Baix Vallès |
 |
|
|
Mas Canals-vista 506 vegadesGener 2009. Era conegut també per la Torre del Fang. És situat en un terreny pla, al costat del torrent de la Romea. Pertanyia a l'antiga parròquia de Sant Julià d'Altura i terme de Sant Pere de Terrassa fins el 1904, en què passà a ser de Sabadell.
|
|
Mas del Castell-vista 493 vegadesJuliol 2009. Masia - castell d'estil modernista situada davant del Santuari de Santa Quitèria en terme de Vilanova del Vallès.
|
|
Mas Turull-vista 598 vegadesMaig 2005. Situada entre Sentmenat i Caldes té com a taló de fons el Puig de la Creu.
|
|
Masia de Sant Oleguer-vista 436 vegadesJuliol 2007. Està situada en un extrem del barri de Sabadell que porta el mateix nom, dalt d'una plana. Aquesta propietat existia ja agrupada l'any 1496. Llavors era coneguda com el mas Vergés.
|
|
Masia Freixa-vista 448 vegadesDesembre 2007. Obra de l'arquitecte Lluís Muncunill (1907-1910), està revestida per una estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana. Durant molts anys va ésser el Conservatori de Música de Terrassa.
|
|
Molí d'en Santo-vista 404 vegadesTardor 2001. Situat a un marge del riu Ripoll, és datat del s. XI, quan apareix en els pergamins juntament amb el molí d'en Dou com a molins de Canyadell. Fou probablement el primer molí paperer de Barberà del Vallès, i va subministrar paper a l’impressor reial de l'arxiduc Carles. Més tard fou fariner, de pólvora i fàbrica de cartró gris. També va funcionar com a fàbrica tèxtil auxiliar. Deixà de treballar l'any 1927.
|
|
Molí de Blancafort-vista 459 vegadesAbril 2009. Situat al nord de la Garriga hi trobem aquest molí format per un conjunt d'edificacions que mostren la complexitat de les propietats medievals. El seu nom ja deixa clara la funció defensiva o de control dels accessos meridionals a la vall del Congost. Així, encara es poden veure, la torre del segle XII-XIII, la masia del segle XVI, el molí fariner, la casa nova i la capella, que daten del XVII.
|
|
Monestir de Sant Cugat del Vallès-vista 511 vegadesMarç 2009. Abadia benedictina situada dins la població de Sant Cugat del Vallès. Fou el monestir més important del comtat de Barcelona i el més vinculat a l'obra primitiva de restauració religiosa del país. Els seus orígens, fins l'any 878, són confusos. Ocupava l'indret d'un antic castrum romà, construït prop del mil·liari vuitè de la via romana de Barcelona a Ègara (el castrum Octavianum).
|
|
Poblat ibèric de la Torre Roja-vista 482 vegadesGener 2009 (Sentmenat - Caldes). L'assentament, poblat des del segle VI a.C. es va mantenir fins a finals del segle I a.C., mig segle més que la majoria de poblats ibers de Catalunya. Al jaciment s'observen clarament dues fases: l'ibera, compresa entre els segles VI i III a.C., i l'ibero-romana (segles II i I a.C.).
|
|
Porxada de Granollers-vista 549 vegadesOctubre 2010. La Porxada, situada a la Plaça Gran de Granollers fou construïda en 1586-87 pel mestre d'obres Bartomeu Brufalt. És un edifici de planta rectangular, sostingut per 15 columnes toscanes, amb la teulada de quatre vessants i les arestes cobertes de teules esmaltades verdes, formant un cobert de 24 metres de llargada per 15,65 d'amplada. Desprès de la Guerra Civil queda molt malmesa fins que fou restaurada l'any 1985.
|
|
Pou de glaç de Sant Oleguer-vista 489 vegadesOctubre 2008. També conegut com a pou d'en Bruguera, es troba documentat als segles XVII i XVIII. Va ser construït poc abans del 1678 per Domènec Bruguera, pagès sabadellenc. El pou és una edificació cilíndrica, de 8,80 metres de diàmetre interior i amb una alçada d'11 metres. Fou originalment de propietat privada i, en data no precisada, el pou va passar a ser explotat pel Comú de Sabadell.
|
|
Rectoria de Santa Quitèria-vista 455 vegadesJuliol 2009. L'antiga casa rectoral es remunta més enllà del segle XI. Terme de Vilanova del Vallès.
|
|
| 199 fotos en 17 pàgina(s) |
|
|
|
|
|
|
|
9 | |
|
|
|
|
|
