El Moianès, una petita joia de la natura que cal conservar
Data Dimecres, 16 de maig a les 06:00:00
Tema medi ambient




La Comarca natural del Moianès està rodejada literalment per Parcs Naturals. Al est el del Montseny, al sud el de Sant Llorenç del Munt i el de Montserrat. Al Nord, ja mes llunyà, el Cadí-Moixero. El Moianès te 5 àrees que per les seves característiques naturals, la seva fauna i la flora que hi viu , formen part del Pla d'Espais d’Interès Natural (PEIN).

Els constitueixen el ESPAI MOIANÈS MARFÀ, ESPAI MOIANÈS PUIG RODÓ, ESPAI MOIANÈS BUSSANYA, ESPAI MOIANÈS BAGA DEL SOLER - SERRA  DEL L’ESTANY- BAGUES DEL PERER y  LA SAUVA NEGRA

El Pla d'Espais d’interès Natural el va elaborar la Generalitat de Catalunya amb el objectiu de protegir las zones menys alterades per l’acció del home i la seva integritat, inclòs un regim urbanístic rigorós en front de processos urbanitzadors i altres mides de caràcter preventiu relativa a d’implantació de usos, instal·lacions i altres activitats susceptibles a malmetre els valors protegits.

Per un altre banda aquestes àrees del Moianès declarades com a  espais d’interès natural  no constitueixen un nucli homogeni sinó que estan formades per àrees aïllades entre elles . Moltes zones limítrofes o situades fora d’elles tenen característiques similars de conservació i no van ser considerades formar part del PEIN. Aquesta qualificació inicial te el risc de que en el transcurs dels anys i si no hi ha una nova requalificació, un pla urbanístic i de desenvolupament, al mateix temps que una bona política medi  ambiental  totes elles ben planificades,  tenint amb compte el entorn,  aquestes zones, es transformin amb illes d’espais naturals incomunicades entre si . Ja actualment i degut això mateix no existeix cap "corredor" biològic  natural protegit  que es comuniqui’n amb els espais naturals que l’envolten

Això constitueix un "handicap", sobre tot per la riquesa i conservació de la fauna. L’absència de corredors biològics naturals provoca la concentració de determinades especies que no solament estan condemnades a una consanguinitat molt estreta si no que es deriven en plagues que a la llarga son perjudicials per els interessos de la comarca i en un desequilibri biològic de les mateixes zones protegides posant en perill la conservació d’elles mateixes.

Altres especies, edemes per les seves característiques cinegètiques, pateixen una implacable pressió per part del home que impedeix la seva expansió i recuperació natural arribant al caire de la seva extinció a la comarca.
Sembla ser que la majoria de gestors dels municipis han treballat per ampliar las requalificacions d’aquest espais pendents actualment de la seva aprovació per part de la Generalitat.

Així dons cal veure si el Moianès es capaç d’afrontar els reptes del futur sense oblidar el creixement econòmic però sense malmetre, per aquesta causa, el entorn natural, es a dir la seva identitat pròpia. Un repte amb el llisto molt alt i un treball prioritari, per els seus gestors municipals.

Personalment i a mida que em passo les hores gaudint d’aquets espais naturals estudiant la seva fauna em dono conta que el Moianès es com  " La Joia de la Corona" de la natura dominat en el seu voltant de un regne de totxos, l’especulació i en molts cassos l’anarquia..........
Vull pensar que la nova fornada de futurs gestors municipals junt amb els que tenen experiència i la sensibilització que s’està produint a nivells de la opinió pública motivada per el canvi climàtic, les energies renovables, l’aprofitament racional dels aqüífers i las  economies sostenibles seran capaços de mantenir-la com el que es . "UNA JOIA"

Segons Kennet Pomeranz professor associat d’història a la Universitat de Califòrnia, a Irvine " La població o nombre d’habitants d’una determinada regió o comarca, afecta a tots els aspectes del nostre mon, des de les oportunitats econòmiques  fins els canvis en el medi ambient i en les experiències de la vida quotidiana. La comprensió de les tendències a llarg termini resulta essencial per efectuar les projeccions necessàries per una planificació intel·ligent en les àrees d’economia, protecció del medi ambient i sanitat, així com per entendre que, àdhuc altres moltes societats hagin sofert anàlogues transformacions a llarg termini en les seves estructures de població, així i tot les seves experiències i mètodes poden ser molt diferents".

En el cas del Moianès hem de ser conscients i realistes si volem mantenir la seva identitat natural o transformar-nos am un altre comarca plena d’habitatges dormitori, de naus industrials que es obren i es tanquen, de vies de comunicació saturades per camions de gran tonatge a causa de no haver planificat adequadament la excessiva pressió deguda al creixement demogràfic, urbanístic i industrial, com sulseix a les veïnes comarques del Vallès i de les àrees metropolitanes, a on les comarques com a fet mantenen el nom i els seus límits però a costa de la seva identitat pròpia a causa del desequilibri entre el creixement i la conservació del medi natural. Això encara no es correspon amb el valor i riquesa ecològica que  es manté al Moianès, el qual, no l’oblidem,  es un dels millors conservats de Catalunya. Però per això fa falta quelcom mes que un Pla d’espais d’interès Natural que la protegeixin, es a dir que, entre altres es necessari: Consens entre els seus municipis, desenvolupament de la economia lligada al turisme de la zona, l’agricultura, la ramaderia, l’explotació forestal i el medi natural sense oblidar , per suposat, el creixement econòmic lligat als nuclis urbans e industrials ja existents que no alteren el model de la comarca. Així dons............ responsabilitat, imaginació, encert i sentit comú per els seus gestors actuals i futurs.

Vull senyalar que , la economia de tot el mont s’està globalitzant ,  això s’ha de tenir amb compte. Els oficis de tota la vida es van transformant. I las costums i sistemes econòmics arrelats de tota la vida cada cop tenen menys sentit per que canvien contínuament. Per mantenir el equilibri entre unes, altres i no perdre la identitat es convenient estar al dia i sobre tot tenir capacitat d’adaptació i canvi.

Segons els experts,  els paisatges atractius, en el 91,9 dels casos, i el patrimoni cultural, en el 62,1%, son les principals potencialitats que te Catalunya per el desenvolupament del agroturisme i per extensió del turisme rural. Evidentment unes comarques mes que d’altres, però torno a insistir en "La Joia de la Corona" que es el Moianès. Cal dons tenir-ho amb compte?
Així mateix, es considera que el mercat català te tendència en un 30% a cercar productes d’alta qualitat, element que el fa potencialment beneficiós per la pràctica a la nostra comarca del agroturisme com a economia sostenible i per impulsar a les explotacions a diversificar les seves activitats agràries cap a l’elaboració artesanal dels seus productes i la venda directe. Activitats que en moltes explotacions d’altres llocs ja s’estan fen.

Segons la Word Tourism Organitzation (OMT,1998) el turisme es la major font d’exportació, un important factor en la balança de pagaments de molts països i crea dues vegades i mitja mes d’ocupació, pricipalment en famílies com a petites o mitjanes empreses. L’arribada de turistes va creixa 16 vegades de 1959 a 1990 i projecta un increment del 50% del 1990 al any 2000 (Mowforth i Munt, 1994).

El turisme rural contribueix a diversificar la oferta dels productes i a sostenir la economia de les comunitats rurals.
Una de les avantatges del agroturisme es que les compres dels productes alimentaris es fan a la mateixa àrea, de tal manera que la demanda econòmica amb tot lo que això comporta (comerços, hotels, restaurants, serveis, activitats lúdiques.... etc) afavoreix directament la comunitat.

Per el turista això significa una oportunitat d’entrar en contacte amb la natura, coneixe els traços d’una activitat depenent de ella, coneixe el territori, passejar per ell amb bicicleta, a cavall o practicar senderisme, coneixe la seva fauna, la flora i els racons mes encisadors, a coneixe la historia mes recent i mes antiga del lloc, en el cas del Moianès la prehistòrica, la cultura, les festes tradicionals, activitats relacionades amb la natura, la gastronomia, tastar i alimentar-se amb productes frescos i sans propis de la comarca. Això no hi ha cap dubte atrau a visitants de qualitat, dons aquest tipus de turisme  es molt apreciat i valorat per els països  mes avançats de la CEE a on am aquest aspecte ens duen el 30/40% de avantatge sense tenir amb compte la manca de sol respecte al nostre país. Que no te res a veure amb el turisme de xancletes i del “botellón” Per això considero que encara estem a temps per demostrar que ....... "EL MOIANÈS ES DIFERENT PER QUE ENCARA ES NATURAL"

Josep Lainez - Grup d'Estudi de la Natura del Moianès – josep@lainezmoianes.net  www.lainezmoianes.net





Aquest article es de moianès.net, el portal del Moianès i rodalies
https://www.moianes.net

La direcció d'aquesta noticia es:
https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=586