Ens adreçàvem el Juan Navazo Montero i
l'Antonio Mora Vergés, fins a la urbanització del Niu, prop de llit del
Calders, on ens indicaven el camí fins a l'església de Sant Anderu, dit de
Bellveí i/o de Calders.
La crònica històrica ens explica que la primera notícia
que en tenim és la del testament de Guillem de Ramon de Calders, del 1107, que
al deixar els seus béns, reparteix la meitat dels mateixos entre Sant Pere de
Vic, Sant Benet de Bages, i Sant Andreu de Calders.
A
partir del segle XV fou sufragània de l'església parroquial de Sant Vicenç de
Calders, i ho va ser fins a l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi
la missa, segons ens expliquen fins a la sedició dels militars feixistes,
encapçalats pel General Francisco Franco Bahamonde , contra el Govern de la II
República Española, amb l ’aquiescència explicita de la Jerarquia catòlica,
excepció feta del Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església
catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3
d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943).
Trobava una magnífica imatge en blanc i negre a l’arxiu
d'imatges de l'Ajuntament de Calders.
M'explicava
la Magdalena Girbau Altarriba, de 86 anys, nascuda a la casa, que aquesta va
ser aixecada pel propietari de la terra, el Solervicens, que té o tenia finques
que de forma contínua arribaven fins al terme de Granera, al cap d'uns anys va
esdevenir una masoveria més - de les moltes que tenia aleshores aquesta família
- , l'edifici no va tenir mai la funció de Rectoria, ja que no hi residia cap
eclesiàstic, i les funcions litúrgiques les duia a terme l'Ordinari de Calders,
o prèvia la seva autorització, qualsevol prevere presentat pels Solervicens.
Pel que
fa a la datació de la fotografia podria ser vers l’any 1900.
Per les
anotacions fetes en les Visites Pastorals es sap que hi havia l'altar de Sant
Isidre i el de Santa Maria Gasela, a més de l'altar Major. Al costat, i al
cantó nord, hi tenia el cementiri. Al cantó de ponent, a pocs metres de
l'església, s'hi va construir una casa i molí, avui també enrunats.
Del
molí i la casa resten avui alguns murs, quasi embolcallats per la vegetació com
succeeix al runam de l'església de Sant Andreu, del que costa identificar les
parets laterals, i l'absis; cosa que no succeïa - encara – el gener del 2009,
com podeu apreciar en la imatge de la Galeria Fotogràfica del Moianès.
L'Arxiu
Gavin ens feia arribar també una imatge anterior a l'actual situació d'absoluta
ruïna.
Antonio Mora Vergés
Portada 
