|  | | MeteoMoià |  | | Meteo l'Estany |
 | | Radar |  | | Meteosat | |
|
|  | | Previsió per a demà |  | | Previsió per a demà passat | |
|
|
|
| |
|
Comarques Centrals: La READER visita els territoris LEADER de Catalunya
|
|
 Una comitiva de 19 membres de la "Red Asturiana de Desarrollo Rural" (READER), alcaldes i gerents dels 11 Grups de Desenvolupament Rural (GDRs) d’Astúries, visitaran els propers dies 17 a 20 de maig diferents projectes i iniciatives dels territoris LEADER de Catalunya.
La visita permetrà establir contactes entre els grups d’acció local d’ambdues Comunitats Autònomes per establir punts de col·laboració per futurs projectes de cooperació.
La visita de la READER serà la primera gestionada per l’Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), constituïda des del passat 20 de gener com la xarxa regional dels 13 Grups d’Acció Local de Catalunya.
Aquesta recepció és pionera de tot un seguit de col·laboracions que es duran a terme entre les diferents xarxes rurals regionals, nacional i transnacionals. El que es pretén és la interacció de coneixements per tal d’assolir un entorn rural diversificat econòmicament, fomentant la innovació i els nous projectes per evitar la despoblació dels nuclis més desfavorits.
|
|
Comarques Centrals: Del Coll de Can Maçana a Montserrat
|
|
 Havíem sortit de Sabadell a les 7,00, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Uriz, el Santiago Moya Romero, i l’Antonio Mora Vergés al voltant de les 8,00 deixàvem el vehicle 1 al davant quasi de l’accés al Camí dels Degotalls, ens aturaríem a Santa Cecilia per recollir-ne imatges, i aprofitant que l’església era oberta, per visitar-la i demanar la seva protecció en aquesta sortida matinal.
Santa Cecília és un interessant temple de tres naus, de planta diferent l’una de l’altra i capçades amb tres absis. Sembla que el cos de les naus és romanalla d’una construcció preromànica, del segle X, de la qual fou modificada la capçalera cent anys després amb un gran absis central i dues absidioles decorades a la manera llombarda, amb arquets i lesenes. L’espai interior de la petita basílica és ara cobert amb voltes de canó i presenta l’originalitat dels dos grans arcs que comuniquen la nau principal amb les col·laterals, cosa que permet de suposar que aquestes foren afegides a la nau única preexistent, a l’hora de la reforma del segle XI en un estil perfectament romànic. El pas del temps, amb reformes, afegits i destruccions, alterà notablement el conjunt i els detalls de l’església. Per aquesta raó ha hagut d’ésser sotmesa a diverses restauracions, entre les quals destaca la que es féu al principi de la segona meitat del segle XIX, promoguda per l’abat Muntadas, de Montserrat, i dirigida per l’arquitecte Villar i Carmona, i la realitzada entre el 1928 i el 1931 per Puig i Cadafalch, sota els auspicis de l’abat Marcet i el patrocini de Joan Pich i Pon.
|
|
Comarques Centrals: Nova convocatòria Ajuts Leader 2010
|
|
El dia 13 de febrer finalitza el termini de la nova convocatòria dels ajuts del programa Leader.
El dia 30 de desembre va sortir la nova convocatòria que regula els ajuts del programa Leader. El Leader forma part del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya del període 2007-2013 del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) i té per objecte fomentar la diversificació de les economies rurals.
Aquests ajuts van dirigits a les empreses, per la creació, millora i/o ampliació i també a les institucions públiques. Les actuacions per les quals es poden demanar ajuts són per la millora dels processos de transformació i comercialització de productes agraris, per la creació i desenvolupament de microempreses, pel foment d’activitats turístiques i per la conservació i millora dels patrimoni rural. És imprescindible que les actuacions es realitzin en algun dels municipis del territori Leader que gestiona l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central: el Berguedà, el Moianès, el Lluçanès, Mura, Talamanca, Santa Eulàlia de Riuprimer, Muntanyola i Gaià.
|
|
Comarques Centrals: Parc Geològic i Miner de Catalunya
|
|
La muntanya de sal de Cardona, les coves del Toll de Moià, el Museu de Geologia Valentí Masachs de la UPC a Manresa i les coves del Salnitre de Collbató seran els centres d'acollida del primer Parc Geològic i Miner de Catalunya, segons ha explicat el catedràtic d'enginyeria minera de la UPC, Josep Maria Mata Perelló, autor del Pla Director del Parc.
La inclusió de Collbató en el Parc farà que passi a anomenar-se Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, enlloc del Bages, tal i com estava previst. El projecte té com a finalitat agrupar i posar en valor els punts d'interès d'aquest territori relacionats amb la geologia i la mineria. Entre aquests se n'hi afegeix també un de Collsuspina.
Segons el Pla Director que s'ha elaborat, a banda d'aquests quatre punts d'acollida, el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, estarà format per una quarantena de punts d'interès relacionats amb el patrimoni geològic i miner. La majoria estan situats al Bages, però també s'hi incorpora el punt de guaita de Sant Cugat de Gavadons, a Collsuspina, situat a 1.008 metres d'altitud i des d'on es pot veure bona part del Pirineu i de la depressió geològica de l'Ebre, segons ha explicat Mata Perelló.
A banda d'aquest punt de la comarca d'Osona, entre els punts d'interès, a més de la Muntanya de Sal de Cardona i de les Coves del Toll de Moià, hi ha falles com la del Mig Món de Súria o la del Guix de Sallent i altres elements vinculats amb l'activitat minera, com forns de teules o de calç.
El Pla Director estableix també quina ha de ser la gestió i l'organització del Parc. En aquest aspecte preveu la creació d'un consell en el qual hi estarien representats els ajuntaments, la Universitat Politècnica de Catalunya, el Consell Comarcal del Bages i empreses que formaran part del parc, com la minera Iberpotash. Al capdavant d'aquesta gestió hi hauria un director/gerent, que s'encarregaria de buscar les fonts de finançament per posar-lo en funcionament.
|
|
Comarques Centrals: El creixement que preveu el pla de les comarques centrals no espot assumir
|
|
Els alcaldes d'Osona consideren que la proposta de pla territorial de les comarques centrals proposa un creixement la comarca 'no el pot assumir'. El creixement amb 100.000 habitants i 38.200 habitatges l'any 2026 trencaria 'l'equilibri d'aquesta comarca' perquè li falta buscar la compensació 'de la trama de municipis de la ciutat-comarca' segons el document aprovat.
L'assemblea d'alcaldes de la comarca d'Osona ha aprovat aquest dimecres el document d'al·legacions que presentaran conjuntament a la proposta de planificació de les comarques centrals fet per la Generalitat. Alguns dels municipis també presentaran al·legacions a nivell individual.
Segons el document aprovat aquest dimecres l'alternativa proposada a nivell comarcal és 'un model territorial de creixement més sostenible'. El document deixa clar que un augment de població com el contemplat al pla no contempla uns serveis ajustats al nombre de població. El document deixa clar que cal valorar 'les possibilitats reals dels serveis i de les infraestructures'.
Respecte com s'ha de fer la planificació territorial, Osona valida la proposta dels alcaldes de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal i Manresa, Josep Camprubí. En aquest sentit es proposa fer dos àmbits de planificació diferenciats. Un primer àmbit que seria amb el Bages, el Berguedà i el Solsonès que equivaldria a la proposta de comarques centrals i un segon amb el Ripollès i la Garrotxa. Els alcaldes osonencs consideren que la proposta en vegueries tal i està com prevista actualment és fruit 'd'una pressió metropolitana i no basat en les necessitats dels territoris'. Segons el document aprovat la unió d'aquests dos àmbits 'podrien ser amb les comarques anomenades interiors de Catalunya'.
En matèria d'infraestructures, els alcaldes diuen que és 'imprescindible potenciar el transport públic per carretera'. Els alcaldes osonencs consideren que a més de desdoblar l'eix transversal 's'hauria de millorar la connexió entre la c-17 i l'eix transversal per la part sud de la ciutat de Vic'. També es demana' la millora dels enllaços amb el nou eix transversal desdoblat' perquè aquesta via sigui 'no només un eix territorial sinó també un eix de connexió necessari per les diferents poblacions d'Osona.
|
|
Comarques Centrals: La vida del bandoler Joan de Serrallonga
|
|
 Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola i la productora barcelonina Oberon Cinematogràfica roden aquests dies a Barcelona una superproducció de dos capítols -que emetrà TV3 i TVE- dedicats a la vida del bandoler Joan de Serrallonga.
Sota la direcció d'Esteve Rovira –director, entre d'altres, d'El cor de la ciutat' o 'Nissaga de poder'-, el projecte pretén recuperar la història del bandoler més famós de Catalunya, Joan de Serrallonga, i mostrar a l'espectador com i perquè ha esdevingut un mite al llarg dels segles. L'equip de rodatge ha passat ja per Tavertet (Osona) i Santa Pau (Garrotxa) -alguns dels escenaris reals on va viure el bandoler al segle XVII- i aquesta setmana comença el rodatge al barri gòtic de Barcelona, per més tard traslladar-se a Tiana i Dosrius (Maresme), Castellar del Vallès (Vallès Occidental) i Moià (Moianès).
Joan de Serrallonga serà interpretat per Isak Férriz, el seu principal enemic, Antic, és David Selvas, la seva dona, Margarida, és interpretada per Olalla Escribano i l'amant, Joana Massissa, és Núria Gago. El repartiment compta amb d'altres noms destacats de l'escena catalana com Montserrat Carulla, Mercedes Sampietro, Pep Antón Muñoz i Francesc Luchetti.
Aquesta és una gran aposta de les televisions públiques –el projecte té quasi 4 MEUR de pressupost- per una sèrie de dos capítols de 75 minuts basats en un relat històric. El director, Esteve Rovira, ha explicat que la única informació documentada sobre Serrallonga que es conserva són les actes judicials de la seva tortura i mort i que els guionistes han escrit la història a partir de l'imaginari popular que es conserva als pobles d'Osona, la Selva i la Garrotxa, on hi ha desenes d'històries i llegendes sobre el personatge. 'Res és inventat, tot són fets reals, en escenaris reals i dramatitzat segons les necessitats del projecte', ha explicat. |
|
Comarques Centrals: Comencen els tràmits per desdoblar l'Eix Transversal
|
|
El Govern ha iniciat els tràmits per ocupar els terrenys per desdoblar l'Eix Transversal i modificar així l'actual C-25, que s'ha de convertir en una autovia en un termini de poc més de 2 anys.
El Govern ha declarat aquest dimarts, l'ocupació urgent dels béns i drets afectats pel desdoblament d'aquesta via que uneix les terres de Ponent amb les comarques de Girona per les comarques centrals. Aquest tràmit ha de permetre el pròxim inici de les obres entre finals d'aquest any i principis del vinent, i abasta fins a 31 municipis.
Concretament l'actuació en aquesta infraestructura afectarà als municipis d'Aguilar de Segarra, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Estaràs, Manresa, les Oluges, els Prats de Rei, Pujalt, Rajadell, Sant Pere Sallavinera, Sant Ramon, Artés, Avinyó,Muntanyola, Sallent, Sant Bartomeu del Grau, Sant Fruitós de Bages, Santa Maria d'Oló, Vic, Arbúcies, Brunyola, Caldes de Malavella, Calldetenes, Espinelves, Folgueroles, Gurb, Sant Hilari Sacalm, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d'Osormort, Santa Coloma de Farners i Vilobí d'Onyar.
Els treballs que ha impulsat el Govern permetran convertir en autovia tot l'Eix Transversal i comportaran el desdoblament de prop de 143 quilòmetres de carretera i la construcció d'un nou tram de 2 quilòmetres, en aquesta via que connecta la plana de Lleida, les comarques centrals i Girona.
|
|
Comarques Centrals: La Catalunya Central rebrà ajuts del Govern per promoure la participació ciutada
|
|
La Catalunya Central rebrà 209.600 euros per desenvolupar 21 projectes de promoció de participació ciutadana. Aquesta és la suma dels ajuts que ha concedit la direcció general de Participació Ciutadana a quinze ens locals de Catalunya.
Aquests recursos es destinaran a desenvolupar processos participatius, crear òrgans i consells de participació o crear estructures tècniques per promoure-la. Un 40% d'aquests ajuts serviran per projectes de participació relacionats amb la definició de plans vinculats a la gestió del territori.
Els beneficiaris d'aquests ajuts són el Consorci del Lluçanès i el Consorci del Moianès. En el primer cas, el projecte participatiu implicarà els ciutadans en la definició de les grans línies del desenvolupament futur d'aquest territori, situat entre les comarques del Bages, el Berguedà i Osona.
En el cas del Moianès, una comarca natural entre el Bages, Osona i el Vallès Oriental, l'ajut es destinarà a la definició dels espais i òrgans de participació per millorar la intervenció ciutadana en els afers públics locals a través de l'actuació 'Com volem el Moianès del demà. I tu, hi tens res a dir?'.
|
|
Comarques Centrals: El transport públic i escolar es veurà afectat aquest divendres
|
|
Els treballadors de l'empresa de transports Castellà inicien aquest divendres la primera de les cinc jornades de vaga que han convocat per reclamar el compliment de les normes de seguretat, especialment en el transport escolar. L'aturada afectarà el bus urbà de Manresa, les línies interurbanes i els serveis de transport a empreses i escoles.
Segons han informat CCOO i els delegats d'aquest sindicat al comitè, la vaga s'ha convocat arran de les sancions que l'empresa ha imposat a diversos treballadors. També per l'obertura d'expedient i per les cartes d'amenaça que Castellà els ha adreçat. Els representants sindicals consideren que l'actitud de l'empresa de sancionar els treballadors ha agreujat el conflicte, que es va iniciar quan van reclamar el compliment de les normes de seguretat.
Els treballadors exigeixen que es compleixi la normativa, especialment pel que fa al transport escolar, que estableix que el conductor ha de dur un acompanyant o un monitor.
|
|
Comarques Centrals: Entrega de premi del sorteig de Nadal
|
|
Les associacions de botiguers d´Artés, Moià, Navarcles i Sant Fruitós de Bages, realitzaran l’entrega de premis de la promoció conjunta de Nadal el proper divendres dia 19 de gener a les 21h. al Teatre Casal Cultural,de Sant Fruitós de Bages,carretera de vic nº3.
A l’acte hi assistirà el conseller de Comerç de la Generalitat de Catalunya el Sr. Josep Huguet i Biosca ,els alcaldes d´Artés, Navarcles, Moià i Sant Fruitós de Bages, el President de Cambra de comerç de Manresa el Sr. Joan Aro, així com els quatre presidents de les associacions de les quatre poblacions.
|
Enviat per Redaccio el Dimecres, 17 gener a les 19:00:00 (237 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Comarques Centrals: Jordi Fàbrega nou delegat a la Catalunya Central
|
|
 Jordi Fàbrega ha pres possessió aquest dijous al vespre del càrrec de delegat del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, després d'un acte celebrat al Palau de la Generalitat i presidit pel vicepresident de l'Executiu, Josep-Lluís Carod-Rovira. En l'acte s'ha anunciat que en un període de tres mesos la delegació tindrà dues oficines al territori, ja que fins ara estava ubicada a Barcelona. Manresa i Vic són les ciutats més ben posicionades per acollir-les.
L'acte de presa de possessió s'ha celebrat al Saló Torres Garcia del Palau de la Generalitat. Ha comptat amb la presència, a més de Fàbrega i Carod-Rovira, del conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, de l'exdelegat del Govern a la Catalunya Central, Josep Ramon Mora, i del secretari general del Departament de la Vicepresidència, Rafael Niubó. Aquest últim ha estat l'encarregat d'obrir l'acte amb la lectura del decret de nomenament.
En l'acte, el nou delegat d'aquestes cinc comarques, el Bages, el Berguedà, l'Anoia, Osona i el Solsonès, ha destacat la necessitat que la seva figura sigui 'pròxima' a la ciutadania i que tingui un 'contacte permanent' amb els ajuntaments. En aquest sentit, i deslligant aquesta qüestió del debat de l'organització territorial, Fàbrega ha explicat que el vol portar la delegació, que ara per ara està ubicada a Barcelona, al territori, amb dues oficines.
|
|
Comarques Centrals: Carn de qualitat
|
|
 Fundació Osona Porc, Salgot i Bon Preu han signat aquest dijous un conveni per promocionar el consum de carn de qualitat i potenciar el sector agroalimentari català. Segons el president de Fundació Osona Porc, Toni Deseures, és un producte que intenta recuperar 'la criança de tota la vida' fonamentada en quatre pilars bàsics com l'alimentació, la sanitat, la genètica i el medi ambient.
En un moment de 'deslocalització industrial', el sector agroalimentari pot ser una 'alternativa econòmica' perquè Catalunya sigui realment un país 'competitiu', ha dit el cap de comunicació i màrqueting de Bon Preu, David Poudevida. Una realitat que serà 'viable' en la mesura que els diferents agents del sector agroalimentari treballin conjuntament, ha afegit Poudevida.
Per aquest motiu, aquest dijous s'ha signat un acord entre tres actors 'imprescindibles' del sector, Salgot en el paper de ramader, Fundació Osona Porc com a productor i Bon Preu com a distribuïdor per potenciar el sector agroalimentari català.
L'objectiu del conveni és promocionar el consum de carn de qualitat basat en les formes tradicionals de criança. Aquí, hi juga un paper fonamental la Fundació Osona Porc que garanteix la qualitat del producte que recupera 'la criança de tota la vida' |
|
Comarques Centrals: El Flaquer, de la glòria a l’oblit.
|
|
 Ho trobareu escrit també com Flequer en alguns llocs, sobretot als mapes fets a Barcelona, en els que també s’aprecien greus omissions informatives, que serien altrament fàcils de corregir, si la supèrbia de la gran metròpoli, consultes les dades, de per exemple, el Centre de Cartografia de l’exercit espanyol, en el que òbviament es recullen amb tot luxe de detalls, fins a la més mínima edificació, camí o corriol.
Sobta la manca de consulta, atès el fet de que Ministres de la Guerra o de l’exercit, ha estat un càrrec en el que els catalans han excel·lit, el darrer fou l’ara President de la Caixa de Catalunya, l’inefable Narcís Serra. Ni cal dir-ho el mapa de Catalunya està sempre actualitzat, com el d’Euskadi.
Dissabte 9 de setembre, mentre pujaven cap a la Masia del Flaquer, des del camí, podíem observar en un toll de la riera del mateix nom, un au, que fora del color negre, haguéssim jurat que era una cigonya, ens vam deturar per observar-la fins que potser saciada ja la seva set, va aixecar el vol. La casa a mercè de tots el vàndals que volten pel país, està força malmesa, els detalls que expliquen encara els seus moments de glòria se’ns fan però presents, a la planta baixa s’endevinen més que es veuen els restes d’un forn, en el que es coïa el pa de tota la resistència a l’exercit francès, que malgrat haver reconegut com idioma oficial el català, no va obtenir mai la col·laboració dels catalans, certament si la dels barcelonins i possiblement l’abandonament de les seves obligacions mínimes per part de l’exercit espanyol, com a forma de facilitar la implantació dels invasors. L’ombra de la traïció – una vegada més - plana sobre els fets ocorreguts a Catalunya i a Espanya , en el període 1808-1814. |
|
Comarques Centrals: Neteja de boscos mitjançant la implantació de la biomassa
|
|
 La Federació de les ADF del Bages i el Consell Comarcal han dissenyat un projecte que té com a objectiu principal la neteja dels boscos de la Catalunya Central. El projecte proposa la creació d'una empresa de propietaris forestals per fabricar estella, que serviria de combustible per a calderes de biomassa.
La Federació de les ADF del Bages i el Consell Comarcal han presentat aquesta tarda davant dels mitjans de comunicació un projecte que pretén minimitzar l'impacte dels incendis forestals al Bages, una de les comarques més afectades pels focs els últims anys.
Ha estat un avançament de la jornada que tindrà lloc aquest divendres al Palau Firal de Manresa, en què es presentarà el 'Projecte d'aprofitament de la biomassa forestal primària per a usos tèrmics a la Catalunya Central'.
A més de nombrosos tècnics, és previst que a la jornada de divendres hi sigui present el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, i el conseller de Treball i Indústria, Jordi Valls.
Josep Rius, president de la Federació de les ADF del Bages i de l'associació de propietaris forestals Serra de Rubió ha explicat en què consisteix el projecte. 'Fa uns anys vam començar a donar voltes per veure què podíem fer amb la llenya dels nostres boscos', ha dit.
Després de conèixer l'experiència de diferents països europeus, entre els quals França, es va començar a idear un projecte el qual, a través de la implantació de calderes de biomassa, permetria netejar els boscos de la Catalunya Central. |
|
Comarques Centrals: Els gira-sols poden exhaurir l'aigua dels terrenys
|
|
 Els gira-sols, un cultiu propi d'Amèrica que poc a poc s'ha anat introduint en algunes zones de Catalunya, no són innocus per als terrenys on es conreen, ja que les seves arrels poden exhaurir l'aigua dels camps.
Així ho ha advertit el biòleg Josep Lluís Araus, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en productivitat de conreus.
En molts casos, aquests gira-sols ni tan sols es cullen, ja que els pagesos només els conreen per poder cobrar subvencions de la Unió Europea.
ACN |
Enviat per Redaccio el Dimarts, 11 juliol a les 14:00:00 (385 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Actualment hi ha 14 no registrats, 0 membre(s) connectat(s).
Ets un usuari anònim. Pots registrar-te aquí
|
|
Entrades per països i contador visites d'avui
|
|
|
Portada 
