Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i _vídeo reportatges_
· Buscar
· Directori d'anuncis
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Estadístiques
· Fòrums
· Google-cerca
· Missatges privats
· Preguntes freqüents
· Recomanar
· Suggeriments
· Temes
· Usuaris registrats

Articles a l'atzar

política
[ política ]

·Visita de la consellera Meritxell Borràs al Moianès
·La CUP porta la campanya per uns serveis funeraris públics a la DIBA
·Artés demanarà un estudi per crear una empresa pública de serveis funeraris
·Navàs i Berga desoiran el requeriment per l'obertura el 12 d'octubre
·Dimiteix el conseller comarcal del Moianès Saixa Cervera
·Nota de l'Associació Veïnal MoiàDeute: “Poc a poc i bona lletra”
·El Moianès celebra el primer aniversari com a comarca
·La CUP organitza diferents actes reivindicatius en motiu del 8 de març
·La CUP organitza a Manresa un acte per explicar l'acord amb Junts pel Sí

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
MeteoMoià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

Directori d'anuncis
Últims 10 anuncis

·Entitats
[ EL FANAL-grup Ecologista del Moianès Afegit el ]

·Entitats
[ Moià Alternativa de Progrés Afegit el ]

·Comerç
[ Alimentacion Mascotas Afegit el 2012-06-12 15:16]

·casa,venda o lloguer espais
[ casa a moià Afegit el 2013-01-05 20:45]

·Empresa de serveis ambientals
[ GAIA Afegit el ]

·Entitats
[ Ràdio Moià Afegit el ]

·Comerç
[ Contes a Mida Afegit el 2006-06-26 12:24]

·Alternativa Saludable
[ Teràpies Naturals Afegit el 2008-03-18 13:17]

·Equip de Serveis Topogràfics
[ EquiTop Serv Afegit el 2006-07-06 20:43]

·Centre de Teràpies Complementàries
[ Ajna Centre de Teràpies Complementàries de Moià Afegit el 2006-01-14 10:12]

[ Veure més anuncis ]

  
Lluçanès: Hi haurà comarca del Lluçanès
societat
Dels 13 pobles que configuren la comarca natural del Lluçanès, 8 han votat i 5 NO a través d’un procés participatiu dut a terme ahir diumenge dia 26.

Un total de 6.810 persones han estat cridades a votar.

La participació ha arribat al 55,15%. Els vots favorables obtenen un 70,73%, i els vots  negatius un 26,44% del total. 

Aquests han estat els resultats:

PARTICIPACIÓ PER MUNICIPI

 
Municipis
Padró
Vots emesos
% Participació
Alpens
244
173
70,90%
Lluçà
229
166
72,49%
Olost
1.037
395
38,09%
Oristà
492
285
57,93%
Perafita
370
170
45,95%
Prats de Lluçanès
2.257
1.381
61,19%
Sant Agustí de Lluçanès
83
44
53,01%
Sant Bartomeu del Grau
749
322
42,99%
Sant Boi de Lluçanès
485
283
58,35%
Sant Feliu Saserra
544
336
61,76%
Sant Martí d’Albars
96
69
71,88%
Sobremunt
73
40
54,79%
Santa Maria de Merlès
151
91
60,26%
TOTAL
6.810
3.756
 55,15%

Enviat per Redaccio el Dilluns, 27 juliol a les 09:49:27 (291 Lectures)
(Llegir més... | 8913 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Lluçanès: La cripta d'Oristà
cultura
Entrava a l’església de Sant Andreu d’Oristà, pocs minuts desprès de les 12,00 hores, l’ofici dominical havia començat, i ens va semblar - a la meva esposa i a mi - atès el fet que l’oficiant està d’esquena a la porta, més prudent quedar-nos en aquell lloc fins a l’acabament de la Santa Missa.

En acabar ens vàrem saludar amb el Ramon, l’empleat municipal que m’havia facilitat el telèfon de la parròquia, i que farà d’enllaç entre Mn. Àngel Franquesa Burdó, i jo.

Hi ha en relació a aquesta església una minsa informació que arreu trobeu repetida, i que en síntesi diu:

Documentada al segle X, però renovada a finals del segle XVIII, dotant-la d’unes característiques entre barroques i neoclàssiques.
La primera notícia que se'n té és del 923 quan pertanyia al castell d'Oristà.
Durant el segle XVI es van haver de fer reparacions pel mal estat d’alguns elements de l’església. La primera vegada que es parla d’una cripta romànica és al 1589.
Un segle més tard es va construir una església nova, el cor de la qual va quedar molt insegura i va ser enderrocada, de manera que la cripta va quedar amagada, però gràcies a la descripció acurada que en va fer el bisbe Pascual durant la seva visita al lloc del 1358, es va poder trobar l'any 1969. La única part romànica que ha subsistit és la cripta, situada sota el nivell del temple. Impressiona per la seva puresa arquitectònica. La Cripta és un espai de petites dimensions, format per tres naus, sis columnes i un petit altar amb dos vitralls d’alabastre al seu darrera.  De planta rectangular, la meitat de la qual no té columnes per a aguantar el sostre. Hi ha tres naus longitudinals dividides per columnes enllaçades per arcs de mig punt i a cada quatre elements de suport s’alça una volta d’aresta. Només queden cinc de les columnes originals quatre de les quals estan en un costat del temple i una al bell mig d'ell.

Enviat per Redaccio el Dilluns, 13 juliol a les 08:51:08 (399 Lectures)
(Llegir més... | 4213 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Lluçanès: De Perafita a Sant Martí d'Albars
cultura
Ens havíem arribat fins a Perafita per comprovar no tant l’absoluta idoneïtat quan al topònim, com constatar que al Passatge Sant Agustí, s’hi troba encara el forn Franquesa, origen de les mes que llegendàries coques de Perafita. En faríem degustació, i n’adquirirem per la família; cal fer-ho, oi?

Ens explicaven alguna dada de l’església parroquial, tancada, com la major part d’edificis religiosos, amb pany i forrellat:

La primitiva església parroquial, també dedicada a Sant Pere, era romànica, probablement construïda al segle XI. D’aquesta església només en resta el timpà, que es guarda a l’interior. Al segle XVI estava molt deteriorada i segurament s’havia fet petita per al servei dels fidels de Perafita. Per això s’encomanà un projecte de construcció d’una nau lateral. Al segle XVIII, potser després de l’incendi que patí el poble, es construí una església parroquial de nova planta, molt probablement, en el mateix lloc de l’anterior. L’edifici actual és barroc, té capelles laterals, façana a ponent i campanar a l’esquerra del presbiteri. El retaule barroc de fusta que s’hi construí fou destruït l’any 1936 durant la guerra civil. Després de la guerra es construí un retaule molt senzill que fou modificat, als anys 60, seguint les directius del Concili Vaticà II. Pel novembre de l’any 1993 s’inaugurà una nova decoració del presbiteri amb unes magnífiques pintures obra de Joaquim Busquets Gruart, amb al·legories religioses i descripcions del paisatge i de les festes religioses de Perafita. Aquesta decoració és amb una creu de sobre l’altra dissenyada i realitzada per Pere Busquets i les imatges de Sant Pere i de Jesús crucificat, Talles de l’escultor Pere Sala. Aquest timpà formava part del portal de la primitiva Església Parroquial romànica de Sant Pere de Perafita. A la part central del timpà veiem la imatge de Crist en Majestat voltada dels símbols dels Evangelistes. L’àguila, símbol de Sant Joan Mateu, s’endevinen a la part superior del timpà. A la part inferior hi havia les figures del brau alat símbol de Sant Lluc, i el lleó símbol de Sant Marc. La seva realització es pot situar a la segona meitat del segle XII. El timpà romànic de Perafita fou emplaçat a l’interior de l’església parroquial el mes d’agost de 1987 per a evitar-ne la degradació total.

Enviat per Redaccio el Dimarts, 16 desembre a les 09:52:11 (476 Lectures)
(Llegir més... | 4695 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Lluçanès: Abadia Superior Sasserra. El castell de sorra
cultura
La denominació actual d’aquest “castell de sorra”, com ho defineix encertadament el Xavi Masramon Muntadas, de la propera casa de Vallgatina, en terme però d’Oristà, és Badia. La denominació del títol la trobem en un capbreu de bens del Priorat de Lluça de l’any 1434.

Quan al topònim atesa la seva pertinença a l’església, el podem derivar del mot Abad; Abadia, lloc que està sota el domini de l’Abad”; la casa passarà a dependre del Monestir de Santa Maria de l’Estany que va patir entre els anys 1362 i 1436 un període de greus tensions, que propiciarien que l’any 1395 s’incendiés l’edifici del Monestir, i la comunitat marxes de l’Estany durant 41 anys. Fins l’any 1596 dependrà de la Baronia de Lluçà.

Arribàvem fins al pla de Badia en el vehicle tot terreny del nostre sherpa Xavi Masrramon Muntadas; des de l’indret veiem Sant Feliu Sasserra; la casa de Vallgatina, i lleugerament a l’esquerra més al fons, la gran casa de la Serra de Degollats, en terme de Santa Maria de Merlès.

Enviat per Redaccio el Diumenge, 16 febrer a les 18:56:11 (678 Lectures)
(Llegir més... | 3898 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Lluçanès: Molí de Vallgatina, en el naixement de la riera de Relat
cultura
Pensava en el gat mesquer geneta o geneta (Genetta genetta), mentre conduïa per camí de terra que ens menaria fins a Vallgatina.

El seu origen és africà i, tot i que en època dels romans i dels egipcis se sap que era mantingut com un animal domèstic, i es creu que va ser introduït a la península Ibèrica pels àrabs, que també l'utilitzaven com un gat domèstic.

Encara que el seu aspecte sigui semblant al d’un gat, no estem parlant d'un felí, sinó que pertany a la família dels vivèrrids, que és més a prop de les mangostes africanes que no pas dels gats.

Ara és un animal que està protegit i que és present als boscos de la Catalunya central, tot i que a mesura que arribem a zones muntanyoses la seva presència va decreixent fins a desaparèixer als estrats subalpins.

Enviat per Redaccio el Diumenge, 24 novembre a les 19:49:04 (1015 Lectures)
(Llegir més... | 2733 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Lluçanès: La Tor de l'Aspà
cultura
A les vuit trenta hores del matí sortíem la Maribel i jo des de Sant Bartomeu del Grau cap Alpens.

Arribant vam aparcar el cotxe i ens vam dirigir a la fonda a fer un bon esmorzar. Volíem visitar l’ermita de la Tor de l’Aspà i vam preguntar al propietari si sabia por on havíem d’anar i si estàvem molt lluny del nostre objectiu. Ell em va mirar als ulls i em va dir:
        -  Però vosaltres camineu?
        -   Sí – li vaig respondre molt segura de mi mateixa – caminen una o dues hores cada dia. Està molt lluny aquesta ermita? 
        -   A uns vuit quilòmetres. Però allà només hi ha una casa de pagès i una ermita.
No s’acabava de creure que volguéssim anar a aquell lloc.
        -  Quin cotxe porteu?
        -  Un BMV. 
        -  En aquest cotxe només podreu fer un recorregut de dos quilòmetres. Després l’heu de deixar i continuar a peu. Però l’església no es veu des del camí. Està en mig dels pins.
        -  Nosaltres volem fer fotografies d’aquesta ermita- li vaig respondre.

Ara l’home ja semblava convençut i, molt amablement, va escriure en un paper tot el recorregut que havíem de fer.

Enviat per Redaccio el Dimecres, 23 febrer a les 08:00:00 (1100 Lectures)
(Llegir més... | 4229 bytes més | Comentaris | Puntuació 5)

Lluçanès: 2n Concurs Fotogràfic “Sotsvegueria del Lluçanès: 400 anys”
cultura
El Consorci del Lluçanès convoca el 2n concurs de fotografia pel calendari 2011. Aquest any porta per títol “Sotsvegueria del Lluçanès: 400 anys” i té com a objectiu la publicació de les obres guanyadores al calendari del Lluçanès 2011. Es pretén aconseguir la millor fotografia de cada municipi.

BASES DEL CONCURS

1. Objecte
L'objecte del concurs és destacar fotogràficament qualsevol dels punts del territori que pugui recordar, identificar, interpretar el Lluçanès de fa 400 anys.

2. Temàtica
El nom del concurs és “Sotsvegueria del Lluçanès: 400 anys” i aquest inclou: paisatges, racons, elements patrimonials, culturals, productes locals, festes, etc.  Per tant, totes les fotografies hauran d'estar relacionades amb aquesta temàtica.

Enviat per Redaccio el Dilluns, 04 octubre a les 22:21:05 (983 Lectures)
(Llegir més... | 8498 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Lluçanès: Sant Vicenç del Castell de Lluçà. Romànica de planta circular
cultura
Sortíem a les 7,00 de la Plaça Granados de Sabadell, el Feliu, el Santiago, i l’Antonio, recolliríem al Tomàs a la cruïlla de la benzinera de la N-150, de camí a l’autopista Barcelona-Manresa; en aquella hora del mati feia un fred intens; gaudiríem molt del viatge aquest dissabte del mes de novembre que se’ns presentava clar i espaït.

Aniríem veient Sant Pere Sacama, Montserrat, les runes de Vallhonesta, el penya-segat de Castellvell i el Vilar, fins al peatge i el subsegüent control dels mossos d’esquadra, que superaríem el primer mitjançant el lliurament dels 3,35 Euros, i el segon perquè potser ni el vehicle ni els seus ocupants vàrem despertar l’interès de la patrulla [ trobo contradictori haver de pagar per circular, i trobar-te aturat una vegada i altra en el mateix lloc en ares d’una seguretat més que qüestionable ]  la Mare de Déu del Carme de Periques, advocada de tots aquells que viatgen per l’eix del Llobregat, vetlla  sens dubte per nosaltres; el termòmetre oscil·larà entre els 3 i els 4 graus en el darrer tram del nostre trajecte en el que lentament el sol realçarà  amb la seva lluminositat primer Sant Esteve de Sallent, i tots i cadascun dels nuclis de les antigues colònies tèxtils; Balsareny, Navas, Puig-Reig, fins a Gironella on agafarem el trencall a Prats de Lluçanès, la blancor dels camps en les zones obagues dona fe de les primeres gelades per aquests paranys.

Enviat per Redaccio el Dimecres, 25 novembre a les 17:07:42 (773 Lectures)
(Llegir més... | 12215 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Lluçanès: Les donades de Sant Nazari de la Garriga
cultura

Mn. Àngel Franquesa Burdó,  prevere de l’arxiprestat del Lluçanès, i responsable a dia d’avui de les parròquies d’Oristà, Torre d’Orista, Sant Feliu Sasserra i Alboquers, em confirmava  sense cap dubte, la certesa quan a l’existència històrica  d’una Comunitat de Donades [*]  a l’emparà de La capella de Sant Nazari.


La Comunitat de Donades de  la capella de Sant Nazari, depenent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, segons un document datat de l’any 1284 efectua una compra  per atendre les seves necessitats.

(*) Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. Actualment aquesta figura jurídica encara vigent, s’aplica en algun dels nostres  Monestirs.

Les  restes de l’edifici de pedra que dona aixopluc a la Comunitat, ens comentem que com en d’altres llocs han estat objecte de comerç, i d’una ulterior utilització.  No insistirem mai prou en l’abundor en aquesta contrada de vestigis històrics; això  ha fet i fa difícil la seva protecció integral. Altrament  no ajuda gaire el fet incontestable que a dia d’avui el nombre d’habitants és dels més baixos de Catalunya.

Deixàvem el nostre vehicle prop de la carretera, seguint les indicacions passaríem per  davant de les edificacions del carrer de la Ruixeda, abandonades i/o ruïnoses en  la seva major part, superaríem el Pedró quina advocació no podem aclarir donat el gran nombre d’elements de seguretat que el fa quasi invisible; el nostre camí  fins   a l’extrem S del terme, ens portarà a la vall de Segalers;  trobem un cartell indicador, SANT NAZARI DE LA GARRIGA,  i seguint sempre el camí mes a l’esquerra accedirem al temple del que únicament us diran les fonts que és un edifici romànic de la fi del segle XII, amb esvelt campanar d'espadanya.

Sentim el remor de la C25, i malgrat la boira matinal, intuïm que ens trobem prop del lloc on s’aixecava Sant Marti de Puig-Ermengol o de Llosa-corba.
L’església fou venuda a la casa de Rocafort l’any 1835 quan la desamortització de Mendizabal; aquesta pràctica – vendes reals o simulades - era habitual per salvar les propietats de l’església. En tot cas, l’ermita romànica va anar a engrossir el patrimoni de Rocafort.

Enviat per Redaccio el Divendres, 23 gener a les 18:50:05 (1181 Lectures)
(Llegir més... | 4885 bytes més | Comentaris | Puntuació 0)

Lluçanès: "A carn, a carn" el crit d’en Rocaguinarda
cultura
Sortíem de Sabadell a les 8,00 del mati, el Joan Moliner i Manau, el Tomás Irigaray i López, i l’Antonio Mora i Vergés, el nostre destí era la població d’Oristà a la comarca del Lluçanès; a banda de la seva famosa cripta que no podríem admirar en aquesta ocasió, el poble és famós pel fet que aquí, en la masia dita de Rocaguinarda , va néixer el 18 de desembre de 1.582, el que seria conegut com Perot el bandoler,  reivindicat més tard com un lluitador i un patriota.


El crit que encapçala el títol, palesa clarament l’odi cerval que cobejava el cor d’en Rocaguinarda i el de molts altres, aleshores i dissortadament també en el nostres dies. Per sort en aquells temps i en aquests nostres, som molts més els que cridem  "Visca la terra i mori el mal govern".

Seguint el bon consell que ens donaven a l’Ajuntament d’Oristà, - on adquirim el compromís ferm d’enviar-los el relat i les fotografies que puguem fer de la casa – prosseguim el camí des de Sant Feliu Sasserra, agafant sempre el trencall a l’esquerra en totes les cruïlles,  que menarà  fins al Mas Miquelet. Abans però trobareu  Rocaguinarda,  la casa presenta un estat de ruïna total, aixecada damunt la roca nua,  amb un perfecte control dels camins que hi arriben, el mas  devia ser una veritable fortalesa;  altrament les terres majoritàriament de secà ens diuen que essent el cinquè de set germans; Perot va haver de buscar-se la vida des de la seva infantesa ; el trobem l’any 1602 a Vic aprenent un ofici, i com a conseqüència d’una baralla amb la guàrdia del palau bisbal, sota les ordres del bisbe Francisco Robuster i Sala cap dels cadells, començarà la seva vida de bandoler nyerro.

Enviat per Redaccio el Dijous, 24 gener a les 21:16:37 (1463 Lectures)
(Llegir més... | 4751 bytes més | Comentaris | Puntuació 3.75)

La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
Cliqueu aquí per a més informació

Enquestes
Com s'ha d'arribar a la República Catalana?

Negociant amb l'Estat
Negociant amb Europa
Amb una DUI
Amb un referèndum
No s'hi ha d'arribar
No podrà ser



Resultats
Enquestes

vots 61

Qui ens llegeix
Actualment hi ha 14 no registrats, 0 membre(s) connectat(s).

Ets un usuari anònim. Pots registrar-te aquí

Cercador
Google

Copieu. Enganxeu. Cerqueu.
Google web search
Search Text:

WWW
www.moianes.net

SafeSearch::


Advanced Search

Consultes rebudes
Hem rebut
5714456
impressions des de maig 2005

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

Articles antics
Dimecres, 31 octubre
· Entren en funcionament 4'2 quilometres d'una nova carretera
Dilluns, 04 juny
· Calderes de biomassa a edificis públics
Dissabte, 24 març
· Andreu Riba tornarà a encapçalar la llista d'ERC a Sant Feliu Sasserra
Dimarts, 06 febrer
· Sant Feliu Sasserra presenta l'inventari del seu patrimoni
Dilluns, 05 febrer
· Prats recorda la crema que va patir l'any 1714
Dimecres, 31 gener
· Oferta turística de la comarca en una web
Dimarts, 30 gener
· Bruixeria, bandolerisme i transhumància
Dimecres, 27 desembre
· Prats espera arribar a la trentena de marxants
Dijous, 16 novembre
· Sant Feliu Sasserra construirà un centre d'interpretació de la bruixeria
Dimecres, 18 octubre
· L'Ajuntament de Prats de Lluçanès redacta un nou POUM
Divendres, 01 setembre
· Lluís Llach oferirà un concert a Prats
Dijous, 15 juny
· Quatre dotacions de bombers continuen remullant el foc d'Oristà



Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.13 Segons