|  | | MeteoMoià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
|
|
| |
|
Vallès Occidental: Gallifa celebra un Acte d'Honorança a Mn. Josep Dalmau
|
|
 El proper dissabte dia 28 de setembre a les 6 de la
tarda, al Santuari Ecològic de Gallifa, se celebrarà l'Acte d'Honorança a Mn.
Josep Dalmau per a commemorar l'any del seu traspàs.
La jornada
començarà amb un parlament sobre el Mossèn a càrrec d'en Toni Verdaguer i a
continuació s'inaugurarà l'Atri dels Gentils, que seguint el pensament de Mn.
Dalmau, és un espai de diàleg i trobada obert, que en aquest cas, donarà veu a
les religions i creences més comunes a casa nostra (cristians, jueus,
musulmans, budistes, hinduistes). Es debatrà el fet interreligiós i com les
religions i les creences contribueixen, més enllà de les seves diferències en
la pràctica, a l'evolució humana i la salvació del planeta. S'ha de tenir en
compte que estem en un Santuari Ecològic i, que en aquest moment, la situació
mediambiental és crítica.
Després del
col·loqui hi haurà un berenar/sopar ecològic per tal que els participants i els
assistents puguem conversar entre nosaltres.
S'acabarà la
jornada amb el recital poètic a càrrec de la poetessa Montserrat Altarriba, amb
la lectura del Romanço sobre Mn. Dalmau i el Santuari, escrit per Jaume
Arnella, i l'actuació del grup musical Torreta que
interpretarà cançons d'arreu del món.
A tots els assistents se'ls lliurarà un pendrive amb vídeos de
Mossèn Dalmau i del Santuari Ecològic.
Patronat del Santuari Ecològic de Gallifa
|
Enviat per Redaccio el Diumenge, 22 setembre a les 10:15:57 (335 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Vallès Occidental: Les transformacions de Sant Vicenç de Jonqueres
|
|
 L’antic municipi i parròquia de Sant Vicenç de
Jonqueres, incorporada a mitjan segle XVI al municipi de Sant Pere de Terrassa
i el 1904 al municipi de Sabadell, el trobareu a uns dos quilòmetres a
septentrió de la ciutat, camí de Castellar del Vallès, vora el Ripoll.
El lloc és esmentat al segle X, depenia aleshores del castell de Terrassa.
L'església de Sant Vicenç és documentada el 923 i poc temps després va ser
cedida als benedictins de Sant Llorenç del Munt.
El 1214 Maria de Terrassa hi fundà el monestir femení de Santa Maria de
Jonqueres, que es convertí en refugi de les mullers dels cavallers que anaven
al Sant Sepulcre.
El 1237 el capítol de la catedral de Barcelona va cedir terrenys i drets al
convent, llavors sotmès a l'orde de la Fe i de la Pau, i tenia tanta
importància que li fou concedit el dret d'elegir-se l'abadessa.
El 1269 fou autoritzat a integrar un orde militar, el de Sant Jaume de
l'Espasa, i a traslladar-se a Barcelona en un paratge extramurs, prop de
l'actual plaça d'Urquinaona; el nou monestir prengué el mateix nom de Santa
Maria de Jonqueres en record de l'estatge primitiu.
|
|
Vallès Occidental: Sortida balsàmica. Camins de Sant Llorenç Savall
|
|
 La sortida començava per a mi les 9,00, quan pujava al
cotxe en que venien els meus companys d’avui des de Barcelona, un cop dalt,
continuaríem carretera enllà en direcció a Sant Llorenç de Savall.
Deixàvem el
cotxe al carrer superior de la urbanització “ Les Marines “; des del camí,
veuríem en primer lloc, la Masia de la Roca que dona nom, justament al pont i
la corba que la carretera fa en el seu pas prop de la finca, a la dreta de la
pista, la inconfusible silueta de la roca Mur, “la màquina de tren”, ben aviat
el primer trencall, a la dreta aniríem a la Vall d’Horta, i seguint rectes a la
Vall de Mur, seguim rectes i des del Coll de Palomeres, gaudim de la visió del
Monestir de Sant Llorenç del Munt, als costats de la pista, els rovellons de
cabra o de llet, ens fan companyia i distreuen la nostra atenció.
Arribem a la
pista que comença justament a la corba dita del Dalmau, i que bifurca un parell
de quilometres més enllà, en un via enquitranada que dona accés al Dalmau i la
pista que nosaltres agafem, i que també més endavant, ens permetrà accedir a la
Vall de Mur.
L’objectiu en aquell indret a més de meravellar-nos de la seva amplitud, és
contemplar la Masia del Dalmau, i visitar l’església romànica de Sant Pere, que
no està senyalitzada enlloc, i en quin accés detectem subtils accions
d’entorpiment.
Anem desprès fins a les restes del Forn d’obra, des
d’on de ben segur sortiren la major part dels maons i teules de l’actual masia,
esmorzem assentats a l’era de la casa.
|
|
Vallès Occidental: L'ermita salvada de les aigües del pantà de Sau
|
|
 Anàvem recollint imatges
i dades de les esglésies, ermites, capelles i oratoris que el romànic va deixar
en abundància per terres del Vallès; Sant Vicenç de Can Déu és romànic, en
paraules d'Antoni Pladevall un
edifici de bona època romànic, però la seva arribada a les
terres planes del Vallès Occidental es remunta a l'any 1974; fem amics lectors
una mica d'història:
Fou aixecada en terres d'Osona, a l'actual terme de Santa Maria de Corcó sota
l'advocació de Sant Vicenç de Sarriera, posteriorment coneguda també com Sant
Vicenç de Verder o de Verders, i/o de Les Gorgues, i actualment en terres del
Vallès Occidental, dins el terme de Sabadell com Sant Vicenç de Can Deu, en
quina pineda sembla haver trobat l'aixopluc definitiu.
En relació al lloc trobem la següent informació: apèndix del municipi de Santa
Maria de Corcó (Osona), situat com una llenca a l'esquerra del Ter, davant el
monestir de Sant Pere de Casserres, on radicava l'antiga parròquia de Sant Vicenç
Sarriera, coneguda des del 1100. Pertanyia a la jurisdicció del monestir de
Casserres. Al s XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter. Fou
desmembrada vers el 1572 i l'església es convertí en masia. Una bona part del
territori i l'església restaren inundats pel pantà de Sau posat en marxa l'any
1962, fou desmuntada l'església de Sant Vicenç, aprofitant una secada entre les
darreries de 1973 i els primers mesos de 1974, i sota la direcció de
l'arquitecte de Conservació de Monuments de la Diputació Provincial, Camil
Pallàs, va ser reconstruïda en terrenys del bosc de Can Deu a Sabadell.
|
|
Vallès Occidental: Taller de l'estudi de les plantes al Castell de Gallifa
|
|
 3ª Matinal Etnobotànica al Santuari de
l’Ecologia al Castell de Gallifa. Aproximació teòrica i exercici pràctic
El proper
diumenge 27 de maig, sota la protecció de la Mare de Déu de l’Ecologia, tindrà lloc al Castell de Gallifa la Matinal
Etnobotànica d’enguany. Els components de Les Basselles, el Jardí Etnobotànic
de la Vall de la Coma, ens sentim veritablement honorats que, altra vegada, el
Patronat del Santuari Ecològic hagi decidit fer-nos confiança, tot reeditant
aquesta activitat primaveral de caràcter lúdic i divulgatiu, que té per
objectiu resultar amena i rigorosa, accessible i exhaustiva. Tal com s’ha fet
en les edicions anteriors, seguim plantejant la matinal en dos parts clarament
diferenciades. Primerament una aproximació teòrica, presentada de forma
distesa, que ens permetrà seguir aprofundint en la descoberta d’aquesta branca
del coneixement, punt de trobada de les ciències naturals i les ciències
socials. En segon lloc proposem, com ja és habitual, una passejada pels entorns
immediats del Santuari, intramurs, per tal de continuar inventariant i fent
prospecció de la flora present, així com explorant el patrimoni etnobotànic
associat a les espècies en qüestió.
|
|
Vallès Occidental: Matinal Etnobotànica al Santuari de l'Ecologia de Gallifa
|
|
 El proper diumenge 21 de maig, sota la
protecció de la Mare de Déu de l’Ecologia, tindrà lloc al Castell de Gallifa
una matinal etnobotànica singular.
Emulant l’experiència de l’any passat,
d’emotiu record per tots aquells que hi vam assistir, es realitzarà una
aproximació a la ciència etnobotànica, teòrica i pràctica a parts iguals, de la
mà de Ferran Obiols Galí, antropòleg i llicenciat en filosofia. Tal com es va
desenvolupar ara fa una any, l’activitat constarà de dos parts clarament
diferenciades i íntimament relacionades.
Primerament, un cop fetes les presentacions
pertinents, es procedirà a fer un cop d’ull a l’estat de la qüestió d’aquesta
branca de la ciència als Països Catalans. Amb aquest objectiu al cap, ens
emboscarem en l’apassionant món de l’etnobotànica: el seu remot naixement,
posterior desenvolupament, així com possibles antecedents. També es realitzarà
un repàs al seu impacte i benefici social, parant atenció en múltiples
interrelacions amb d’altres ciències necessàriament complementaries. Ens trobem
davant d’una disciplina, hibrida i transdiciplinar com n’hi ha poques, situada
en el punt de confluència entre les ciències naturals i les ciències socials, a
l’àrea d’intersecció entre la botànica i l’antropologia. Precisament, per tot
això, l’etnobotànica ha esdevingut paradigma d’allò que darrerament s’anomena
una ciència ciutadana. En aquest sentit resulta vital la implicació de tot
tipus de professionals i experts diferents, des de biòlegs, químics i
farmacèutics, fins a historiadors, filòlegs i ecòlegs, entre molts d’altres,
però també requerirà, indispensablement, una estreta col·laboració i activa
participació del poble, de tots nosaltres.
A continuació realitzarem una volta de reconeixement etnobotànica pels
entorns immediats del castell, a la recerca de diferents espècimens botànics.
Serà moment de deposar la comunicació teòrica, per tal de posar en pràctica,
entre totes les persones assistents, els principis i el funcionament de
l’etnobotànica. Tots junts posarem en comú els nostres coneixements, records i
vivències per tal de compartir sabers i quefers, tradicions i noves
experiències. La ciència etnobotànica es molt jove i creix exponencialment,
doncs cada dia som més els que posem fil a l’agulla, entreteixint a nivell
local un entramat d’abast mundial.
Ferran Obiols Galí
|
Enviat per Redaccio el Dilluns, 15 maig a les 08:59:04 (535 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Vallès Occidental: Homenatge a Mn. Josep Dalmau, rector de Gallifa
|
|
 El diumenge
6 de novembre, a partir de les 10 del matí, es celebrarà al Santuari Ecològic
de Gallifa la festa d'Homenatge a mossèn Josep Dalmau, rector de Gallifa, en
celebració dels seus 90 anys de vida.
Josep Dalmau ha estat, i encara és, un sacerdot
irrepetible i singular, crític amb la jerarquia i un personatge absolutament
lliure. Un capellà que ha intervingut en política, que ha criticat obertament
l'autoritarisme de l'Església catòlica oficial i que ha topat de manera
sovintejada amb els bisbes. Va impulsar a Catalunya formes allunyades de
l'Església oficial com les comunitats cristianes de base i ha estat un ferm
defensor de l'ecumenisme religiós, i del diàleg entre cristians, marxistes i
anarquistes a la dècada dels seixanta. Degut a la seva actitud rebel davant els
autoritarismes, ha estat processat i condemnat diverses vegades per problemes
civicopastorals. La seva teologia ha estat conceptuada com a "teologia
popular" i ha rebut diversos guardons com la Creu de Sant Jordi (1996) i
el Memorial Joan XXIII (2002), entre d'altres. Va ser també impulsor de la
Convenció Catalana per a la Independència (1986) i des de fa cinquanta-vuit
anys és rector de Gallifa, on ha creat el santuari de la Mare de Déu de
l'Ecologia.
|
|
Vallès Occidental: 2ª Edició de la Nit de les Estrelles al Santuari Ecològic de Gallifa
|
|
El proper dissabte 16 de juliol, a les 9 del vespre, es celebrarà al Santuari Ecològic de Gallifa la Segona Edició de la "NIT DE LES ESTRELLES". Degut a l'èxit de la Primera Edició, celebrada l'any passat, aquest any el Santuari repeteix l'oportunitat d'apropar-nos a l'univers i a les seves estrelles.
Vivim una època de grans descobriments en el món de l'astronomia i intentar entendre com és l'Univers és una tasca gegantina que els humans hem fet des de que tenim consciència. Amb la intenció de comprendre el nostre entorn, el Santuari Ecològic de Gallifa celebrarà la Segona Edició de "LA NIT DE LES ESTRELLES". S'encetarà la nit amb una conferència de l'Albert Morral, director del Centre Astronòmic de Sabadell, i es continuarà observant el firmament amb l'ajuda de potents telescopis. Sempre que el temps acompanyi, es podrà veure la lluna -que estarà casi en fase plena-, els planetes, els estels, les constel·lacions i, fins i tot, les galàxies.
|
|
Vallès Occidental: Els cingles de Gallifa i el panteó romà
|
|
 Havíem quedat a les 7,30 per esmorzar a l’Urpí de Sabadell, en aquella hora d’un diumenge la cafeteria està plena a vessar; els matiners som una minoria fàcilment detectable, sobre tot el Tomás i jo, que anem amb botes i roba de muntanya, la resta guarnits encara amb la roba de festa i amb abundància de faldes molt curtes, malgrat no haver arribat encara l’estiu, fan el darrer mos abans d’anar a dormir. En aquest món que segons els experts camina amb rapidesa cap a la seva destrucció hi ha gent per a tot.
Deixàvem el cotxe a l’inici del camí a la masia de la Roca, fins al trencall de la casa anem per una pista de terra, les marques verdes i grogues ens senyalen la via d’accés a Sant Sadurní de Gallifa, que salva els 445 metres de desnivell fins al cim en escassos cinc quilometres, el camí , adjectivar-lo com “de cabres” és una mostra de benvolença, demana de tota l’atenció, tant pel que fa al sòl, ple de pedres i formes irregulars, com al vol, amb abundor de rames baixes i brusca, creuem pel llit eixut d’un barranc, quines parets però, palesen que l’aigua a baixat amb força en altres moments, i ja no deixarem d’ascendir fins albirar l’ermita de Sant Sadurní, i la casa de l’ermità en la que s’ha consolidat la teulada, i on esmorzarem a cobert del vent i el fred.
|
|
Vallès Occidental: El miracle de Sant Medir
|
|
 Segons la llegenda; Sant Medir (o Sant Emeteri), era un pagès català que vivia cap a l'any 303 a la vall de Gausac (avui anomenada Vall de Sant Medir) a la serra de Collserola en el terme de Sant Cugat del Vallès.
Durant el domini romà de Dioclecià, cristians d’arreu de l'Imperi Romà van ser perseguits, entre d'altres Sever, bisbe de Barcelona.
Perseguit pels romans, va fugir per l'antic camí de Barcino (Barcelona) cap a Castrum Octavianum (Sant Cugat). A la vall de Gausac es trobà a Medir plantant faves als seus camps prop del camí. Li explicà el motiu de la seva fugida, i decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demana que si els seus perseguidors li preguntaven per ell, els respongui amb la veritat. Poc després, els romans en trobar-se a Medir preguntaren pel Bisbe i ell respongué amb la veritat; “vaig parlar amb el Bisbe Sever mentre plantava les faves“. Un cop dit això, les faves eren crescudes i florides, produint així un miracle.
Està clar que entre els romans, hi havia algun fill de pagès, i que la floració de les faves, els va confirmar que també Medir practicava la fe cristiana. Els romans portaren pres a Medir i Sever, que també havien capturat, i els van martiritzar tots dos.
|
|
Vallès Occidental: VII Trial de clàssiques del Cingles. Copa Catalana
|
|
 Ja està aquí.
El Moto Club Cingles de Bertí ja ho té tot apunt per dur a terme la VII edició del Trial de Clàssiques del CINGLES, puntuable per la Copa Catalana de l’especialitat.
El proper 4 de Març, a partir de les 08.00h, tots els trialers clàssics tenen una nova cita a la localitat de Gallifa (Vallès Occidental), on podran gaudir d’un nou circuït de 7 quilòmetres, en el que s’han distribuït les 12 zones (10 per les categories “grocs”) i en el que s’hauran de donar dues voltes. El temps màxim permès serà de 4 hores més 15 minuts de penalització.
Un cop més, el Moto Club Cingles de Bertí, vol donar les gràcies a l’Ajuntament de Gallifa, l’ADF el Pinyó i els propietaris per on es disputarà aquest trial, per cedir els seus terrenys i instal·lacions, i així poder seguir gaudint d’aquest paratges tant meravellosos per tots coneguts per haver estat la seu dels Tres Dies dels Cingles.
Us esperem a Gallifa!!!
Moto Club Cingles de Bertí
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 23 febrer a les 20:30:07 (2573 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Vallès Occidental: Visitar pessebres per Sant Silvestre
|
|
 És un costum força estes en les terres de l’Alt Vallès, que fan frontera amb el Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac; en aquesta ocasió el Joan Moliner i jo, començàvem a caminar des de l’aparcament de l’Alzina del Salari, al voltant de les 8,30 hores, hi havia ja força vehicles i ens van retrobar a molts coneguts, salutacions i desitjós de bon any, i amb el característic “pas d’home” del Joan, un cop superats el Graons de Mura fèiem un trencall fins al Coll de Garganta per recollir imatges de l’abandó absolut en que es troba el Xalet del Forrellad, només podem qualificar això com un despropòsit; potser ara amb la nova pista que s’han fet des de la Mata a Mata-Rodona que li passa molt a prop, la Diputació reconsiderarà el destí final d’aquest edifici. Seguiríem la pista fins a la Coma d’en Vila - l’impacte estètic es descomunal, i lluny de les afirmacions públiques, es fa difícil copsar la utilitat pràctica per al massís - on ens deturàvem per esmorzar; hi havia no menys de 30 persones de diferents grups, i novament ens vàrem retrobar amb amics i coneguts, el sol lluïa amb ganes i la sensació de confort era elevada.
|
|
Vallès Occidental: La Roca Mur, també dita, la màquina de tren
|
|
 Refèiem amb plena consciència, un camí que quasi 200 anys enrera, per les mateixes contrades, havien fet, entre d’altres els enginyers Mallet i Garratt. Havíem deixat el cotxe a la urbanització de les Marines, dins del terme de Sant Llorenç de Savall, ni el nostre mitjà de transport, ni el lloc on el deixàvem aparcat, existien en les dates en que s’havia dut a terme el viatge que preteníem refer de forma escrupolosa, però certament amb només un matí de dissabte, no ens podíem permetre el luxe de renunciar als avenços de la tècnica, i tornar al transport amb cavalleries, oi ?
Mallet i Garratt, treballaven en un projecte per aconseguir una màquina que mitjançant el vapor, tingues la capacitat d’arrossegar majors volums i carregues, de les que portaven els carros de transport més grans, i de fer-ho a més, amb major rapidesa i menor cost. L’excursió a la aleshores llunyana muntanya de Sant Llorenç del Munt, havia estat una iniciativa dels catedràtics de física i mecànica de la Universitat de Barcelona, de qui eren hostes, i en quines classes estaven impartint un seminari pràctic; la sortida s’havia fet en etapes, Barcelona – Castellar del Vallès, on s’havien hostatjat al Castell, a la riba contraria al lloc on s’aixecava el nucli urbà, dit aleshores Sant Esteve de Castellar, i en una segona etapa anaven a fer la ruta que els duria, fins al Coll de Palomeres, i seguint des d’aquell punt la carena de la serra del Bonaire, fins el Coll de les Comes, i la Pedra de l’Àliga, per continuar fins a la Vall d’Horta, on els esperaven per a sopar i passar la nit a Can Brossa.
|
|
Vallès Occidental: VII Cicle d'Estiu al Marquet de les Roques
|
|
 El proper dissabte 9 de juliol s’inicia el VII Cicle d’Estiu al Marquet de les Roques amb “La nit petita” per a nens i nenes, mares i pares, amics, parents i coneguts.
L’acte es començarà a 2/4 de 8 de la tarda amb el Taller de titelles i dracs voladors a càrrec de l’Obrador. Després de sopar al pati podrem gaudir de l’espectacle de marionetes, ple de poesia i humor “Solista” a càrrec de la Cia. Rocamora Teatre. Finalitzat l’espectacle, i pels més troneres, hi haurà un breu Joc de nit: “El titellaire despistat” a càrrec de l’Obrador.
Situat a la Vall d’Horta, al municipi de Sant Llorenç Savall, el Marquet de les Roques és un equipament cultural i museu literari de primer ordre. S’hi duen a terme activitats lúdiques i culturals, especialment de caire infantil i familiar. S’hi pot obtenir informació sobre l’espai protegit. És gestionat per Taller de Natura, Ciència i Tècnica l’Obrador de Sabadell.
|
|
Vallès Occidental: VI Trial de Clàssiques del Cingles (Copa catalana de trial 2011)
|
|
 El proper 20 de març, Gallifa acollirà els participants de la "Copa Catalana de Trial de Clàssiques 2011", en la seva segona prova puntuable d'aquest Campionat.
Una vegada més, el Moto Club Cingles de Bertí, ha posat tot el seu esforç en la realització d'aquesta VI edició.
Recordem als vencedors en les diferents categories de l'anterior edició. Aquests van ser: Rafael Sanroma en Clàssics; Jordi Villalba a Pre 72, Martí Font a trialers, Angel Magriñá en Pre 80 i Antoni Ramonet a Experts.
Per a aquesta "VI Edición Trial de Clàssiques del Cingles", el Moto Club ha preparat un circuit nou de 9 km (aprox), en què el centenar llarg de pilots que s'espera prenguin la sortida, hauran de realitzar dues voltes amb dotze zones per tornada (deu en el cas dels pilots amb dorsal groc). El desenvolupament de la prova recorrerà alguns dels paratges més emblemàtics dels coneguts Tres Dies dels Cingles.
La sortida serà des de la Plaça de l'Ajuntament del poble de Gallifa, les inscripcions i esmorzar dels pilots (gentilesa del Moto Club) començaran a les 08.00h. i la sortida del primer pilot a les 09:30.
Ens veiem a Gallifa!
Moto Club Cingles de Bertí
|
Enviat per Redaccio el Divendres, 11 març a les 19:57:22 (2330 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
7603692
impressions des de maig 2005
|
|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|
Portada 
