Anàvem
el Tomàs Irigaray López, el Feliu Añaños Masllovet, el Josep Antoni Uriz i
l’Antonio Mora Vergés a Sant Martí de Centelles; fèiem el recorregut des de
Sabadell, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze de Safaja, i
seguint la carretera 1413b fins al terme
de Sant Martí de Centelles, amatents a trobar al costat esquerra de la marxa un
petit cartell de senderisme, de color verd, que assenyala per anar al Castell de Sant Martí.
L’accés
et porta fins la plaça - presidida actualment per una petita farola - del
cementiri i l’església de Sant Martí, on va trobar aixopluc la imatge de Santa
Maria del Castell, desprès de la desfeta del 1714.
Havíem
tingut ocasió de contemplar aquesta imatge, en ocasió d’una anterior visita en
la estava l’església oberta, i teníem em compromís d’apropar-nos al inicial
lloc de culte d’aquesta imatge de la que s’ha escrit:
Maria de
les herbes aromàtiques
Ensenyeu-nos
la veritable generositat
Maria
del fonoll i de la farigola
Ensenyeu-nos
l’alegria de compartir
Maria de
l'espígol i del romaní
Ensenyeu-nos
el goig de la donació gratuïta
Maria de
la sàlvia i de la camamilla
Ensenyeu-nos
a practicar l’amor
Maria
dels conreus i dels boscos
Ensenyeu-nos
a viure amb senzillesa
Maria
del roure i de l’alzina
Ensenyeu-nos
a acceptar als altres
Maria
del dies clars i assolellats
Ensenyeu-nos
a gaudir de l’existència
Maria
del fred i de les boires
Guariu-nos
sempre de tot mal
Maria de
les terres solitàries i les cases oblidades
Feu-nos
recordar sempre que Déu va crear els pobles
Maria
dels pagesos i les feines manuals
Feu-nos
destres en el servei a la pàtria
Maria
del Castell, Senyora de Centelles
Feu-nos
forts en la defensa d’aquest país menut
Reina de
la Garga, Guardessa del Congost
Vetlleu
en tot moment pels vostres fills
Sobirana
dels Cingles, protectora de les terres altes
Permeteu-nos
estimar Catalunya fins al darrer alè
Es localitzen les restes del Castell de Sant Martí i Santa Maria de
Centelles en una zona de precipici del
turó "agulla de Sant Martí" a 855 metres d'altura. Aquest castell
roquer inicialment era conegut pel nom de castell de Sant Esteve. La primera
notícia que es disposa correspon al 898, en que la família Centelles donés el
nom al poble. Centre de la baronia dels comtes de Centelles en la població
dels quals tenien el seu palau. Considerat un dels més importants de la
comarca, conserva una bona part de les seves muralles, i un escàs nombre
d'edificacions concentrades en l’anomenat castell l'inferior dels segles XIII
al XVI; històricament l’edifici fou edificat en dues altures, el castell
superior del segle XII i l’esmentat l'inferior dels segles XIII al
XVI. Per la seva adscripció a la causa
catalana, fou enderrocat per les forces de Felip V. L'església, romànica,
amb un absis rectangular, és obra del principi del s. XIV i la imatge
romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell, és conserva al Museu
Diocesà de Vic, una còpia d’aquesta imatge és venerada actualment a la parròquia
de Sant Martí de Centelles.
Iniciem l’ascens que començat en fred ens
farà entrar ràpidament en calor; a destacar una estupenda instal·lació en forma
de barana formada per un cable d'acer, fermada a terra per unes estaques de
ferro, que en un bonic recorregut aeri en la seva major part, sense aquest
estris presentaria un cert risc de caiguda al buit. En menys de mitja hora de
suau ascens, arribarem a la l’actual porta del castell [pensem que
històricament l’accés devia fer-se potser per la part de l’església] que el dia de la nostra visita estava oberta,
però no descartem que en qualsevol altre visita es trobi tancada, doncs la
porta de ferro, està en perfecte estat i preparada per assumir un cadenat.
Quan a l’ estat de conservació d’aquestes ruïnes
històriques, a primera vista, malmeses
fora un diagnòstic correcte, les restes
però denoten que en el seu dia va ser una important i poderosa edificació, avui
únicament estan parcialment dempeus
l'església dedicada a St. Esteve, primer, i a Santa Maria desprès, i això
perquè com la petita edificació que trobem prop de la porta, foren construïdes
amb la tècnica de la volta de canó ; les vistes des d’aquesta alçaria són
esplèndides; davant nostre veiem el Cerdà de la Garga, i quasi tots el cims
dels país; l’esplanada orfe de tota
protecció aconsella no apropar-se
excessivament a l’abisme; altrament el
lloc on s'assenta aquesta edificació, al cim de la muntanya, és gran, i es
circula amb comoditat.
Sortim del recinte murallat, i accedim
mitjançant el corriol de l’antiga cantera d’on sorgiren les pedres d’aquest
edifici excepcional, al Pla del Castell,
i des d’aquest mirador aprofitant la llum de migdia, recollirem més imatges
d’aquesta singular construcció. Feta la feina, ens arribarem encara fins al
Fabregar, i tornarem per la Rovira dels Cerdans.
En
el camí de descens potser més feixuc que el de pujada, em venen al pensament
algunes estrofes dedicades a Santa Maria del Castell:
Maria
del Castell, Senyora de Centelles
Feu-nos
forts en la defensa d’aquest país menut
Reina de
la Garga, Guardessa del Congost
Vetlleu
en tot moment pels vostres fills
Sobirana
dels Cingles, protectora de les terres altes
Permeteu-nos
estimar Catalunya fins al darrer alè
Des
del fons del meu, únicament puc afegir un darrer mot.
Amen!
© Antonio Mora Vergés
Portada 
