Osona: El Pont de la Riera de Sant Pere de Torelló
Enviat el Dimecres, 04 de novembre a les 07:30:56 per Redaccio |
|
 Plovia intensament quan aturàvem els vehicles al Parc de la Riera de Sant Pere de Torelló, el Sergi i l'Ester, excel·lents en el seu rol de sherpa, volien arrodonir el matí amb la visió d’aquest pont medieval, al redós del que s’ha fet un Parc d’esbarjo i un seguit de recorreguts de natura.
Ens encanten els ponts medievals i, sobretot, els de muntanya, allunyats de les concentracions urbanes, acostumen a ser d’un sol arc que s’aferra sobre la roca viva d'ambdós marges, a vegades tan subtilment que costa esbrinar a partir de quin punt és de l'home, que construeix i posa pedres, per sobre de la feina feta per la natura.
Per reforçar més l’arc i facilitar els relliscar de les aigües per la sola, es donava a aquesta la forma de llom d'ase, però amb pendents suaus per facilitar el pas de persones i animals sense masses dificultats.
No he sabut veure - insisteixo en que plovia intensament i la humitat ho cobria tot - els forats que a banda i banda del pont, permetien sostenir el bastiment de fusta, dit cindri o cintra,[ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau.] El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col·locava la clau i tot el conjunt esdevingués sòlid i resistent per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua.
Els ponts han exercit des de l’antigor una fascinació quasi màgica sobre els homes, a Roma els encarregats d’erigir-los s’anomenaven pontífexs, literalment ‘faedors de ponts’, les seves funcions anàvem més enllà de les merament tècniques, ja que ells eren els encarregats d’oferir sacrificis a les deïtats fluvials per amansir la seva còlera. El gran prestigi d’aquest col·lectiu quin màxim responsable rebia el títol de summe pontífex, va fer que amb l’arribada del Cristianisme la designació quedes reservada únicament al papa de Roma.
L’església s’ocuparà d’arranjar i bastir nous ponts per facilitar el trànsit dels fidels, en aquesta tasca els fraters pontifici - una mena d’ordre d’enginyers - s’encarregarà d’assessorar en la construcció d’aquestes infrastructures.
La complexitat i l’audàcia d’alguns ponts medievals, va portar al poble senzill, a relacionar la seva construcció més en l’acció del maligne, que en l’activitat de l’església, i per arreu van sorgir les llegendes del Pont del Diable.
El pont del Sergi i l’Ester, damunt del llit del riu Ges, conegut com el Pont de la Riera, és un magnífic exemple del llegat històric dels nostres avantpassats.
Antonio Mora Vergés
|
| |
Puntuació promig: 0
vots: 0
|
|
Portada 
