 Sortíem davant de l’ajuntament de Sant Quirze Safaja en direcció al turó de Puig d’Olena.
Passàvem pel nou passeig, pel costat de la carretera, que arriba fins a les escoles. Al final del passeig girem a la dreta per continuar la nostra marxa, aquest cop pel costat del riu Tenes.
Arribat a un punt a on s’ha de creuar el riu, nosaltres girem lleugerament cap a l’esquerra fins anar a trobar de nou la carretera que tindrem de creuar. Un cop passada enfilem un camí que hi ha a l’altre banda, l’iniciem en pujada.
L’ascensió durarà uns 15 minuts i aviat veurem a la nostra dreta mig encimbellat l’antic sanatori de Puigdolena.
Seguim el camí fins a trobar la drecera de la Rovireta. Passarem pel costat de la casa i pujant de nou aquest cop lleugerament, entrem a la propietat de Puigdolena.
Es tracta d’un antic sanatori per tuberculosos. Cal dir que en aquest lloc hi passà els darrers anys de la seva vida el poeta Màrius Torres. Aquí va ser a on va escriure la pràctica totalitat de la seva obra entre els anys 1936 i 1942, any en que va morir. Actualment fa les funcions de centre d’acollida de menors tutelats per la Generalitat de Catalunya.
Un cop observat l’edifici seguim l’indicació que ens portarà fins el cim del Puig d’Olena.
Passarem per uns dipòsits mig soterrats i just davant trobem un rètol ben rústic que ens guiarà fins a la Mare de Déu del Puig.
La imatge de la Verge és una talla moderna de fusta ubicada dins una capelleta tipus edicle. Es troba situada en el mateix cim a 823,4 metres d’altitud, des d’on s’ofereix cap a migdia, on hi ha la vall de Sant Miquel del Fai, una magnífica panoràmica.
Un cop hem reposat en un banc de pedra que hi ha just a un costat i arrecerat per una alzina, iniciem el camí de tornada cap a Sant Quirze.
Aquest cop però agafarem el camí del serrat de la Rovireta, una mica més llarg que el d’anada, i que ens farà entrar al poble pel Mirador de la Campana.
Tot el recorregut forma part de la ruta MT (Màrius Torres) està força indicat i no té pèrdua. La llargada és d’uns 9 Km. i el desnivell de 230 m. Val la pena doncs arribar-s’hi.
Feliu Añaños Masllovet
|
| |
Puntuació promig: 0
vots: 0
|
|
Portada 
