Osona |
 |
|
|
Sant Andreu de la Vola-vista 484 vegadesNovembre 2010. Sant Andreu de la Vola és una entitat de població del municipi de Sant Pere de Torelló. Es troba al nord del terme municipal. El lloc de La Vola apareix documentat des de l'any 923 amb la forma Avetola. El 1826 les masies de Sant Pere de Torelló es van unir al municipi de Curull i La Vola per formar un nou municipi amb el nom de Masies de Sant Pere de Torelló. El 1926 aquest municipi es va fusionar novament amb Sant Pere de Torelló incloent La Vola i Curull. La parròquia de Sant Andreu de la Vola és antiquíssima, ja que consta que l'església, d'origen romànic, en fou renovada i dotada de nou el 1031. Aquest edifici ha sofert al llarg dels segles tantes reformes que avui dia és difícil de veure-hi cap vestigi romànic.
|
|
Capella de Sant Antoni-vista 456 vegadesNovembre 2010. Es trobava al costat del carmí ral que anava de Barcelona a Vic. La primera referència documentada és del segle XIII i és un record històric de l'antic hospital o hostal de Centelles. Ha sofert diverses modificacions i per motius viaris canvi d'emplaçament.
|
|
Santa Perpètua de Vespella-vista 402 vegadesDesembre 2008 (Gurb). L'ermita original es va construir durant els segles XII o XIII, i segurament era d'estil romànic. Les consecutives reconstruccions han fet que en aquests moments no hi hagi cap vestigi d'aquella època. L'església és en l'actualitat una edificació rectangular clarament barroca. Es pensa que la última restauració es va fer pels voltants del segle XVIII.
|
|
Santa Perpètua de Vespella-vista 455 vegadesDesembre 2008 (Gurb). La seva peça més notable és la imatge de Santa Perpètua, gòtica, de pedra, importada de fora i restaurada fa poc temps gràcies a la voluntat d'un feligrès agraït. També fruit de l’agraïment es poden veure molts records i ofrenes a la Santa.
|
|
Sant Bartomeu Sesgorgues-vista 461 vegadesAgost 2009. Existia ja el 1072. Originàriament aquesta parròquia era del terme del Cabrerès; més tard formà una quadra civil i s'uní al terme de Tavertet (1840). Vers el 1450 s'uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts.
|
|
Sant Cristòfol o Sant Menna-vista 453 vegadesAgost 2009. L'església de Sant Cristòfol de Tavertet, inicialment composta per una sola nau romànica, amb dos arcs torals de reforçament i un absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes, correspon segurament a l'esmentada el 1070. A la fi del segle XII o principi del XIII hom li afegí a l'extrem de ponent una torre campanar, que s'uneix per un pont a la rectoria, i al principi del XVII, una segona nau a la banda de tramuntana, unida a la primitiva per grans arcs i coberta amb voltes d'ogiva. L'absis que havia estat sobrealçat, i l'aparell romànic, han estat restaurats.
|
|
Sant Cristòfol de Vespella-vista 478 vegadesGener 2011. Antiga parròquia del terme de Gurb. L'església porta la data de 1759 a la llinda de la porta principal, però sembla que no fou acabada completament fins al 1784. Consta d'una sola nau ampla i espaiosa rematada per un presbiteri i flanquejada per dues capelles laterals. El campanar és esvelt i consta d'una torre quadrada i un teulat agut de quatre vessants. A la banda llevant de l'església hi ha adossada una espaiosa casa rectoral construïda a la mateixa època.
|
|
Sant Esteve de Múnter-vista 515 vegadesAbril 2009. L'església fou renovada al segle XII i transformada, amb elements barrocs, al segle XVII. Té encara l'absis romànic ben conservat i també bona part dels murs de la nau i la base del campaneret. Pertany al municipi de Muntanyola.
|
|
Sant Esteve de Tavèrnoles-vista 417 vegadesAgost 2009. És un dels monuments romànics més ben acabats de la Plana de Vic, per bé que la seva bellesa de línies és més externa que interna. Com la majoria de les esglésies comarcanes, fou sobrealçada el 1728, se li afegiren altars laterals i fou transformada amb una nova portada al mur de ponent. Una restauració intel·ligent li ha retornat l'aire romànic i ha ressaltat els detalls d'ornamentació llombarda, sobretot a l'absis i a la banda exterior de migdia, on s'obria la porta antiga i on hi ha el campanar de torre, que sembla tret de la regió pirinenca.
|
|
Sant Feliu de Torelló-vista 444 vegadesGener 2011. L'església de Sant Feliu de Torelló, que ja existia el 881, fou reedificada en més d'una ocasió i el 1672 prengué la forma actual, precedida de dues torretes a cada banda de la façana i amb un esvelt campanar. El 1688 en fou beneïda la nau central, però la façana i el campanar es construïren entre el 1704 i el 1713, si bé posteriorment encara s'hi edificà, sobretot a la façana.
|
|
Campanar de l'església de Sant Genís -vista 415 vegadesSetembre 2009. Situada al NW de la part antiga de la vila de Taradell. De l'antiga església, any 1076, en resta solament el magnífic campanar romànic, el qual va ser restaurat després de la guerra civil sota la direcció de Puig i Cadafalch. És de base quadrada i té cinc pisos.
|
|
Sant Jaume de Viladrover-vista 431 vegadesJuny 2010. L'església de Sant Jaume de Viladrover és documentada des del 1131 com a sufragània de Sant Martí del Brull. Al segle XVII ja es trobava mig enrunada i per aquest motiu Antoni Pasqual, bisbe de Vic, va fer reconstruir la volta, tapiar l’antiga porta i obrir l'actual, que porta la data del 1689. Al mur sud es van adossar una capella i una escala exterior que puja al campanar. El 1916 es va allargar la nau i es va construir l'absis neoromànic.
|
|
| 164 fotos en 14 pàgina(s) |
|
|
|
|
|
|
|
|
10 | |
|
|
|
|
