L’abús de la restauració li fa perdre un xic l’aire de ‘poble de pessebre’ que de forma ‘natural’ va tenir Collsuspina des que Salvi Pedrós aixecava vers l’any 1550, just a la partió dels termes de Tona i Balenyà, bé que a la part de Balenyà, l’hostal que es coneix avui com Can Xarina.
Prop de l’hostal de Collsuspina - com aleshores se li deia- es van fer quatre o cinc casetes més al llarg del segle XVI, i per al seu servei religiós es va construir, entre l’any 1592 i el 1600, una capella a Santa Maria del Socors, l’actual església parroquial, ampliada a partir del 1880 amb capelles laterals, un campanar de torre, i una façana en la que s’observa al costat dret de la porta el naixement d’una volta que conformava l’accés al fossar.
L’any 1841, quan ja formava municipi independent, la població era de 64 famílies, i l’any 1860, moment de màxim esplendor, hi vivien 454 habitants. A començament de l’any 2013 el cens era de 347 habitants.
En algun moment es va fer el cementiri nou, i van deixar de fer-se enterraments a l’antic que va romandre dempeus fins ben entrat el segle XX, quan a instàncies d’un dels veïns que exercia com a Secretari de l’Ajuntament – i per poder tenir accés a la part posterior de casa seva – les restes es van traslladar. El tema en el seu moment va ser tema de conversa.
Accedíem a l’interior de l’església on poguérem fer una visita amb el mossèn i contemplar els “bancs de famílies” que hi han situats a les primeres files a on hi figuren gravats els cognoms o be el nom de la masia o casa pairal.
El fet de ser ‘titular’ d’un banc de l’església atorgava a la família distinció social, i la parròquia percebia un estipendi, que afegit a altres rendes pròpies, lloguers de finques urbanes, explotació agrícoles..., permetien subsistir a l’església.
L
legíem els noms:
Armadrans
Casanovas
Cors
Girbent
Les Comas
Oller
Padros
Picañol
Valldeoriola
M’explicaven que tots els bancs son posteriors a la Guerra Civil.
Antonio Mora Vergés
Portada 
