moianès.net, el portal del Moianès i rodalies - Parlar clar i donar la cara per Moià

Quan el deute de l'ajuntament és pel cap baix quatre vegades el pressupost anual del municipi, és evident que s'ha de fer alguna cosa, la situació és més que insostenible i això forçosament ha de comportar prendre decisions tant difícils com compromeses. En el seu moment es va informar al poble de quina era la situació, ara és urgent treballar plegats en la millor estratègia per la remuntada.

La situació actual, des del meu humil punt de vista, ha estat generada per quatre principals variables: mala gestió dels antics consistoris liderats per Montras; pressupostos sovint inflats dels principals proveïdors; la no intervenció i vist-i-plau de les administracions superiors tot i tenir informació sobre la situació del consistori; i el suport i aval dels moianesos a les urnes any rere any. Per tant, el mes just i ètic segurament seria repartir la responsabilitat equitativament entre les diferents parts, però com fer-ho?

L’opció en la que sembla s’està treballant per treure’ns del forat, és la de passar pàgina amb un crèdit sindicat a 40 anys que pot implicar destinar prop d'un 20% del pressupost anual actual a retornar en 40 anys (els fills dels nostres fills encara estaran pagant!, a banda de l’escassa mobilitat que permet un pressupost condicionat per aquesta llosa). El positiu és poder tenir líquid, diners, de forma immediata. Perquè estem on estem? algú ha de respondre pel succeït? (ni tan sols ens formulem les preguntes?). La Generalitat contenta es renta les mans i es desentén del problema (futur incert: no hi ha garanties d'èxit, en cas de que la situació de crisi faci que deixem d'ingressar, ens trobarem de nou sense poder pagar el gran deute). Els proveïdors aconsegueixen cobrar les seves factures inflades, l’espera ha valgut la pena! I el 100% de les conseqüències de tot plegat ens cau a la gent del poble (serveis precaris i impostos a l’alça) encara que la responsabilitat no sigui tota nostra. Cal dir també que aquesta opció no implica res de nou, l'antic alcalde ja va fer alguna cosa similar fa uns anys i el temps demostra que no ha funcionat, de fet, és per aquest motiu que tenim part del patrimoni públic hipotecat (Can Carner, entre d'altres).

Una altra possible solució passaria per revisar les factures i pressupostos renegociant amb proveïdors (bancs inclosos) cada un dels deutes que l'ajuntament te contrets i redefinir el valor just que hem de pagar sense carències, sense números inflats, sinó els costos reals pels serveis obtinguts. Pressionar la Generalitat i govern espanyol perquè s’impliquin en la resolució del problema com a part responsable (hi ha diferents formes de fer-ho, creativitat al poder!). Sense afany de condemnar ningú, ni de buscar culpables (de fet ja els coneixem) i això es cosa de la justícia, sí que podem investigar i aprendre del que ha passat per no repetir els mateixos errors. I només la resta, el valor restant, assumir-lo el poble. Segurament també, unes xifres astronòmiques, però ni de bon tros els 25 milions actuals ni els 40 anys carregant aquesta crossa incòmoda i castradora.

No cal dir que jo estic per alguna solució semblant a la segona opció, ja que la primera la considero injusta i que inhibeix tota possibilitat de revisió i de negociació. Però sigui com sigui, el que em sembla realment important, és consultar i informar al poble amb temps i decidir si cal, entre tots(amb una consulta popular), què volem fer amb aquest tema. És una qüestió transcendental pel futur de Moià per a que ens passi pels morros com una simple decisió política més!

Dídac Rimoldi Camí
Moià, 13 de Gener 2012