Castellcir: Tardor de 2010 a la fageda de Sauva Negra
Enviat el Dijous, 04 de novembre a les 15:00:00 per Redaccio |
|
 El nom fa referència al massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol 972 m.alt , que enllaça per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir [ Vallès Oriental ], Centelles i Sant Martí de Centelles [ Osona ]. Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir [ dit a la capçalera torrent de sauva negra ]. Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d’aquest mateix nom.
Anàvem l’Antoni Ibáñez Olivares, el Feliu Anaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, havíem vingut en aquesta ocasió per la C-17, i un cop dins del terme de Centelles, seguíem la carretera que comunica aquesta població amb Sant Martí de Centelles i Sant Quirze de Safaja, la deixàvem per entrar en un vial encimentat , que progressivament i no sempre en bon estat et porta fins a la urbanització anomenada Puigsagordi; de fet des de les alçaries del Coll de Prims, seguint pel morro del Porc, i Puigsagordi fins al terme de Collsuspina, el ciment és testimoni d’un intent d’urbanització.
 Assolíem en cotxe les alçaries per comprovar que més enllà de l’ànim d’enriquir-se, s’havien oblidat entre moltes coses essencials de senyalitzar la via, en el nostre cas teníem com a destí primer, el petit embassament de Santa Maria de Savall, des d’on volíem accedir a peu a la fageda i a la seva font; la boira aquest matí del primer de novembre s’ensenyoreix de la contrada, complicant – si cap – el que de fet és una aventura reservada només als qui conserven el sentit de la orientació; en algun moment ens va semblar que els vehicles vells i rovellats que trobàvem en algun carrer, per dir-ho d’alguna manera, eren les restes d’alguns nàufrags d’aquest mar de desídia i abandonament, en que s’ha convertit el projecte d’urbanització.
Finalment assolíem la nostra destinació, i entre la boira arribàvem fins a la mítica font de Sauva Negra; feta la foto de ritual, esmorzàvem, dàtils, mandarines i pomes. En acabar refèiem amb delectança el camí de tornada aturant-nos aquí i allà per recollir imatges d’aquesta tardor extremadament bonica.
Coincidíem a la tornada amb alguns vehicles, quins propietaris buscaven bolets. El lloc sembla propici.
Ens aturaríem a Centelles per comprar ‘ossos de sant‘ a la pastisseria Llavina ; l’Antoni Ibáñez en tenia desig, i altrament aquestes son diades típiques per aquestes delícies.
Antonio Mora Vergés
|
| |
Puntuació promig: 5
vots: 1
|
|
Portada 
