|  | | MeteoMoià |  | | Meteo l'Estany |
 | | Radar |  | | Meteosat | |
|
|  | | Previsió per a demà |  | | Previsió per a demà passat | |
|
|
|
| |
|
Aportacions: Paraules d'àngel
|
|
 Benvolguda mare:
Mentiria si us dic que estic, bé, doncs em manqueu tots i en especial vós. Les vostres paraules, el bes primer de l’albada. La vostra olor que impregnava de matinada la meva habitació, el vostre respirar tranquil mentre jèieu al meu costat les nits de malaltia. Aquí no passa el temps, continuo igual tan per dins com per fora. No patiu pel meu menjar, doncs on sóc ara no em fa falta. Tampoc les puntuals i insípides medicines que em donàveu cada certes hores. Sí que estic cansada, l’espera en solitud em desespera, sort en tinc de l’avi, que ve de tant en tant i em dóna força i fa que no pensi en un llunyà futur.
|
|
Aportacions: A grans mals,...
|
|
 Sempre recordo les paraules del Siràcida 18,16 ‘si ofereixes un regal, no hi ajuntis paraules amargues’, quan escolto els missatges polítics, i/o les respostes d'alguns dels nostres ‘pares i mares de la pàtria’.
El procediment inquisitorial que se segueix pel parlament de Catalunya, contra un dels grups de la Oposició, em recorda també un verset d’aquest llibre de saviesa, 12,16 ‘l'enemic és melós quan parla, però per dintre seu només pensa com et tirarà a la fossa.’
Acostumo a caminar per la Catalunya ‘real’, lluny de la megalòpolis Barcelonina; seguint els meus interessos, el patrimoni històric, cultural i natural, sovint però em relaciono amb la gent del país, i malgrat defugir conscientment les qüestions politiques, de manera exponencial en els darrers mesos, els meus interlocutors/es em traslladen el seu malestar, i la malfiança vers TOTS els Partits i els seus membres.
Aquesta situació dissortadament dona alés als qui no creuen -ni practiquen- la democràcia; als qui troben que amb una llengua – la castellana – n’hi ha més que suficient; als nostàlgics del brac enlaire i la boina amb borla; als que des de sempre diuen voler-ho tot per al poble, però sense el poble.
|
|
Aportacions: Llei de les samarretes
|
|
 Informació restringida i confidencial si es filtra us faran fora a tots
Preliminars
Proposo una nova normativa a la llei de les samarretes.
Sóc un pobre boig, que no te gaire calés i els hi demano una subvenció per comprar-me una “samarreta” de força d’autoconsum, d’aquelles que et poses tu solet i quan venen “els loqueros” (boigeros o follats) - perdoneu les limitacions del finestrews - ja no perden temps en posar-me-la i poden fer més serveis, estan molt contents amb mi, em regalem “sugus” i xucla xups, i després cantem el “Abans morta que ximpleta” en català, com cal, i desprès allò del conductor de tercera.
Estatut primer.
He anat al Cab Rabo, Al día i a La Nit, Al Toi Serrat, a les farmàcies, al Talla Anglesos, Al Fes Res, a correu-vos, al Ni Idea, als bombers, i a la Caija, i no he trobat cap. A la Caija me han dit que amb la llibreta Te ESTRELLES em donàvem uns plats i un “pis” (no se si em dèiem una casa o que tenien “pis”). A les grans superfícies, les tenien posades el guàrdies i ja estaven esgotades, no els hi quedaven ni tarades.
Estatut segon.
Els conductors dels autobusos i el metro de mesurar túnels, me han dit que les tenen reservades per els administratius. Em donàvem un AIR- BABES, però ja en tinc un. Els mozzos no m’han entès bé i m’han donat una cosa amb un globus perquè bufés, després m’han dit que em salvava perquè no marcava res. Vaig dir: Com el Madrid!!, i em van acompanyar a casa, per el camí també varem cantar “Abans morta que ximpleta”. A l’Ajuntament tampoc tenen, i d’ambient només tenen medi ambient. Es veu que no compten amb pressupost ni per tenir un ambient sencer. Pobrets, els hi regalaré un disc de música ambient i problema resolt.
|
|
Aportacions: La Creu de Sant Jordi
|
|
 Estava força preocupat, li havien comentat que el seu nom sonava per l'atorgament de la Creu de Sant Jordi; a ell que procedia d'una família de contrastada catalanitat ! ; en la que al llarg dels segles cap dels seus membres havia format part dels 'Cadells', i/o de partits amb interessos 'espanyolistes' !
Va pensar que en aquesta ocasió – com tantes i tantes en el passat – calia actuar reflexivament, i no posa els bous davant del carro. Si calia manifestar-se en algun sentit, ja ho faria quan fos el moment.
A darreries de març rebia una trucada del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya – a ell li agradava referir-s'hi com Generalitat de 'Barcelona'- . El seu interlocutor desprès d'una llarga introducció en que la el sabó va córrer com l'aigua, li va fer saber que el Govern volia saber la seva 'disponibilitat' per a distingir-lo amb la Creu de Sant Jordi. Es va sentir afalagat; malgrat que aquesta gent no defensaven el mateix concepte de Catalunya; que de ben segur en la elecció hi havia un desig de fondre diferencies polítiques; que la distinció [ la Creu de Sant Jordi ] tenia una baixa valoració social – en el seu cas concret , una valoració negativa- , s'havia atorgat a delinqüents, polítics, funcionaris del regne d'Espanya, financers,.... ; en l'intent d'agradar a tothom , s'havia aconseguit l'efecte contrari; la Creu de Sant Jordi no agradava a ningú !. Va demanar uns dies per meditar-ho, des de l'altre costat del telèfon, amb evident sensació d'estupefacció li van contestar que havien de tenir la seva contesta com més tard en un parell de dies.
|
|
Aportacions: Els joves i les estrelles
|
|
 Avui els joves es miren
les estrelles del seu futur.
Qui mira les estrelles,
esta mirant el seu cor.
Mirant les estrelles podran veure
els angelets amb els seus fanals de llum.
No es perdran a la nit del temps.
Somriuran amb felicitat,
es sentiran acompanyats i forts,
valents com els antics cavallers.
No tindran por.
Ni patiran dolor.
S’agermanaran amb el cel, la lluna, el vent solar,
i el desviament de la llum cap al vermell.
Veuran les galàxies, néixer i desenvolupar-se,
estimar en un cúmul de sols calents i aigua freda.
|
|
Aportacions: Els secrets del Quixot
|
|
 El Quixot, Crist, El Heil
En què poden coincidir tota aquesta gent? Per la meva manera de no pensar, en una, EN L’ESPERIT. Cadascun d’ells, a la seva manera l’utilitza. Crist ho fa mitjançant “DÉU”, però ens deixa clar que qui pateix és “l’home” i ens deixa la seva passió i doctrina de la bondat, com a llegat i testimoni. A Crist li interessen més els homes (i que siguin bons els uns amb els altres) que deixar un DÉU i una església. Tan sols va utilitzar el “marketing” del DÉUS i les idolatries per “unificar” a les persones amb bondat. DÉU era l’ESPOT, el contingut era el més important.
El Quixot és CRIST, però desproveït “de miracles”. En Cervantes va escriure una doctrina atea davant de la Inquisició... No ho poden negar. Sempre s’ha entès el Quixot com “una crítica a les novel·les de cavalleries”, però el que critica és l’Estat i la Religió. Cervantes utilitza les novel·les de cavalleries (que pel que es veu eren populars) per a criticar els valors de la societat.
Ja us ho havia dit que EL QUIXOT ÉS EL PRIMER TRACTAT DELS DRETS HUMANS ESCRIT DE FORMA PEDAGÒGICA i UTILITZANT ELS RECURSOS DE LES NOVEL·LES D’ AVENTURES i EL CÒMIC. Que eren i són, les maneres més populars de transmetre idees (mitjançant la ridiculització i les paròdies). Podeu riure vosaltres també, és molt divertit...
En Cervantes les va fotre ben fotudes... I com podeu veure aquest país és especialista en “censura”... I pel que veieu també tenim “especialistes” en anti-censures, que ja venen d’antic... Ets Magnífic Miguel de Cervantes Saavedra!!!... Sento el teu riure que ens acompanya i s’uneix al nostre... I fas que ens sentim més feliços... Sabem que la Dulcinea era la Mateixa que la Maria Magdalena de Crist... Sabem que els molins eren els fariseus... Durant la coronació de Crist es produeixen burles i abusos, és el mateix que li passa al Quixot quan va voler proclamar-se cavaller. És evident la seva relació amb Crist.
|
|
Aportacions: La sal sin vida
|
|
Les escribo para denunciar “uno” de los abusos de la Clínica socio sanitaria El Carme, perteneciente a BSA, Badalona Servicios Asistenciales. Dicha clínica viene siendo denunciada públicamente desde el año pasado, sin que las autoridades médicas, ni políticas hayan hecho nada por remediar ninguna anomalía ni situación indebida. Dicho centro abusa de los pacientes de diversas formas y maneras, despreciando a las personas mayores y tratándolas como si fueran locos, no les hacen caso para nada. Presumen de tener “un centro de atención al usuario”, que funciona perfectamente.
Sobre dicha atención, es inexistente, solo sirve para ocultar “pruebas” y ocupar plazas de trabajo y de enchufados en la seguridad social, que no sirven para nada, solo para encubrir la ineficacia y los abusos de la medicina sobre los pacientes en general.
De las quejas presentadas, no se ha resuelto ninguna.
|
|
Aportacions: El timbaler del Bruc
|
|
 Tot el que explicaré ara no sé si és veritat, ni si m’ho imagino, ni res d’això... És una coseta que m’ha portat l’olla EXPRESS i m’ha fet molta gràcia. Es tracta del timbaler del Bruc (no confondre amb el Brutos del Popeye)..... El Timbaler del Bruc és una coneguda història de Catalunya que va passar a la guerra de la independència espanyola. Els fets es centren en un jove timbaler que només amb el seu timbal va atemorir l’exèrcit francès, fent-lo fugir. El Bruc de fet és un port de muntanya que serveix per creuar la Muntanya de la Verge Maria de Montserrat – que abans era fosca i es diu la Moreneta (Nota 1), i era, és com el Michael Jackson però molt més maca – ho enteneu, no ? – un pas de muntanya per on es pot passar, perquè passar pel monestir no cal, no hi ha ni aparcaments...
Dons aquí, a la actual carretera del Bruc. Que ja deu tenir el túnel del Bruc...Un mal dia del segle passat – en plena guerra napoleònica “el nom ho diu tot”... Tothom esperava l’avançament dels francesos, i el seu pas implacable cap a Barcelona.... És clar, la gent dels voltants a l’assabentar-se’n, es van organitzar... Es van reunir pagesos de tots els masos i conreus de la comarca. Es van organitzar militarment amb trabucs i pistoles de metge...Van pujar pels penya-segats, sense cordes, ni peus de gat, ni cap assegurança de vida, ni d’escalada. No sabem si van demanar permís als frares.
|
|
Aportacions: Oh! gentil i estimat Sant...
|
|
 Ja era migdia, quan aquell 21 d’abril de 1231, es va produir a Lisboa un dels fets més extraordinaris que la humanitat hagi pogut recordar: la salvació de morir ajusticiat del molt il·lustre Fernando Mártins, pare de Sant Antoni de Pàdua, gràcies a la intervenció miraculosa del seu venerat fill. Us n’explicarem la història tal com nosaltres mateixos la vam recollir l’any passat dels llavis d’un vell captaire a la porta de la catedral lisboeta, Santa Maria Maior.
És el cas que, uns dies abans dels fets, trobant-se Sant Antoni pregant a la capella de l’Escola de Frares Menors franciscans, que en bona part ell mateix havia contribuït a bastir a Pàdua, un germà llec li va dir tot exaltat: “Germà Antoni!, germà Antoni!, arriben males noticies de Portugal. El vostre pare, jutjat per l’assassinat d’un ric comerciant, ha estat condemnat a morir a la forca tan aviat com aquesta estigui parada davant la Casa de la Vila”.
Havent sentit aquella nova que tan íntimament el trasbalsava, el nostre sant acotà el cap, tancà els ulls i es va limitar a pregar en silenci. Pocs minuts després, una mà incorpòria li tocava l’esquena, com per desvetllar-lo, mentre una veu quasi inaudible li deia dolçament: “Au, bon Antoni!, puja a cavall. Ves-hi sense esperar més”. Era l’arcàngel Sant Miquel, qui envoltat d’una aurèola brillantíssima, havia baixat de la Cort Celestial en ajuda del més fidel dels fidels. Un esplèndid corcer blanc, amb dues grans ales a cada costat, ja s’esperava piafant a la porta de l’església.
Sense perdre ni un minut, Sant Antoni va muntar el cavall, el qual, raude, es va enlairar cap als núvols de la regió del Véneto, al nord d’Itàlia, i en un dia va sobrevolar el massís dels Alps, havent passat primer per sobre de les ciutats de Milà i de Torí, i després per les regions de Provença i del Llenguadoc, sempre en direcció oest, fent via cap a Lusitània. Només es va permetre una baixada a terra per descansar, i aquesta va ser, oh goig dels goigs!, a l’ermita de Santa Coloma Sasserra, en plena comarca moianesa, on a l’empara de l’enorme roure dit del Giol, es van obrar grans meravelles i miracles que un altre dia descriurem.
|
|
Aportacions: Geometria Inhumana
|
|
Anònim va escriure "
Ha nevat al mes de març, però no tant com al any 62. Aleshores a Barcelona es tenien que excavar passadissos a la neu.
Ara tenim una turmenta de terratrèmols des de Xile a Turquia, s’ha tornar a desplaçar l’eix de la terra, vuit centímetres, i el dia s’ha fet mes curt. Si el dia és mes curt, és que la terra gira mes ràpid.
Mentrestant a Badalona, intentem viure civilitzadament.
Al Dalt de la Vila de Badalona hi ha una exposició fotogràfica de D. F. Antolin Hernández.
El fotògraf ha sabut trobar l’equilibri entre la tècnica i l’art, fent una simbiosis amb sentit i equilibri.
El nom de la mostra explica el contingut:
“Geometria”, perquè les fotos treballen amb conceptes geomètrics, com son: la simetria i la perspectiva.
Conceptes que parteixen del dibuix i la pintura, i l’artista sap plasmar, amb la fotografia, un medi difícil.
La tècnica, l’ull de la càmera, sempre fa de les seves. Una cosa és el medi, sempre difícil de controlar, i altre l’acabat, encara mes difícil. "
|
|
Aportacions: Pensions. La darrera astracanada
|
|
 Veiem, sentim, i llegim, tota mena de despropòsits en relació al tema de les pensions, començant per l'inefable ZP, i continuant pel Ministre del ram, i la llista quasi infinita de, polítics ,funcionaris , empresaris, sindicalistes, i la llarga nòmina d'experts “xerraires” , que opinen sense vergonya – ni coneixement – d'aquesta qüestió, i de qualsevol altra que se'ls presenti.
Sentim coses com: allargar el termini de càlcul de les pensions des dels actuals quinze anys, fins a vint-i-cinc; actualment l'estat espanyol – en tant que administrador de la Seguretat Social – s'embutxaca els diners ingressats pels treballadors com a quotes, des del dia 1 de la seva vida laboral, fins al darrer dia de l'any catorze. Això els sembla un boti curt, i volen ampliar-lo en deu anys més !!! .
Europa comença a adonar-se’n de la mena de xitxarel·los que s'ocupen de l'administració pública al regne d'Espanya, i reivindica l'aplicació del principi “normes justes i cap favor” de la doctrina protestant. Això aplicat a les pensions – com saben bé molts espanyols que varen treballar a Europa - es tradueix en que qui cotitza cinc anys - per exemple -, rebrà una prestació inferior al que ho fa durant, sis, set, deu, quinze, vint, quaranta. Els europeus - en general - reben una pensió que té en compte, la totalitat de la vida laboral del treballador. Ja se sap, Spain is diferent !
|
|
Aportacions: Decisió macabra
|
|
 La paraula – macabra – ens la deixaven – com tantes coses – els àrabs que romandrien per les terres d'Ascó formalment fins a l’expulsió dels moriscos; de fet però – més en uns casos que ens altres – tothom porta sang sarraïna en aquestes terres banyades per l'Ebre. El topònim sembla que d’arrel ibera , faria referència a la ubicació dalt d’un turó de pedra.
Qualificava de macabra la decisió perquè no es fa per triar entre una opció bona i una de dolenta, sinó clarament entre dos molt dolentes :
a) convertir-se en un cementiri nuclear.
b) esdevenir un cementiri, un més, en un país que n’està curull.
Ningú ens ha explicat les conseqüències reals de l’accident nuclear de Txernòbil, tot i que les morts relacionades amb els diferents tipus de càncer han tingut un creixement exponencial; científicament està fora de dubte que les possibles fuites en la manipulació de la energia nuclear són una font de perill, tant almenys, com les de la resta de combustibles, petroli, carbó ,....
|
|
Aportacions: "El solitari"
|
|
 Defugia qualsevol mena de relació, més enllà de la feina i/o les activitats necessàries per la subsistència, com l'adquisició de bens i/o serveis, que li agradava adquirir mol especialment en petites botigues i/o "colmados del barri"; establiments que patien particularment les conseqüències de la crisi econòmica, i que – concretament en el cas del “colmados” - , havien fent en altres temps funcions clarament “socials” que hores d'ara tothom oblidava.
“El solitari” - així l'anomenaven els que el coneixien- tenia amb tothom un tracte cordial però deliberadament fred, distant , asèptic , “professional” si pot ser això en qüestions de tracte.
Corrien tota mena de rumors sobre aquest fòbia seva; des de ser una víctima de maltractaments a la infantesa, fins a repetides experiències negatives en el camp amorós. Mai va donar resposta, ni aclariment , i justament el seu silenci va donar alés a la llegenda.
Ningú sabia res de la seva vida personal, i ell sempre de forma discreta, sempre de forma reservada, ho sabia tot de tothom.
Al barri va ser noticia la ruïna d'un edifici que deixava literalment al carrer i a la misèria, una dona vídua amb tres fills menuts; només uns quants va estranyar-se que trobes de forma ràpida un nou lloguer en un edifici modern, i amb el mateix preu que abans.
Sorpresa majúscula la d'aquella família que tenia tots els membres adults a l'atur, quan els Reis Mags deixaven a casa fins a tres bicicletes – una per cada fill -, i roba per a tothom. Els Reis no deixen targeta.
|
|
Aportacions: La conscienciació mediambiental
|
|
 La conscienciació mediambiental no es propietat ni patrimoni de cap ideologia extremista, subversiva, d'àmbit polític ni de cap govern. Es, simplement, responsabilitat de tots, des de els que governen fins els ciutadans, i tenir sentit comú en saber mesurar fins a on podem arribar en els aprofitaments dels recursos que obtenim del planeta sense posar en perill el futur d'aquet, de la pròpia humanitat i sense renunciar al progrés i a les noves tecnologies.
El entorn que afecta i condiciona especialment les circumstancies de la vida de las persones o la societat en el seu conjunt s’entén con a MEDI AMBIENT. Compren el conjunt de valors naturals, socials, culturals existents en un lloc i un moment determinat que influeix i compromet la vida del esser humà actual i el de les generacions futures. Això compren els essers vius, els objectes, l’aigua, el sol, l’aire i les relaciones entre ells, així com elements tan intangibles com la cultura.
|
|
Aportacions: Un amic transparent
|
|
Anònim va escriure " Bé, tots coneixeu en Cesc Fargas, oi? xicot trempat, amic dels seus amics, conegut com: GINO DIAMANTINI, tècnic de cultura de l'ajuntament ....i demés càrrecs que ara no recordo...la meva proposta és:
Sol·licitar permís a l'ajuntament, la parròquia, és clar a ell. Intentar convenç-se’l per donar la benvinguda del 2010 a dalt el campanar de Moià. Campanar de 115 metres més o menys; el més alt de les rodalies. Vosaltres ho podriu radiar a tots els radio-moianesos i més.
Tenim un crac que no l'aprofitem, sap cantar?, però no canta a Moià, queixem-nos. Ben segur que la plaça Major s’ompliria de gent, per celebrar l'entrada del nou any, fen un xin-xin i un mossec de coca de Cal Bou i quatre salts a la plaça per fer passar el fred.
Bon Nadal !!
un amic transparent.
Petons al Cesc i Radio Moià.
"
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 03 desembre a les 15:30:37 (235 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Actualment hi ha 14 no registrats, 0 membre(s) connectat(s).
Ets un usuari anònim. Pots registrar-te aquí
|
|
Entrades per països i contador visites d'avui
|
|
|
| Dilluns, 23 novembre | | · | “WOODY WOODPECKER”; Fernández Ordóñez, Ángel |
| Divendres, 06 novembre | | · | Corrupció en la col·legialitat |
| Dijous, 05 novembre | | · | Queixa contra 'la Tosca' |
| Divendres, 09 octubre | | · | Nacionalisme espanyol. La biga |
| Dimecres, 23 setembre | | · | Copagar, codecidir |
| Dimecres, 15 juliol | | · | El taller clandestí |
| Dimecres, 01 abril | | · | Camí de Sants |
| Dilluns, 10 novembre | | · | Qui a capital mata, que rebi la pena capital |
| · | Dolarització o dolorització ? |
| Diumenge, 07 setembre | | · | Qui roba a un lladre ,.... |
| Dimarts, 08 juliol | | · | No hi ha res gratis |
| Dimarts, 06 maig | | · | Logística en un país caòtic |
| Dimecres, 26 març | | · | quid pro quo |
| · | El Mal Xines |
| Dijous, 07 febrer | | · | Carta oberta al President Zapatero |
| Dimecres, 29 agost | | · | La meva reflexió sobre l’educació per el respecte a la natura |
| Dijous, 28 juny | | · | L’inhibidor de freqüències |
| Dimarts, 19 juny | | · | Hisenda, Constitució i Democràcia |
| Dimecres, 04 abril | | · | Qui m'ha tocat ? |
| Dissabte, 31 març | | · | Sogres i bunyols de cuaresma |
| Dimecres, 07 febrer | | · | Posar la llengua a la rentadora |
| Divendres, 02 febrer | | · | Posa la llengua a sobre del coixí |
| Dilluns, 29 gener | | · | La finestra parladora |
| Dijous, 25 gener | | · | Marxem de viatge...! o no ? |
| Dimarts, 02 gener | | · | Nit de Reis |
| Dilluns, 25 desembre | | · | Història d’un Nadal |
| · | El nostre tió |
| Dimarts, 12 desembre | | · | Alegreu-vos, canteu amb joia, celebreu aquest dia maravellós |
| Dimecres, 22 novembre | | · | La Cadira |
| Dilluns, 06 novembre | | · | Fer-se unes ratlles |
| Dimecres, 01 novembre | | · | Flors xineses |
| Dilluns, 30 octubre | | · | Les rates anuncien el naufragi |
| Divendres, 27 octubre | | · | Tot Sants |
| Dissabte, 14 octubre | | · | Feixista, Feixista ! |
| Dijous, 05 octubre | | · | La Hipoteca |
| Divendres, 08 setembre | | · | El dol dels anys |
| Diumenge, 02 juliol | | · | Perdre per punts |
| Dissabte, 24 juny | | · | P. Maragall, ombres... |
| Dissabte, 17 juny | | · | Suave Calentito |
| Dilluns, 05 juny | | · | Felicitats mare |
| Dimecres, 03 maig | | · | El fantasma del castell de ... Montjuith |
| Diumenge, 09 abril | | · | Ajudan’s també a perdonar als nostres deutors |
| Dilluns, 27 març | | · | Horari mòbil, o com els estalvis es mengen les estovalles |
| Dissabte, 25 febrer | | · | NOSTÀLGIA [ En ocasió de la Passada de Sant Antoni l’any 2006 ] |
| Dimarts, 21 febrer | | · | El Forat Negre |
| Diumenge, 19 febrer | | · | El sedàs de les noticies. |
| Divendres, 10 febrer | | · | El naixement del riu Congost |
| Dimarts, 07 febrer | | · | Relació causal |
| Dijous, 02 febrer | | · | La casa cuartel de la Guardia Civil |
|
|
Portada 
