M
’aturava prop del límit entre les comarques del Vallès i del Bages; deixava la carretera que comunica Rellinars amb Castellbell i el Vilar, i seguia per una pista de terra que en menys de dos quilometres em deixava davant del runam d’aquesta església.
L’abandó és colpidor!, l’edifici ha patit un espoli sistemàtic; primer com a pedrera de la nova església, construïda arran del camí de les Ferreres, entre els anys 1835 i 1842; l’argument va ser el clàssic ; l'església vella quedava molt allunyada del nucli més habitat. A partir d’aquell moment tothom va sentir-se ‘autoritzat’ a col•labora en la ruïna irreversible que reflexen les imatges.
Trobava informació on es descriuen els diferents períodes de construcció, que substancialment son:
La construcció més antiga localitzada al conjunt correspon a una estructura de forma absidal amb un arrebossat original de sorra i calç, i una doble pavimentació en opus signinum [revestiments impermeabilitzants] assentada directament sobre el terreny natural. Podem situar l’obra en un moment indeterminat entre els segles II i VII.
Tradicionalment s'ha considerat que la construcció de l’època preromànica correspon a la nau més petita situada a la banda sud de l'actual edificació, i que consisteix en una nau de planta rectangular amb un absis més estret i baix.
També es considera que als segles XVII i XVIII el conjunt sofreix una reforma en l’època moderna, que comporta una transformació general; la construcció d'una coberta única per a les dues esglésies, d'un campanar d'espadanya sobre el possible absis romànic i l'obertura d'una altra porta a la façana nord.
Retratava una tomba de cista, que miraculosament es conserva quasi indemne enmig de tanta destrucció.
Com seria Catalunya, si assolis la seva plena llibertat?
Antonio Mora Vergés
Portada 
