|
Segueix-nos també a facebook
|
|
|  | | Meteo Moià |  | | Meteo l'Estany |  | | Meteo Collsuspina |  | | Meteo Monistrol |
 | | Meteosat | |
|
| |
|
Sta. Maria d'Oló: Sant Martí del Puig-Ermengol. La maledicció dels Rocafort d'Oló
|
|
E ls antecedents d’aquesta història els trobem en la desamortització de bens eclesiàstics, allò de la desamortització de Mendizabal, us sona? En alguns països aquesta tècnica va permetre la redistribució de la riquesa, aquí, a Espanya, ben al contrari, va ser un eina per enriquir als més rics, i continuar amb la política de corrupció, que tants i tants bons moments ens ha donat fins en la història recent [ Només cal llegir els diaris ], no tinc dissortadament cap evidencia per negar el fet pràctic de fer sinònim de corrupció determinades sigles polítiques.
Hem de suposar com a cert, el compromís del senyor de Rocafort d’aquell període i del prevere de Sant Feliu de Terrassola, en el sentit que la transacció mercantil, real o simulada, però en qualsevol cas efectiva pel que fa a la titularitat dominical de l’ermita romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol que anirà a incrementar el patrimoni de Rocafort, pretenia salvaguardar justament aquesta església de la destrucció.
L’ermita es mantindrà en peus, fins i tot desprès de la victòria dels sediciosos feixistes enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, en el conflicte bèl·lic 1936-1939 en el que tants i tants edificis d’interès monumental desapareixeran ja per efectes de l’activitat bèl·lica, ja pel furor anticlerical.
|
|
Sta. Maria d'Oló: La fàbrica modernista de Santa Maria d’Oló
|
|
 L’any 1920, Joaquim Borràs Ferrer - de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar - comprava la fàbrica dita aleshores del ‘ Pastor ’; diuen les cròniques que fou rebut amb una orquestra per l’ajuntament de l’època, aquest idil·li es perllongarà fins al començament de la dècada dels seixanta, en que l’estultícia de les elits polítiques deixarà caure la industria tèxtil catalana.
La descripció tècnica ens diu; conjunt fabril que imita l'estructura de colònia closa. Una mica separades de la fàbrica, hom troba els habitatges dels treballadors (blocs de pisos) i la reixa que tanca el conjunt.
De tota l'estructura industrial, formada per diverses naus construïdes en diferents èpoques, destaquen les dues construccions dels extrems. Ambdues són de planta rectangular amb coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana.
L'edifici de la banda nord, destinat a despatxos i magatzem, té uns interessants espais oberts amb decoracions de maó. El de la banda sud, habitatge de l'amo, destaca pel mateix tipus d'obertures amb predomini de balcons i per unes rajoles que representen la Verge de Montserrat amb un fanalet al seu damunt amb treball de ferro forjat.
|
|
Sta. Maria d'Oló: PUIGNERÓ. Almenara o foguera de senyals
|
|
E l mot <nero>, pot tenir el seu origen en el terme àrab <an-när>, el foc, que faria en aquest cas, Puigneró, referència evident a l’acció que es devia desenvolupar en aquella carena situada en una alçaria de 689 metres sobre el nivell del mar, i que dominava àmpliament l’antic camí de Moià a Santa Maria d’Oló, actualment GR 177.
Com en tants i tants llocs elevats, aquesta evolució d’un element de defensa passiva del territori, a una propietat agrícola, es donava quan les circumstàncies econòmiques i socials ho feien possible. En aquest cas, podem situar el canvi de funció en algun moment del segle XI, quan també es consoliden el Mas de Sau, i s’edifica l’ermita de Sant Vicenç, anomenada avui de Vilarasau.
És curiós que de la mateixa funció, se’n deriven cognoms molt diferents; Torre, Torrella, Torruella, com podem constatar en el mateix terme d’Oló, a les envistes de San t Feliu Sasserra; Burgués, Burguera, Burgueroles, Burguesa, derivats tots ells del mot àrab <burg> dels que no trobem exemples en aquesta terra, però si en llocs tant distanciats com : El municipi d’Oliva a la Safor, Municipi de Mieres a la Garrotxa; Serralada entre Calvià i Mallorca; i Far, Farell,.. que trobem per arreu de Catalunya, i que dona nom a una casa senyorial en els límits imprecisos de Mura, Rocafort, i Sant Vicenç de Castellet, en les terres veïnes de les Valls del Montcau.
|
|
Sta. Maria d'Oló: L'espectacle “Les històries de l'avi Josep” es presenta a Oló
|
|
 Us informem que el proper diumenge 1 de maig, a
les 18:00 hores, la companyia WeColorMusic presentarà el seu aclamat espectacle LES
HISTÒRIES DE L'AVI
JOSEP a l'Espai Hemalosa (Plaça de
Catalunya, s/n), amb l'actriu Mar Puig i l'actor Eduard Mauri com
a intèrprets, i el músic Mateu Peramiquel al piano.
LES HISTÒRIES DE L'AVI JOSEP és un musical
adreçat al públic adult basat en quatre històries diferents que només tenen
dues coses en comú: són relats inspirats en fets reals i neixen a través
de les converses entre l'avi Josep i la seva jove
néta, la Mar.
La trama de l'obra es desenvolupa
arran de les vivències que l'avi explica a la Mar i
també de les histories que la néta conta a l'avi, així com les contradiccions i reflexions
que es produeixen al parlar de segons quins temes entre dues persones d'edats tan diferents. Segons els creadors i directors de LES HISTÒRIES DE L'AVI
JOSEP, Mateu Peramiquel i Mar Puig, "cada
història de l'espectacle és especial per si sola i és important per si sola,
perquè ha nascut per ser explicada i per ser escoltada, i viatjar a través de
les emocions".
|
|
Sta. Maria d'Oló: Èxtasi romànic
|
|
 Accedíem
a l’interior de l’església de Sant Jaume
de Vilanova, de les poques de planta rodona, d’un diàmetre de 5,20 metres,
del que sobresurt a llevant l’absis semicircular. La simplicitat del romànic es
veu aquí reforçada per la volta simètrica com una petita cúpula, en la qual hi
ha quatre fornícules; la sensació de recolliment, quasi de "contacte físic"
amb la divinitat es fa present tant bon punt entres dins l’edifici.
Havíem
al llarg dels anys, anat accedint a l’interior de la major part de les
esglésies i/o ermites romàniques del terme de Santa Maria d’Oló; darrerament havíem trobat, en la vessant nord de
la riera i gràcies a la col·laboració de Josep Canamases de l’Associació
d’Amics dels Castell d’Oló, les runes que pertanyen a Sant Pere de Vilanova; accedíem també a l’interior de Sant Vicenç de Vilarassau, en aquesta
ocasió gràcies a les gestions de Josep Llobet, membre de l’Associació d’Amics
de l’Art Romànic del Bages, aquesta conservada també perfectament, perquè com
Sant Jaume, i Sant Feliuet de Terrassola,
han tingut la sort de trobar uns propietaris que alhora que recursos econòmics,
tenen "sentit de país".
Sant Joan Vell, ja sense sostre,
està qualificada pietosament per l’Ajuntament d’Oló, amb l’asterisc * estant en
runes, malgrat no tenir aquesta qualificació; Sant Miquel sortosament restaurada pel propietari de la finca, la Santa Creu de la Plana, restaurada
també fa poca anys, es conserva en la seva totalitat.
Únicament
les tres esmentades, Sant Jaume de
Vilanova, Sant Feliuet de Terrassola i Sant
Vicenç de Vilarassau, permeten encara l’ús religiós, sense cap risc derivat
de l’estat dels edificis; Santa Creu de
la Plana, i Sant Miquel d’Oló no
sabem si han estat consagrades, i quan a la resta, Sant Joan Vell i Sant Pere
de Vilanova, en diferents nivells, son únicament com ho qualifica
l’Ajuntament d’Oló * runes històriques.
Feu-vos
amb un plànol de la zona, i avui una, demà l’altra, aneu resseguint el terme de
Santa Maria d’Oló, i com nosaltres
comprovareu, que aquí com enlloc es pot viure un èxtasi romànic.
No us
faci mandra, que el camí més llarg comença sempre fent una primera passa.
© Antonio Mora Vergés
|
Enviat per Redaccio el Dijous, 12 d'agost a les 19:53:40 (734 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Sta. Maria d'Oló: La Rodoreda de Puig i Cadafalch
|
|
 L’havíem
visitat l’any 2008, quan malgrat les senyals evidents, quan parlàvem de
‘crisis’, ‘ d’excés’, de ‘corrupció’,... tothom et mirava de forma
displicent, com qui et perdonava la vida.
La
toponímia en explica d’aquest Mas de la Rodoreda, documentat des del 957 - etimològicament derivat de rodor (=roldor)
amb el sufix –eda indicador de lloc
abundant d'aquesta planta. El Roldor, que es coneix també com ‘emborratxacabres’
, em feia pensar que les nostres ‘elits’, potser, n’han fet un consum excessiu, oi? El mas
està situat prop del camí que porta a l'Estany.
Diverses
llindes indiquen una renovació important en el segle XVII (1630, 1642, 1636) i
també en el segle XVIII (1757).
La
descripció tècnica ens diu; casa de planta rectangular amb el carener
perpendicular a la façana. Consta de tres plantes, la superior destinada a
golfes, molt baixa. La façana és dominada per un gran portal de mig punt
adovellat amb grans carreus, i guardapols ornamentals. La gran finestra que té
al damunt té interessants ornaments de factura renaixentista. També està
ornamentada una de les finestres de les golfes. L'interior conté sostres amb
tortugues de guix i rajoletes de ceràmica al menjador principal. El recinte
queda tancat per un mur formant un terrat enlairat al cantó de ponent.
|
|
Sta. Maria d'Oló: “Viu l’Ecomuseu”, aquest any a Santa Maria d’Oló
|
|
 Estem preparant la Festa Viu l’Ecomuseu 2019 que enguany
tindrà lloc al municipi de Santa Maria
d’Oló el diumenge 17 de novembre.
L’objectiu
principal de la Festa és donar a conèixer el projecte de l’Ecomuseu del
Moianès, que liderat pel Consorci del
Moianès, pretén difondre, promocionar i
revaloritzar el patrimoni pre-industrial de la comarca.
Al
llarg de tots aquests anys els principals espais on s’ha actuat han estat:
-
Les
Poues de la Ginebreda i el rentador de llana, a Castellterçol,
-
La
Mina i el Centre de Visitants, a L’Estany,
-
Esplugues,
a Castellcir,
-
La
Nau Vella de l’lHemalosa, a Santa Maria d’Oló,
-
i
el camí ral de Vic a Manresa: Collsuspina – Moià – Calders.
La
recuperació del patrimoni cultural i la seva difusió és vital, ja sigui des de la
història oral o a través de la restauració d’elements patrimonials... cal
transmetre’l a les generacions futures, i vetllar perquè no es perdi en l’oblit.
|
|
Sta. Maria d'Oló: La torre i l'església de Sant Feliu de Terrassola
|
|
 Polleguera “peça de ferro, pedra, o altra matèria dura, amb un ull o clot pel qual passa i gira un piu o l’extrem d’un eix de
rotació, o d’un arbre d’una porta, d’una barrera, d’un motor, d’una turbina
... “ ; la
descripció per tal que tothom sàpiga de que parlarem.
En un fulletó editat per l’Ajuntament d’Oló i l’Àrea de Cultura de la Diputació
de Barcelona, en relació a Sant Feliu o Feliuet de Terrassola, es fa la
següent afirmació “ en el segle XIII s’hi afegí una massissa torre quadrada que
serveix de campanar” .
Aquesta afirmació va fer sortir de polleguera
al Joan Raurell Ges, restaurador juntament amb la seva esposa del conjunt de
Sant Feliu de Terrassola, i ambdós habitants únics d’aquell encisador paratge.
El Joan ple de santa indignació es va adreçar al Col·legi d‘Arquitectes de
Barcelona , i ultra queixar-se del fet evident, del caràcter absolutament
acientífic de fer afirmacions, sense sortir de Barcelona, sobre qüestions
puntuals en les que existeixen persones coneixedores, va dir-los que sense cap
mena de dubte, la torre era molt anterior a l’església, i que estava en
disposició de demostrar-ho si volien apropar-se fins a Sant Feliuet de
Terrassola; per descomptat no esperava de cap manera, que els barcelonins
accedissin, si més no a qüestionar-se la seva feina; per sorpresa seva, fins a
dotze persones varen fer-se presents a l’ermita, i més enllà de les sortides de
to, les mostres de mala educació i el comportament fatxenda , tant pròpies dels
barcelonins, un d’ells, al que anomenaré l’arquitecte honest – en un grup tant
nombrós, almenys un n’hi havia d’haver, oi ?, quan va constatar l’existència
dels encaixos de la polleguera, es
va posar les mans al cap, per reconèixer que certament la torre, era anterior –
i molt – a l’església i la resta d’edificacions.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Oló Som Tots tornarà a optar a l'alcaldia amb Xavier Baraut com a cap de llista
|
|
 La candidatura d'Oló Som Tots es tornarà a presentar a
les eleccions municipals amb una llista que inclourà persones amb l’experiència
dels darrers quatre anys de govern, i afegirà noves incorporacions del
teixit associatiu del poble, que la faran encara més oberta, integradora i
transversal.
La llista,
associada a ERC, estarà encapçalada per Xavier Baraut, enginyer industrial que
ha estat regidor de cultura i esports aquests darrers quatre anys. Baraut
prendrà el relleu a Enric Güell, que ha estat alcalde i regidor de l’ajuntament
en diferents legislatures. Fonts de la candidatura han explicat que els
principals reptes que es proposen per aquest proper període 2019-2023 són
seguir treballant per a una millora en l’ordenació urbanística per fer front a
les noves necessitats poblacionals i econòmiques, i sempre respectant l’entorn natural; continuar aplicant mesures d’estalvi i eficiència energètica en
els equipaments públics; millorar la vialitat urbana; i promoure la
participació ciutadana, així com el turisme de qualitat.
Moianès – Esquerra Republicana
|
Enviat per Redaccio el Divendres, 15 de març a les 07:24:22 (979 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Sta. Maria d'Oló: Els molins del Pla
|
|
 Es troben a la riera de l’Estany, fora ja del terme
d’aquesta població, i com a molt un parell de quilometres abans, del desguàs
d’aquesta corrent d’aigua, en la que recollia les pluvials i les procedent de
les diverses fonts que hom troba encara, en les terres que miren al nord des
del Puig Rodó, i que s’anirà anomenant, Riera de Rocabruna, Riera de Rocafort,
i finalment sumades ambdós, Riera d’Oló, que lliurarà les seves aigua a la
riera Gavarresa, i aquesta finalment al riu Llobregat.
El nom de l’Estany fa referència a l’existència d’un estany pantanós, provocat
per un fenomen d’endorreisme; el terreny argilenc i la situació enfonsada de la
vall n’impedien el drenatge natural. A les acaballes del segle XVI, l’Abat
Carles de Cardona endega la construcció d’una mina, subsistent encara, que
resolgué aquest problema i alhora va permetre l’explotació de les aigües
superficials, en el funcionament d’almenys quatre molins al llarg del
recorregut de la riera.
Havíem sortir de Sabadell a les 8,00, un grup de tres excursionistes,
m’acompanyaven l’Antoni Ibáñez Olivares, i el Tomàs Irigaray López, la resta,
tenien compromisos de caire familiar i/o social per atendre. Deixàvem el cotxe
a l’entrada del Pla, i ens acostàvem fins a la masia, en la que hi ha no menys
de quatre edificacions, que no tenen
aparentment cap vinculació amb l’antic us agrícola. Ens comenten que l’accés
als molins des de la casa, és un xic complicat i alhora també, que els camins
estan malmesos i abandonats.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Sant Martí de Puig-Ermengol o de Llosa-Corba
|
|
 Havíem assolit una fita llargament cobejada, en el
moment que posàvem els peus damunt del solar on s’alçava fins a darreries del
segle XX, l’ermita romànica de Sant Martí de Puig-Ermengol o de Llosa-Corba, documentada
l’any 1136.
N’adquiríem certesa gràcies a la construcció d’una rasa oberta per soterrar
possiblement connexions elèctriques, que ens permetia recollir imatges del que
foren sens dubtes els fonaments del temple.
Seguíem les indicacions d’un antic plànol - molt anterior a la construcció de
la C-25 -, i en arribar al trencall d’Oristà; tot just iniciar el descens, ens
desviàvem a la dreta pel camí que porta fins al Serrat anomenat de Sant Martí,
on localitzàvem gràcies a les imatges cedides justament per l’Arxiu Gavín, les
minses restes de la que fou ermita de Puig- Ermengol o de Llosa-Corba, avui
desapareguda. L’església fou venuda a la casa de Rocafort l’any 1835 quan la
desamortització de Mendizabal; aquesta pràctica - vendes reals o simulades -
era habitual per salvar les propietats de l’església. En tot cas, l’ermita
romànica va anar a engrossir el patrimoni de Rocafort.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Nota d'agraïment de l'Ajuntament arran de l'incendi d'Artés
|
|
 Després d’un
cap de setmana que contra tot pronòstic ha passat de festiu a dramàtic, després
de viure les emocions a flor de pell, de veure com un foc devastador
destrossava termes municipals veïns i se’ns acostava sense pietat, un cop
assumit que calia declarar un pla d’emergència i que havíem de desallotjar
veïns i mobilitzar-nos per si es donava el cas d’haver d’acollir gent al
poliesportiu, després d’haver passat les darreres hores en tensió constant,
vivint el patiment dels afectats i sentint-nos
impotents per no poder donar bones notícies, després de tantes hores
d’incertesa... només ens queda donar les gràcies infinites a tothom.
Gràcies molt
especialment a tots els Bombers i ADF’s,
molt especialment als ADF
Quercus però també a tots els ADF’s que s’han desplaçat des de diferents punts de Catalunya, que
van ser molts.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Es celebra el 2º aniversari de la Comarca del Moianès
|
|
 El
Moianès celebra el segon aniversari de la creació de la
comarca del Moianès i la inauguració de l’Espai Hemalosa, radial
de l’Ecomuseu del Moianès, a Santa Maria d’Oló.
El diumenge 23 d’abril, coincidint
amb la Diada de Sant Jordi i amb la publicació fa dos anys de la llei de
creació de la comarca al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, es
celebrarà el segon Aniversari de la Comarca del Moianès i la inauguració de
l’Espai Hemalosa, radial de l’Ecomuseu del Moianès, a Santa Maria d’Oló.
L’acte
doncs tindrà lloc en aquest municipi i s’hi espera l’assistència d’entitats,
institucions i ciutadans del Moianès.
L’acte
s’iniciarà a les 10 del matí amb l’engegada de la sirena de la Fàbrica i la inauguració
de l’Epai Hemalosa. Estarà conduït per Radio 010 – Ona Moianès, i comptarà amb
la benvinguda de l’alcalde de Santa Maria d’Oló i els parlaments del Sr. Dionís
Guiteras (President del Consell Comarcal del Moianès), de la Sra. Anna Guixà
(vicepresidenta primera del Consell Comarcal), del Sr. Salvador Tresserra
(vicepresident segon del Consell Comarcal), i el Sr. Pere Genescà (President de
l’Assemblea d’alcaldes del Consell Comarcal) que ens presentaran els projectes
més rellevants del Consell Comarcal del Moianès. També comptarà amb parlaments
de les autoritats convidades.
A
continuació es farà la inauguració de l’Espai Hemalosa, radial de l’Ecomuseu
del Moianès, amb una visita a l’espai i l’explicació de la nova museografia.
Hi haurà també diverses
activitats i altres actes, entre els més destacats: La Presentació de “Els
Senders d’Oló”, a càrrec de Salvador Sala, Esmorzar Popular, Espectacle
infantil, així com parades de roses, llibres, venda d’estelades, jocs
d’aventura i tallers infantils, per tal de passar una gran Diada.
Consell Comarcal del
Moianès
|
Enviat per Redaccio el Divendres, 21 d'abril a les 15:47:49 (963 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Sta. Maria d'Oló: Santa Maria d'Oló celebrarà diumenge la 21a Fira de Nadal
|
|
 El proper diumenge dia
18 a partir de les 10 del matí la plaça Catalunya de Santa Maria d’Oló acollirà
la Fira de Nadal amb parades d'artesania,
exposició de quadres del Cercle artístic del Moianès a l’Hemolosa, Portes
obertes a la Nau Vella Hemolosa i exposició itinerant de l’Ecomuseu del Moianès
sobre el procés tèxtil: La fàbrica Hemalosa a Oló.
Al llarg del matí
també hi haurà d’altres activitats com una ballada de gegants a 2/4 de 12 del
migdia, un espectacle infantil amb Si, Fa, Sol, Danses i Cançons, a càrrec del cantautor
Albert Carol i també una Cantada de Nadales de l’Escola de Música. Les
activitats finalitzaran després del vermut popular “Tasta’m”, previst a 2/4 de
2 del migdia.
Aquest mateix cap de
setmana del 17 i 18 de desembre Santa Maria d’Oló celebrarà el IV Pessebre Vivent d’Oló. El dissabte
es farà 6 a 2/4 de 8 del vespre i el diumenge de 6 a 7 de la tarda.
També el dia 18 durant
tot el matí la plaça Sant Sebastià i la plaça de Can Rocafort de Moià acolliran
la Fira del Tió i el Mercat del Trasto.
A partir de les 11 del matí l’Auditori Sant Josep celebrarà la Marató musical per a la Marató de TV3 oberta
a tots els músics del Moianès.
Totes
les activitats d’aquestes festes i de tot el mes de desembre i gener es poden
consultar a l’agenda del web de turisme del Moianès: www.moianesmes.cat
Consorci del Moianès
|
Enviat per Redaccio el Dimarts, 13 de desembre a les 11:00:40 (996 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Sta. Maria d'Oló: Èxit en la IV Cursa de Muntanya Salta Marrades
|
|
 Aquest diumenge 13 de març 185 participants van acabar la quarta edició de la Cursa de muntanya Salta Marrades de Santa Maria d'Oló, al Moianès.
A les 10 del matí es donava la sortida de la cursa que aquest any oferia dues distàncies, 8 i 16 km amb 300 i 700 metres de desnivell respectivament.
En categoria masculina es va imposar Josep Mas Esquius, el mateix guanyador que en l'edició anterior, amb un temps de 01:13:52 que millorava la marca de l'any passat. En categoria femenina fou Meritxell Cano Cio que ho va fer amb 01:40:08.
Això en la cursa llarga i pel que fa a la cursa curta van guanyar Aleix Solergibert Serra i Mar Cordoba Matias amb uns temps de 39 i 48 minuts respectivament.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Cursa de Muntanya Salta Marrades 2016
|
|
 Aquest any el Centre Excursionista d'Oló ha preparat una cursa amb dues distàncies.
La Salta Marrades 2016 tindrà la opció llarga de 16 km i 700 metres de desnivell i la curta de 8 km i 300 de desnivell.
La cursa serà el dia 13 de març i començarà a les 10:00h del matí davant del pavelló municipal, al passeig Carme Vidal.
La recollida de dorsals es farà de les 8:30h a les 9:30h.
També es farà la segona edició de la MiniMarrades, una cursa infantil pels més petits, perquè comencin a iniciar-se en l'esport i el món de les curses.
En aquesta edició hi ha diverses novetats, a part de la nova distància i alguna petita variació en el traçat de la cursa llarga.
S'han afegit noves activitats per continuar amb la festa després de córrer.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Un tomb per les masies del sud d'Oló
|
|
 Recollia als companys a les 7,30h desprès de superar els atzucacs que pel trànsit representen les instal·lacions lúdiques, que acompanyen inevitablement les festes majors.
Deixàvem el vehicle aparcat prop de la casa de la Plana; el Toni Jauriz tenia ocasió de descobrir una de les esglésies romàniques més antigues del terme de Santa Maria d’Oló; Santa Creu de la Plana.
Fèiem camí en direcció al Malrubí on anaven a parar les aigües pluvials d’aquella vessant; comprovàvem que a Cal Cases hi ha força activitat constructiva i reparadora, sembla que amb la intenció de dedicar-se al turisme neorural; pujàvem fins a la Careta, casa majestuosa , orientada a la tarda, que amb vistes sobre Montserrat, domina un ampli territori. Ens aturàvem per esmorzar i sense adonar-me’n m’asseia prop d’un formiguer; ho advertia quan en gran nombre les veia córrer per damunt dels meus pantalons! Sort dels companys que m’espolsaven energèticament perquè em veia esmorzat!!!!
|
|
Sta. Maria d'Oló: El mas dels Mas
|
|
 Sortíem de Castellar del Vallès abans de les 7,30 el Josep Perarnau i jo; puntualment recollíem a l’hora esmentada al Feliu i l’Antoni a l’aparcament que hi ha davant de la plaça de l’Alcalde Marcet a Sabadell. El nostre destí, ja amb tots els punts en joc, era Santa Maria d’Oló.
Abans de les 8,30, i camí ja de Sant Joan d’Oló, ens deturàvem al capdamunt de la costa que salva el torrent que dona nom a la Vila i al terme, l’espectacle del poble antic dalt del turó, on hi havia el castell, mereix no únicament que ens deturem, sinó més clarament que amb les nostres màquines de retratar deixem constància d’aquesta bellesa. Ja a l’ermita de Sant Joan d’Oló, desprès de fotografiar el seu esplèndid comunidor, iniciem la recerca de Sant Joan Vell, església romànica avui en ruïnes i abandonada, però això és un altre història.
En el camí de tornada trobàvem la casa de la Plana on la Fundació del mateix nom desenvolupa tasques d’acollida, l’antiga església de la Santa Creu de la Plana, situada escassament a 100 metres de la casa, està en un estat molt precari; més endavant ja a les envistes de Santa Maria d’Oló, ens deturaríem per fotografiar l’anomenat pedró de Sant Pere, refet l’any 1960. Es tracta d’una columna de no més de 40 x 40 cm., que suporta una capella dins la qual hi ha una imatge del Sant. Abans dels mossos, i dels lladres silenciosos o violents, aquesta mena de construccions eren freqüents per arreu, fins en els territoris de la conurbació barcelonina hom podia trobar construccions d’aquesta mena. Ara excuso dir-vos que podeu trobar pels rodals de la gran metròpoli olímpica.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Sant Miquel d'Oló. L'esperança d'una recuperació
|
|
 Situada al costat del camí ral que comunica encara, Santa Maria d’Oló amb l’Estany; la contemplació de les runes – magnífiques – d’aquesta propietat, no deixa indiferent a ningú.
Quan a la capella d'estil rural, en quin interior la vegetació per un costat, i els brètols per l’altre, han aconseguit ensorrar la teulada, i embrutar les parets; el temple extremadament senzill, és d'una sola nau rectangular i absis semicircular llis, amb una finestra d'esqueixada doble. En el mur frontal hi ha una altra finestra que dóna llum a la nau. Algunes fonts situen la data en que fou erigida al segle XII i la darrera reforma important al segle XVII. La guerra 1936-1939 fou particularment virulenta amb aquesta ermita, que des d’aleshores resta abandonada, i a dia d’avui presenta no tant sols molt mal estat, sinó clarament un risc cert per als qui la visiten.
La casa, que fou sens dubte una de les “fortes” de la contrada; ens ho confirmava un molt peculiar escut que ens cridava l’atenció, i que un cop desxifrat pel Manuel Navas Ortiz, foren les inicials possiblement d’un dels hereus que va fer créixer i consolidar la masia. Dissortadament l’edifici amb trets senyorials, no ha pogut resistir l’assetjament regular i constant de vàndals i brètols, quin accés, la proximitat al camí ral transitable amb vehicles a motor, ha facilitat de forma extraordinària.
|
|
Sta. Maria d'Oló: ''El Foraster'' de TV3 arriba a Santa Maria d’Oló
|
|
 Quim Masferrer "El foraster" de TV3 arriba la propera setmana a Santa Maria d'Oló, a la comarca natural del Moianès.
Un poble dividit en dues parts, la part nova a baix i la part vella a dalt. Un poble que puja i baixa, i amb un dels carrers més costeruts de Catalunya.
A dalt, el foraster coneixerà un savi, el Ramon, i un amant dels 4L i els viatges de noces. I a baix coneixerà els Vola, uns germans famosos al poble perquè van regalar una burra, de nom Deisi, a la seva mare.
Acompanyarà la Penya Barcelonista d'Oló fins el Camp Nou per veure el primer Barça-Madrid de la temporada, i sobretot serà testimoni d'un moment d'amor total entre la Vanesa i el Xurxo.
|
Enviat per Redaccio el Divendres, 29 de novembre a les 13:53:33 (1959 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Sta. Maria d'Oló: Sant Pere i Sant Jaume de Vilanova
|
|
 Ens tocava al Feliu Añaños i Masllovet i a l’Antonio Mora Vergés, fer de sherpas per tal que el Josep Sansalvador i Castellet, persona que avui té a càrrec seu tot l’Arxiu Gavín dipositat al Monestir de Bellpuig de les Avellanes, a la Comarca de la Noguera, l’Eliseu Peidró i Ramí, expert “pràctic” en el romànic del nostre país, l’Antoni Uriz i el Joan Escoda i Prats, poguessin conèixer el lloc on son encara visibles – els vàndals, la tribu més nombrosa a Catalunya, no han actuat almenys en el moment de fer aquesta crònica de la forma que solen fer-ho, destrossant-ho tot -les restes d’aquestes ermita romànica de Sant Pere de Vilanova, de quina existència únicament en diu l’Enciclopèdia del Romànic Català; hom diu que hi havia una ermita sota l’advocació de Sant Pere ....
Ens trobàvem al Mas Vilanova del Pla, des d’on donaríem inici a la nostra sortida. Teníem el compromís dels propietaris que ens permetrien accedir a l’interior de l’ermita de Sant Jaume de Vilanova, a partir de les 12,30 hores; un cop tornats de la nostra expedició.
El camí un cop arribats quasi al llit de la riera d’Oló, segueix sota les línies de molt alta tensió i abans d’un quilòmetre trobem a la nostra dreta un trencall que esperàvem trobar ple de vegetació – com succeeix en algun moment en que comença a fer-se indistingible -, i ens hem trobat amb un fangar impressionant, que malgrat el suau ascens ens ha fer passar-les magres, fins el petit pujol que batejàvem en una ocasió anterior, com de Sant Pere de Vilanova.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Sant Vicenç de Vilarassau
|
|
 Teníem una breu i bona descripció. Està documentada des de 1.134, és un temple romànic d’una nau, amb absis decorat amb lesenes i arcuacions llombardes del Segle XI, se li afegí vers l’any 1.650 un cos d’edifici destinat a sagristia; conserva encara traces d’antigues pintures romàniques, fou parròquia des de 1.896 però com a conseqüència del despoblament és actualment sufragània de Santa Maria d’Oló.
Accedíem a l’interior del temple gràcies als bons oficis del Josep Llobet, membre de l’Associació d’Amics de l’Art Romànic del Bages, al que havíem conegut en la nostra recerca de les restes de Sant Pere de Vilanova.
Sant Vicenç i la Mare de Déu del Roser presideixen des de l’absis, veiem en algun dels bancs el nom de la família i/o masia que els tenia assignats, Puigneró, Rojans,.... a l’exterior, en el petit pati, una creu de ferro ens recorda que aquell espai estava destinat a recollir les despulles dels Olonencs que vivien en aquelles contrades; prop del camí que passa actualment a ran de la paret orientada al nord, veiem un comunidor des del que de ben segur, s’havien beneit homes i bèsties, i s’havia demanat al llarg dels segles, la pluja abundosa o contràriament la fi de les tempestes.
|
|
Sta. Maria d'Oló: La llegenda del comunidor de St. Joan d'Oló
|
|
 El Monestir de Santa Maria de l’Estany, va patir entre els anys 1362 i 1436 un període de greus tensions, que propiciarien que l’any 1395 s’incendies l’Abadia, i la comunitat marxes de l’Estany durant 41 anys. Els problemes s’iniciaren amb la compra del castell i el terme d’Oló l’any 1362.
L’ermita de Sant Joan d’Oló i sobretot el seu comunidor (*), coneixen alguns detalls d’aquesta història que ara us desvetllaré:
Desprès de la compra del castell i terme d’Oló, la comunitat de l’Estany per tal d’assegurar-se la obediència dels nous vassalls i serfs, va nomenar com a Ordinari de la Parròquia a un dels seus membres, fent retornat al bisbat al que fins aleshores, amb gran estimació per part del poble, havia desenvolupat aquesta tasca. El nou capellà era alhora representant del senyor feudal, i així com va excel·lir en la funció repressiva, va guanyar-se ben aviat l’odi dels veïns, que pregaven al bon Déu perquè posés fi a tanta ignomínia.
Era habitual [ encara que no just, val a dir-ho ], que de les collites se’n fessin tres parts, una pel senyor feudal, una pel serf, i l’altra per reservar el planter per la propera sembra; el sacerdot i nou castellà d’Oló, va establir que se’n havien de fer quatre parts: una pel senyor feudal, el Monestir de Santa Maria de l’Estany, una pel serf, una pel castellà d’Oló, i la darrera per la sembra. Les dietes ja curtes dels serfs es van escurçar una mica més encara, i en el període 3 anys, van morir fins 15 criatures literalment de fam! L’antic senyor d’Oló, va posar en coneixement de l’Abad de l’Estany aquesta situació abusiva, i la resposta de l’Abad, va ser la de donar el seu suport a les actuacions del capellà.
|
|
Sta. Maria d'Oló: El Romànic oblidat
|
|
 La Vall de Boi, va tenir en el seu moment, el reconeixement per al seu romànic, de la distinció de ser considerada Patrimoni de la Humanitat. A Catalunya n’hi ha més d’art, romànic i d’altres períodes i estils; el greu problema que pateixen aquestes veritables joies de l’art i la cultura, rau justament en que son patrimoni de la Inhumanitat, en la seva forma més perversa, l’oblit, l’abandó, l’espoli,... ; la pèrdua en definitiva per a tots, d’aquestes vestigis de la nostra cultura, de la nostra història col·lectiva.
Un dissabte de juliol, passaven pocs minuts de les 7,30 quan recollia al Tomàs, per iniciar un viatge en el que volíem trobar i fotografiar les restes d’algunes de les ermites romàniques del terme d’Oló; pel que fa a Sant Martí de Puig-ermengol, les seves runes van ser cobertes per la C-25, amb l’única excepció dels materials que en Joan Raurell Ges, ermità i conservador de Sant Feliuet de Terrassola, va poder recollir i aprofitar en la reconstrucció de l’església esmentada; de Sant Pere de Vilanova que presumiblement es troba davant per davant de Sant Jaume de Vilanova, desprès de pentinar intensament la zona, vàrem desistir i esperem en alguna ocasió poder-la trobar amb la col·laboració de persones coneixedores, com poden ser el mateix propietari del Mas Vilanova, o el de Bojons, que malgrat trobar-se apartat, sembla conèixer molt bé l’indret; el masover del Verdaguer, va manifestar no haver sentit mai abans en els vint-i-cinc anys que viu a la casa, res de les esmentades runes de Sant Pere de Vilanova. El propietari de la Torre de Vilanova estava absent, i la casa malgrat la seva prestància, envoltada de materials de construcció, aparentment reciclats d’altres finques, transmetia una sensació de tristesa i solitud.
|
|
Sta. Maria d'Oló: La Dama de les ferradures. Margarita de Planell, Senyora de Rocafort
|
|
 Escrivia tenint davant meu les còpies facsímil de la Revista JORBA, editada a Manresa el mes de juny de 1.913, les seus d’aquesta publicació eren aleshores: el Carrer Borne núm 36 – Plaza Sant Domingo, num 2 – i Carrer Nueva núm 49 de MANRESA. Hi figura també AÑO V Núm. 48
Aquest material m’arribava des de Moià, per gentilesa del Sr. Josep Roca Valldeoriola, amb qui havia fet coneixença mitjançant internet.
En el primer e-mail em deia: Hola em dic Josep, avui per casualitat he entrat a la revista edu.moianes i he llegit el relat de "el secret de Marfà" m’ha agradat molt. Si l’hi interessa jo tinc un relat o historia referent a la casa o castell de Rocafort, fins fa poc popularment El Castell del Moro, l’historia es titula " la dama de las herraduras" està escrit en castellá, si en vol més informació posis en contacte.
Josep
Amic lector, com bé suposes vaig contestar al mateix moment, manifestant alhora que agraïment per doble finesa: l’amable comentari quan al relat "el secret de Marfà", i l’oferiment d’aquest material històric.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Projecció del film ''Cataluña - Espanya''
|
|
 El passat dissabte 20 de febrer, Oló Decideix va organitzar la projecció de la pel·lícula Cataluña-Espanya.
Hi van assistir prop d’un centenar de persones.
Al final de l’acte, la directora del documental, Isona Passola, va explicar moltes de les anècdotes del rodatge i va encetar una roda de preguntes del públic assistent.
A l’acte s’hi va poder exercir el vot anticipat.
Amb aquesta activitat, la plataforma Oló Decideix, ha tancat la programació d’actes previs al dia de la votació.
Pel 28 de febrer, s’està organitzant una exposició de fotografies antigues, una petita cercavila de gegants i bastoners, una calçotada popular i un cafè concert amb La Filarmònica de Belgrad de Mar.
www.olodecideix.blogspot.com |
Enviat per Redaccio el Dimarts, 23 de febrer a les 06:00:00 (1229 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Sta. Maria d'Oló: Presentació ''Oló Decideix''
|
|
 El passat divendres 6 de febrer, Oló Decideix va fer la seva presentació pública.
L’acte es va celebrar al Centre Recreatiu i va gaudir de la presència, a banda dels membres de la coordinadora local, del notari Alfons López Tena i de membres de la coordinadora organitzadora de la consulta a la comarca d’Osona.
Un centenar d’assistents van omplir la sala per escoltar amb atenció les paraules que va oferir el Sr. López Tena.
Va parlar de la viabilitat de la independència de Catalunya dins el marc legal actual.
Els seus companys d’Osona van explicar l’experiència de la comarca veïna.
Al final, es va obrir un torn de preguntes amb força intervencions que van allargar l’acte fins gairebé mitjanit.
La propera activitat de la coordinadora serà dissabte vinent, dia 13, amb la celebració d’un quinto a la mateixa sala per tal d’autosubvencionar-se.
|
Enviat per Redaccio el Dimarts, 09 de febrer a les 22:52:53 (1223 Lectures)
(Comentaris | Puntuació 0)
|
|
|
Sta. Maria d'Oló: Oló Decideix
|
|
 Oló Decideix ja treballa de valent per a dur a terme la consulta sobre la independència al seu municipi el dia 28 de febrer.
En el transcurs de la Fira de Nadal, ja es va fer la posada en escena mitjançant una parada al mateix recinte firal. Es van aconseguir més de 50 voluntaris.
La coordinadora Oló Decideix disposa de representants de totes les entitats del municipi que es reuneixen cada dimecres al vespre.
De moment, només s’ha treballat de manera interna i aquest proper divendres dia 5 es farà la presentació pública on, a part de membres de la coordinadora, hi intervindrà Alfons López Tena. Aquest acte tindrà lloc al Centre Recreatiu a 2/4 de 10 del vespre.
Més endavant es duran a terme diversos actes per tal d’activar tot el procés de cara a tothom.
Així, durant les properes setmanes, es projectarà la pel·lícula Cataluña-Espanya, es faran exposicions, un torneig de bàsquet i un quinto.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Crònica d'un mati de fred per la riera Gavarresa
|
|
 Anàvem als límits superiors de la comarca del Moianes, sortíem com sempre a les 8,00 del mati, confortablement instal·lats dins del cotxe de l’Antoni Ibañez, ens trobàvem: el Feliu Añaños, el Santiago Moya, el Francesc Díez , el xofer - el mateix A. Ibañez - i jo.
Encara faltaven alguns minuts per les 9,00 quan des de la Rovirola iniciàvem el descens fins a la riera Gavarresa, el fred era intens fins a l’extrem que el camí estava glaçat, i en alguns punts la blancor de la gebrada deixava clar que la nit havia estat gèlida.
Ben aviat ens calia treure les màquines per retratar el Corral, masia molt reformada , propera a la població i dotada de tots els serveis; remuntàvem fins a la vessant de la riera, i des d’aquesta alçada, podien contemplar les restes del molí del Ciuró, la torre d’aquesta casa, i l’espectacle del torrent gelat, i d’una vegetació emblanquinada per les gebrades que amb el sol esmorteït del desembre feia dies i dies que persistien.
|
|
Sta. Maria d'Oló: Sant Feliuet de Terrassola
|
|
 No li escau gens el diminutiu a l’antiga església de la Parròquia de Terrassola, que pertany avui a Santa Maria d’Oló. Constaven al cens de 1970, 54 veïns, en les diferents masies d’aquest disseminat agrícola; vindrien desprès – com per arreu dissortadament - els dies de la diàspora dels camperols, que foren un preludi de la degradació ambiental, de la que gaudim a Catalunya, com a molts altres llocs del món.
Sembla que aquest, terrassa petita, és l’origen d’aquest singular topònim actual de Terrassola, dona per a pensar, la concatenació de dos diminutius, Feliuet i Terraciola, tant lluny de les terres del Baix Ebre i/o el Montsià, on l’ús de diminutius, “xiquet”, “miqueta”,... és tant i tant freqüent, i quin origen possiblement hauríem de buscar en el període de dominació dels sarraïns, que acabaria formalment en aquelles terres al segle XII.
El Joan Raurell i Gés, restaurador d’art, i ermità juntament – en ambdós tasques – amb la seva esposa Lourdes, m’havien regalat un petit tresor, un recull de dades que al llarg dels anys 1943 i fins el 1983, havia recopilat en relació a Sant Feliuet de Terrassola, el quin en fou el darrer rector, Mn. Josep Maria Bellpuig i Vila, resident fins al dia del seu recent traspàs a la casa dita dels Capellans de Vic.
Tenia amb el Josep Sansalvador i Castellet, l’Eliseu Peidró i Rami, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Uriz i el Joan Escoda i Prats, el compromís d’acompanyar-los fins a Sant Feliuet de Terrassola; bàsicament pel que fa al Josep Sansalvador i Castellet i l’Eliseu Peidro i Rami, es tractava de recollir imatges de l’interior reformat del temple. |
|  |
|
La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
|
|
Hem rebut
9894691
impressions des de maig 2005
|
| Dilluns, 26 de maig | | · | Nou camp de futbol |
| Dimarts, 29 d'abril | | · | Pla director d'abastament d'aigua per evitar nous problemes de subministrament |
| Divendres, 18 d'abril | | · | Eix Transversal: dissenyar un nou accés al poble |
| Dimecres, 09 d'abril | | · | La Pastora obre botiga a Barcelona i planifica l'exportació |
| Dimarts, 22 de gener | | · | S’inaugura el programa d'activitats juvenils amb un concert |
| Dimecres, 09 de gener | | · | Accident mortal |
| Dimarts, 18 de desembre | | · | XII Fira de Nadal de Santa Maria d’Oló |
| Dimarts, 13 de novembre | | · | Rocabruna, el somni d’en Joan Gorina i Sans |
| Dijous, 04 d'octubre | | · | Puigneró |
| Divendres, 07 de setembre | | · | La Torruella d’Oló |
| Dissabte, 07 de juliol | | · | Estabilitzat l'incendi forestal de Santa Maria d'Oló |
| Dimecres, 06 de juny | | · | Nova piscina municipal |
| Dilluns, 14 de maig | | · | Sant Feliu Sasserra centre de la ciència |
| Dijous, 01 de març | | · | Es comença a construir la nova piscina municipal i una pista de tennis |
| Dijous, 22 de febrer | | · | Nou edifici per als joves al centre del poble |
| Dissabte, 10 de febrer | | · | Crònica d’un mati temperat, per les terres de Santa Maria D’Oló |
| Dijous, 21 de setembre | | · | Nova piscina per substituir l'actual. |
| Diumenge, 16 de juliol | | · | Sant Joan Vell d'Oló. Ple al cinc |
| Divendres, 02 de juny | | · | De nou en nou i Terres de Lloguer |
| Dimecres, 24 de maig | | · | Controlen el foc, que podria haver estat provocat per un llamp |
| Dimarts, 17 de gener | | · | Un terratrèmol es deixa sentir a Santa Maria d'Oló |
|
|
Portada 
