Puigdoure i Mata-Rodona, l'orgull del nostre passat!
Data Dilluns, 18 de desembre a les 07:31:42
Tema cultura



PuigdoureUn dissabte de mitjans de desembre, quan tot just s’aixecava el sol, deixàvem el vehicle a l’aparcament de l’Alzina del Salari, i començàvem a caminar darrera el Joan Moliner i Manau, el Tomàs Irigaray i jo; anàvem a donar inici al que – només pel temps – seria una missió impossible; recollir imatges de les masies de Puigdoure i Mata-Rodona, en el Parc de Sant Llorenç del Munti i l’Obac, i tornar a les 14,00 hores. 

Ens aturàvem per deixar constància de la contemplació del pessebre del Coll del Boix, i sense arribar-nos a l’alzina del Vent, creuàvem la polèmica pista, quina finalitat ultima no és evidentment la protecció del massís,  i seguíem fins l’era dels Enrics, el Collet i turó del Malpàs, i pel Coll de la Creu dels Alls, arribaven a la casa de Puigdoure; la finca malgrat el deplorable estat de conservació, conseqüència directa i volguda del regim de “mans mortes” a que la Diputació de Barcelona condemna, de fa anys a totes les més que mil·lenàries cases que en virtut del seu poder polític acaba adquirint, conserva la serena bellesa que des del període romà havien anat acumulant els successius estadants; fa per descomptar honor al seu nom, i s’endevina per les restes dels cups de vi i de l’oli, que la finca disposava de tot allò que era necessari per viure amb el màxim confort fins a dates molts recents. Esmorzàvem al voltant de la pedra de l’antic molí d’oli, arrecerats  del vent i gaudint de l’escalfor del sol. El Tomàs recollia en magnifiques fotografies la infinita desolació d’aquesta casa.



Mata-RodonaBaixàvem – literalment a tomba oberta – fins a Mata-Rodona, per constatar com allò que els segles van dibuixar, avui amb únicament l’afegitó d’alguns materials moderns, col·locats de forma maldestra pot esdevenir una finca més que vulgar, lletja i despullada de qualsevol gràcia i encant de forma barroera. Més enllà d’aquesta constatació estètica, la casa i la petita ermita de la Mare de Déu de la Concepció, seran també objectiu de la màquina del Tomàs Irigaray.

Feta la feina principal continuàvem per la pista de Mata-Rodona fins a retrobar-nos de nou, amb la pista que dissortadament no han pogut aturar, ni els raonaments, ni alguna mostra d’oposició física, no trigaran gaire els treballs d’asfaltat i condicionament per assegurar els desnivells que en algun punt superen els 200 metres, deixem darrera nostre el turó del Pujol, superem el Quarto de Reixa, el Coll de Tanca , ens acomiadem en la distància del Paller de tot l’any,  i des del Coll de les Tres Creus, inicien el descens fins a l’aparcament de l’alzina del Salari per les pistes asfaltades, vestigis d’un intent no reeixit d’urbanització, i turment final per la nostra sortida matinal.

Quan col·locàvem les motxilles al cotxe, el rellotge marcava ja les 14,30 hores, en aquella zona els mòbils no tenen cobertura, i no era fins quasi el centre de Matadepera que el Joan Moliner, aconseguia trucar a casa, per comunicar a la meva esposa que arribaríem una mica més tard; mitja hora llarga des d’ara, sentia dir al Joan!. Baixava fins a Sabadell per deixar primer al Tomàs i desprès el Joan, desitjar-nos Bon Nadal, i enfilava cap a Castellar del Vallès, on deturava el vehicle una mica passades les 15,00 hores. 

Hi ha coses amic lector, que certament no poden ser, i una d’aquestes és fer una ruta que supera de llarg els 25 quilometres, recollir imatges , esmorzar i ser puntuals en l’arribada a casa. A la tarda mentre començava a recollir informació per a fer aquest relat, em sortia una mitjana de més de 5 quilometres a l’hora. Tot i superar llargament el “pas d’home” l’objectiu era inassolible en només quatres hores. No us ho sembla també a vosaltres, amics lectors?

Esperem que la conservació d’aquest Parc Natural segueixi sent l’objectiu final de la Diputació de Barcelona, li deixem aquest prec al Pare Nöel, i l’incloem també a la nostra Carta als Reis.

Que el bon Déu guardi Catalunya dels seus administradors!

 

© Antonio Mora Vergés







Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=1657