Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i vídeo reportatges
· Buscar
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Fòrums
· Google-cerca
· Preguntes freqüents
· Suggeriments
· Temes
· Vista darreres publicacions

Articles a l'atzar

opinió
[ opinió ]

·Trobarem a faltar el teu somriure
·No tot anirà bé!
·Estem condemnats al confinament perpetu?
·Banderes d'oració
·Això és una “guerra”
·L'Hostal del Llop
·La recuperació de la masia catalana
·Recollir-se davant l'infinit
·Els Reis Mags amb barretina

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
MeteoMoià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

Directori d'anuncis
Últims 10 anuncis

·Empresa de serveis ambientals
[ GAIA Afegit el ]

·Entitats
[ Moià Alternativa de Progrés Afegit el ]

·Equip de Serveis Topogràfics
[ EquiTop Serv Afegit el 2006-07-06 20:43]

·Entitats
[ Ràdio Moià Afegit el ]

·Alternativa Saludable
[ Teràpies Naturals Afegit el 2008-03-18 13:17]

·Comerç
[ Contes a Mida Afegit el 2006-06-26 12:24]

·Entitats
[ EL FANAL-grup Ecologista del Moianès Afegit el ]

·Comerç
[ Alimentacion Mascotas Afegit el 2012-06-12 15:16]

·casa,venda o lloguer espais
[ casa a moià Afegit el 2013-01-05 20:45]

·Serveis Topogràfics
[ Topxarxa Moià S.L. Afegit el 2007-10-24 13:06]

[ Veure més anuncis ]

  
moianès.net, el portal del Moianès i rodalies: opinió

Buscar dintre d'aquest tema:   
[ Anar a la portada | Selecciona un tema nou ]

Aportacions: Trobarem a faltar el teu somriure
opinió
I Déu va mirar a la Terra i el que va veure no li va agradar. Per fer reflexionar a l’home va enviar-li  una maledicció; li trauria un dels més preuats elements que té la condició humana, el somriure. Tampoc es podria ajuntar amb els de la seva espècie i hauria de passar la major part del temps tancat a casa.

I la natura ho va notar, l’aire va començar a ser més pur, els animals van recuperar el seu territori perdut, les flors van sortir als llocs més insospitats, a on feia temps que no naixien, i es va tornar a sentir el cant dels ocells.

I Déu va aixecar el càstig parcialment a l’home, podria sortir de casa però no somriure.

I l’home mentrestant intentava buscar la poció màgica que desfés el malefici.

I Déu va tornar a mirar a la Terra i el que va veure no li va agradar. Va limitar els moviments dels homes i les dones, el contacte entre ells, l’efecte, el somriure...

 

Feliu Añaños Masllovet


Enviat per Redaccio el Dimarts, 20 octubre a les 10:35:04 (8 Lectures)
(Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Aportacions: No tot anirà bé!
opinió
Tutto andrà bene és el missatge que fa dies omple els balcons d'Itàlia després de viure l’esclat de pandèmia del coronavirus. El Tot anirà bé també ha arribat a Catalunya, però de fet estem comprovant que no tot està anant bé ni anirà bé a curt i mig termini.

Aquí tothom hi perdrà a tots els nivells. A banda de les víctimes que deixarà pel camí el virus, la gent treballadora és la que més patirà, quan ja estem comprovant les dades del atur que han pujat d’una manera alarmant, això sense tenir en compte els ERTOs. Es veu a venir allò de la crisi del 2008 a on els pobres seran més pobres i els rics més rics. Seran moltes les famílies i les empreses que acabaran endeutades o fent suspensió de pagaments, això en quan a nivell econòmic.

En quan a nivell emocional, la gent, després de tants dies de reclusió i confinament quedarà també afectada. El fet de no poder-se ni acostar amb el altres, ja no dic abraçar-se o fer-se petons, ni tan sols encaixar les mans, comportarà un descens de la socialització, sent tan important per l’ésser humà el contacte físic. Ens ho pensarem dos cops abans de fer un petó a donar la mà a algú.


Enviat per Redaccio el Dilluns, 13 abril a les 12:49:36 (293 Lectures)
(Llegir més... | 39964 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Aportacions: Estem condemnats al confinament perpetu?
opinió
Els Partits de l’Eix del Mal aprovaven el 26 de març de 2015, la presó permanent revisable, la màxima pena privativa de llibertat del Codi Penal espanyol, dins de la Llei de Seguretat Ciutadana o “ llei mordassa”, que amb la boca plena, els que es qualifiquen de partits democràtiques es comprometien a deixar sense efecte., la llei continua vigent, i s’ha vingut aplicant contra qualsevol manifestació ciutadana que no pretengui aplaudir al GOBIERNO.

La proposta de sortida del confinament sembla que perllonga el tancament d’escoles, i d’espais on es puguin donar concentració de persones, que només permet a les fàbriques, i als magatzems de productes bàsics – aviat la roba interior s’haurà de considerar així – ,  infants, joves i jubilats que no son ‘força de treball’ tindrien força restriccions per a circular lliurement.

Per “garantir”  la salut, es limita la llibertat.

Els epidemiòlegs consideren que la rati de defuncions al REINO DE ESPAÑA, 9,47%, 11.947 persones sobre 126.168 casos OFICIALMENT, reconeguts avui 5.04.2020, és una falsedat, i que el nombre REAL supera amb escreix els 1.200.000.

Afegiu aquí que la proposta de l’equip de l’Oriol Mitjà i Villar (Arenys de Munt, 23 de juny de 1980) fa un especial èmfasi en l’avaluació de la immunitat de la població; la detecció precoç de casos i de contactes,.., en definitiva en fer, allò  que a dia d’avui es reclama per arreu, proves, tests,……

Està clar que NO SOM gaire “sapiens”, la nostra historia, la començaven amb mal peu contrariant la voluntat de Déu, que ens desnonava del Paradís terrenal.

Ara, ens mans del ‘maligne’, les peripècies que narrava George Orwell (25 de juny del 1903 - 21 de gener del 1950), en la seva novel·la “L’últim home a Europa”, que es publicaria amb el títol “1984”, ens acabaran semblant suaus.

Confiem que el bon Déu tingui pietat de nosaltres.


Antonio Mora Vergés


Enviat per Redaccio el Diumenge, 05 abril a les 14:12:37 (655 Lectures)
(Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Aportacions: Banderes d'oració
opinió
No són freqüents per aquestes terres nostres, parlo de les oracions, estem no en un estat laic, sinó clarament en un estat contrari a tota pràctica religiosa, del color que sigui, en això si que podem afirmar que no som racistes!

Ens carreguen els musulmans amb les seves peticions de tenir un lloc per a pregar, ens carreguen també els jueus, tot i que aquests no demanen que sigui l’erari públic qui doni solució al tema dels locals, com no ho fan la majoria de confessions cristianes i assimilades, com els testimonis de Jehovà, els Mormons; i com tampoc ho van fer els budistes, que son justament els que fan servir aquest estri curiós, l’anomenada bandera d’oració.

El terme bandera, és clarament originari de la Xina, amb un anticipació no inferior a un mil·lenni, a l’ús d’aquest senyal com identificació d’algun grup humà, exercit, o quan és va saber que eren, com a un país.

L’ús religiós està força concentrat en els països propers al Tibet, i consisteix en escriure pregaries en un tros de roba, que desprès serà traslladada fins a un punt elevat, i allí amb els suports que calgui és deixarà onejar, perquè el vent porti fins al cel, les pregaries permanents d’aquells que han participar en la tasca, primer de fer la bandera, desprès de portar-la fins a un lloc elevat i finalment la de fitxar-la de la millor manera possible, perquè l’efecte sigui el màxim de durador.

Està però clar, que cal renovar freqüentment les banderes, sobretot si recordem que en la zona del Tibet, els vents son forts, els freds severs i la naturalesa ensenya per arreu la seva força.

Enviat per Redaccio el Diumenge, 22 desembre a les 08:52:10 (363 Lectures)
(Llegir més... | 40619 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Catalunya: Això és una “guerra”
opinió
Catalunya es troba en una “guerra”, no convencional,  entre la meitat de la ciutadania catalana, que no és poca, i l’Estat Espanyol. Una “guerra” a on no hi ha armes, almenys per una de les parts.

Des de la sortida de la sentència de l’1-O, el conflicte que es troba instaurat a Catalunya des de fa anys està agafant cada vegada més els tics d’una “guerra”. Ens haurem d’acostumar cada vegada més a patir “danys colaterals”: problemes de mobilitat, cancel·lació d’actes i activitats, suspensió de jornades escolars, vagues, aturades, etc.

Les noves tecnologies hi tenen un paper important en aquesta “guerra”. Apareix un nou moviment en escena, la plataforma anònima Tsunami Democràtic que dictarà la nova estratègia a seguir en el camp de “batalla” a través de Telegram (330.000 descàrregues fetes fins avui) i en altres aplicacions a les xarxes. Aquest moviment ha avisat que la lluita serà continuada i llarga en el temps.

Serà una “guerra” de desgast per veure qui aguanta més amb intenció de cronificar-se durant un llarg període.


Enviat per Redaccio el Divendres, 18 octubre a les 07:34:59 (345 Lectures)
(Llegir més... | 3398 bytes més | Comentaris | Catalunya | Puntuació 0)

Aportacions: L'Hostal del Llop
opinió
Algun mapa el situava en un punt entremig entre el Coll de Traens i el Coll de la Descarrega, donava servei als que feien el trajecte entre Granera i Sant Llorenç Savall, o entre aquesta població i Calders o Mura i Talamanca.

Devia seguir fil per randa allò que disposaven les Constitucions de Catalunya en la matèria i admetia tothom que pagues, mentre la seva conducta fos correcta; les prostitutes però només s’hi podien hostatjar un sol dia, i encara sense fer ús de llur ofici – val a dir que tradicionalment els hostalers acostumaven a fer en això la vista grossa - ; tampoc podien ésser-hi admesos els bandejats, foragitats de pau i treva, malfactors ni alcavots; quan als excomunicats, només hi podien tenir estada si anaven de camí vers el Papa o el seu Bisbe en demanda d’absolució.

Ens ha arribat únicament el nom que tenia la casa, Hostal del Llop i malgrat la nostra recerca, no hem trobat –encara – les runes que ens permetin fer-nos una imatge de com devia ser; en general tenien una distribució simple: una gran cuina-menjador, i un ampli estable per a les cavalleries a la planta baixa, i dues grans sales dormitori – inicialment – a la primera planta, una pels homes i una per les dones; els dormitoris per parelles vindrien en una evolució posterior.

El nom de l’Hostal, sembla que li va ser posat en el període entre mitjans i finals del segle XVI, n’era el propietari un home d’aspecte embrutit, cabells llargs, que duia sempre barret de roba ennegrit, capa esparracada i feta a partir d’una o més mantes de roba, pantalons esquinçats que li cobrien només fins als genolls, calçat lleuger, i extremitats inferiors i superiors extremament piloses, del que tothom deia que era un Encantador de Llops, o un Pare Llop, al que aquests animals ferotges reconeixen com a líder indiscutible.

Enviat per Redaccio el Divendres, 20 setembre a les 07:28:49 (516 Lectures)
(Llegir més... | 40840 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Catalunya: La recuperació de la masia catalana
opinió
Puigdoure (Serra de l'Obac)El símbol de la pagesia catalana es pot veure des de tots els cantons: aclofada als vessants de les muntanyes, penjada dels espadats més inversemblants, assentada sobre l’horitzó de llargues serralades, amagada enmig de denses boscúries, acollidora al costat de camins remots, companya de l’esguard des de les autopistes i les vies del tren; solitària o en veïnats; petita i senzilla o grandiosa amb magnífiques arcades, adornada amb xiprers a l’Empordà, de freixes a la Garrotxa. La masia és el testimoni sempre present de la història del nostre país d’orígens remots, en la forma de les parets, de les finestres, de les arcades i de les portes s’hi marquen les èpoques de prosperitat, les de penúria i les de defensa. És un estàndard que diu encara estic aquí i sóc el testimoni de la voluntat d’existir dels catalans.

En els darrers seixanta anys la població de masies ha sofert un trasbals superior, al que els representaren les invasions militars, amb el conseqüent hostalatge de soldats; pitjor que les èpoques de penúria i pesta. Es veu que el benestar ha estat prou poderós per desfer i refer el que no van poder més de mil anys de brega per sobreviure a les invasions, les pestes, les males collites i les pedregades.

La primera gran batzegada fou la progressiva mecanització del camp. A mesura que a les cases més grans arribaven tractors, talladores, màquines de batre i altres elements d’alleugeriment de la feina, les cases més petites quedaven abandonades. Fou un moment de desolació que semblava sense remei. Tot feia preveure que les masies desapareixerien amb els carros, les mules, el jou i l’arada romana i ningú podria fer res perquè no fos així. Hi hagué algun intent de recuperació per part de jovent de ciutat que creia en una vida campestre bucòlica i tranquil·la, però la realitat se’ls mostrà amb la mateixa despietat que havia fet marxar els pagesos.

Enviat per Redaccio el Dijous, 25 gener a les 07:21:55 (1054 Lectures)
(Llegir més... | 43998 bytes més | Comentaris | Catalunya | Puntuació 0)

Moianès: Recollir-se davant l'infinit
opinió
Mirador de Les PujadesEn els nostres recorreguts per les terres properes del Moianès, hem tingut ocasió de comprovar com l’altiplà facilita, sinó clarament esperona les activitats de recolliment, de meditació, de recerca d’allò de transcendent que – malgrat la vida actual -  tothom porta en el seu interior.

Actualment podeu trobar a Sant Joan d’Oló, a la masia coneguda com la Plana, oferta d’activitats en aquesta línia de meditar, recollir-se,...

D’antic, la vida monàstica va reeixir al Moianès, l’Estany que actualment té terme municipal, va ser de bon començament la seu únicament d’un monestir on s’honorava i s’honora encara la Mare de Déu; les relacions entre els veïns de Santa Maria d’Oló i el monestir que es trobava dins dels seus límits, van acabar de la pitjor manera possible, però això amic lector  acostuma a ser la conseqüència previsible d’algunes accions que l’església hauria d’haver evitat; en tot cas avui a l’Estany, el Monestir d’aquest nom, és un reclam del màxim interès pel que fa al turisme.

En el límit oposat, dalt d’una carena, davant per davant de Sant Julià d’Úixols, trobem la casa anomenada les Pujades, des d’aquella alçaria s’aprecien els cingles de Gallifa, a l’hivern les neus del Montseny, del Cadí i les muntanyes del pre-pirineu, la silueta inconfusible de la serralada montserratina, embolicada dolçament en ocasions per la boira, i en la distància s’intueix més que s’aprecia una línia blavenca, l’horitzó de la mediterrània. Està clar que si pateixes d’alguna mena d’agarofobia, de por als espais oberts, aquest no és el teu lloc.


Enviat per Redaccio el Dilluns, 17 juliol a les 08:06:39 (1558 Lectures)
(Llegir més... | 40902 bytes més | Comentaris | Moianès | Puntuació 0)

Aportacions: Els Reis Mags amb barretina
opinió
Una vegada hi havia a Catalunya un poble molt petit i pobre. Hi vivien només tres famílies que lluitaven cada dia per mantenir el poble viu, no volien que quedes desert i abandonat. Vivien del que cultivaven als horts i als conreus, també del bestiar que tenien com conills i gallines.

Les tres famílies ho compartien tot, així podien d'aquesta manera tirar endavant. Les dificultats però no eren poques, doncs les cases eren molt velles i necessitaven sovint un bon manteniment. També s’havien d’arreglar els pous i les sèquies d’on treien l’aigua.

Un any de molta sequera els pous quedaren secs, les sèquies eixutes i les fonts no rajaven. Així és que ja es veien deixant el poble amb molta pena i anar a un altre lloc a on poguessin sobreviure. Provar de fer arribar aigua novament al poble era molt costos i ells no s’ho podien permetre. Ho tenien decidit, a mitjans de gener marxarien.

Enviat per Redaccio el Dijous, 31 desembre a les 09:49:27 (1193 Lectures)
(Llegir més... | 3036 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Aportacions: Hi ha una palmera al pati
opinió
Jo hi era, el dia que la plantar. No al meu pati, sinó al dels veïns, que són fabricants i tenen molts arbres i plantes, i fins i tot un estany al mig. I dues tortugues. De fet, tota la quitxalla del barri hi era aquell dia que un gran i sorollós camió, amb tres o quatre operaris forçuts, la van dur. Anava lligada amb cordes gruixudes. Una grua la va enlairar, i, amb l’ajut i maniobres dels homes, que, esmaperduts, bramaven tot de paraulotes, la van col·locar amb no massa miraments al clot que ja hi havia preparat prop del llindar amb el carrer que pujava des de la riera. “M’han fet mal”, em va dir un dia la palmera. “Quan aquells borinots em van deixar caure al forat, em fan ferir a les arrels. No sé pas com anirà la cosa”. “I a més a més –va afegir- em trobo tan sola sense una altra palmera que em faci companyia…”.

Feia pocs mesos que havia acabat la guerra quan els fabricants del costat de casa es van fer portar una palmera datilera. El metge els havia dit que d’aquesta manera els seus fills, la Mariona i el Carlitus, podrien reforçar la seva alimentació amb els fruits de la palmera, que eren molt més saludables i més naturals que l’oli de fetge de bacallà. La Mariona i el Carlitus eren molt entremaliats, però tenien bon cor. Anàvem al mateix col·legi, i tots tres ens estàvem preparant per a la Primera Comunió. A vegades, el Carlitus feia enrabiar la Mariona tot dient-li: “Mariona, cul de mona!”, “Mariona, cul de mona!”. I aleshores la Mariona saltava la tanca del meu pati i venia a jugar amb mi. Moltes vegades, tots tres ens posàvem sota la palmera i voltàvem el seu tronc jugant a fet a amagar. Mai no oblidaré els cabells enrinxolats del Carlitus ni els esclats de riure de la Mariona. Durant aquelles estones d’esbarjo la palmera aixecava tímidament les fulles com dient: “ara que em feu companyia em sento més contenta”.

Enviat per Redaccio el Dimarts, 09 desembre a les 13:07:37 (1849 Lectures)
(Llegir més... | 8816 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Catalunya: Per les seves obres els coneixereu
opinió
Tal i com diu la cita bíblica “per les seves obres els coneixereu”, aquí en aquest país es troba faltar en la classe política fets més que paraules, i quan dic país em refereixo a Catalunya i a Espanya.

En uns moments transcendentals per l’esdevenir de Catalunya, més enllà del debat sobiranista, un dels millors exemples i propaganda que podria donar el govern català, és mostrar a la ciutadania com es gestionaria políticament una Catalunya independent començant a fer-ho ARA. Necessitem poder veure aquest gest.

Tothom estarà d’acord en que fa falta una profunda regeneració política. Si el parlament de Catalunya comences a fer lleis en aquest sentit com: canviar la llei electoral, llibertat de vot total als partits, austeritat en els seus sous, càrrecs i remuneracions vitalícies, reorganització dels ens públics, transparència econòmica, simultaneïtat en càrrecs públics...Tot això seria la millor campanya per acabar de decidir als que encara dubten sobre la conveniència de tenir o no un estat propi.

Enviat per Redaccio el Diumenge, 19 gener a les 21:15:49 (1531 Lectures)
(Llegir més... | 1780 bytes més | Comentaris | Catalunya | Puntuació 0)

Aportacions: L'amor de l'osset per la seva mare
opinió
Aquesta faula tan bonica ens alegrarà els cors aquests dies de Nadal!

Un paisatge meravellós, tot nevat…


Les muntanyes havien acabat de rebre els primers flocs de neu i n’havia quedat un bon gruix. Aquí vivien una óssa amb el seu fill.

Els dos óssos, mare i fill, poc es pensaven que aviat tindrien un greu incident.

Uns caçadors feia temps que perseguien als óssos, no els volien per aquelles muntanyes i un dia, un d’aquests caçadors va veure l’óssa i l’osset, tot i estar lluny va disparar un tret tan precís que va ferir de gravetat a la mare. L’óssa va quedar inconscient allà mateix i el pobre osset només feia que llepar-li la ferida amb l’esperança de curar-la, però quan es va adonar que la seva mare no es movia es va témer el pitjor, i va pensar que havia de fer alguna cosa.

L’osset tot plorós, pensava:

─Què puc fer jo, que sóc tan petit per salvar la vida a la meva mare?, després de pensar una estona se li va ocórrer una cosa:

─Ja ho sé! va exclamar, baixaré al poble a buscar ajuda, però… com hi vaig si mai he anat sol, sempre he anat al costat de la mare? es va preguntar.

Enviat per Redaccio el Diumenge, 22 desembre a les 09:40:09 (1841 Lectures)
(Llegir més... | 15489 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Aportacions: Mirall de l'ànima
opinió
La frase deia, "la cara és el mirall de l'ànima "; avui això de l'ànima no està de moda, avui es porta ser "dur", comportar-se amb la resta de persones de forma desconsiderada i àdhuc despectiva.

Imagino que no caldran exemples perquè tothom en tot moment, ho troba un energumen al davant, o es transforma ell, en un energumen; la qüestió és lluir la mala educació, fins i tot "la mala sang" amb qualsevol motiu, i si és per un tema menor, doncs encara millor, oi?

Habitualment durant el dia veig una munió de cares, al anar a la feina, a la mateixa feina, al sortir de la feina, i amb els anys, quasi sense voler, he acabat llegint "cares", la major part en parlen de tristesa, de patiment - real o imaginat - , de desencís, algunes fins i tot de fàstic profund, no se sap si respecte del mateix individu o de la resta del món.

El que trobo a faltar són cares felices, potser cercant una agulla en un paller tindria més èxit penso jo, oi?

Enviat per Redaccio el Diumenge, 08 desembre a les 19:04:25 (1687 Lectures)
(Llegir més... | 3873 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Moià: “Un cop passada la transició”
opinió
LA POSSIBLE VERITABLE HISTÒRIA POLÍTICA DE MOIÀ, explicada, entre moltes altres coses, per un socialista (que no del PSC), pacifista (fins que no puc més), activista (sempre que el temps em deixa). Com la majoria ja sabeu, fa molts anys, ara ja més de deu, que em dedico a seguir de prop als governants de torn. Fins i tot quan representa que són del “mateix bàndol”.

Per començar pel final (perquè és la mare dels ous) i tot fent memòria (la dels altres, la meva no era ni un embrió), cal remuntar-se a les primeres eleccions democràtiques del 1979, on Josep Montràs es va presentar a les llistes de CiU i tot i no guanyar les eleccions (que va guanyar UCD, ara m’hi referiré), es va formar a Moià un govern d’unitat que va atorgar la cartera d’Hisenda a la persona que no la va deixar anar mai fins que va plegar (amb alguna petita excepció parcial els últims anys), ni més ni menys que al molt honorable Josep Montràs (convidat a deixar Banca Catalana, havent desestabilitzat l’economia del Club Esportiu, i altres desastres en la granja familiar (mort de totes les ovelles...). Montràs va tenir el sou embargat durant molts anys per diferents motius. Per cert, un dels més alts entre els alcaldes que governaven pobles de mida similar (li era imprescindible per a cobrar un sou normalet tot i l’embargament).

Retornant a UCD, la llista va ser configurada a ultimíssima hora per evitar que CiU (un partit massa revolucionari!) pogués arribar a tenir l’alcaldia. De presa i corrent es van reunir la bona gent, la influent, la de pes i van pensar qui podria ser l’alcalde i dit i fet, el senyor Sebastià Ubasart serà l’alcalde pel partit UCD (pare de l’actual PP). Sense entrar en la seva figura, ni rebuscar en el passat... va ser un alcalde moderat, que va cercar la concòrdia dins l’ajuntament entre els partits... Ara bé, encara que als pobles es vota a les persones, que guanyés UCD ja té collons!

Enviat per Redaccio el Dimecres, 20 novembre a les 19:04:00 (2308 Lectures)
(Llegir més... | 8953 bytes més | Comentaris | Moià | Puntuació 3.44)

Aportacions: Un grill a casa dels avis
opinió
Doncs sí, a casa dels meus avis tenien un grill, no l’havien pogut trobar mai, no coneixien el seu amagatall i a l'estiu només se sentia el cant del grill, amb el seu característic "cric-cric".

Cada any passava les vacances a casa dels meus avis, em tenia ben intrigada el grill, quan els meus avis dormien i es pensaven que jo també dormia, sortia al pati a veure si veia al grill, i alguna vegada l'àvia m’havia enxampat escoltant el cant del grill i em preguntava: ─com és que no estàs dormint, que no tens son? no ─li contestava i afegia: ─estic molt fresca aquí al pati, dins fa massa calor i a més, gaudeixo molt amb el cant del grill.

L'àvia em va aclarir: ─Fa temps que el sentim, però mai l’hem vist, hem buscat però res, i em diu: ─Me’n torno al llit, tracta de no anar a dormir massa tard, d'acord? d'acord ─vaig contestar, fins demà. L'àvia es va acostar, em va fer un petó i jo li vaig donar un altre. I se'n va anar a dormir.

Per costum, jo sortia cada dia al pati a escoltar el cant del grill, m’encantava el seu cant, de vegades grinyolava fort. El buscava sempre, havia mirat per la bassa, per les bardisses, enmig de les fulles, per la gespa, per tots els racons, i el grill no apareixia.

Al matí, encara que anava a dormir tard, era la primera a aixecar-me per contemplar la magnífica vista que tenia des de la meva habitació, un paisatge tot verd i envoltat de muntanyes, m’arreglava i baixava a esmorzar.

Enviat per Redaccio el Dissabte, 09 novembre a les 19:08:16 (2010 Lectures)
(Llegir més... | 13290 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
Cliqueu aquí per a més informació

Enquestes
Quin és el poble més atractiu del Moianès?

Calders
Castellcir
Castellterçol
Collsuspina
Granera
L'Estany
Moià
Monistrol de Calders
Sant Quirze Safaja
Santa Maria d'Oló



Resultats
Enquestes

vots 44

Cercador
Google

Copieu. Enganxeu. Cerqueu.
Google web search
Search Text:

WWW
www.moianes.net

SafeSearch::


Advanced Search

Consultes rebudes
Hem rebut
7550150
impressions des de maig 2005

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

Articles antics
Dissabte, 19 octubre
· Crònica d'un alliberament
Dimecres, 18 setembre
· La rebel·lió de les rajoles
Dissabte, 27 juliol
· Quina Catalunya tindrem?
Diumenge, 07 juliol
· El pou de glaç i els menairons
Diumenge, 26 maig
· L'Estat Català. ''Treballar-se'' els barris
Dimecres, 08 maig
· Despistats, però feliços
Dimecres, 24 abril
· L'origen de la rosa de Sant Jordi
Dimarts, 16 abril
· Quins temps aquells!!
Dilluns, 18 març
· La Marieta perduda
Dilluns, 17 desembre
· Fins a setanta vegades set
Divendres, 30 novembre
· Diàleg per a la comprensió*
Dimarts, 11 setembre
· Manifestació, eleccions, referèndum, independència
Dilluns, 03 setembre
· Festa Major versus Festa Pitjor
Dilluns, 27 agost
· És aquest un país per a cristians?
Dimarts, 24 abril
· L'Escanyapobres
Dimarts, 10 abril
· Insomni
Dimecres, 07 març
· L'home que volia morir o viure
Dimecres, 15 febrer
· ''Se va el caimán''
Divendres, 13 gener
· Parlar clar i donar la cara per Moià
Dimarts, 10 gener
· Ara és el moment

Articles Vells



Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.27 Segons