|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|  | | Meteo Moià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Collsuspina |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
| |
|
Vallès Occidental: Vacarisses, mon amour
|
|
 Volíem recollir de forma gràfica els efectes
de la ràpida transformació de l’entorn rural en els darrers decennis, i on
millor que a Vacarisses vàrem pensar?
Començarem
donant-vos-en una mínima informació :
El
municipi de Vacarisses és situat a la comarca del Vallès Occidental amb el
Bages i amb el Baix Llobregat. L'altura mitjana del terme és de 385 metres i té
una extensió de 40,54 quilòmetres quadrats. El terme molt muntanyós és
accidentat pel vessant occidental de la serra de l'Obac i els vessants
septentrionals de les serres de Sant Salvador de les Espases, del Puigventós i
de Coll Cardús. Limita amb els municipis de Castellbell i el Vilar, Rellinars,
Mura, Terrassa, Viladecavalls, Olesa de Montserrat, Esparreguera i Monistrol de
Montserrat. Aquest accidentat terreny es podria dividir en cinc valls
secundàries, que recollit les aigües dels respectius vessants, formen les
rieres de Rellinars, de Can Còdol i del Palà vers el nord, i vers el sud, el
torrent del Llor i la riera de Sant Jaume.
En
plena alta edat mitjana, el lloc de Vacarisses ("VACHARIZAS" o
"VACHERICIAS", "lloc de vaques") és esmentat en diversos
documents, alguns dels quals fan referència a l'església de Sant Fermí o a les donacions del comte Borrell de
Barcelona i del Monestir de Santa Cecília de Montserrat.
L'any
1021, apareix el primer document que parla del castell de Vacarisses: és el
Testament Sacramental del comte de Besalú, Bernat I de Tallaferro en el qual
cedeix el castell al seu fill Guillem, anomenat "El Gras".
L'any 1707 neix al castell de Vacarisses Manuel d'Amat
i de Junyent, que anys a venir es convertiria en Governador de Xile i Virrei
del Perú.
|
|
Vallès Occidental: Sant Llorenç Savall celebra el mercat de Sant Ponç
|
|
 Sant Llorenç Savall celebrarà aquest
diumenge, dia 15 de maig al matí, el mercat de Sant Ponç que és el patró dels
herbolaris i el moment de l'any on es comercialitzen de manera preferent les melmelades,
els arrops, les mels i demés llaminadures i dolços.
Hi
haurà més de 30 parades entre les pròpies de la temàtica, així com d'altres
aliments i artesanies no alimentàries.
El
mercat s'ubicarà al passeig de la Rectoria i també al centre de la població on
a la plaça Major hi haurà tallers per a la mainada a més d'altres activitats
ambulants d'animació pels carrers del centre.
Aquest
mercat serà una bona oportunitat per descobrir, conèixer i comprar aliments
artesans de la comarca com el vi, la mel, la ratafia, els embotits, les
verdures, etc. Així com també les artesanies de fusta, paper, roba i
antiguitats.
Ajuntament de Sant Llorenç Savall
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 12 de maig a les 07:34:03 (116 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Vallès Occidental: Un tomb per Rellinars
|
|
 Faltaven
alguns minuts per les 9,00 hores quan baixàvem del cotxe darrera de l’església
parroquial de Sant Pere i Sant Fermi, seguíem les petjades del nostre sherpa, Joan
Moliner i Manau, que ens durien fins a Casajoana, masia que conserva en bona
mesura l’aspecte de “casa bona” en termes agrícoles, tot i l’evident abandó de
les terres, que el bosc recupera amb molta rapidesa.
Compartim -a contracor- un fort constipat el Joan i jo,
això ajuda poc a mantenir un ritme viu en les pujades, i complica força – per
problemes de visió, els ulls plorosos que provoquen sempre els processos
gripals i/o catarrals – el descens pels inevitables xaragalls. Seguiríem en
ascensió fins als Hostalets del Davi, on esmorzaríem; costa de creure que en
algun moment aquesta casa tingues dos pisos d’alçària, i be que de forma
accessòria dones aixopluc als caminants, des d’aquest punt les cases de
Mata-rodona i Puigdoure se’ns fan visibles, i malgrat la seva petitesa també
l’ermita de la Mare de Déu de la Concepció.
Desfem el nostres passos i ens adrecem seguint el camí
ral fins al Coll del Gipó, això ens permetrà admirar – una vegada més – la casa
del Farell a la dreta del nostre camí, i per davant veiem també el Ginebral i
la Serra; quasi des del mateix coll, baixem per un corriol de forta pendent,
que no sense riscos ens portarà davant les runes majestuoses del Racó; de la
casa es conserven encara, el pou d’aigua, una tina de vi, de les que en diuen
exemptes a Sant Vicenç de Castellet, i aquí i allà restes de parets que
delimiten l’espai – notablement extens – que estava construït ; els
excursionistes han habilitat damunt la casa, en un lloc que podria haver estat
l’era, una llarga taula que tothom pot fer servir.
|
|
Vallès Occidental: 26a edició de la Primera Marató de Muntanya de Catalunya
|
|
 Aquest
proper diumenge dia 24 d’octubre al matí es celebrarà a Sant Llorenç Savall la Primera Marató de Muntanya de Catalunya que
enguany celebra la 26a edició.
És una
prova on el recorregut transcorre principalment dins el Parc Natural de Sant
Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
A la
vegada i durant tot el matí, al passeig de la Rectoria hi haurà un mercat
extraordinari amb artesans locals amb aliments i artesanies de qualitat.
|
Enviat per Redaccio el Dissabte, 23 d'octubre a les 09:02:50 (218 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Vallès Occidental: Un autèntic mercat de sant Ponç a Sant Llorenç Savall
|
|
 La població de Sant Llorenç Savall, cruïlla de camins
entre 4 comarques, celebrarà aquest proper diumenge al matí un autèntic mercat
de sant Ponç, patró dels herbolaris, al centre del poble. Hi haurà parades
d'herbes remeieres, d'almívars, de fruita deshidratada, de mel, de ratafies i
vi,...etc. i així fins a les 35, comptant també les parades dels artesans i les
entitats locals.
A les 11 del matí
a la plaça Major, una Joglaressa explicarà contes i llegendes medievals per a
la mainada dins del cicle d'activitats Viu el Parc Natural de Sant Llorenç del
Munt i l'Obac del Servei de Parcs de la Diputació de Barcelona.
A les 12 del matí començarà a la plaça de l'Església, el
taller de fer melmelades de manera artesana a càrrec de l'Associació
Gastronòmica i Cultural TitaVivi de Seva, comarca d'Osona. L'assistència està
limitada a 20 persones i al final del taller, es podrà recollir la melmelada de
poma feta, sempre que cadascú es porti el recipient on recollir-la.
Sant Llorenç Savall amb aquest mercat, comença la represa
d'activitats sempre amb l'aplicació i el compliment estricte de les normes de
prevenció de la Covid 19.
Ajuntament de Sant Llorenç Savall - Firàlia
|
Enviat per Redaccio el Divendres, 14 de maig a les 14:59:21 (367 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Vallès Occidental: Gallifa celebra un Acte d'Honorança a Mn. Josep Dalmau
|
|
 El proper dissabte dia 28 de setembre a les 6 de la
tarda, al Santuari Ecològic de Gallifa, se celebrarà l'Acte d'Honorança a Mn.
Josep Dalmau per a commemorar l'any del seu traspàs.
La jornada
començarà amb un parlament sobre el Mossèn a càrrec d'en Toni Verdaguer i a
continuació s'inaugurarà l'Atri dels Gentils, que seguint el pensament de Mn.
Dalmau, és un espai de diàleg i trobada obert, que en aquest cas, donarà veu a
les religions i creences més comunes a casa nostra (cristians, jueus,
musulmans, budistes, hinduistes). Es debatrà el fet interreligiós i com les
religions i les creences contribueixen, més enllà de les seves diferències en
la pràctica, a l'evolució humana i la salvació del planeta. S'ha de tenir en
compte que estem en un Santuari Ecològic i, que en aquest moment, la situació
mediambiental és crítica.
Després del
col·loqui hi haurà un berenar/sopar ecològic per tal que els participants i els
assistents puguem conversar entre nosaltres.
S'acabarà la
jornada amb el recital poètic a càrrec de la poetessa Montserrat Altarriba, amb
la lectura del Romanço sobre Mn. Dalmau i el Santuari, escrit per Jaume
Arnella, i l'actuació del grup musical Torreta que
interpretarà cançons d'arreu del món.
A tots els assistents se'ls lliurarà un pendrive amb vídeos de
Mossèn Dalmau i del Santuari Ecològic.
Patronat del Santuari Ecològic de Gallifa
|
Enviat per Redaccio el Diumenge, 22 de setembre a les 10:15:57 (580 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Vallès Occidental: Les transformacions de Sant Vicenç de Jonqueres
|
|
 L’antic municipi i parròquia de Sant Vicenç de
Jonqueres, incorporada a mitjan segle XVI al municipi de Sant Pere de Terrassa
i el 1904 al municipi de Sabadell, el trobareu a uns dos quilòmetres a
septentrió de la ciutat, camí de Castellar del Vallès, vora el Ripoll.
El lloc és esmentat al segle X, depenia aleshores del castell de Terrassa.
L'església de Sant Vicenç és documentada el 923 i poc temps després va ser
cedida als benedictins de Sant Llorenç del Munt.
El 1214 Maria de Terrassa hi fundà el monestir femení de Santa Maria de
Jonqueres, que es convertí en refugi de les mullers dels cavallers que anaven
al Sant Sepulcre.
El 1237 el capítol de la catedral de Barcelona va cedir terrenys i drets al
convent, llavors sotmès a l'orde de la Fe i de la Pau, i tenia tanta
importància que li fou concedit el dret d'elegir-se l'abadessa.
El 1269 fou autoritzat a integrar un orde militar, el de Sant Jaume de
l'Espasa, i a traslladar-se a Barcelona en un paratge extramurs, prop de
l'actual plaça d'Urquinaona; el nou monestir prengué el mateix nom de Santa
Maria de Jonqueres en record de l'estatge primitiu.
|
|
Vallès Occidental: Sortida balsàmica. Camins de Sant Llorenç Savall
|
|
 La sortida començava per a mi les 9,00, quan pujava al
cotxe en que venien els meus companys d’avui des de Barcelona, un cop dalt,
continuaríem carretera enllà en direcció a Sant Llorenç de Savall.
Deixàvem el
cotxe al carrer superior de la urbanització “ Les Marines “; des del camí,
veuríem en primer lloc, la Masia de la Roca que dona nom, justament al pont i
la corba que la carretera fa en el seu pas prop de la finca, a la dreta de la
pista, la inconfusible silueta de la roca Mur, “la màquina de tren”, ben aviat
el primer trencall, a la dreta aniríem a la Vall d’Horta, i seguint rectes a la
Vall de Mur, seguim rectes i des del Coll de Palomeres, gaudim de la visió del
Monestir de Sant Llorenç del Munt, als costats de la pista, els rovellons de
cabra o de llet, ens fan companyia i distreuen la nostra atenció.
Arribem a la
pista que comença justament a la corba dita del Dalmau, i que bifurca un parell
de quilometres més enllà, en un via enquitranada que dona accés al Dalmau i la
pista que nosaltres agafem, i que també més endavant, ens permetrà accedir a la
Vall de Mur.
L’objectiu en aquell indret a més de meravellar-nos de la seva amplitud, és
contemplar la Masia del Dalmau, i visitar l’església romànica de Sant Pere, que
no està senyalitzada enlloc, i en quin accés detectem subtils accions
d’entorpiment.
Anem desprès fins a les restes del Forn d’obra, des
d’on de ben segur sortiren la major part dels maons i teules de l’actual masia,
esmorzem assentats a l’era de la casa.
|
|
Vallès Occidental: L'ermita salvada de les aigües del pantà de Sau
|
|
 Anàvem recollint imatges
i dades de les esglésies, ermites, capelles i oratoris que el romànic va deixar
en abundància per terres del Vallès; Sant Vicenç de Can Déu és romànic, en
paraules d'Antoni Pladevall un
edifici de bona època romànic, però la seva arribada a les
terres planes del Vallès Occidental es remunta a l'any 1974; fem amics lectors
una mica d'història:
Fou aixecada en terres d'Osona, a l'actual terme de Santa Maria de Corcó sota
l'advocació de Sant Vicenç de Sarriera, posteriorment coneguda també com Sant
Vicenç de Verder o de Verders, i/o de Les Gorgues, i actualment en terres del
Vallès Occidental, dins el terme de Sabadell com Sant Vicenç de Can Deu, en
quina pineda sembla haver trobat l'aixopluc definitiu.
En relació al lloc trobem la següent informació: apèndix del municipi de Santa
Maria de Corcó (Osona), situat com una llenca a l'esquerra del Ter, davant el
monestir de Sant Pere de Casserres, on radicava l'antiga parròquia de Sant Vicenç
Sarriera, coneguda des del 1100. Pertanyia a la jurisdicció del monestir de
Casserres. Al s XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter. Fou
desmembrada vers el 1572 i l'església es convertí en masia. Una bona part del
territori i l'església restaren inundats pel pantà de Sau posat en marxa l'any
1962, fou desmuntada l'església de Sant Vicenç, aprofitant una secada entre les
darreries de 1973 i els primers mesos de 1974, i sota la direcció de
l'arquitecte de Conservació de Monuments de la Diputació Provincial, Camil
Pallàs, va ser reconstruïda en terrenys del bosc de Can Deu a Sabadell.
|
|
Vallès Occidental: Taller de l'estudi de les plantes al Castell de Gallifa
|
|
 3ª Matinal Etnobotànica al Santuari de
l’Ecologia al Castell de Gallifa. Aproximació teòrica i exercici pràctic
El proper
diumenge 27 de maig, sota la protecció de la Mare de Déu de l’Ecologia, tindrà lloc al Castell de Gallifa la Matinal
Etnobotànica d’enguany. Els components de Les Basselles, el Jardí Etnobotànic
de la Vall de la Coma, ens sentim veritablement honorats que, altra vegada, el
Patronat del Santuari Ecològic hagi decidit fer-nos confiança, tot reeditant
aquesta activitat primaveral de caràcter lúdic i divulgatiu, que té per
objectiu resultar amena i rigorosa, accessible i exhaustiva. Tal com s’ha fet
en les edicions anteriors, seguim plantejant la matinal en dos parts clarament
diferenciades. Primerament una aproximació teòrica, presentada de forma
distesa, que ens permetrà seguir aprofundint en la descoberta d’aquesta branca
del coneixement, punt de trobada de les ciències naturals i les ciències
socials. En segon lloc proposem, com ja és habitual, una passejada pels entorns
immediats del Santuari, intramurs, per tal de continuar inventariant i fent
prospecció de la flora present, així com explorant el patrimoni etnobotànic
associat a les espècies en qüestió.
|
|
Vallès Occidental: Matinal Etnobotànica al Santuari de l'Ecologia de Gallifa
|
|
 El proper diumenge 21 de maig, sota la
protecció de la Mare de Déu de l’Ecologia, tindrà lloc al Castell de Gallifa
una matinal etnobotànica singular.
Emulant l’experiència de l’any passat,
d’emotiu record per tots aquells que hi vam assistir, es realitzarà una
aproximació a la ciència etnobotànica, teòrica i pràctica a parts iguals, de la
mà de Ferran Obiols Galí, antropòleg i llicenciat en filosofia. Tal com es va
desenvolupar ara fa una any, l’activitat constarà de dos parts clarament
diferenciades i íntimament relacionades.
Primerament, un cop fetes les presentacions
pertinents, es procedirà a fer un cop d’ull a l’estat de la qüestió d’aquesta
branca de la ciència als Països Catalans. Amb aquest objectiu al cap, ens
emboscarem en l’apassionant món de l’etnobotànica: el seu remot naixement,
posterior desenvolupament, així com possibles antecedents. També es realitzarà
un repàs al seu impacte i benefici social, parant atenció en múltiples
interrelacions amb d’altres ciències necessàriament complementaries. Ens trobem
davant d’una disciplina, hibrida i transdiciplinar com n’hi ha poques, situada
en el punt de confluència entre les ciències naturals i les ciències socials, a
l’àrea d’intersecció entre la botànica i l’antropologia. Precisament, per tot
això, l’etnobotànica ha esdevingut paradigma d’allò que darrerament s’anomena
una ciència ciutadana. En aquest sentit resulta vital la implicació de tot
tipus de professionals i experts diferents, des de biòlegs, químics i
farmacèutics, fins a historiadors, filòlegs i ecòlegs, entre molts d’altres,
però també requerirà, indispensablement, una estreta col·laboració i activa
participació del poble, de tots nosaltres.
A continuació realitzarem una volta de reconeixement etnobotànica pels
entorns immediats del castell, a la recerca de diferents espècimens botànics.
Serà moment de deposar la comunicació teòrica, per tal de posar en pràctica,
entre totes les persones assistents, els principis i el funcionament de
l’etnobotànica. Tots junts posarem en comú els nostres coneixements, records i
vivències per tal de compartir sabers i quefers, tradicions i noves
experiències. La ciència etnobotànica es molt jove i creix exponencialment,
doncs cada dia som més els que posem fil a l’agulla, entreteixint a nivell
local un entramat d’abast mundial.
Ferran Obiols Galí
|
Enviat per Redaccio el Dilluns, 15 de maig a les 08:59:04 (686 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Vallès Occidental: Homenatge a Mn. Josep Dalmau, rector de Gallifa
|
|
 El diumenge
6 de novembre, a partir de les 10 del matí, es celebrarà al Santuari Ecològic
de Gallifa la festa d'Homenatge a mossèn Josep Dalmau, rector de Gallifa, en
celebració dels seus 90 anys de vida.
Josep Dalmau ha estat, i encara és, un sacerdot
irrepetible i singular, crític amb la jerarquia i un personatge absolutament
lliure. Un capellà que ha intervingut en política, que ha criticat obertament
l'autoritarisme de l'Església catòlica oficial i que ha topat de manera
sovintejada amb els bisbes. Va impulsar a Catalunya formes allunyades de
l'Església oficial com les comunitats cristianes de base i ha estat un ferm
defensor de l'ecumenisme religiós, i del diàleg entre cristians, marxistes i
anarquistes a la dècada dels seixanta. Degut a la seva actitud rebel davant els
autoritarismes, ha estat processat i condemnat diverses vegades per problemes
civicopastorals. La seva teologia ha estat conceptuada com a "teologia
popular" i ha rebut diversos guardons com la Creu de Sant Jordi (1996) i
el Memorial Joan XXIII (2002), entre d'altres. Va ser també impulsor de la
Convenció Catalana per a la Independència (1986) i des de fa cinquanta-vuit
anys és rector de Gallifa, on ha creat el santuari de la Mare de Déu de
l'Ecologia.
|
|
Vallès Occidental: 2ª Edició de la Nit de les Estrelles al Santuari Ecològic de Gallifa
|
|
El proper dissabte 16 de juliol, a les 9 del vespre, es celebrarà al Santuari Ecològic de Gallifa la Segona Edició de la "NIT DE LES ESTRELLES". Degut a l'èxit de la Primera Edició, celebrada l'any passat, aquest any el Santuari repeteix l'oportunitat d'apropar-nos a l'univers i a les seves estrelles.
Vivim una època de grans descobriments en el món de l'astronomia i intentar entendre com és l'Univers és una tasca gegantina que els humans hem fet des de que tenim consciència. Amb la intenció de comprendre el nostre entorn, el Santuari Ecològic de Gallifa celebrarà la Segona Edició de "LA NIT DE LES ESTRELLES". S'encetarà la nit amb una conferència de l'Albert Morral, director del Centre Astronòmic de Sabadell, i es continuarà observant el firmament amb l'ajuda de potents telescopis. Sempre que el temps acompanyi, es podrà veure la lluna -que estarà casi en fase plena-, els planetes, els estels, les constel·lacions i, fins i tot, les galàxies.
|
|
Vallès Occidental: Els cingles de Gallifa i el panteó romà
|
|
 Havíem quedat a les 7,30 per esmorzar a l’Urpí de Sabadell, en aquella hora d’un diumenge la cafeteria està plena a vessar; els matiners som una minoria fàcilment detectable, sobre tot el Tomás i jo, que anem amb botes i roba de muntanya, la resta guarnits encara amb la roba de festa i amb abundància de faldes molt curtes, malgrat no haver arribat encara l’estiu, fan el darrer mos abans d’anar a dormir. En aquest món que segons els experts camina amb rapidesa cap a la seva destrucció hi ha gent per a tot.
Deixàvem el cotxe a l’inici del camí a la masia de la Roca, fins al trencall de la casa anem per una pista de terra, les marques verdes i grogues ens senyalen la via d’accés a Sant Sadurní de Gallifa, que salva els 445 metres de desnivell fins al cim en escassos cinc quilometres, el camí , adjectivar-lo com “de cabres” és una mostra de benvolença, demana de tota l’atenció, tant pel que fa al sòl, ple de pedres i formes irregulars, com al vol, amb abundor de rames baixes i brusca, creuem pel llit eixut d’un barranc, quines parets però, palesen que l’aigua a baixat amb força en altres moments, i ja no deixarem d’ascendir fins albirar l’ermita de Sant Sadurní, i la casa de l’ermità en la que s’ha consolidat la teulada, i on esmorzarem a cobert del vent i el fred.
|
|
Vallès Occidental: El miracle de Sant Medir
|
|
 Segons la llegenda; Sant Medir (o Sant Emeteri), era un pagès català que vivia cap a l'any 303 a la vall de Gausac (avui anomenada Vall de Sant Medir) a la serra de Collserola en el terme de Sant Cugat del Vallès.
Durant el domini romà de Dioclecià, cristians d’arreu de l'Imperi Romà van ser perseguits, entre d'altres Sever, bisbe de Barcelona.
Perseguit pels romans, va fugir per l'antic camí de Barcino (Barcelona) cap a Castrum Octavianum (Sant Cugat). A la vall de Gausac es trobà a Medir plantant faves als seus camps prop del camí. Li explicà el motiu de la seva fugida, i decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demana que si els seus perseguidors li preguntaven per ell, els respongui amb la veritat. Poc després, els romans en trobar-se a Medir preguntaren pel Bisbe i ell respongué amb la veritat; “vaig parlar amb el Bisbe Sever mentre plantava les faves“. Un cop dit això, les faves eren crescudes i florides, produint així un miracle.
Està clar que entre els romans, hi havia algun fill de pagès, i que la floració de les faves, els va confirmar que també Medir practicava la fe cristiana. Els romans portaren pres a Medir i Sever, que també havien capturat, i els van martiritzar tots dos.
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
8539429
impressions des de maig 2005
|
| Dijous, 23 de febrer | | · | VII Trial de clàssiques del Cingles. Copa Catalana |
| Dijous, 29 de desembre | | · | Visitar pessebres per Sant Silvestre |
| Dijous, 13 d'octubre | | · | La Roca Mur, també dita, la màquina de tren |
| Divendres, 08 de juliol | | · | VII Cicle d'Estiu al Marquet de les Roques |
| Divendres, 11 de març | | · | VI Trial de Clàssiques del Cingles (Copa catalana de trial 2011) |
| Dimarts, 16 de març | | · | ''V Edició Trial Clàssiques del Cingles'' COPA CATALANA |
| Dimarts, 09 de març | | · | La nevada |
| Dilluns, 08 de març | | · | Copa Catalana de Trial de Clàssiques 2010 |
| Dilluns, 14 de setembre | | · | Renovació de la taula d'orientació de la Mola |
| Divendres, 13 de gener | | · | Critiquen l'impacte ambiental de l'itinerari per a persones amb mobilitat reduïd |
| Dijous, 05 de gener | | · | Castell de Pera |
|
|
Portada 
