Baix Montseny |
 |
|
|
Casal dels Crous-vista 698 vegadesOctubre 2010. Casa de tres plantes, vessants a laterals i cornisa catalana. Malgrat les seves grans dimensions (es tracta, de fet, de dues vivendes) i les constants reformes parcials a què ha estat sotmesa, l'estructura principal de l'edifici no es veu alterada de manera significativa. Com a vestigi del primer edifici, a la façana principal hi ha una finestra gòtica d'arc conopial profusament decorada. Altres obertures amb llinda de pedra ens remeten al segle XVIII, mentre que la vivenda que dóna a una de les façanes laterals mostra un clar aspecte del segle XIX. Es troba en terme d'Arbúcies.
|
|
Castanyer Gros d'en Cuch-vista 438 vegadesOctubre 2010. El seu tronc té una circumferència de més de 14 metres, buidat de la soca formant un estatge de 4 metres quadrats. Aquest estatge té una obertura pel costat de tramuntana i una altra pel de migdia. Havia estat habitat per un carboner que hi tenia instal·lat un jaç, una taula, seients i fins i tot, aprofitant l'obertura natural que fa en l'interior d'un tronc superior, una llar de foc on encara és visible el sutge de la xemeneia. Es troba en terme de Cànoves, dins la finca de Can Cuch.
|
|
Castell de Fluvià-vista 426 vegadesJuny 2009. Casa forta documentada ja el 1154. La seva estructura original és difícil d'identificar a conseqüència de les continuades transformacions, i molt especialment a partir del segle XVII, moment en què es convertí en masia senyorial. Es troba en el municipi de Sant Esteve de Palautordera.
|
|
Castell d'Hostalric-vista 484 vegadesAbril 2008. Emplaçat sobre el Turó del castell, domina la principal via de pas entre els Pirineus i les comarques meridionals de Catalunya. Aquest camí era una bifurcació interior de la Via Augusta i més tard es convertiria en la Vía Reial de Girona a Barcelona. Se'n te la primera referència documental l'any 1106, tot i que s'han fet troballes de l'època dels ibers. El castell però que ha arribat fins als nostres dies va ser construït al segle XVIII, entre el 1719 i el 1754. Es tracta del projecte de Verboom per convertir-lo en fortalesa militar, amb baluards, fossat, edificis d'allotjament, magatzem de pólvora, cisterna...
|
|
Castell de Montclús-vista 700 vegadesJuliol 2009. Documentat el 1170, la construcció d'aquest castell data entre els segles XI-XII si bé es va fer sobre una obra anterior servint de residència als senyors de Sesagudes després de l'abandó del castell pels Montseny. Es troba en el terme municipal de Sant Esteve de Palautordera.
|
|
Castell de Montsoriu-vista 463 vegadesJuliol 2010. Es troba situat entre les poblacions de Breda, Arbúcies, i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva i s'alça al damunt d'un turó de 650 metres d'altitud, actualment dins del Parc Natural del Montseny. Les primeres notícies del castell es remunten al 1002, però segurament i amb major antiguitat ja existia una fortalesa anterior. És un dels castells més grans del país, per la qual cosa és visible des de molts quilòmetres a la rodona. Constava de tres recintes fortificats amb forts murs construïts entre els segles XIII i XIV amb la torre de l'homenatge al punt central gairebé derruïda i amb una longitud de 75 metres.
|
|
Capella de la Mare de Déu del Remei-vista 490 vegadesJuny 2009. És de tipus barroc-neoclassicista, l'exterior és de paredat i té com a portada un arc rebaixat de carei. A la façana, sobre la portalada de l'entrada, hi ha un ull de bou, un petit campanar d'espadanya amb la seves tres campanes, al principi només havia una, i sobre el llindar l'anomenada majòlica amb la imatge de la Mare de Déu. Es troba a la població de Santa Maria de Palautordera.
|
|
Capella de la Mare de Déu del Remei-vista 436 vegadesJuny 2009. Interior d'aquesta església de Santa Maria de Palautordera. La planta és de creu llatina, amb una cúpula al centre i voltes amb llunetes. El presbiteri té un creuer amb dos cossos i en els seus laterals dues vidrieres amb les imatges de Sant Sebastià i Sant Erasme.
|
|
El Samon-vista 488 vegadesJuny 2009. Aquest mas dona nom a tota aquesta vall del Montseny. Terme de Sant Pere de Vilamajor.
|
|
Embassament de Vallforners-vista 632 vegadesOctubre 2010. Finalitzada la construcció de l'embassament de Vallforners, en el terme municipal de Cànoves i Samalús, el 1989 foren tancades les comportes de la presa a fi que el pantà comencés a recollir les aigües que cauen a l'embut muntanyenc, que té una superfície de 12,5 Km2, i que està format per un cinyell de muntanyes, de turons i serrats des del Pla de la Calma a l'obaga d'en Cuch, entre els quals hi ha Roca Centella, el Mojó, el Turó Monner, el Puig del Sui (el punt culminant amb 1322 m. d'altitud), el Turó d'en Cuch (en el que confronten els termes de Cànoves, Tagamanent, Montseny i Sant Pere de Vilamajor), i la colada i la serra dels Vallestrins.
|
|
Església parroquial d'Hostalric-vista 426 vegadesAbril 2008. Es tracta de l'edifici religiós més destacat de la vila. Està situada a la part alta del nucli antic. La notícia més antiga sobre l’existència de l'església data del 1280 i ja estava sota l'advocació de Santa Maria. L’edifici actual, que guarda l'estructura dels temples gòtics catalans, es va construir pels voltants del segle XV. La imatge de l'església és la Mare de Déu dels Socors.
|
|
Forns de Pega de Can Valls-vista 435 vegadesMaig 2010. Els fons de pega de can Valls són tres grans recipients de ceràmica oval, d’uns 2m. d’alçada cadascun, un al costat de l'altre, que es troben al marge superior del camí de can Valls, a l'indret d'Olzinelles terme de Sant Celoni. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. Segons la tradició, es tracta de tres forns datats del segle IX. La pega, substància viscosa i fosca, s'obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i alzines, i s'utilitzava com a combustible per l'enllumenat públic i per impermeabilitzar vaixells i recipients.
|
|
| 72 fotos en 6 pàgina(s) |
|
|
2 | |
|
|
|
|
