Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

medi ambient
[ medi ambient ]

·Alarma als municipis afectats per la massificació eòlica i solar
·Campanya per conscienciar el turisme amb l'activitat rural
·El territori diu PROU! Mobilització Bages, Moianès i Osona
·Varies entitats demanen aturar macroprojectes que posen en perill el territori
·Estudi Hidrogeològic a les Coves del Toll
·El gegantí roure del Giol
·Dissabte 1 d'Agost: Nit Internacional dels Ratpenats
·Empreses del Moianès es formen sobre les oportunitats del turisme sostenible
·Nit Internacional dels Ratpenats a Moià

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
MeteoMoià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Bages: Tornada a la riera de Mal Rubí en els límits del Moianès
Enviat el Dilluns, 14 d'octubre a les 09:32:48 per Redaccio

cultura
Sant Esteve del SolàHo he vist escrit també com Malrubí, en un i altre cas, el nom i les altes parets que en alguns indrets marquen els límits, ens fa pensar en que lluny de l’acció benèfica que històricament exercien les aigües del Nil a Egipte; les riuades, dites també  en la catalana llengua rubinades que baixaven pel llit d’aquest corrent d’aigua, comportàvem sempre resultats calamitosos per a les finques colindants i els seus moradors i/o propietaris.

Havíem vingut al setembre, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Ibáñez Olivares, l’Antonio Mora Vergés, i el Santiago Moya i Romero. Donàvem per desaparegut el molí dels Clapers, i finalment no aconseguíem accedir al molí, ni a les runes de la Sala del Solà de Sant Esteve, ni a l’ermita que vèiem però des de la riba contraria. (*) 

Ens trobàvem a les 9,00 a l’aparcament de l’Urbisol, amb el Joan i el Jesús Escoda i Prats, en aquesta ocasió ho intentaríem, els esmentats Joan i Jesús, el Tomàs Irigaray López, i l’Antonio Mora Vergés. Veníem de quatre poblacions diferents que pertanyen a tres comarques.

El Mal Rubí ens espera curull de colors, grocs, daurats, vermells, verds, el creuem per sota de la finca de Vilagonella, i comencem a pujar fins veure les runes immenses de la Sala del Solà de Sant Esteve, que deixem a la nostra esquerra per arribar-nos fins l’ermita de Sant Esteve de la que diem en la crònica d’aquella sortida [*] “ que des de la distància sembla mantenir un bon estat de conservació. Els binocles ens confirmaran que dissortadament això és únicament un miratge “. La realitat és molt pitjor del que ens podíem imaginar ; la porta està oberta, les tombes trencades i plenes de runa diversa, les bigues al límit de la seva resistència denuncien un abandó infinit, la teulada ha cedit ja en algun punt, i podria cedir en ocasió d’un temporal de pluges i/o d’una nevada. Deixem la porta ajustada alcem a l cel un prec. A qui pertoqui que hi posi remei urgent!!!



Refem els nostres passos i anem a comprovar les excepcionals dimensions de les runes del Solà de Sant Esteve, que son les que ens fan pensar en atorgar-li el tractament de Sala. El conjunt d’edificis arribava esglaonadament fins quasi el llit de la riera, on trobem encara l’edifici del Molí, hi havia dos moles, i malgrat les esllavissades, la brusca, la vegetació arbustiva i les runes, acabem localitzant la bassa coberta on es guardava l’aigua que feia anar els molins. Tot està molt i molt malmès.

Esmorzem al costat del molí al resguard del vent i sota un sol que ens alimenta tant com els entrepans i/o les fruites.

En la tornada farem encara un darrer intent per localitzar les restes del Molí dels Clapers. Desistim finalment, no sense però assolir per part del Jesús Escoda i Prats el cim de la gran pedra que un cop passada la riera pel GR 177-1 senyoreja un ampli camp que limita amb la corrent d’aigua.

Costa de creure, que no quedi ja ni una paret, ni la més mínima senyal d’uns edificis que varen deixar-se d’utilitzar fa més - o fa només - de quaranta anys!


© Antonio Mora Vergés


 
Enllaços relacionats
· Més sobre cultura
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre cultura:
El Secret de Marfà


Vots de l'article
Puntuació promig: 0
vots: 0

Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

culturaopinió

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.13 Segons