M’havien arribat notícies de que hi havia hagut diverses rompudes a Marfà, a la zona de la Tosca, així com l’estat de la riera que baixava molt contaminada. Feia temps que no hi anava i volia comprovar per mi mateix l’estat de tot plegat.
Així doncs des de Moià vaig enfilar camí a Marfà des del Sot d’Aluies i Vilarrasa. Anava pel camí de la dreta de la riera quan després d’haver passat pel Salt Candeler em vaig donar compte que l’esquerra del camí està tot tancat amb filferro electrificat d’aquest que posen pel bestiar.
Arribava fins l’indicador que mana cap a Monistrol de Calders. Jo però baixava per un camí sense indicació després de passar una cadena.
En un dels revolts de baixada percebo un so que mai havia sentit en aquesta contrada, són esquelles de bestiar. En un altre revolt ja puc veure a la llunyania per sota la casa de Marfà un grup de vaques.
En arribar a l’ermita de la Mare de Déu de la Tosca veig que l’entorn s’ha netejat i els camins són més amples. Una vaca em mira fixament des d’un dels costats de l’esglesiola, jo passo per l’altre cantó i arribo al Molí de Marfà on comprovo que les restes del molí estan més a la vista que abans, dons s’ha tret part de la vegetació que durant molts de temps l’engolia. Al seu voltant hi ha camps sembrats, sembla que per algun tipus de cereal.
Travesso la riera i em trobo amb una altre vaca que també travessa en sentit contrari. Passem els dos sense problemes, doncs no baixa molta aigua. Una vegada a l’altre cantó comprovo amb satisfacció que les fonts de Marfà han estat mínimament recuperades. S’han buidat de terra les quatre piques fetes d’obra i raja per dos dels cinc brocs que puc arribar a contar. Costa de creure que una font tan coneguda i en un altre temps tan visitada arribés a ser ignorada fins i tot pels mapes excursionistes.
Una altre de les sorpreses agradables és que com a resultat de la captació d’aiguaneixos dispersos, tenim una nova font, així com una gran pica d’obra massissa que recull els degotalls i regalims de pedra tosca que serveix probablement d’abeurador per les vaques. Aquesta es troba a pocs metres de la cova de la Tosca. Al seu davant hi ha més camps conreats.
L’última visita que volia fer és anar a veure el salt del Molí d’en Brotons. Hi arribo en pocs minuts i trobo les vaques d’abans pasturant sota la presa.
La imatge del molí és ara més neta, l’heura que cobreix fa molts anys part de la paret de l’edifici ha perdut molta fulla i per tant es poden contar totes del finestres del molí.
L’aigua que forma el gorg al seu davant presenta un color blanc plomis que confirma la seva contaminació. Pensava mentrestant en els temps remots a on la gent s’hi podia banyar i també pescar. Es veu que la depuradora de Castellnou no dona l’abast per depurar les aigües que li arriben fins i tot de zones industrials.
De tornada tenia una sensació agra dolça, la contaminació evident de la riera i la recuperació de dues fonts.
Feliu Añaños Masllovet
|
| |
Puntuació promig: 0 vots: 0
|
|