|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|  | | MeteoMoià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
| |
|
Bages: El Basilisc del cementiri de la Santa Creu de Palou a les Valls del Montcau
|
|
 Per endavant la descripció d’un basilisc;
pertany a la família del iguànids, gènere dels rèptils saure, acostumem a tenir
una mida d’uns 80 centímetres de llargada, de colors variables bruns o
verdosos. El mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap, i una altra al
llarg de l’esquena i de la cua.
N’hi ha
diverses espècies que viuen als marges dels rius i rierols de l’Amèrica
tropical; es mouen ràpidament, i poden córrer per damunt l’aigua.
Ara la
descripció mitològica; rèptil fabulós al que s’atribueix la facultat de matar
amb la mirada, s’acostuma a representar-lo amb ulls i boca ardent, cos de serp,
potes de gall, ales espinoses, cua en forma de llança. S’especula que alguns
galls poden pondre ous com les gallines, son però de mida més petita i de
colors vius, verds, vermell o blau. Si els ous cauen al foc – o algú els hi
llença – en neix un basilisc.
A
Catalunya tenim encara més versions d’aquest ésser fantàstic, neix del baf de
l’or, que segons la creença popular, és un metall que ja porta els gens
d’aquest animaló.
|
|
Bages: Sant Jaume, dit de Marganell, en terme de Castellbell i el Vilar
|
|
 Anàvem el Feliu Añaños Masllovet, el Tomàs
Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, a les terres del Bages properes a la
serralada Montserratina; en aquest indret, accessibles i propers, es possible
gaudir de la contemplació de llocs tant meravellosos com la capella rural
coneguda com Sant Jaume de Marganell, tot i trobar-se actualment dins el terme
municipal de Castellbell i El Vilar.
L’ermita
limita amb un ampli camp en el que pasturen lliurament cavalls i poltres que
tots plegats, però d’una manera especial el Tomàs, convertirem en objectiu de
les nostres màquines de retratar, sens dubte n’hauria gaudit molt l’Antoni
Ibáñez Olivares, ‘l’home que enraona amb els cavalls’ al que obligacions de
caire familiar han privat d’acompanyar-nos aquest mati; a l’acostar-me a la
tanca uns poltres venien ràpidament al meu encontre, i em xiuxiuejaven quina
era la millor de les perspectives possibles per recollir imatges d’aquest joia
del romànic català.
Ens expliquen que fou edificada en la primera meitat
del segle XII, i va romandre sota domini del Monestir de Santa Cecília de
Montserrat, fins a la desamortització eclesiàstica, i d’aleshores ençà depèn de
Sant Cristòfol de Castellbell.
|
|
Bages: Les tines del mas can Canals Nou a Sant Joan de Vilatorrada
|
|
 M’aturava davant d’aquest conjunt de quatre
tines de planta circular, el talús que s’aprecia al fons de les imatges, em
confirma que en algun moment es va dur a terme un ‘buidatge del terreny’ que si
bé els hi dona una major visibilitat, en compromet la seva estabilitat.
Llegia
que fins l’any 1962 hi havia fins a 10 tines (sis de planta quadrada i quatre
de planta circular ). En aquella data, i segons en expliquen, degut al seu mal
estat de conservació, les de planta quadrada, i les barraques van ser
enderrocades.
Hem
tingut ocasió de veure’n al Pont de Vilomara, a Talamanca, i en altres
poblacions del Bages; les tines arreu tenen característiques similars.
La seva
planta exterior pot ser quadrangular o circular. La part inferior està
realitzada amb pedra i morter. L'interior acostuma a ser circular, i està
recobert amb peces de ceràmica envernissada. La coberta està formada normalment
per una volta cònica de pedra seca recoberta de terra per impermeabilitzar-la.
La tina té normalment un accés superior des d'on s'abocava el most un cop
premsat, i a la part inferior hi havia els brocs per on es buidava. Moltes
tenien una barraca adossada que tancava l'accés de la tina per la part inferior
i a més podia servir per guardar les eines.
Les
tines apareixen al Bages - i curiosament només en alguns indrets d’aquesta
comarca - a finals dels segle XVIII, i la seva utilització es perllongarà al
llarg del segle XIX; son la conseqüència de la gran demanda de vins i licors –
preferentment de les colònies americanes -, que va comportar una gran expansió
agrària, que va empènyer a bona part dels propietaris a rompré els boscos, i a
plantar mitjançant el sistema de feixes, camps i turons fins aleshores
considerats marginals.
El raïm
es premsava al peu de la vinya i posteriorment es transportava fins al celler.
Amb aquest sistema s'aconseguia reduir notablement el volum que s'havia de
transportar, i conseqüentment, les despeses que se'n derivaven.
Les
tines que trobem al costat del mas, es destinaven per a dipositar el raïm dels
rabassaires que conreaven terres del mas.
Antonio Mora Vergés
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 17 de juny a les 09:28:38 (224 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: L'oli triomfa a Cabrianes
|
|
 En un matí fred i rúfol, Cabrianes ha celebrat la
primera edició del mercat de l'Oli amb un bon nombre de visitants vinguts de totes les poblacions
veïnes que han pogut conèixer, tastar i comprar les 6 marques diferents d'oli,
de 5 tipus d'olives diferents. Els olis locals com l'Olivar de Cabrianes
d'en Josep Guitart i Terra la Vita de l'Albert Finestres han acabat
les existències.
La parada de
l'Erm, oli d'oliva de muntanya, feia dubtar als visitants en
presentar la seva cervesa Oliba Green, de la Vall pirinenca de la Bercedana,
que utilitza en la seva producció olives de varietats autòctones del Pirineu. Diferents
restauradors de la comarca s'han interessat en aquesta cervesa per
incorporar-la a la seva carta.
El mercat,
tal com estava previst s'ha completat amb d'altres parades d'alimentació
gourmet, i en tot moment s'han complert totes les mesures de prevenció per al
Covid19, així com l'aforament permès del 30% a la plaça de la Vinya.
Per a més informació: Albert Finestres 609 384 484
|
Enviat per Redaccio el Dilluns, 28 de desembre a les 13:54:55 (281 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: Cabrianes estrena un mercat de l'Oli
|
|
 El Mercat de l'Oli de Cabrianes del proper diumenge,
dia 27 de desembre al matí, comptarà amb 6 marques d'oli de 5 tipus d'olives
diferents (arbequina, argudell, empeltre, morrut i vera) i amb la cervesa d'oli
d'olives del Pirineu.
Hi
participaran l'Oli Terra la Vita i l'Olivar de Cabrianes - Sallent; Oli Canyal
i de Pau, de l'Empordà: Oli ecològic Eco Setrill de l'Urgell i Olivetes de les
Terres de l'Ebre, que presentaran entre altres els seus olis nous de la collita
d'oliva d'aquest any. També hi haurà la presentació, tast i venda de la cervesa
Oliba Green de la vall pirinenca de la Bercedana, que utilitza en la seva
producció olives de varietats autòctones del Pirineu. No hi podien faltar les
olives verdes acabades de collir i les grans adobades i farcides.
El mercat es
complementarà amb d'altres parades d'alimentació gourmet i es complirà amb
totes les mesures de prevenció del Covid-19 així com amb l'aforament permès del
30% en la plaça de la Vinya i l'aparcament de davant del poliesportiu de
Cabrianes.
Us hi
esperem!
Per a més informació: Albert Finestres 609 384 484
|
Enviat per Redaccio el Dimecres, 23 de desembre a les 09:00:40 (256 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Bages: El pont gòtic de Sant Antoni o Pont Vell d'Avinyó
|
|
 El Bages per on discorren el Cardener i el
Llobregat i un gran nombre de rieres, acumula un tresor històric patrimonial,
poc o gens valorat, i dissortadament força desconegut; els ponts.
Ens
arribaven en aquesta ocasió únicament el Tomàs irigaray Lopez i l’Antonio Mora
Vergés fins Avinyó; municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera
Gavarresa, a la zona de contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la
riera de Relat. Extensió: 63 km2; Població: 2122 habitants.
L’objectiu
que perseguim en aquest mati boirós i rúfol es el pont gòtic sobre la riera de
Relat.
Avinyó és un municipi situat al nord del Bages, a la
vall de la Gavarresa, a prop ja de les terres del Lluçanès. El terme és gran i
hi ha abundància d'alzinars i pinedes. Els conreus són de secà, principalment
cereals. En la ramaderia destaca el sector porcí. És notable la importància de
la vinya, anys enrere encara molt més estesa, però que s'ha anat transformant
profundament amb la introducció de ceps de qualitat i mètodes de conreu
avançats. La denominació d'origen Pla de Bages potenciarà encara més aquesta
activitat.
El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del
segle XIX, és format per tres antigues entitats d'història i característiques
geogràfiques diferenciades: el nucli central, que ha donat el nom del municipi,
inclou l'antic terme del castell d'Avinyó i és un sector relativament homogeni,
centrat per la població; la part N del terme és composta per l'antiga quadra i
jurisdicció de Relat, formada per la vall d'aquest riu i els seus vessants, que
és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès; finalment, la
part S, des de la unió de la riera d'Oló amb la Gavarresa, i el sector SE, que s'allarga
fins a l'Hostal de la Grossa, al límit amb Moià, ja dalt de l'altiplà del Moianès,
és formada per la parròquia de Santa Maria d'Horta, integrada en la vall
històrica d'Artés, de la qual es va separar definitivament al principi del
segle XIX.
|
|
Bages: Tornada a la riera de Mal Rubí en els límits del Moianès
|
|
 Ho
he vist escrit també com Malrubí, en un i altre cas, el nom i les altes parets que en alguns indrets
marquen els límits, ens fa pensar en que lluny de l’acció benèfica que
històricament exercien les aigües del Nil a Egipte; les riuades, dites també en la catalana llengua rubinades que baixaven
pel llit d’aquest corrent d’aigua, comportàvem sempre resultats calamitosos per
a les finques colindants i els seus moradors i/o propietaris.
Havíem
vingut al setembre, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Ibáñez Olivares,
l’Antonio Mora Vergés, i el Santiago Moya i Romero. Donàvem per desaparegut el
molí dels Clapers, i finalment no aconseguíem accedir al molí, ni a les runes de
la Sala del Solà de Sant Esteve, ni a l’ermita que vèiem però des de la riba
contraria. (*)
Ens
trobàvem a les 9,00 a l’aparcament de l’Urbisol, amb el Joan i el Jesús Escoda
i Prats, en aquesta ocasió ho intentaríem, els esmentats Joan i Jesús, el Tomàs
Irigaray López, i l’Antonio Mora Vergés.
Veníem de quatre poblacions diferents que pertanyen a tres comarques.
El Mal Rubí ens espera curull de colors, grocs, daurats, vermells,
verds, el creuem per sota de la finca de Vilagonella, i comencem a pujar fins
veure les runes immenses de la Sala del Solà de Sant Esteve, que deixem a la
nostra esquerra per arribar-nos fins l’ermita de Sant Esteve de la que diem en
la crònica d’aquella sortida [*] “ que des de la distància sembla mantenir un
bon estat de conservació. Els binocles
ens confirmaran que dissortadament això és únicament un miratge “. La realitat és molt pitjor del que ens podíem
imaginar ; la porta està oberta, les tombes trencades i plenes de runa diversa,
les bigues al límit de la seva resistència denuncien un abandó infinit, la
teulada ha cedit ja en algun punt, i podria cedir en ocasió d’un temporal de
pluges i/o d’una nevada. Deixem la porta ajustada alcem a l cel un prec. A qui pertoqui que hi posi remei urgent!!!
|
|
Bages: La barraca de Santa Cecília. Joia de Talamanca
|
|
 Ens trobàvem a Talamanca: El Joan Escoda
Prats que ens farà de guia, el Feliu Añaños Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés;
travessàvem la població fins la part posterior de Castell, on iniciàvem el
descens fins a la llit de la Riera de Talamanca, superàvem la Sínia coneguda
per uns com del Molí Menut, i per altres del Camí Ral; creuàvem el llit eixut
de la riera per enfilar-nos fins la
zona, que en el mapa del Centre
Excursionista de Terrassa, anomenen com Soleis del Molí Menut, a mesura que
anem ascendint constatem com a conseqüència dels incendis de l’any 2003, que el
paisatge que veiem a la nostra esquerra és d’una elevada desolació; arribem al
punt indicat i al costat dret del camí trobem un pla boscós, extremadament
brut i descuidat, com únicament és possible trobar-los a Catalunya, i ens hi
endinsem a la recerca de la barraca de
Santa Cecília, l’anomenem així per la seva proximitat amb les restes de
l’antiga ermita dedicada a aquesta Santa.
No triguem gaire a trobar el nostre objectiu; una cabana de pedra seca, de forma rectangular, i
d’unes mides més que generoses; ens crida l’atenció que disposa, d’unes petites obertures a la
manera de finestres, d’un banc interior, d’un espai que podria haver fet
funcions d’armari, i molt particularment que en l’ampit de la porta, gravat a
la pedra hi diu: 6 juny i a sota 1789; les pedres de la façana principal, ens
parlen per les seves magnifiques proporcions d’un possible ús en el període
romànic.
|
|
Bages: Exposició a Manresa en motiu dels 10 anys de CACiS de Calders
|
|
 CACiS Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat i el Museu Comarcal de Manresa us convida a
la inauguració de l'exposició El Forn de
la Calç de la indústria minera a la indústria cultural i a la
presentació de la publicació commemorativa dels deu anys, editada pel CACiS i dissenyada per l'artista i
dissenyadora austríaca Laura Sperl.
L'exposició
"El Forn de la Calç de la indústria minera a la indústria cultural"
mostra la recuperació i reutilització dels Forns de Calç de Calders després de
deu anys. El Forn de la Calç de Calders és un clar exponent del patrimoni
industrial i els nous models de gestió cultural. Aquesta relació provoca una
aproximació a la intervenció en el patrimoni industrial diferent a l'habitual fins
aquest moment. Aquesta exposició completa la
trilogia del seu desè aniversari i ens endinsa en el procés de transformació de
l'antiga explotació minera, dels seus
edificis i dels seus actuals usos.
L'exposició
aplega fotografies de la memòria dels forns i creacions contemporànies
realitzades per artistes que han residit o exposat al Centre d'Art Contemporani
El Forn de la Calç durant els darrers deu anys. Una selecció d'obres inspirades
en el paisatge mineral i vegetal de l'entorn, amb tècniques tradicionals com la
pedra seca, la cistelleria i moltes altres recuperades del món rural amb una
mirada contemporània.
|
|
Bages: Puigdoure i Mata-Rodona, l'orgull del nostre passat!
|
|
 Un dissabte de mitjans de desembre, quan tot
just s’aixecava el sol, deixàvem el vehicle a l’aparcament de l’Alzina del
Salari, i començàvem a caminar darrera
el Joan Moliner i Manau, el Tomàs Irigaray i jo; anàvem a donar inici al que –
només pel temps – seria una missió impossible; recollir imatges de les masies
de Puigdoure i Mata-Rodona, en el Parc de Sant Llorenç del Munti i l’Obac, i
tornar a les 14,00 hores.
Ens aturàvem per deixar constància de la contemplació
del pessebre del Coll del Boix, i sense arribar-nos a l’alzina del Vent, creuàvem
la polèmica pista, quina finalitat ultima no és evidentment la protecció del
massís, i seguíem fins l’era dels
Enrics, el Collet i turó del Malpàs, i
pel Coll de la Creu dels Alls, arribaven a la casa de Puigdoure; la finca
malgrat el deplorable estat de conservació, conseqüència directa i volguda del
regim de “mans mortes” a que la Diputació de Barcelona condemna, de fa anys a
totes les més que mil·lenàries cases que en virtut del seu poder polític acaba
adquirint, conserva la serena bellesa que des del període romà havien anat
acumulant els successius estadants; fa per descomptar honor al seu nom, i
s’endevina per les restes dels cups de vi i de l’oli, que la finca disposava de
tot allò que era necessari per viure amb el màxim confort fins a dates molts
recents. Esmorzàvem al voltant de la pedra de l’antic molí d’oli,
arrecerats del vent i gaudint de
l’escalfor del sol. El Tomàs recollia en magnifiques fotografies la infinita
desolació d’aquesta casa.
|
|
Bages: El camí del Moliner per les Valls del Montcau
|
|
 La riera de Talamanca, té quan a restes de
l’enginy humà, aplicat a l’aprofitament hidràulic dels cabals d’aigua
habitualment escassos, que es recullen en aquesta vessant del Montcau
tributaria del riu Llobregat, una gran importància. El Joan Moliner i Manau,
al qui nomenem amb tota justícia, sherpa de les Valls del Montcau, ens portaria
per aquella contrada en una sortida matinal més que deliciosa. L’acompanyàvem en
aquesta ocasió: el Feliu Añaños Masllovet,
el Tomàs Irigaray López, i l’Antonio
Mora Vergés.
El primer lloc que visitàvem era la sínia de Can Valls; la sínia era una màquina per elevar aigua des
d’un curs fluvial o un pou. Consisteix en dues rodes: l’una horitzontal, a la
qual es comunica un moviment de rotació mitjançant un pal horitzontal mogut per
un animal, i l’altra vertical, que engrana amb la primera i mou una sèrie de
calaixos disposats al llarg d’una cadena sense fi, la part inferior de la qual
va submergida en l’aigua del curs o del pou. En aquest cas, l’aigua s’obtenia
d’una surgència natural que s’elevava fins a un safareig connectat a un sistema
de canals que, per gravetat, la repartia pels horts del marge de la riera. La
palanca de ferro, situada prop de la roda exterior, permetia escollir un dels
diversos sistemes de canals existents per fer arribar l’aigua a l’hort que es
volia regar.
|
|
Bages: Arnaules, el pont de Déu
|
|
 N’havíem parlat amb la Geni de Santa Mònica.
M’agrada la seva tesi que situa aquest espai natural dins del món Càtal, com un
fenomen més que s’explica únicament des de l’animisme.
Posem-nos en situació:
Tenim un perill greu i manifest per als
Càtals que corren en direcció al gran riu [aleshores era efectivament Gran l’actual Llobregat], heu de fer l’esforç d’imaginar-vos la orografia
primigènia, ni Manresa, ni l’autopista més cara del món, ni el Pont Gòtic de
Vilomara, ni.... en sou capaços? ; en
la seva carrera vers el gran riu s’interposa l’esvoranc paorós que segles a
venir, s’anomenarà Arnaules, el xaman “el que coneix“, es descalça i
amb els peus nus damunt la terra, com formant-ne part, prega als deus de la
natura per trobar una sortida a aquell atzucac terrible; poseu-hi soroll,
polseguera, espant d’aquells caçadors, tant i tant innocents, malgrat la seva
aparença, i la resposta en forma de pont la podreu contemplar avui encara. L’empleat bolivià de la darrera granja, des d’on ja es fa visible el
pont, al temps que ens indicava l’accés més habitual, assentia quan al
caràcter màgic, del que qualifiquem avui
con un fenomen natural.
|
|
Bages: La CUP porta la campanya per uns serveis funeraris públics a la DIBA
|
|
 Aquest dijous 26 de
gener el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar una proposta per elaborar
un cens de cementiris i serveis funeraris a la demarcació de Barcelona i donar
suport als estudis de viabilitat per reinternalitzar els serveis funeraris. La
moció presentada pel grup de la CUP a la Diputació va ser aprovada per
majoria absoluta amb els vots a favor de tots els grups excepte els del PP que
hi van votar en contra. La moció forma part de la campanya iniciada per la CUP
a la comarca del Bages per reclamar el retorn a una gestió pública dels serveis
funeraris.
La proposta inclou la realització d'un cens de cementiris i serveis funeraris a
la demarcació de Barcelona que recollirà el cost d'un enterrament estàndard a
cada municipi per poder així comparar el cost dels serveis funeraris a tota la
demarcació incloent-hi totes els serveis associats com l'edició de
recordatoris, el cost del fèretre o el lloguer de la sala de vetlles. La
proposta aprovada també inclou cobertura tècnica, jurídica i econòmica a tots
aquells ajuntaments, consorcis públics supramunicipals i consells comarcals que
vulguin engegar processos d’internalització de cementiris o serveis funeraris i
que així ho sol·licitin. Aquesta cobertura inclourà l’estudi de la viabilitat
econòmica i jurídica de creació d’empreses públiques supramunicipals quan s’escaigui.
|
 Anàvem a
Coaner, el menys poblat dels nuclis poblacionals que formen Sant Mateu de
Bages, el Josep Sansalvador Castellet, el Tomàs Irigaray López, el Feliu Añaños
Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés, havíem quedar amb el Josep Ars Oliva, per
visitar la Capella de la Pietat (anomenada també Sant Josep de la Riera al
segle XVII).
Coaner és un
espai força desconegut per molts catalans; s’hi arriba a través d’un camí rural
que neix a la C-1410 a, dins del terme municipal de Súria. A la C-55, pk. 47,
agafarem la sortida Súria Nord, i ens dirigirem a la població de Súria, a uns
900 m. (pk.16,300 de la C-1410a) després
de la rotonda, a ma esquerrà, trobarem un camí, i un rètol indicatiu de Coaner.
Després de passar per la Riera i la Ribera, haurem de seguir el camí rural.
Després d’uns 5 quilòmetres, i arribarem
al Conjunt històric de Coaner.
La vall limita al Sud amb Sant Mateu, a l’Est amb
Súria i Navàs, al Nord amb Valls de Torroella i a l’oest amb Castelltallat i
Salo. És configurada per un seguit de masos disseminats al llarg de la riera de
Coaner i part de la vall de la riera de Salo. La riera de Coaner neix prop de
la Molsosa i discorre travessant les faldes de la Serra de Castelltallat fins a
desembocar al riu Cardener, prop del límit oriental del terme.
|
|
Bages: Artés demanarà un estudi per crear una empresa pública de serveis funeraris
|
|
Artés
demanarà al Consell d'Alcaldes del Bages encarregar un estudi de viabilitat per
valorar la creació d'una empresa pública de serveis funeraris.
La moció també contempla un acord per impulsar un
associació funerària local i l'adequació d'un espai per fer enterraments laics.
Aquest dijous 20 d'octubre el ple de l'ajuntament d'Artés ha aprovat per
unanimitat demanar al Consell d'Alcaldes que es posicioni favorablement a
encarregar un estudi de viabilitat econòmica que contempli, entre altres
opcions, la creació d'una empresa pública comarcal de serveis funeraris. La
moció presentada per la CUP va ser aprovada per unanimitat pels 13 regidors del
plenari després d'incorporar algunes esmenes fetes per DC i ERC. A part
d'aquest estudi la moció també contempla un acord per adequar un espai
municipal per fer enterraments laics i un per impulsar una associació funerària
desvinculada de l’ajuntament que tingui com a objectiu l’autogestió dels
enterraments a Artés. Les associacions funeràries són associacions sense ànim
de lucre que reparteixen el cost de l'enterrament de cada membre de
l'associació entre tots els associats alliberant així la família del cost del
servei funerari en el moment de la defunció. Actualment funcionen associacions
funeràries a municipis veïns com Avinyó, Monistrol de Calders o Navarcles.
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
8170193
impressions des de maig 2005
|
| Dijous, 22 de setembre | | · | La CUP vol que el CCB estudiï crear una empresa de serveis funeraris |
| Dimarts, 26 de gener | | · | La CUP organitza a Manresa un acte per explicar l'acord amb Junts pel Sí |
| Dijous, 10 de desembre | | · | El llorer de Casassaies |
| Dimecres, 21 d'octubre | | · | La Festa de la tapa i la cervesa de Sallent creix en superfície i en actuacions |
| Dimarts, 22 de setembre | | · | Excursió al Puig de la Balma, Puig Andreu i Turó del Mal Pas |
| Dimecres, 28 de maig | | · | Acte polític de la CUP de la Catalunya central a Navàs |
| Dissabte, 04 de gener | | · | Sant Jordi de Lloberes |
| Diumenge, 13 d'octubre | | · | El Puig de la Balma |
| Dilluns, 08 d'abril | | · | Abril, el mes del vi a Paradores |
| Dimarts, 05 de juny | | · | Les runes de Sant Jaume de Vallhonesta |
| Dilluns, 13 de febrer | | · | Cererols. Súria |
| Dilluns, 10 d'octubre | | · | Concert semiacústic de LA GRAN AVENTURA |
| Dimecres, 11 de maig | | · | I Caminada Nocturna de Vallhonesta |
| Dimecres, 06 d'abril | | · | MONTSERRAT |
| Divendres, 18 de març | | · | Concert de rock del grup LGP a Manresa |
| Dimarts, 01 de març | | · | Remodelació de les places del Monestir de Montserrat |
| Dimecres, 27 d'octubre | | · | El Castell de Cardona s'ha convertit en el 1er Parador Museu de Catalunya |
| Dimarts, 26 d'octubre | | · | La Subdelegada del Govern a Barcelona visita obres del FEOSL al Bages |
| Dilluns, 25 d'octubre | | · | Cardona es convertirà en el cinquè Parador Museu de la història |
| Dimarts, 06 de juliol | | · | “la Caixa” col·labora amb el Patronat de la Caritat de la Vila d'Artés |
Articles Vells
|
|
Portada 
