La rebel·lió de les rajoles
Data Dimecres, 18 de setembre a les 09:28:39
Tema opinió



Era un fabricant de rajoles de tota classe que no en parava de fabricar. Tothom que el coneixia li deia “Joles”.

Vet aquí, que en Joles, estava molt preocupat pel que estava succeint en el seu poble. Veia amb preocupació que totes les rajoles que ell “artesanalment” fabricava i després els paletes col·locaven a les voreres, al cap d’un temps ja no eren ni la meitat de boniques.

En Joles, exclamava: – No hi ha dret! No tenen cura de les meves rajoles!

El que ell no sabia era que les rajoles també estaven molt disgustades pel tracte que rebien. Eren embrutades pels humans, tant petits com grans, hi tiraven brossa, els gossos pixaven i defecaven al damunt, quan venien festes rebien vomitades dels eixelebrats que quedaven allà sobre les rajoles fent-les envellir…

Un dia, com tot té vida i les rajoles també en tenen, una d’elles va exclamar:

-Haurien de tenir vergonya, segur que si els hi passés a ells, ja s’hi mirarien més, ja, segur, tota enfadada!

De tant ofesa pel tracte que rebien i amb raó, va convocar una reunió amb totes les altres rajoles i va exposar el tema: -Ens deixen deixalles, se’ns pixen i defequen, ens vomiten al damunt, que més ens poden fer ja?

Quan van acabar la reunió ja havien decidit el que farien: UNA REBEL·LIÓ DE RAJOLES.


Van fixar el dia que començarien i així ho van fer.

Primer es van anar descalçant, cadascuna ajudava a la seva companya, a vegades els costava de tan ciment que tenien, finalment amb totes les rajoles descol·locades del seu lloc, la gent es va trobar que no podia caminar per les voreres, ho havien de fer per fora i es van anar a queixar al batlle.

Les rajoles no volien que ningú prengués mal, però estaven disposades a tot per tal de acomplir el seu objectiu: SER RESPECTADES.

A l’Ajuntament del poble no li va quedar altra remei que arreglar tots aquells desperfectes. Altra vegada el poble tenia les seves voreres ben netes i precioses i les rajoles orgulloses de brillar.

Poc es pensaven elles que no durarien gaire!

Al cap d’un temps ja tornaven a estar brutes, amb xiclets enganxats, amb pixums i excrements, deixalles…

Aquesta vegada ja va ser el súmmum dels súmmums. Van decidir que havien d’inventar alguna cosa definitiva perquè veien que els humans no aprenien.

Una de les rajoles va exclamar: -Ara els gossos es pixen on els hi dóna la gana i no se’ls corregeix, ni se’ls hi tiba la corda perquè facin el pipi en el seu lloc i no diguem dels excrements, s’ha arreglat una mica, però encara queda algun amo que no els recull. Una rajola es preguntava:

-Si els fa fàstic recollir els excrements perquè tenen un gos? les altres arronsaven el nas doncs tampoc ho entenien.

Com sempre hi ha algú que pensa, en aquest cas va ser la rajola més antiga, va pensar que caldrien ser més astutes… ferien servir una tàctica.

La rajola va anar a parlar amb en “Joles” explicant-li el que pretenien fer i ell les va ajudar.

Va penjar cartells de prohibició per tot arreu, per als gossos i les persones.

En quant a la gent ja era cosa de l’Ajuntament posar-hi remei. Les rajoles només podien cridar l’atenció dels gossos, amb els humans elles no hi podien fer res.

Més, les rajoles estaven disposades a guanyar la lluita!

Un dia, el batlle va sortir al balcó de la plaça de l’Ajuntament i va dir al poble:

-Les rajoles dels nostres carrers han resultat ser molt intel·ligents! espero que sigui l’última que tornem a arreglar les voreres! posarem solucions definitives perquè això ja s’ha convertit en un problema massa feixuc.

El batlle va fer col·locar avisos per tot arreu i a més, va fer arribar a totes les cases del poble, sense deixar-se’n ni una, un llibret on hi havia totes les recomanacions per a les mascotes.

Dins el llibret apareixia un full on deia que tots ja érem grandets per saber fer bé les coses i que teníem que ensenyar i ser un exemple per als nostres fills.

Carreguem les culpes als gossos i no sempre són ells!

Les persones no tenim cura.

Si no ho fem així, amb el temps les rajoles poden iniciar més revoltes!

Cal respectar-les, formen part del patrimoni, oi que vosaltres cuideu els vostres joguets? doncs això és el mateix, vosaltres que sou petits i que de seguida apreneu les coses, no us costarà gaire quan veieu un propietari d’un gos que no ho fa bé, amb educació, explicar-li com ho ha de fer.

El batlle per finalitzar va afegir: -Personalment, em faria molta vergonya que les rajoles tornessin a guanyar una altra revolta, vosaltres tampoc ho voldríeu, oi?

De cop, el batlle se’n va recordar de les rajoles dels porxos que mai els tocava l’aigua i les que quedaven més brutes amb el temps i va rumiar una solució: -Un cop al mes farem una bona neteja!

A partir de llavors, se’n va parlar i molt de les rajoles que havien fet la seva pròpia lluita reivindicant els seus drets i que finalment van resultar guanyadores!

Amb tota la raó del món, vet aquí!

Abans d’acabar, ja sabeu qui ho havia fet, podria ser el rajoler un mag o no?…

Els contes solen ser màgics però de vegades poden semblar reals!

Aquest conte és real però pot semblar màgic!

Segurament en Joles té alguna cosa a veure!

El llibre que va fer arribar el batlle a les cases deia:

“SI TÉ MASCOTA PENSI SEMPRE QUE ELL HA DE SER EL PRIMER”


- Treure l’animal a fer les seves necessitats quan ho sol·liciti.

- MOLT IMPORTANT: NO ATURAR-SE A FER PIPI A LES PARETS DELS EDIFICIS, SINÓ ANAR AL LLOC ADEQUAT PER A GOSSOS.


- Recollir els excrements amb bosses ja preparades en un dispensador. En cas de necessitat trobareu serradures i una pala.

- Prémer un botó quan s’acabin les bosses per tornar a reposar.

AVÍS IMPORTANT


-Aquell que no compleixi es pot trobar amb una desagradable sorpresa ja que les rajoles que hem posat són d’última tecnologia i rebutjaran tot el que els caigui a sobre, a més es poden trobar amb una sanció.

Signat: Il·lm. Sr. BATLLE

Finalment, les rajoles van tenir una trobada amb el mag. Li van donar les gràcies per la seva ajuda i en l’aire va quedar si amb el temps els humans aprendrien a tractar amb respecte les rajoles.

En Joles, només va somriure.


Rosa Ventura Cutrina






Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1294