Baix Vallès |
 |
|
|
Masia Freixa-vista 451 vegadesDesembre 2007. Obra de l'arquitecte Lluís Muncunill (1907-1910), està revestida per una estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana. Durant molts anys va ésser el Conservatori de Música de Terrassa.
|
|
Masia de Sant Oleguer-vista 439 vegadesJuliol 2007. Està situada en un extrem del barri de Sabadell que porta el mateix nom, dalt d'una plana. Aquesta propietat existia ja agrupada l'any 1496. Llavors era coneguda com el mas Vergés.
|
|
Mas Turull-vista 603 vegadesMaig 2005. Situada entre Sentmenat i Caldes té com a taló de fons el Puig de la Creu.
|
|
Sant Miquel de Toudell-vista 455 vegadesAbril 2008. Antiga parròquia romànica del municipi de Viladecavalls, a l'esquerra del torrent de Gaià, vora la carretera de Terrassa a Olesa de Montserrat.
|
|
Sant Miquel de Toudell-vista 415 vegadesAbril 2008. L'interior de la capella és d'una senzillesa absoluta. Terme de Viladecavalls.
|
|
Molí de Blancafort-vista 463 vegadesAbril 2009. Situat al nord de la Garriga hi trobem aquest molí format per un conjunt d'edificacions que mostren la complexitat de les propietats medievals. El seu nom ja deixa clara la funció defensiva o de control dels accessos meridionals a la vall del Congost. Així, encara es poden veure, la torre del segle XII-XIII, la masia del segle XVI, el molí fariner, la casa nova i la capella, que daten del XVII.
|
|
Molí d'en Santo-vista 406 vegadesTardor 2001. Situat a un marge del riu Ripoll, és datat del s. XI, quan apareix en els pergamins juntament amb el molí d'en Dou com a molins de Canyadell. Fou probablement el primer molí paperer de Barberà del Vallès, i va subministrar paper a l’impressor reial de l'arxiduc Carles. Més tard fou fariner, de pólvora i fàbrica de cartró gris. També va funcionar com a fàbrica tèxtil auxiliar. Deixà de treballar l'any 1927.
|
|
Monestir de Sant Cugat del Vallès-vista 514 vegadesMarç 2009. Abadia benedictina situada dins la població de Sant Cugat del Vallès. Fou el monestir més important del comtat de Barcelona i el més vinculat a l'obra primitiva de restauració religiosa del país. Els seus orígens, fins l'any 878, són confusos. Ocupava l'indret d'un antic castrum romà, construït prop del mil·liari vuitè de la via romana de Barcelona a Ègara (el castrum Octavianum).
|
|
Poblat ibèric de la Torre Roja-vista 487 vegadesGener 2009 (Sentmenat - Caldes). L'assentament, poblat des del segle VI a.C. es va mantenir fins a finals del segle I a.C., mig segle més que la majoria de poblats ibers de Catalunya. Al jaciment s'observen clarament dues fases: l'ibera, compresa entre els segles VI i III a.C., i l'ibero-romana (segles II i I a.C.).
|
|
Porxada de Granollers-vista 553 vegadesOctubre 2010. La Porxada, situada a la Plaça Gran de Granollers fou construïda en 1586-87 pel mestre d'obres Bartomeu Brufalt. És un edifici de planta rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes, amb la teulada de quatre vessants i les arestes cobertes de teules esmaltades verdes, formant un cobert de 24 metres de llargada per 15,65 d'amplada. Desprès de la Guerra Civil queda molt malmesa fins que fou restaurada l'any 1985.
|
|
Pou de glaç de Sant Oleguer-vista 494 vegadesOctubre 2008. També conegut com a pou d'en Bruguera, es troba documentat als segles XVII i XVIII. Va ser construït poc abans del 1678 per Domènec Bruguera, pagès sabadellenc. El pou és una edificació cilíndrica, de 8,80 metres de diàmetre interior i amb una alçada d'11 metres. Fou originalment de propietat privada i, en data no precisada, el pou va passar a ser explotat pel Comú de Sabadell.
|
|
Rectoria de Santa Quitèria-vista 458 vegadesJuliol 2009. L'antiga casa rectoral es remunta més enllà del segle XI. Terme de Vilanova del Vallès.
|
|
| 200 fotos en 17 pàgina(s) |
|
|
|
|
|
|
|
8 | |
|
|
|
|
|
