Sortíem del bell mig del carrer Major de Collsuspina, direcció al carrer de Vic per anar a agafar l’antic camí ral de Manresa a Vic.

Creuàvem el bosc de Casanoves fins anar a trobar els mítics Tres Roures. Des d’aquí enfilem el camí que puja fins el Pla de Querol. Un cop al pla, ja en el camí que va del Jordà a l’Espina, veiem davant nostra mig amagada per la vegetació la barraca de Pla Querol, també anomenada l’Espineta pels vilatans. És una barraca de pastor de planta quadrada. A l’interior hi trobem un banc de pedra, una fornícula, que podria fer les funcions d’armari, un paraigua i roba de recanvi per si el pastor o pagès es veu sorprès per un cavi sobtat de temps.

Seguim en direcció a ponent, pel mig del pla, fins a trobar un gran bloc rocós que acull fins a tres balmes al seu voltant. La primera que veiem sembla que si s’estan portant a terme tasques de condicionament per habilitar-la com a refugi, doncs trobem diferents estris escampats pel seu voltant.

Girem lleugerament cap a la dreta fins a distingir una esplanada de pedra i al seu darrera la poua de neu de l’Espina. Està mig enderrocada i sembla ser que no estava coberta dons no s’ha trobat cap vestigi de la cúpula. Té uns 9 metres de diàmetre i una fondària de 7. La esplanada que hi té el davant s’aprofitava per recollir neu blanca de molta qualitat, totalment neta perquè no es barrejava amb les restes de terra del voltant.

És una construcció inusual i peculiar a la comarca del Moianès, tant per la seva cota, propera als 1.000 metres d’alçada, com pel fet que no es troba a prop de cap riera on se solien situar les poues de glaç per aprofitar els corrents d’aigua.

Al Moianès es té constància d’una altre poua de neu, la poua de l’Era de les Cases, situada en terme de Castellterçol.

Tornem en darrera per anar a trobar el camí que hem deixat al principi. Tenim dos opcions per tornar al poble, podem baixar per un caminet que hi ha a la dreta, a on trobarem la barraca de Costa Vella o de la Daveseta, adossada al marge d'una feixa i de planta arrodonida. Ens trobem en uns terrenys a on abans havia un circuït de motos.

L’altre opció per tornar al poble, és seguir pel camí principal direcció a l’Espina, per on al cap e pocs minuts i passarem per davant. Cal parar-se uns moments per contemplar la immensitat i bellesa d’aquest mas. I donem la volta i enllacem amb el camí que ens portarà fins al poble. A pocs metres a la dreta podem veure enfilada per sobre del camí una gran roca. És la balma del Teixidor. Si  tenim temps i ganes ens hi podem acostar per visitar-la. A l’altre banda del torrent i més allunyada hi veiem el Roc Colomer, una altre roca curiosa que agafa el nom per la forma que tenia abans de que patís un despreniment.

Entrem de nou al poble per l’aparcament i parc infantil que hi ha al capdamunt del carrer Major.

Feliu Añaños Masllovet