moianès.net, el portal del Moianès i rodalies

El Pollo és un personatge del folklore moianès que surt en determinades cercaviles de la cultura popular local amb l’objectiu d’obrir pas entre la gent i permetre la normal actuació dels entremesos, músics i dansaires.

El Pollo, també conegut per la mainada com a Pollo Matapuces Robaescaroles és un dels personatges més emblemàtics de la cultura popular i tradicional de la vila de Moià i un dels que ha adquirit més renom al Moianès i a tot el Principat en general.

Es tracta d’un personatge que va vestit amb una brusa coberta per una dalmàtica característica, decorada amb brodats i amb l’escut de la vila de Moià, uns calçons i uns camals plens de picarols. Duu el cap i la cara coberts amb un drap de tela de sac amb una carota pintada d’aspecte ferotge i que està subjecte a un gran barret. Però un dels aspectes més característics del personatge és que a la mà hi duu un pal recobert amb una pell de conill dissecat i ple de palla.

Història i orígens: La figura del Pollo de Moià té probablement els seus orígens en les processons religioses de finals de l’Edat Mitjana, on era conegut amb el nom de jutge, tot i que segurament prové de períodes anteriors. Sembla que antigament, quan mataven un animal ferotge, passaven per les cases de pagès amb l’animal mort demostrant que n’hi havia un de menys, i a canvi, rebien menjar o altres regals. Només és a partir del segle XIX que se’l comença a anomenar amb el nom de Pollo. De fet les primeres referències documentals amb aquest nom daten de 1915. En l’actualitat el Pollo surt a les cercaviles de Sant Sebastià, Sant Antoni, Festa Major i Corpus de la vila de Moià.

Funcions del Pollo: Antigament el Pollo obria les processons religioses i obligava a treure el capell a tothom al pas de les imatges i les autoritats religioses. Avui, el Pollo és un personatge festiu que fa diverses funcions, amb el poder que li otorga la cara tapada i el bastó-conill dissecat que duu a les mans. En primer lloc, obre l’espai perquè la festa es desenvolupi amb llibertat. És a dir, obre camí a les cercaviles i balls apartant la gent perquè els entremesos (gegants, nans, bestiari…), dansaires i músics puguin actuar amb normalitat. En segon lloc, contagia l’ambient de festa, d’excitació i transgressió als assistents amb les seves persecucions i jocs amb la mainada, burles amb el públic i petites transgressions amb qui convingui. Així doncs, el Pollo fa alhora les funcions de policia i d’animador de les festes.

Personatges semblants en altres cultures: Que la figura del Pollo fa una funció universal ho demostra el fet que trobem personatges semblants a ell en d’altres cultures. Al Nepal, per exemple, en ocasió del Gai Jatra o Carnaval de les Vaques apareix un home amb la cara i el cos pintats de negre, descalç i amb una carota pintoresca que, juntament amb d’altres companys vestits d’ossos, van empaitant a la gent amb un pollastre mort a les mans. El pollastre és acabat de morir: el seu aspecte exterior i la seva pudor fan que la gent s’aparti quan se’ls posa al davant. D’aquesta manera és com la cercavila que ve al darrera es pot desenvolupar amb facilitat.

Ramon Tarté