Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

cultura
[ cultura ]

·Sant Julià de Cabrera. El Cabrerès
·Biblioteca de Moià - Agenda octubre 2021
·De l'Estany a Sant Cugat de Gavadons o de Coll Sa Sima
·Èxtasi romànic
·Biblioteca de Moià - Agenda d'agost i setembre 2021
·STAGNUM'21 - Programació Cultural a L'Estany
·Sant Jaume, dit de Marganell, en terme de Castellbell i el Vilar
·Biblioteca de Moià - Agenda juliol 2021
·Les tines del mas can Canals Nou a Sant Joan de Vilatorrada

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
MeteoMoià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Aportacions: La Marieta perduda
Enviat el Dilluns, 18 de març a les 21:44:04 per Redaccio

opinió
Hi havia una vegada una nena, la Berta, que passejava pel parc. De cop i volta, va estar a punt de trepitjar una marieta.

Es va parar i va pensar:

-Sort que no l’he trepitjada, pobreta!

La Berta es va ajupir i amb molta cura se la va posar a la mà. Va veure que la marieta estava plorant i la Berta li preguntà:

-Què et passa, marieta? Per què plores?

I la marieta, sense deixar de somicar, li contestà:

-És que m’he perdut i ara no sé què fer. Encara no sé volar i no puc anar amb els meus pares, que deuen estar molt preocupats. Em deuen buscar pertot arreu.

-Com és que t’has perdut? -li va dir la Berta-. Anaves amb els teus pares?

La marieta, que estava molt espantada, li va contestar:

-Sí, jo anava amb els pares, però com diuen ells, es veu que sóc molt distreta, bado i em perdo.

La Berta la va consolar i va provar d’animar-la:

-Saps què farem ara? Mirarem que puguis volar i anar a trobar els teus pares, perquè segur que t’estan buscant. 

Les paraules de la Berta van fer que la marieta es calmés:

-D’acord, som-hi! -va exclamar la marieta amb un somriure a la cara.

La Berta i la petita marieta van posar fil a l’agulla, però com que la marieta era tan distreta, quan intentava aixecar el vol amb les seves petites aletes, badava amb qualsevol cosa i… ja som a terra. No se sap les vegades que hi va anar a parar.

Ho intentava molts cops i no hi havia manera, fins que la Berta li va fer una proposta:

-Com que ha passat molta estona i m’esperen a casa, et posaré dins d’aquesta caixeta que porto. Hi faré uns forats perquè puguis respirar, anirem a casa i et donaré menjar. Perquè… deus tenir gana, oi? 

La marieta li contestà que en tenia i molta! Feia dies que no menjava.

-No sé si t’agradarà el que et donaré -li va aclarir la Berta-. Només tinc enciam, no tinc res més.

-Amb la gana que tinc em menjaré qualsevol cosa que em posis, que ben bona serà! -va contestar-li la Marieta, que estava molt tranquil·la al costat de la seva nova amiga.

Quan van arribar a casa, la Berta li donà l’enciam, i encara que no li agradava gaire, se’l va cruspir de cop, de gana que tenia.

Van anar un parell de dies al parc, a veure si veien els seus pares, mentre la marieta aprenia a volar.   

S’hi estaven molta estona i després tornaven a casa fins a l’endemà. La pobra marieta ja s’havia acostumat a l’enciam.

Però vet aquí que el tercer dia, al lloc de sempre, va passar el miracle.   

Van veure una marieta més gran que volava i… sorpresa! Aterrà a la mà de la Berta.

- Filla meva, on t’havies ficat! -va exclamar el seu pare-. Estàvem desesperats!

La marieta li explicà les seves aventures i al final va dir:

-Saps què, pare? Encara hi ha gent molt bona.

La marieta va girar la vista cap a la seva amiga i va afegir: 

-La Berta va estar a punt de trepitjar-me, se’n va adonar a temps, em va agafar i em va dur a casa seva.
Estava molt debilitada i em va cuidar. Tots aquests dies hem vingut al parc a veure si us trobàvem i ella m’ensenyava a volar…

De cop i volta, la marieta va trobar a faltar la mare i preguntà al pare:

-I la mare, on és?

-T’està buscant per tot arreu i li he dit que ens trobaríem aquí- li contestà el pare. 

De seguida van veure la mare, que s’apropava cap a ells i que també aterrà a la mà de la Berta.

La mare va abraçar molt fort la seva filla i li va preguntar:

-Però on eres, filla meva, que ens has fet patir tant?

La marieta va explicar a la seva mare tot el que li havia passat. Llavors, els pares li van dir que ells també havien anat cada dia al parc, al lloc on l’havien perduda, per veure si la trobaven, i que estaven disposats a buscar-la fins que la trobessin.

La mare, tot abraçant, la seva filla, li va dir:

-Ho veus, filla meva, que sempre ens has de fer cas, al pare i a mi? Si haguessis escoltat el que et dèiem, que no badessis tant, que t’havies de fixar més en les coses, potser això no hauria passat.

I la pobre marieta, avergonyida, li contestà:

-Tens raó, mare. Ho sento molt, sento el que us he fet patir. Procuraré escoltar i fer-vos cas. 

-Filla meva, ara ja ha passat tot -va dir la mare, que ja s’havia tranquil·litzat-. Esperem que et serveixi de lliçó per a una altra vegada. Ens faràs més cas, oi? 

-Sí mare, ja t’ho he dit -va mormolar la marieta.

Un cop passat tot, ja estava contenta. Per fi estava amb els seus pares.              

La família de marietes, el pare i la mare, cansats però satisfets, es van adreçar a la Berta: 

-Com et podem agrair que ens hagis salvat la nostra petita? 

-No m’heu d’agrair res -va respondre de seguida- Ja en tinc prou veient que esteu tots junts, sans i estalvis. És el millor premi que he tingut mai!! —va exclamar ben joiosa.

La família de marietes va dedicar un gran somriure a la nena, es va acomiadar i abans d’aixecar el vol el pare va reclamar l’atenció de la filla:

-Escolta’m, bé filla meva, és molt important!! Ara vull que et fixis en el que fem la mare i jo i ens segueixis. Si mires com ho fem i no bades, ja veuràs que volaràs sense adonar-te’n.

A la colla s’hi van afegir unes cosines de la marieta que també estaven preocupades.

I la petitona marieta els digué:

-Ja veureu com n’he après una mica. Ja ho veureu!! Mireu com volo!!

I els va ensenyar com ja sabia volar una miqueta.

Dit i fet, s’hi va fixar més que mai i van marxar tots tres volant, acompanyats de les cosines. Es van anar allunyant d’on hi havia la Berta, que mirava com marxaven amb un somriure a la boca i orgullosa d’haver fet una bona acció. De tant en tant, la petita marieta es girava per mirar-la, i encara feia moure amb més força les seves aletes de contenta que estava.

Ja sabia volar. Al cap d’una estona, després de concentrar-se molt en el que feia i de no badar, va pensar:

-Que fàcil que és! Com m’ha dit la mare, espero que avui hagi après la lliçó. Aquesta experiència m’ha de valer i molt!

I la marieta es va allunyar movent animadament les seves petites aletes!

I vet aquí que aquest conte tan preciós ja s’ha fos.


En aquest conte ens hem de fixar que:

La marieta havia de passar per aquesta experiència per aprendre a fer cas dels pares.

A vegades, si no tenim cap ensurt, no sabem veure la realitat, no ens n’adonem i continuem fent el mateix.     

Llavors ens passa alguna cosa que ens ho fa veure, n’agafem consciència, i és quan podem canviar.


Rosa Ventura Cutrina

 
Enllaços relacionats
· Més sobre opinió
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre opinió:
El fantasma del castell de ... Montjuich


Vots de l'article
Puntuació promig: 5
vots: 1


Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

opinió

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.09 Segons