|  | | MeteoMoià |  | | Meteo l'Estany |
 | | Radar |  | | Meteosat | |
|
|  | | Previsió per a demà |  | | Previsió per a demà passat | |
|
|
|
| |
|
Lluçanès: Sant Vicenç del Castell de Lluçà. Romànica de planta circular
|
|
 Sortíem a les 7,00 de la Plaça Granados de Sabadell, el Feliu, el Santiago, i l’Antonio, recolliríem al Tomàs a la cruïlla de la benzinera de la N-150, de camí a l’autopista Barcelona-Manresa; en aquella hora del mati feia un fred intens; gaudiríem molt del viatge aquest dissabte del mes de novembre que se’ns presentava clar i espaït.
Aniríem veient Sant Pere Sacama, Montserrat, les runes de Vallhonesta, el penya-segat de Castellvell i el Vilar, fins al peatge i el subsegüent control dels mossos d’esquadra, que superaríem el primer mitjançant el lliurament dels 3,35 Euros, i el segon perquè potser ni el vehicle ni els seus ocupants vàrem despertar l’interès de la patrulla [ trobo contradictori haver de pagar per circular, i trobar-te aturat una vegada i altra en el mateix lloc en ares d’una seguretat més que qüestionable ] la Mare de Déu del Carme de Periques, advocada de tots aquells que viatgen per l’eix del Llobregat, vetlla sens dubte per nosaltres; el termòmetre oscil·larà entre els 3 i els 4 graus en el darrer tram del nostre trajecte en el que lentament el sol realçarà amb la seva lluminositat primer Sant Esteve de Sallent, i tots i cadascun dels nuclis de les antigues colònies tèxtils; Balsareny, Navas, Puig-Reig, fins a Gironella on agafarem el trencall a Prats de Lluçanès, la blancor dels camps en les zones obagues dona fe de les primeres gelades per aquests paranys.
|
|
Lluçanès: Les donades de Sant Nazari de la Garriga
|
|
 Mn. Àngel Franquesa Burdó, prevere de l’arxiprestat del Lluçanès, i responsable a dia d’avui de les parròquies d’Oristà, Torre d’Orista, Sant Feliu Sasserra i Alboquers, em confirmava sense cap dubte, la certesa quan a l’existència històrica d’una Comunitat de Donades [*] a l’emparà de La capella de Sant Nazari.
La Comunitat de Donades de la capella de Sant Nazari, depenent de la parròquia de Sant Andreu d'Oristà, segons un document datat de l’any 1284 efectua una compra per atendre les seves necessitats.
(*) Rebien aquesta denominació i també més tard la d'oblates, les persones que sense el lligam dels vots religiosos, es donaven a si mateixos, amb els seus bens en possessió a un monestir. També s'anomenaven així en el dret català, les persones que s'acollien a una casa i/o família amb el dret de viure-hi i d'ésser-hi mantingut i atès com de família, aportant-hi en canvi els seus bens presents i futurs. Actualment aquesta figura jurídica encara vigent, s’aplica en algun dels nostres Monestirs.
Les restes de l’edifici de pedra que dona aixopluc a la Comunitat, ens comentem que com en d’altres llocs han estat objecte de comerç, i d’una ulterior utilització. No insistirem mai prou en l’abundor en aquesta contrada de vestigis històrics; això ha fet i fa difícil la seva protecció integral. Altrament no ajuda gaire el fet incontestable que a dia d’avui el nombre d’habitants és dels més baixos de Catalunya.
Deixàvem el nostre vehicle prop de la carretera, seguint les indicacions passaríem per davant de les edificacions del carrer de la Ruixeda, abandonades i/o ruïnoses en la seva major part, superaríem el Pedró quina advocació no podem aclarir donat el gran nombre d’elements de seguretat que el fa quasi invisible; el nostre camí fins a l’extrem S del terme, ens portarà a la vall de Segalers; trobem un cartell indicador, SANT NAZARI DE LA GARRIGA, i seguint sempre el camí mes a l’esquerra accedirem al temple del que únicament us diran les fonts que és un edifici romànic de la fi del segle XII, amb esvelt campanar d'espadanya.
Sentim el remor de la C25, i malgrat la boira matinal, intuïm que ens trobem prop del lloc on s’aixecava Sant Marti de Puig-Ermengol o de Llosa-corba.
L’església fou venuda a la casa de Rocafort l’any 1835 quan la desamortització de Mendizabal; aquesta pràctica – vendes reals o simulades - era habitual per salvar les propietats de l’església. En tot cas, l’ermita romànica va anar a engrossir el patrimoni de Rocafort. |
|
Lluçanès: “A carn, a carn'' el crit d’en Rocaguinarda.
|
|
 Sortíem de Sabadell a les 8,00 del mati, el Joan Moliner i Manau, el Tomás Irigaray i López, i l’Antonio Mora i Vergés, el nostre destí era la població d’Oristà a la comarca del Lluçanès; a banda de la seva famosa cripta que no podríem admirar en aquesta ocasió, el poble és famós pel fet que aquí, en la masia dita de Rocaguinarda , va néixer el 18 de desembre de 1.582, el que seria conegut com Perot el bandoler, reivindicat més tard com un lluitador i un patriota.
El crit que encapçala el títol, palesa clarament l’odi cerval que cobejava el cor d’en Rocaguinarda i el de molts altres, aleshores i dissortadament també en el nostres dies. Per sort en aquells temps i en aquests nostres, som molts més els que cridem "Visca la terra i mori el mal govern".
Seguint el bon consell que ens donaven a l’Ajuntament d’Oristà, - on adquirim el compromís ferm d’enviar-los el relat i les fotografies que puguem fer de la casa – prosseguim el camí des de Sant Feliu Sasserra, agafant sempre el trencall a l’esquerra en totes les cruïlles, que menarà fins al Mas Miquelet. Abans però trobareu Rocaguinarda, la casa presenta un estat de ruïna total, aixecada damunt la roca nua, amb un perfecte control dels camins que hi arriben, el mas devia ser una veritable fortalesa; altrament les terres majoritàriament de secà ens diuen que essent el cinquè de set germans; Perot va haver de buscar-se la vida des de la seva infantesa ; el trobem l’any 1602 a Vic aprenent un ofici, i com a conseqüència d’una baralla amb la guàrdia del palau bisbal, sota les ordres del bisbe Francisco Robuster i Sala cap dels cadells, començarà la seva vida de bandoler nyerro.
|
|
Lluçanès: Entren en funcionament 4'2 quilometres d'una nova carretera
|
|
Aquest dimecres es podrà circular en un tram de 4,2 quilòmetres de longitud de la nova carretera entre Olost i l’Eix Transversal, segons ha informat l'Ajuntament d'Olost en un comunicat.
En concret, el primer tram de la nova carretera C-651 que es posa en funciona correspon al tram comprès entre el terme d’Olost i la carretera B-433, i representa el 50% del traçat de la nova via.
Aquesta carretera entrarà totalment en servei d’aquí a un mes, o permetrà potenciar les comunicacions viàries de les poblacions del Lluçanès i constituirà un nexe de connexió entre l’Eix Transversal i l’Eix del Llobregat.
La longitut total de la nova carretera es de 8,3 km segons dades del Departament de Política Territorial i Obres públiques (PTOP). Aquesta carretera té una secció de 9 metres d’amplada formada per dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1 metre . La velocitat de projecte de la carretera serà de 60 km/h. Els treballs, compten amb una inversió de 15,7 milions d'euros.
El total de la nova carretera entre l'eix i Olost passa pels termes municipals de Sant Bartomeu del Grau, Oristà, Muntanyola i Olost, tots a la comarca d’Osona.
La nova carretera s’inicia al punt quilomètric 170 de l’eix Transversal, a poca distància del túnel de la Fontfreda. En aquest punt es construeix una rotonda de gran dimensió, de 90 m diàmetre, sota el traçat actual de l’Eix, i que estarà acabada d'aquí un mes. La rotonda –segons el PTOP- ja preveu el futur desdoblament de l’eix Transversal i obliga a la construcció de dues estructures, que són uns calaixos de formigó armat d’uns 31 m de longitud cadascú, sota l’eix Transversal.
|
|
Lluçanès: Calderes de biomassa a edificis públics
|
|
 Quatre municipis del Lluçanès estan en tràmits per instal·lar sis calderes a edificis públics que tindran com a combustible la biomassa. Les previsions són que les calderes estiguin en funcionament al pròxim hivern i que el combustible s'extregui dels boscos del Lluçanès.
Prats de Lluçanès, Olost, Lluçà i Sant Feliu Sasserra estan en tràmits per instal·lar sis calderes de biomassa a edificis públics. Prats en vol instal·lar una a l'edifici que comparteixen l'escola i l'institut públic; Lluçà en vol una per escalfar l'ajuntament, la sala polivalent i l'escola; Sant Feliu en vol dues per a l'ajuntament i l'escola, i Olost en vol posar una a l'ajuntament i ampliar la que ja hi ha a la seu del Consorci del Lluçanès, el nucli de Santa Creu de Jutglar.
Segons ha explicat Bernat Vilarasau, tècnic del servei de Desenvolupament Rural del Consorci del Lluçanès, les previsions són que les sis caldes estiguin en funcionament al pròxim hivern. Fins al moment, al Lluçanès hi ha una única caldera que té com a combustible la biomassa i que està instal·lada en un edifici públic.
Es tracta de la que hi ha a la seu del Consorci del Lluçanès, que es va instal·lar en proves. 'Ha anat perfecte per la seu del Consorci', ha assegurat Ramon Sentmartí, director tècnic del Consorci, que ha afegit que ara s'ampliarà perquè amb la nova sala polivalent la caldera actual en alguns moments no té suficient potència. |
|
Lluçanès: Andreu Riba tornarà a encapçalar la llista d'ERC a Sant Feliu Sasserra
|
|
 Andreu Riba, actual alcalde de Sant Feliu Sasserra, tornarà a ser el candidat d'ERC a les pròximes eleccions municipals. Aquesta serà la tercera vegada que Riba encapçalarà la candidatura. El seu objectiu és donar continuïtat als projectes que el municipi té engegats.
Andreu Riba serà el cap de llista d'ERC a les pròximes eleccions municipals de Sant Feliu Sasserra. Segons ha explicat, serà la tercera vegada que es presenta, i l'objectiu és tirar endavant els projectes que hi ha iniciats.
La 'prioritat' és vetllar perquè s'executin les millores a la carretera B-431 entre Prats de Lluçanès i Avinyó passant per Sant Feliu Sasserra. Riba ha recordat que l'any passat es va elaborar l'estudi informatiu.
I ha afegit que 'el compromís' de la Generalitat és que durant aquest 2007 es redacti el projecte constructiu per poder licitar l'obra l'any 2008. Per a Riba aquesta és una obra imprescindible per a Sant Feliu.
Paral·lelament, ha comentat que s'està acabant d'ultimar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Riba ha dit que pot ser que abans del 27 de maig es faci l'aprovació inicial del POUM, però que no serà fins al proper mandat que s'aprovarà definitivament.
El candidat ha destacat que el POUM preveu un 'creixement moderat' del municipi, i que s'ha elaborat 'en vistes al futur'. En aquest sentit, ha comentat que s'ha reservat un espai per esdevenir zona industrial i un altre per ser zona esportiva. Les previsions són que, en aquesta zona, s'hi construeixi un poliesportiu en un futur. |
|
Lluçanès: Sant Feliu Sasserra presenta l'inventari del seu patrimoni
|
|
 Sant Feliu Sasserra ja té acabat l'inventari del seu patrimoni, un recull dels elements del patrimoni moble, immoble, documental, material i natural del municipi. L'inventari es presentarà en públic aquest divendres a les vuit del vespre a la planta superior de l'Ateneu.
L'inventari de Sant Feliu Sasserra s'emmarca en un projecte més ampli que està elaborant l'entitat Solc –que ha contractat dues persones per fer-lo, Marta Homs i Jordi Compte– a encàrrec de la Diputació de Barcelona i en conveni amb el Consorci del Lluçanès.
Es tracta de l'elaboració de l'inventari del patrimoni de tots els municipis del Lluçanès a excepció de Sant Bartomeu del Grau , que ja el té fet. De moment, a més de Sant Feliu Sasserra ja han vist finalitzat el seu inventari Sant Agustí de Lluçanès, Alpens i Sant Martí d'Albars.
L'alcalde de Sant Feliu, Andreu Riba, ha explicat que s'ha elaborat un CD amb la informació de l'inventari que podrà consultar tothom qui ho desitgi. El CD es podrà trobar a la biblioteca de la població.
Riba ha destacat la importància de tenir inventariats tots els elements del municipi. A més, ha explicat que l'inventari ha servit per al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que en aquests moments s'està acabant de concretar. |
|
Lluçanès: Prats recorda la crema que va patir l'any 1714
|
|
 El 5 de febrer de l'any 1714, en el marc de la Guerra de Successió, les tropes de Felip V van incendiar la població de Prats de Lluçanès. Com marca la tradició, aquest dilluns s'ha fet un repic de campanes per commemorar els fets en el seu 293è aniversari.
Veïns de Prats han pujat aquest migdia al campanar de l'església parroquial per complir amb la tradició que marca que cada 5 de febrer s'han de tocar les campanes. El motiu és recordar la crema que va patir la població el mateix dia de l'any 1714.
El regidor de Cultura, Aleix Cardona, ha explicat que el Lluçanès va ser una zona de resistència 'especialment activa' contra la causa de Felip V. Durant el conflicte, Prats es va posicionar a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria.
En conseqüència, el 5 de febrer de fa 293 anys, les tropes filipistes comandades per Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van incendiar el poble de Prats. Cinc mesos més tard, l'1 de juliol de l'any 1714, el comandant Bracamonte hi va tornar. |
|
Lluçanès: Oferta turística de la comarca en una web
|
|
El Consorci del Lluçanès ha posat en marxa una pàgina web dedicada íntegrament al turisme i a la promoció del Lluçanès. La pàgina conté informació sobre els serveis que es poden trobar als tretze municipis del Lluçanès, així com els recursos turístics que es poden visitar, entre d'altres.
La pàgina web, www.turisme.llucanes.cat, s'ha posat en funcionament aquesta setmana. Segons Montse Barniol, responsable de l'àrea de Turisme del Consorci, el web vol ser un aparador de l'oferta turística del Lluçanès, que s'anirà actualitzant periòdicament.
A la pàgina inicial s'hi pot consultar un mapa de la zona amb els punts d'interès senyalitzats. Hi ha un espai reservat a un indret destacat d'interès turístic, es fan recomanacions i es pot consultar l'agenda d'activitats, així com notícies relacionades amb el sector turístic. |
|
Lluçanès: Bruixeria, bandolerisme i transhumància
|
|
 El Lluçanès aposta per potenciar els elements turístics relacionats amb la bruixeria, el bandolerisme i la transhumància. Així es va posar de manifest en la jornada 'Història i patrimoni, elements de dinamització del turisme cultural', que va organitzar el Consorci del Lluçanès a Sant Feliu Sasserra aquest dissabte i que va aplegar més de setanta persones.
Segons Montse Barniol, responsable de l'àrea de Turisme i coordinadora d'àrees del Consorci, l'objectiu de la jornada va ser promoure la reflexió entre la 'gent, que ja fa temps que proposa alguns dels recursos que es podrien treballar per dinamitzar el territori' i 'fer pinya' per aconseguir-ho.
Durant la jornada es va presentar l'estudi sobre la transhumància, les bruixes i els bandolers que ha elaborat Manuscrits, grup de recerca d'història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L'estudi posa de manifest que tant la bruixeria com el bandolerisme i la transhumància són tres elements significatius del Lluçanès que es podrien aprofitar per al desenvolupament turístic i econòmic de la zona i, a més, fa algunes propostes.
Barniol va dir que el treball és 'un primer pas' que servirà de base perquè el Consorci junt amb els ajuntaments del Lluçanès estudiïn quines actuacions es poden portar a terme. |
|
Lluçanès: Prats espera arribar a la trentena de marxants
|
|
 La campanya de dinamització del mercat dels diumenges de Prats de Lluçanès ha arribat a la fi. L'Ajuntament del municipi, que fa una valoració positiva de la iniciativa, espera que la campanya hagi servit per estabilitzar a l'alça el nombre de marxants. Abans de començar la campanya hi havia entre 15 i 20 parades estables i, un cop acabada, s'espera que s'arribi a les 30 o 35 parades.
La campanya de dinamització del mercat dels diumenges va començar el passat mes de juliol en el marc de la Fira de Sant Jaume i s'ha acabat aquest desembre en el marc d'una altra fira, la de Santa Llúcia.
Els objectius bàsics de la iniciativa eren dos, tal com recorda Aleix Cardona, regidor de Cultura de Prats. Per una banda, contribuir a dinamitzar el propi mercat, de manera que augmentés el nombre de marxants així com de visitants.
Per l'altra, aconseguir que el mercat fos un element que actués com a dinamitzador turístic i 'servís com a element per donar a conèixer Prats'. Segons Cardona, un cop acabada la campanya 'genèricament podem dir que ens n'hem sortit en tots els aspectes'. |
|
Lluçanès: Sant Feliu Sasserra construirà un centre d'interpretació de la bruixeria
|
|
 Sant Feliu Sasserra reforçarà el potencial turístic de la Fira de les Bruixes amb la construcció d'un centre d'interpretació de la bruixeria, que funcionarà tot l'any. La intenció és que el centre d'interpretació sigui el punt central d'una xarxa turística que inclourà altres indrets del Lluçanès relacionats amb la bruixeria.
Aquest mes de novembre començaran les obres d'adequació de la segona planta del Centre Cultural Ca Les Monges de Sant Feliu Sasserra. Segons ha explicat l'alcalde, Andreu Riba, es tracta de l'espai on s'instal·larà el centre d'interpretació.
L'Ajuntament compta amb una partida de 60.000 euros per tirar endavant les obres. D'aquests, 30.000 han estat aportats pel Departament de Cultura de la Generalitat i, els 30.000 restants, per la Diputació.
Quedarà pendent la museïtzació de l'espai, el projecte de la qual s'encarregarà properament. La intenció del Consistori és poder inaugurar el centre d'interpretació en el marc de la Fira de les Bruixes de l'any que ve, que com és habitual se celebrarà l'1 de novembre. |
|
Lluçanès: L'Ajuntament de Prats de Lluçanès redacta un nou POUM
|
|
L'Ajuntament de Prats de Lluçanès ha tret a concurs la redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El document, que ha de definir les zones de creixement futures de la població, substituirà les actuals normes subsidiàries, que van ser redactades a finals de la dècada dels 80. L'alcalde, Ramon Besora, vol que el POUM s'elabori amb consens.
Segons publica el Diari de la Generalitat de Catalunya (DOGC) d'aquest dimarts, l'Ajuntament de Prats de Lluçanès ha tret a concurs la redacció del POUM amb un pressupost de licitació de 80.136,63 euros.
L'alcalde de la població, Ramon Besora, ha explicat que el POUM ha de substituir les actuals normes subsidiàries, que es van elaborar al final de la dècada dels 80. Segons Besora, 'el POUM abarcarà més, les normes subsidiàries tenen unes bases més minses'.
L'elaboració del POUM 'és un procés una mica llarg'. En aquest sentit, Besora ha dit que pot ser que els treballs durin un any i mig. També ha explicat que hi haurà una fase informativa i una altra de participació ciutadana.
|
|
Lluçanès: Lluís Llach oferirà un concert a Prats
|
|
 El cantant Lluís Llach oferirà per primer cop un concert a Prats de Lluçanès el pròxim 15 d'octubre al pavelló municipal d'esports, segons ha informat l'Ajuntament del municipi. Llach presentarà el seu últim espectacle 'i' que inclou cinc noves cançons i recull alguns antics temes com 'La tendresa' o 'El núvol blanc'.
Tot i que el concert que va oferir Lluís LLach el juliol passat a Centelles (Osona) havia de ser l'últim que feia a Osona abans de la seva retirada dels escenaris, l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès ha aconseguit tornar a portar a la comarca al músic i compositor de Verges (Baix Empordà). Aquest serà el primer concert que Llach fa al Lluçanès.
Lluís Llach presentarà el seu últim espectacle 'i' que és també el títol del seu últim disc que va sortir a la venda l'abril passat. El repertori que interpreta en aquest disc no inclou cap cançó de referència de la seva carrera musical però sí que hi ha recuperat antics temes com 'La tendresa', 'Jo hi sóc si tu vols ser-hi', 'Tinc un clavell per tu', 'El núvol blanc', que va escriure després de la mort de la seva mare, i un tema que va escriure ja fa temps però que mai va publicar titulat 'El dia'.
|
|
Lluçanès: Quatre dotacions de bombers continuen remullant el foc d'Oristà
|
|
 Quatre dotacions de bombers continuen remullant el foc forestal d'Oristà que encara no està extingit, segons han informat des de la Direcció Generald 'Emergències i Seguretat Civil. El foc va quedar controlat cap a les deu d'aquest dimecres a la nit. En total han cremat unes 7 hectàrees de conreus i zona boscosa.
Els Bombers de la Generalitat van controlar, cap a les deu de la nit, el foc que aquest dimecres ha afectat Oristà, i que inicialment s'havia situat a Sant Feliu Sasserra. De fet, segons els Bombers l'origen va ser a Oristà, i que quan s'acabi de delimitar el perímetre afectat es podrà determinar si ha cremat alguna part de Sant Feliu Sasserra. |
Enviat per Redaccio el Dijous, 15 juny a les 08:00:00 (693 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Actualment hi ha 13 no registrats, 0 membre(s) connectat(s).
Ets un usuari anònim. Pots registrar-te aquí
|
|
Entrades per països i contador visites d'avui
|
|
|
En aquest moment no existeix contingut per a aquest bloc.
|
|
Portada 
