Havíem assolit una fita llargament cobejada, en el
moment que posàvem els peus damunt del solar on s’alçava fins a darreries del
segle XX, l’ermita romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol o de Llosa-Corba, documentada
l’any 1136.
N’adquiríem certesa gràcies a la construcció d’una rasa oberta per soterrar
possiblement connexions elèctriques, que ens permetia recollir imatges del que
foren sens dubtes els fonaments del temple.
Seguíem les indicacions d’un antic plànol - molt anterior a la construcció de
la C-25 -, i en arribar al trencall d’Oristà; tot just iniciar el descens, ens
desviàvem a la dreta pel camí que porta fins al Serrat anomenat de Sant Martí,
on localitzàvem gràcies a les imatges cedides justament per l’Arxiu Gavín, les
minses restes de la que fou ermita de Puig- Ermengol o de Llosa-Corba, avui
desapareguda. L’església fou venuda a la casa de Rocafort l’any 1835 quan la
desamortització de Mendizabal; aquesta pràctica - vendes reals o simulades -
era habitual per salvar les propietats de l’església. En tot cas, l’ermita
romànica va anar a engrossir el patrimoni de Rocafort.
Està,
acreditat que essent administrador el Dr. Anton Berenguer, es va arrencar el
finestral de darrera l’absis [ molt semblant al que hi ha avui encara darrera
l’absis gran de Santa Maria de l’Estany ], per a instal·lar-lo a la galeria de
Rocafort. Quan a la resta de l’edifici i amb l’excepció de l’absis de pedra
arrodonida al que no devien trobar-li cap utilitat, Sant Martí de Puig-Ermengol
o de Llosa-Corba, va passar a ser la pedrera de Rocafort a profit dels seus
jardins, pilastres i parets. Les darreres pedres i l’absis, anirien a Sant Feliuet de Terrassola on es farien servir en les tasques de restauració. La desídia d’uns
i altres [ els que no havien d’haver fet la destrossa, i els que justament
tenien la tasca pública d’evitar-ho ] va fer que fos fins oblidat l’indret
precís on és trobava.
Recollíem les imatges del que foren sens dubte els fonaments del temple, i les
coordenades 737 mts. N 41º 54.209 E 2º 05.516 gràcies al Joan Escoda i Prats,
que us han de permetre accedir fins aquest indret, si com nosaltres voleu saber
el lloc exacte on s’aixecava Sant Martí de Puig-Ermengol o de Llosa- Corba.
© Antonio Mora Vergés
Portada 
