|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|  | | Meteo Moià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Collsuspina |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
| |
|
Sta. Maria d'Oló: La fàbrica modernista de Santa Maria d’Oló
|
|
 L’any 1920, Joaquim Borràs Ferrer - de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar - comprava la fàbrica dita aleshores del ‘ Pastor ’; diuen les cròniques que fou rebut amb una orquestra per l’ajuntament de l’època, aquest idil·li es perllongarà fins al començament de la dècada dels seixanta, en que l’estultícia de les elits polítiques deixarà caure la industria tèxtil catalana.
La descripció tècnica ens diu; conjunt fabril que imita l'estructura de colònia closa. Una mica separades de la fàbrica, hom troba els habitatges dels treballadors (blocs de pisos) i la reixa que tanca el conjunt.
De tota l'estructura industrial, formada per diverses naus construïdes en diferents èpoques, destaquen les dues construccions dels extrems. Ambdues són de planta rectangular amb coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana.
L'edifici de la banda nord, destinat a despatxos i magatzem, té uns interessants espais oberts amb decoracions de maó. El de la banda sud, habitatge de l'amo, destaca pel mateix tipus d'obertures amb predomini de balcons i per unes rajoles que representen la Verge de Montserrat amb un fanalet al seu damunt amb treball de ferro forjat.
|
|
Sta. Maria d'Oló: PUIGNERÓ. Almenara o foguera de senyals
|
|
E l mot <nero>, pot tenir el seu origen en el terme àrab <an-när>, el foc, que faria en aquest cas, Puigneró, referència evident a l’acció que es devia desenvolupar en aquella carena situada en una alçaria de 689 metres sobre el nivell del mar, i que dominava àmpliament l’antic camí de Moià a Santa Maria d’Oló, actualment GR 177.
Com en tants i tants llocs elevats, aquesta evolució d’un element de defensa passiva del territori, a una propietat agrícola, es donava quan les circumstàncies econòmiques i socials ho feien possible. En aquest cas, podem situar el canvi de funció en algun moment del segle XI, quan també es consoliden el Mas de Sau, i s’edifica l’ermita de Sant Vicenç, anomenada avui de Vilarasau.
És curiós que de la mateixa funció, se’n deriven cognoms molt diferents; Torre, Torrella, Torruella, com podem constatar en el mateix terme d’Oló, a les envistes de San t Feliu Sasserra; Burgués, Burguera, Burgueroles, Burguesa, derivats tots ells del mot àrab <burg> dels que no trobem exemples en aquesta terra, però si en llocs tant distanciats com : El municipi d’Oliva a la Safor, Municipi de Mieres a la Garrotxa; Serralada entre Calvià i Mallorca; i Far, Farell,.. que trobem per arreu de Catalunya, i que dona nom a una casa senyorial en els límits imprecisos de Mura, Rocafort, i Sant Vicenç de Castellet, en les terres veïnes de les Valls del Montcau.
|
|
Sta. Maria d'Oló: L'espectacle “Les històries de l'avi Josep” es presenta a Oló
|
|
 Us informem que el proper diumenge 1 de maig, a
les 18:00 hores, la companyia WeColorMusic presentarà el seu aclamat espectacle LES
HISTÒRIES DE L'AVI
JOSEP a l'Espai Hemalosa (Plaça de
Catalunya, s/n), amb l'actriu Mar Puig i l'actor Eduard Mauri com
a intèrprets, i el músic Mateu Peramiquel al piano.
LES HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP és un musical
adreçat al públic adult basat en quatre històries diferents que només tenen
dues coses en comú: són relats inspirats en fets reals i neixen a través
de les converses entre l'avi Josep i la seva jove
néta, la Mar.
La trama de l'obra es desenvolupa
arran de les vivències que l'avi explica a la Mar i
també de les histories que la néta conta a l'avi, així com les contradiccions i reflexions
que es produeixen al parlar de segons quins temes entre dues persones d'edats tan diferents. Segons els creadors i directors de LES HISTÒRIES DE L'AVI
JOSEP, Mateu Peramiquel i Mar Puig, "cada
història de l'espectacle és especial per si sola i és important per si sola,
perquè ha nascut per ser explicada i per ser escoltada, i viatjar a través de
les emocions".
|
|
Sta. Maria d'Oló: Èxtasi romànic
|
|
 Accedíem
a l’interior de l’església de Sant Jaume
de Vilanova, de les poques de planta rodona, d’un diàmetre de 5,20 metres,
del que sobresurt a llevant l’absis semicircular. La simplicitat del romànic es
veu aquí reforçada per la volta simètrica com una petita cúpula, en la qual hi
ha quatre fornícules; la sensació de recolliment, quasi de "contacte físic"
amb la divinitat es fa present tant bon punt entres dins l’edifici.
Havíem
al llarg dels anys, anat accedint a l’interior de la major part de les
esglésies i/o ermites romàniques del terme de Santa Maria d’Oló; darrerament havíem trobat, en la vessant nord de
la riera i gràcies a la col·laboració de Josep Canamases de l’Associació
d’Amics dels Castell d’Oló, les runes que pertanyen a Sant Pere de Vilanova; accedíem també a l’interior de Sant Vicenç de Vilarassau, en aquesta
ocasió gràcies a les gestions de Josep Llobet, membre de l’Associació d’Amics
de l’Art Romànic del Bages, aquesta conservada també perfectament, perquè com
Sant Jaume, i Sant Feliuet de Terrassola,
han tingut la sort de trobar uns propietaris que alhora que recursos econòmics,
tenen "sentit de país".
Sant Joan Vell, ja sense sostre,
està qualificada pietosament per l’Ajuntament d’Oló, amb l’asterisc * estant en
runes, malgrat no tenir aquesta qualificació; Sant Miquel sortosament restaurada pel propietari de la finca, la Santa Creu de la Plana, restaurada
també fa poca anys, es conserva en la seva totalitat.
Únicament
les tres esmentades, Sant Jaume de
Vilanova, Sant Feliuet de Terrassola i Sant
Vicenç de Vilarassau, permeten encara l’ús religiós, sense cap risc derivat
de l’estat dels edificis; Santa Creu de
la Plana, i Sant Miquel d’Oló no
sabem si han estat consagrades, i quan a la resta, Sant Joan Vell i Sant Pere
de Vilanova, en diferents nivells, son únicament com ho qualifica
l’Ajuntament d’Oló * runes històriques.
Feu-vos
amb un plànol de la zona, i avui una, demà l’altra, aneu resseguint el terme de
Santa Maria d’Oló, i com nosaltres
comprovareu, que aquí com enlloc es pot viure un èxtasi romànic.
No us
faci mandra, que el camí més llarg comença sempre fent una primera passa.
© Antonio Mora Vergés
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 12 d'agost a les 19:53:40 (662 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Sta. Maria d'Oló: La Rodoreda de Puig i Cadafalch
|
|
 L’havíem
visitat l’any 2008, quan malgrat les senyals evidents, quan parlàvem de
‘crisis’, ‘ d’excés’, de ‘corrupció’,... tothom et mirava de forma
displicent, com qui et perdonava la vida.
La
toponímia en explica d’aquest Mas de la Rodoreda, documentat des del 957 - etimològicament derivat de rodor (=roldor)
amb el sufix –eda indicador de lloc
abundant d'aquesta planta. El Roldor, que es coneix també com ‘emborratxacabres’
, em feia pensar que les nostres ‘elits’, potser, n’han fet un consum excessiu, oi? El mas
està situat prop del camí que porta a l'Estany.
Diverses
llindes indiquen una renovació important en el segle XVII (1630, 1642, 1636) i
també en el segle XVIII (1757).
La
descripció tècnica ens diu; casa de planta rectangular amb el carener
perpendicular a la façana. Consta de tres plantes, la superior destinada a
golfes, molt baixa. La façana és dominada per un gran portal de mig punt
adovellat amb grans carreus, i guardapols ornamentals. La gran finestra que té
al damunt té interessants ornaments de factura renaixentista. També està
ornamentada una de les finestres de les golfes. L'interior conté sostres amb
tortugues de guix i rajoletes de ceràmica al menjador principal. El recinte
queda tancat per un mur formant un terrat enlairat al cantó de ponent.
|
|
Sta. Maria d'Oló: “Viu l’Ecomuseu”, aquest any a Santa Maria d’Oló
|
|
 Estem preparant la Festa Viu l’Ecomuseu 2019 que enguany
tindrà lloc al municipi de Santa Maria
d’Oló el diumenge 17 de novembre.
L’objectiu
principal de la Festa és donar a conèixer el projecte de l’Ecomuseu del
Moianès, que liderat pel Consorci del
Moianès, pretén difondre, promocionar i
revaloritzar el patrimoni pre-industrial de la comarca.
Al
llarg de tots aquests anys els principals espais on s’ha actuat han estat:
-
Les
Poues de la Ginebreda i el rentador de llana, a Castellterçol,
-
La
Mina i el Centre de Visitants, a L’Estany,
-
Esplugues,
a Castellcir,
-
La
Nau Vella de l’lHemalosa, a Santa Maria d’Oló,
-
i
el camí ral de Vic a Manresa: Collsuspina – Moià – Calders.
La
recuperació del patrimoni cultural i la seva difusió és vital, ja sigui des de la
història oral o a través de la restauració d’elements patrimonials... cal
transmetre’l a les generacions futures, i vetllar perquè no es perdi en l’oblit.
|
|
Sta. Maria d'Oló: La torre i l'església de Sant Feliu de Terrassola
|
|
 Polleguera “peça de ferro, pedra, o altra matèria dura, amb un ull o clot pel qual passa i gira un piu o l’extrem d’un eix de
rotació, o d’un arbre d’una porta, d’una barrera, d’un motor, d’una turbina
... “ ; la
descripció per tal que tothom sàpiga de que parlarem.
En un fulletó editat per l’Ajuntament d’Oló i l’Àrea de Cultura de la Diputació
de Barcelona, en relació a Sant Feliu o Feliuet de Terrassola, es fa la
següent afirmació “ en el segle XIII s’hi afegí una massissa torre quadrada que
serveix de campanar” .
Aquesta afirmació va fer sortir de polleguera
al Joan Raurell Ges, restaurador juntament amb la seva esposa del conjunt de
Sant Feliu de Terrassola, i ambdós habitants únics d’aquell encisador paratge.
El Joan ple de santa indignació es va adreçar al Col·legi d‘Arquitectes de
Barcelona , i ultra queixar-se del fet evident, del caràcter absolutament
acientífic de fer afirmacions, sense sortir de Barcelona, sobre qüestions
puntuals en les que existeixen persones coneixedores, va dir-los que sense cap
mena de dubte, la torre era molt anterior a l’església, i que estava en
disposició de demostrar-ho si volien apropar-se fins a Sant Feliuet de
Terrassola; per descomptat no esperava de cap manera, que els barcelonins
accedissin, si més no a qüestionar-se la seva feina; per sorpresa seva, fins a
dotze persones varen fer-se presents a l’ermita, i més enllà de les sortides de
to, les mostres de mala educació i el comportament fatxenda , tant pròpies dels
barcelonins, un d’ells, al que anomenaré l’arquitecte honest – en un grup tant
nombrós, almenys un n’hi havia d’haver, oi ?, quan va constatar l’existència
dels encaixos de la polleguera, es
va posar les mans al cap, per reconèixer que certament la torre, era anterior –
i molt – a l’església i la resta d’edificacions.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Oló Som Tots tornarà a optar a l'alcaldia amb Xavier Baraut com a cap de llista
|
|
 La candidatura d'Oló Som Tots es tornarà a presentar a
les eleccions municipals amb una llista que inclourà persones amb l’experiència
dels darrers quatre anys de govern, i afegirà noves incorporacions del
teixit associatiu del poble, que la faran encara més oberta, integradora i
transversal.
La llista,
associada a ERC, estarà encapçalada per Xavier Baraut, enginyer industrial que
ha estat regidor de cultura i esports aquests darrers quatre anys. Baraut
prendrà el relleu a Enric Güell, que ha estat alcalde i regidor de l’ajuntament
en diferents legislatures. Fonts de la candidatura han explicat que els
principals reptes que es proposen per aquest proper període 2019-2023 són
seguir treballant per a una millora en l’ordenació urbanística per fer front a
les noves necessitats poblacionals i econòmiques, i sempre respectant l’entorn natural; continuar aplicant mesures d’estalvi i eficiència energètica en
els equipaments públics; millorar la vialitat urbana; i promoure la
participació ciutadana, així com el turisme de qualitat.
Moianès – Esquerra Republicana
|
Enviat per Redaccio el Divendres, 15 de març a les 07:24:22 (901 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Sta. Maria d'Oló: Els molins del Pla
|
|
 Es troben a la riera de l’Estany, fora ja del terme
d’aquesta població, i com a molt un parell de quilometres abans, del desguàs
d’aquesta corrent d’aigua, en la que recollia les pluvials i les procedent de
les diverses fonts que hom troba encara, en les terres que miren al nord des
del Puig Rodó, i que s’anirà anomenant, Riera de Rocabruna, Riera de Rocafort,
i finalment sumades ambdós, Riera d’Oló, que lliurarà les seves aigua a la
riera Gavarresa, i aquesta finalment al riu Llobregat.
El nom de l’Estany fa referència a l’existència d’un estany pantanós, provocat
per un fenomen d’endorreisme; el terreny argilenc i la situació enfonsada de la
vall n’impedien el drenatge natural. A les acaballes del segle XVI, l’Abat
Carles de Cardona endega la construcció d’una mina, subsistent encara, que
resolgué aquest problema i alhora va permetre l’explotació de les aigües
superficials, en el funcionament d’almenys quatre molins al llarg del
recorregut de la riera.
Havíem sortir de Sabadell a les 8,00, un grup de tres excursionistes,
m’acompanyaven l’Antoni Ibáñez Olivares, i el Tomàs Irigaray López, la resta,
tenien compromisos de caire familiar i/o social per atendre. Deixàvem el cotxe
a l’entrada del Pla, i ens acostàvem fins a la masia, en la que hi ha no menys
de quatre edificacions, que no tenen
aparentment cap vinculació amb l’antic us agrícola. Ens comenten que l’accés
als molins des de la casa, és un xic complicat i alhora també, que els camins
estan malmesos i abandonats.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Sant Martí de Puig-Ermengol o de Llosa-Corba
|
|
 Havíem assolit una fita llargament cobejada, en el
moment que posàvem els peus damunt del solar on s’alçava fins a darreries del
segle XX, l’ermita romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol o de Llosa-Corba, documentada
l’any 1136.
N’adquiríem certesa gràcies a la construcció d’una rasa oberta per soterrar
possiblement connexions elèctriques, que ens permetia recollir imatges del que
foren sens dubtes els fonaments del temple.
Seguíem les indicacions d’un antic plànol - molt anterior a la construcció de
la C-25 -, i en arribar al trencall d’Oristà; tot just iniciar el descens, ens
desviàvem a la dreta pel camí que porta fins al Serrat anomenat de Sant Martí,
on localitzàvem gràcies a les imatges cedides justament per l’Arxiu Gavín, les
minses restes de la que fou ermita de Puig- Ermengol o de Llosa-Corba, avui
desapareguda. L’església fou venuda a la casa de Rocafort l’any 1835 quan la
desamortització de Mendizabal; aquesta pràctica - vendes reals o simulades -
era habitual per salvar les propietats de l’església. En tot cas, l’ermita
romànica va anar a engrossir el patrimoni de Rocafort.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Nota d'agraïment de l'Ajuntament arran de l'incendi d'Artés
|
|
 Després d’un
cap de setmana que contra tot pronòstic ha passat de festiu a dramàtic, després
de viure les emocions a flor de pell, de veure com un foc devastador
destrossava termes municipals veïns i se’ns acostava sense pietat, un cop
assumit que calia declarar un pla d’emergència i que havíem de desallotjar
veïns i mobilitzar-nos per si es donava el cas d’haver d’acollir gent al
poliesportiu, després d’haver passat les darreres hores en tensió constant,
vivint el patiment dels afectats i sentint-nos
impotents per no poder donar bones notícies, després de tantes hores
d’incertesa... només ens queda donar les gràcies infinites a tothom.
Gràcies molt
especialment a tots els Bombers i ADF’s,
molt especialment als ADF
Quercus però també a tots els ADF’s que s’han desplaçat des de diferents punts de Catalunya, que
van ser molts.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Es celebra el 2º aniversari de la Comarca del Moianès
|
|
 El
Moianès celebra el segon aniversari de la creació de la
comarca del Moianès i la inauguració de l’Espai Hemalosa, radial
de l’Ecomuseu del Moianès, a Santa Maria d’Oló.
El diumenge 23 d’abril, coincidint
amb la Diada de Sant Jordi i amb la publicació fa dos anys de la llei de
creació de la comarca al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, es
celebrarà el segon Aniversari de la Comarca del Moianès i la inauguració de
l’Espai Hemalosa, radial de l’Ecomuseu del Moianès, a Santa Maria d’Oló.
L’acte
doncs tindrà lloc en aquest municipi i s’hi espera l’assistència d’entitats,
institucions i ciutadans del Moianès.
L’acte
s’iniciarà a les 10 del matí amb l’engegada de la sirena de la Fàbrica i la inauguració
de l’Epai Hemalosa. Estarà conduït per Radio 010 – Ona Moianès, i comptarà amb
la benvinguda de l’alcalde de Santa Maria d’Oló i els parlaments del Sr. Dionís
Guiteras (President del Consell Comarcal del Moianès), de la Sra. Anna Guixà
(vicepresidenta primera del Consell Comarcal), del Sr. Salvador Tresserra
(vicepresident segon del Consell Comarcal), i el Sr. Pere Genescà (President de
l’Assemblea d’alcaldes del Consell Comarcal) que ens presentaran els projectes
més rellevants del Consell Comarcal del Moianès. També comptarà amb parlaments
de les autoritats convidades.
A
continuació es farà la inauguració de l’Espai Hemalosa, radial de l’Ecomuseu
del Moianès, amb una visita a l’espai i l’explicació de la nova museografia.
Hi haurà també diverses
activitats i altres actes, entre els més destacats: La Presentació de “Els
Senders d’Oló”, a càrrec de Salvador Sala, Esmorzar Popular, Espectacle
infantil, així com parades de roses, llibres, venda d’estelades, jocs
d’aventura i tallers infantils, per tal de passar una gran Diada.
Consell Comarcal del
Moianès
|
Enviat per Redaccio el Divendres, 21 d'abril a les 15:47:49 (902 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Sta. Maria d'Oló: Santa Maria d'Oló celebrarà diumenge la 21a Fira de Nadal
|
|
 El proper diumenge dia
18 a partir de les 10 del matí la plaça Catalunya de Santa Maria d’Oló acollirà
la Fira de Nadal amb parades d'artesania,
exposició de quadres del Cercle artístic del Moianès a l’Hemolosa, Portes
obertes a la Nau Vella Hemolosa i exposició itinerant de l’Ecomuseu del Moianès
sobre el procés tèxtil: La fàbrica Hemalosa a Oló.
Al llarg del matí
també hi haurà d’altres activitats com una ballada de gegants a 2/4 de 12 del
migdia, un espectacle infantil amb Si, Fa, Sol, Danses i Cançons, a càrrec del cantautor
Albert Carol i també una Cantada de Nadales de l’Escola de Música. Les
activitats finalitzaran després del vermut popular “Tasta’m”, previst a 2/4 de
2 del migdia.
Aquest mateix cap de
setmana del 17 i 18 de desembre Santa Maria d’Oló celebrarà el IV Pessebre Vivent d’Oló. El dissabte
es farà 6 a 2/4 de 8 del vespre i el diumenge de 6 a 7 de la tarda.
També el dia 18 durant
tot el matí la plaça Sant Sebastià i la plaça de Can Rocafort de Moià acolliran
la Fira del Tió i el Mercat del Trasto.
A partir de les 11 del matí l’Auditori Sant Josep celebrarà la Marató musical per a la Marató de TV3 oberta
a tots els músics del Moianès.
Totes
les activitats d’aquestes festes i de tot el mes de desembre i gener es poden
consultar a l’agenda del web de turisme del Moianès: www.moianesmes.cat
Consorci del Moianès
|
Enviat per Redaccio el Dimarts, 13 de desembre a les 11:00:40 (924 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Sta. Maria d'Oló: Èxit en la IV Cursa de Muntanya Salta Marrades
|
|
 Aquest diumenge 13 de març 185 participants van acabar la quarta edició de la Cursa de muntanya Salta Marrades de Santa Maria d'Oló, al Moianès.
A les 10 del matí es donava la sortida de la cursa que aquest any oferia dues distàncies, 8 i 16 km amb 300 i 700 metres de desnivell respectivament.
En categoria masculina es va imposar Josep Mas Esquius, el mateix guanyador que en l'edició anterior, amb un temps de 01:13:52 que millorava la marca de l'any passat. En categoria femenina fou Meritxell Cano Cio que ho va fer amb 01:40:08.
Això en la cursa llarga i pel que fa a la cursa curta van guanyar Aleix Solergibert Serra i Mar Cordoba Matias amb uns temps de 39 i 48 minuts respectivament.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Cursa de Muntanya Salta Marrades 2016
|
|
 Aquest any el Centre Excursionista d'Oló ha preparat una cursa amb dues distàncies.
La Salta Marrades 2016 tindrà la opció llarga de 16 km i 700 metres de desnivell i la curta de 8 km i 300 de desnivell.
La cursa serà el dia 13 de març i començarà a les 10:00h del matí davant del pavelló municipal, al passeig Carme Vidal.
La recollida de dorsals es farà de les 8:30h a les 9:30h.
També es farà la segona edició de la MiniMarrades, una cursa infantil pels més petits, perquè comencin a iniciar-se en l'esport i el món de les curses.
En aquesta edició hi ha diverses novetats, a part de la nova distància i alguna petita variació en el traçat de la cursa llarga.
S'han afegit noves activitats per continuar amb la festa després de córrer.
|
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
9238577
impressions des de maig 2005
|
| Dimarts, 11 d'agost | | · | Un tomb per les masies del sud d'Oló |
| Diumenge, 05 d'octubre | | · | El mas dels Mas |
| Diumenge, 13 d'abril | | · | Sant Miquel d'Oló. L'esperança d'una recuperació |
| Divendres, 29 de novembre | | · | ''El Foraster'' de TV3 arriba a Santa Maria d’Oló |
| Dimarts, 09 de juliol | | · | Sant Pere i Sant Jaume de Vilanova |
| Dijous, 09 de maig | | · | Sant Vicenç de Vilarassau |
| Dimecres, 06 de febrer | | · | La llegenda del comunidor de St. Joan d'Oló |
| Dijous, 14 de juliol | | · | El Romànic oblidat |
| Dilluns, 31 de gener | | · | La Dama de les ferradures. Margarita de Planell, Senyora de Rocafort |
| Dimarts, 23 de febrer | | · | Projecció del film ''Cataluña - Espanya'' |
| Dimarts, 09 de febrer | | · | Presentació ''Oló Decideix'' |
| Dimecres, 03 de febrer | | · | Oló Decideix |
| Diumenge, 13 de desembre | | · | Crònica d'un mati de fred per la riera Gavarresa |
| Dilluns, 02 de juny | | · | Sant Feliuet de Terrassola |
| Dilluns, 26 de maig | | · | Nou camp de futbol |
| Dimarts, 29 d'abril | | · | Pla director d'abastament d'aigua per evitar nous problemes de subministrament |
| Divendres, 18 d'abril | | · | Eix Transversal: dissenyar un nou accés al poble |
| Dimecres, 09 d'abril | | · | La Pastora obre botiga a Barcelona i planifica l'exportació |
| Dimarts, 22 de gener | | · | S’inaugura el programa d'activitats juvenils amb un concert |
| Dimecres, 09 de gener | | · | Accident mortal |
Articles Vells
|
|
Portada 
