Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

esports
[ esports ]

·Èxit en la IV Cursa de Muntanya Salta Marrades
·Cursa de Muntanya Salta Marrades 2016
·VII Trial de clàssiques del Cingles. Copa Catalana
·XIII edició 3 hores resistència sobre terra del Cingles
·VI Trial de Clàssiques del Cingles (Copa catalana de trial 2011)
·Resultats XIIena edició 3 hores resistència del Cingles
·XIIena edició 3 hores resistència sobre terra del Cingles
· ''V Edició Trial Clàssiques del Cingles'' COPA CATALANA
·Copa Catalana de Trial de Clàssiques 2010

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
MeteoMoià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

  
Castellcir: El gegantí roure del Giol
Enviat el Dimarts, 08 de setembre a les 13:38:50 per Redaccio

medi ambient
El Tomàs Irigaray López, i la Carmen Toledo Cañadas m’enviaven algunes imatges del seu darrer tomb pel Moianès.

En aquesta ocasió dins del terme Castellcir, retrataven el Roure del Giol, ‘Quercus humilis’ declarat arbre nacionals de Catalunya, i que ha donat nom a l’antic casal dels Santa Coloma, que es coneix avui com Mas Giol. Més enllà de la seva importància històrica – que la té – i de la seva bellesa estètica – que també la té – , transcrivim les seves proporcions: mesura aproximadament uns 20 metres d’alçada i 4,50 metres de corda (perímetre del tronc a una alçada d’1,50 metres).

Dels roures des de la més remota antigor, hom n’associà qualitats espirituals, que alguns en poden dir màgiques; qui no recorda les entranyables aventures de l’Astérix i l’Obélix, on el druida Panoràmix, com tot els druides cèltics- recollia el vesc sagrats dels roures?; qui, no ha llegit i/o sentit històries de trobades al redós d’un d’aquest amables gegants?

Explicàvem fa alguns anys, en relació a aquest bellíssim paratge, i a les qualitats espirituals associades als roures, i més en concret a aquest roure del Giol, que a nosaltres se’ns van fer paleses en aquella ocasió; ens trobàvem al límit de les nostres forces físiques i àdhuc psíquiques, veníem d’una llarga caminada, que ens havia portat fins a Sant Cugat de Gavadons, anomenat antigament com Sant Cugat de Coll-sa-sima i pertanyent avui al municipi de Collsuspina, afegiu a això un sol de justícia, com ens ha fet alguns dies d’estiu aquests darrers anys la sequera angoixant que fins i tot ha portat restriccions en alguns moments als pobles del Moianes, per acabar-ho d’adobar remeneu tot, amb un to psíquic particularment baix derivat de problemes de salut, de feina, o del que més us agradi; només la certesa de trobar el roure i la seva ombra, ens feia caminar encara, quan passada la masia de l’Espina, teníem per endavant no menys de cinc quilometres que esdevindrien quasi insuportables!; havíem esgotat les reserves d’aigua ,la sensació no era ja de cansament, era clarament de decandiment, més que caminar arrossegava els peus !, fins la Bruna, la gosseta fox-terrier companya de tantes i tantes sortides, estava al límit de les seves forces, i es situava clarament dins l’ombra que projectava l’Antoni Ibáñez Olivares, que en aquell moment, en termes ciclistes, val a dir que tirava literalment de nosaltres!



Finalment com un avançada del Paradís, vàrem veure la Creu de terme que està al vell mig del pla de Santa Coloma Sasserra, i la presència del roure del Giol que semblava cridar-nos, ens van apropar a l’arbre, i de primer ens van abraçar a ell, per acabar asseguts a les seves arrels una bona estona.

En aixecar-nos la sensació de cansament havia desaparegut!, i també per alegria nostra, semblava que ens havíem rentat els vidres de les ulleres de l’ànima, perquè el sol lluïa de forma diferent, l’aire tenia un flaire desconegut, però fresc i agradable i tot plegat ,de les hores ençà, sembla que ha trobat el lloc i el moment que li pertoca; per descomptat, sempre hi haurà algú que no ho voldrà creure, però tinc per cert que els arbres son uns dels millors amics que tenim!

En tot cas, Castellcir està ben a prop, comprovar la certesa del tot el que aquí us explico, no us costarà gaire, oi?


Antonio Mora Vergés


 
Enllaços relacionats
· Més sobre medi ambient
· Notícies de Redaccio


Notícia més llegida sobre medi ambient:
La Fageda de la Sauva Negra


Vots de l'article
Puntuació promig: 0
vots: 0

Si us plau espera un segon i vota per aquest article:

Excel·lent
Molt Bo
Bo
Regular
Dolent


Opcions

 Versió per a imprimir Versió per a imprimir


Temes associats

culturamedi ambient

"Usuaris registrats" | Entrar/crear compte | 0 Comentaris
Els autors dels comentaris són els únics responsables del seu contingut.
La Redacció es reserva el dret d'eliminar un comentari si ho creu oportú.

No són permesos els comentaris anònims, Regístra't si us plau


Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.07 Segons