moianès.net, el portal del Moianès i rodalies

Conèixer la capital del Moianes és un imperatiu per a considerar-se un català integral; altrament no li manquen atractius a la joia de l’altiplà, en citaré alguns: el museu paleontològic – amb les troballes de les coves del Toll - ,el parc municipal, el temple parroquial, la casa pairal de Rafael de Casanova, convertida en museu-arxiu comarcal, i escampades per tota la Vila, el rodal i la comarca, mostres – moltes d’elles excepcionals – de tots i cadascun dels diferents estils arquitectònics que al llarg dels segles s’han anat succeint, del romànic al modernisme, del gòtic al funcionalisme més radical.

Aquí us explicaré justament la singular història de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Moià, que salvada per la pietat de la seva destrucció durant la guerra civil, senyoreja avui la capella lateral esquerra, on és objecte de la veneració popular.

Aquesta imatge en la que clarament s’identifica a la Mare de Déu, com “ dona de poble, Maria “ , tenia una particularitat respecte a la major part de les imatges més habituals i conegudes, el nen Jesús estava dret, damunt de les cames de Maria, i la cara d’ambdós, quasi al mateix nivell , ens parlava ja, d’una de les tasques que la pietat ha atribuït des de les noces de Canà sempre a la Verge, la seva capacitat d’intercessió, d’accessibilitat, de proximitat, d’intimitat amb el seu fill. Li preguem a la Mare, per tal que aquesta – no tenen vi – demani a Jesús, que també per a nosaltres és faci el miracle. Dic, “tenia” , perquè en els anys, en que va romandre amagada del furor belic, la imatge va patir una singular forma d’integrisme religiós; en la imagineria religiosa del Romànic, la Verge se’ns presenta com el tro, en el que descansa Jesús, assentat en els seus genolls. La representació d’un Jesús dempeus damunt la falda de la Mare, els devia semblar un xic irrespectuós, i possiblement amb la millor voluntat, van modificar la imatge, perquè com avui la podem veure, Jesús estigui assentat, malgrat tractar-se d’una figura que lluny del romànic ens sentim propera i coneguda, tant a la Mare com al nen, ambdós amb trets molts comuns de la nostra terra.

De la Misericòrdia potser el Santuari més anomenat sigui el de Reus, on la Mare de Déu és va aparèixer a la jove pastora Isabel Besora l’any 1.592, la imatge de Reus però, no va salvar-se de la bogeria col·lectiva de 1936. Li tenen també particular devoció a Canet al maresme, a la Fatarella a la Terra Alta, a Vinaròs al Baix Maestrat, i en nombrosos llocs, com a Moià, malgrat no ser la titular del temple parroquial és objecte d’estima i veneració.

L’església de Moià, te molts elements d’interès, una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, possiblement procedent de l’antiga Parròquia de Sant Pere de Marfà, avui de les gallines, un Sant Crist Gòtic que us rep a l’entrada, i just quasi davant per davant de la capella de la Mare de Déu de la Misericòrdia, una imatge del crucificat, obra de Francisco Asorey, que és coneix avui, com el Crist de l’Agonia; els passos processionals s’exposen també a l’entrada del temple.

Hi havia una frase relativa a la capital del regne de França, que encara amb més justícia podem aplicar a la Capital del Moianes. Moià val més d’una missa!

© Antonio Mora Vergés

Fotografia cedida per Mn. Pere Sala.