Anava a
visitar la capella de sant Sebastià, històricament al terme de Santa Eulàlia de
Riuprimer - actualment inclosa al de Vic - erigida amb motiu d’una pesta al
voltant de 1.520; havia vist aquest santuari des de Sant Joan del Galí, i avui tenia l’ocasió d’accedir-hi per la pista
forestal que surt des de Santa Eulàlia de Riuprimer; coincidia amb un
matrimoni, veïns de Rubí, que m’expliquen que segueixen les sortides que fem i
publiquem.
Hi ha
una placa que fa referència a l’anomenada conjura dels vigatans a Sant
Sebastià, i la Guerra de Successió.
Un
diumenge de primavera, el 17 de maig de 1705, un grup de patriotes van
reunir-se a la capella de Sant Sebastià -parròquia de Santa Eulàlia de
Riuprimer i terme de Sentfores, actualment agregat a Vic- amb l’objectiu de
revoltar-se contra el règim absolutista de Felip V i Fernández de Velasco, el
virrei a Catalunya.
Al grup
de patriotes assistents, consta que hi eren:
Domènec
Perera i Josep Antoni Martí -ambdós de Vic (Osona)- Antoni Cortada i Carles de
Regàs i Cavalleria - ambdós de Manlleu (Osona)- Francesc Macià Ambert, Bac de
Roda -de Roda de Ter (Osona)- Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i
Francesc -de Perafita (Lluçanès)- Josep Moragues i Mas -de Joanet (Selva)-
Llorenç Tomàs i Costa -de la Seu d´Urgell (Alt Urgell)-.Aquella
trobada, convocada pel rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, el Dr. Llorenç
Tomàs i Costa, va servir per engrescar els personatges més descontents amb la
política del rei Felip V de Borbó. S´hi va decidir que Domènec Perera aniria a
Gènova, on es trobaria amb un altre vigatà, Antoni de Peguera i Aymerich, qui
era a Viena, a la cort dels Àustries.
Efectivament,
un mes més tard, el 20 de juny de 1705, tots dos van trobar-se a Gènova
(llavors República), per tal de signar un pacte amb l’enviat de la reina
d’Anglaterra, Mitford Crowe. Al Tractat de Gènova, els catalans donaven suport
al desembarcament de les tropes angleses austriacistes i en rebien armament.
S’hi acordava que l’arxiduc Carles III d’Àustria, a qui donaven suport enfront
Felip V, respectaria les lleis del Principat i que si les coses anaven mal
dades, tot aquell qui hagués defensat la seva causa quedaria sota la seva
protecció.
Malauradament,
la Guerra de Successió no va acabar bé per a nosaltres. El 25 d’abril de 1707,
les tropes borbòniques derrotaren l’exèrcit austriacista, a Almansa (Castella,
però a tocar del País Valencià). Més tard, el 1711, Carles III d’Àustria va
haver de tornar al seu país, per succeir el seu germà Josep I, que havia mort.
Davant el perill de la reconstitució d’un gran imperi europeu, més temible que
l’aliança franco-espanyola si finalment el tron d’Espanya queia en mans
austríaques, els aliats (Anglaterra, Holanda i Portugal) decidiren negociar la
pau amb Lluís XIV i reconèixer Felip V, cosa que es reflectiria al Tractat
d’Utrecht de 1713. D’aquesta manera, els catalans van quedar sols en la lluita,
que van continuar fins a la derrota definitiva l’11 de setembre de 1714.
Em faig
una pregunta dolorosa; on son avui els patriotes?
Antonio Mora Vergés
Portada 
