està integrada per una torre de defensa del segle XIII i una masia del segle XVII, totalment restaurades. El lloc està documentat des de 1342, i la torre és l'única resta de la que va ser fortalesa, vinculada al castell de Rupit que pertanyia als vescomtes d'Osona - Cardona.
|
|
Sant Vicenç de Torelló-vista 447 vegadesJuliol 2010. La història de la construcció del temple de Sant Vicenç de Torelló es remunta al s.XI, per bé que des del segle X existeixen documents que fan referència al recinte religiós. Es tractava d'una església romànica amb un sola nau i capçalera semicircular amb volta de canó i coberta de pedra que encara es conserva. El campanar es va aixecar, poc després, al costat del presbiteri. La nau correspon a la central del temple actual i l'absis va ser refet al s.XII sobre la fonamentació primitiva, quan es va construir l'absidiola lateral que fou enderrocada al segle XIX per edificar-hi una sagristia.
|
|
Sant Vicenç de Gurb-vista 511 vegadesDesembre 2008. En el Mas de Sant Esteve es troba aquesta vella capella mutilada i transformada en corral.
|
|
Sant Vicenç d'Espinelves-vista 459 vegadesOctubre 2010. L'edifici romànic va sofrir diverses reformes, i fou consagrat al febrer del 1186. La restauració ha posat al descobert que no era una església d'una sola nau i absis, amb un pòrtic o atri a migdia, sinó una església amb una nau i absis del segle XI i una segona nau i absis del XII, amb un campanar també del XII. L'església fou restaurada el 1965 i especialment el 1972 per la Diputació de Girona, i és, sense cap mena de dubte, un dels monuments de l'art romànic més bells de la comarca.
|
|
Sant Vicenç de Malla-vista 432 vegadesAbril 2009. Es nomena com església parroquial l'any 1052. Els anys 1983-1984 fou restaurada per a Diputació de Barcelona. Les naus tenen en la seva capçalera tres absis semicirculars, el central reconstruït en 1983.
|
|
| 153 fotos en 13 pàgina(s) |
|
1 | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
