Benvingut a moianès.net
Portada Els més llegits Correu Galeria fotogràfica Fòrums

Índex
· Inici
· Arxiu de notícies
· Bibliografia, mapes i _vídeo reportatges_
· Buscar
· Directori d'anuncis
· Els més llegits
· Enllaços
· Enquestes
· Enviar article/notícia
· Estadístiques
· Fòrums
· Google-cerca
· Missatges privats
· Preguntes freqüents
· Recomanar
· Suggeriments
· Temes
· Usuaris registrats

Articles a l'atzar

medi ambient
[ medi ambient ]

·Nit Internacional dels Ratpenats a Moià
·Una seixantena de persones fan la marxa pel riu Calders
·Tot a punt per la marxa contra la contaminació del riu Calders
·Crida de l'entitat ecologista A Contracorrent per fer de la caminada un èxit
·Marxa de A Contracorrent pel riu Calders
·A Contracorrent per un riu Calders net i viu
·2ª Taula Rodona: L'aigua i un Moianès sostenible (II)
·2ª Taula Rodona: L'aigua i un Moianès sostenible
·La font i la fageda de Sauva Negra

Menú per Categories
· Totes les Categories
· Aportacions
· Bages
· Berguedà
· Calders
· Castellcir
· Castellterçol
· Catalunya
· Collsuspina
· Comarques Centrals
· Granera
· Internacional
· L'Estany
· Lluçanès
· Moià
· Moianès
· Monistrol de Calders
· Osona
· St. Quirze Safaja
· Sta. Maria d'Oló
· Vallès Occidental
· Vallès Oriental

El temps

Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de Moià a temps real
MeteoMoià
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo l'Estany
Cliqueu aquí per a veure dades meteorològiques de l'Estany a temps real
Meteo Monistrol
Cliqueu aquí per a veure la imatge més gran
Meteosat

El temps a Catalunya
Cliqueu aquí per a veure la predicció a curt termini

Directori d'anuncis
Últims 10 anuncis

·Entitats
[ Moià Alternativa de Progrés Afegit el ]

·Empresa de serveis ambientals
[ GAIA Afegit el ]

·Entitats
[ Associació Cultural Modilianum Afegit el 2006-02-24 13:15]

·Entitats
[ Ràdio Moià Afegit el ]

·Comerç
[ Alimentacion Mascotas Afegit el 2012-06-12 15:16]

·Enginyer tècnic agrícola
[ Marc Arimany. Consultoria agroambiental Afegit el 2008-03-26 17:58]

·Entitats
[ EL FANAL-grup Ecologista del Moianès Afegit el ]

·Comerç
[ Contes a Mida Afegit el 2006-06-26 12:24]

·casa,venda o lloguer espais
[ casa a moià Afegit el 2013-01-05 20:45]

·Alternativa Saludable
[ Teràpies Naturals Afegit el 2008-03-18 13:17]

[ Veure més anuncis ]

  
moianès.net, el portal del Moianès i rodalies: opinió

Buscar dintre d'aquest tema:   
[ Anar a la portada | Selecciona un tema nou ]

Moianès: Recollir-se davant l'infinit
opinió
Mirador de Les PujadesEn els nostres recorreguts per les terres properes del Moianès, hem tingut ocasió de comprovar com l’altiplà facilita, sinó clarament esperona les activitats de recolliment, de meditació, de recerca d’allò de transcendent que – malgrat la vida actual -  tothom porta en el seu interior.

Actualment podeu trobar a Sant Joan d’Oló, a la masia coneguda com la Plana, oferta d’activitats en aquesta línia de meditar, recollir-se,...

D’antic, la vida monàstica va reeixir al Moianès, l’Estany que actualment té terme municipal, va ser de bon començament la seu únicament d’un monestir on s’honorava i s’honora encara la Mare de Déu; les relacions entre els veïns de Santa Maria d’Oló i el monestir que es trobava dins dels seus límits, van acabar de la pitjor manera possible, però això amic lector  acostuma a ser la conseqüència previsible d’algunes accions que l’església hauria d’haver evitat; en tot cas avui a l’Estany, el Monestir d’aquest nom, és un reclam del màxim interès pel que fa al turisme.

En el límit oposat, dalt d’una carena, davant per davant de Sant Julià d’Úixols, trobem la casa anomenada les Pujades, des d’aquella alçaria s’aprecien els cingles de Gallifa, a l’hivern les neus del Montseny, del Cadí i les muntanyes del pre-pirineu, la silueta inconfusible de la serralada montserratina, embolicada dolçament en ocasions per la boira, i en la distància s’intueix més que s’aprecia una línia blavenca, l’horitzó de la mediterrània. Està clar que si pateixes d’alguna mena d’agarofobia, de por als espais oberts, aquest no és el teu lloc.


Enviat per Redaccio el Dilluns, 17 juliol a les 08:06:39 (261 Lectures)
(Llegir més... | 40902 bytes més | Comentaris | Moianès | Puntuació 0)

Aportacions: Els Reis Mags amb barretina
opinió
Una vegada hi havia a Catalunya un poble molt petit i pobre. Hi vivien només tres famílies que lluitaven cada dia per mantenir el poble viu, no volien que quedes desert i abandonat. Vivien del que cultivaven als horts i als conreus, també del bestiar que tenien com conills i gallines.

Les tres famílies ho compartien tot, així podien d'aquesta manera tirar endavant. Les dificultats però no eren poques, doncs les cases eren molt velles i necessitaven sovint un bon manteniment. També s’havien d’arreglar els pous i les sèquies d’on treien l’aigua.

Un any de molta sequera els pous quedaren secs, les sèquies eixutes i les fonts no rajaven. Així és que ja es veien deixant el poble amb molta pena i anar a un altre lloc a on poguessin sobreviure. Provar de fer arribar aigua novament al poble era molt costos i ells no s’ho podien permetre. Ho tenien decidit, a mitjans de gener marxarien.

Enviat per Redaccio el Dijous, 31 desembre a les 09:49:27 (535 Lectures)
(Llegir més... | 3036 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Aportacions: Hi ha una palmera al pati
opinió
Jo hi era, el dia que la plantar. No al meu pati, sinó al dels veïns, que són fabricants i tenen molts arbres i plantes, i fins i tot un estany al mig. I dues tortugues. De fet, tota la quitxalla del barri hi era aquell dia que un gran i sorollós camió, amb tres o quatre operaris forçuts, la van dur. Anava lligada amb cordes gruixudes. Una grua la va enlairar, i, amb l’ajut i maniobres dels homes, que, esmaperduts, bramaven tot de paraulotes, la van col·locar amb no massa miraments al clot que ja hi havia preparat prop del llindar amb el carrer que pujava des de la riera. “M’han fet mal”, em va dir un dia la palmera. “Quan aquells borinots em van deixar caure al forat, em fan ferir a les arrels. No sé pas com anirà la cosa”. “I a més a més –va afegir- em trobo tan sola sense una altra palmera que em faci companyia…”.

Feia pocs mesos que havia acabat la guerra quan els fabricants del costat de casa es van fer portar una palmera datilera. El metge els havia dit que d’aquesta manera els seus fills, la Mariona i el Carlitus, podrien reforçar la seva alimentació amb els fruits de la palmera, que eren molt més saludables i més naturals que l’oli de fetge de bacallà. La Mariona i el Carlitus eren molt entremaliats, però tenien bon cor. Anàvem al mateix col·legi, i tots tres ens estàvem preparant per a la Primera Comunió. A vegades, el Carlitus feia enrabiar la Mariona tot dient-li: “Mariona, cul de mona!”, “Mariona, cul de mona!”. I aleshores la Mariona saltava la tanca del meu pati i venia a jugar amb mi. Moltes vegades, tots tres ens posàvem sota la palmera i voltàvem el seu tronc jugant a fet a amagar. Mai no oblidaré els cabells enrinxolats del Carlitus ni els esclats de riure de la Mariona. Durant aquelles estones d’esbarjo la palmera aixecava tímidament les fulles com dient: “ara que em feu companyia em sento més contenta”.

Enviat per Redaccio el Dimarts, 09 desembre a les 13:07:37 (885 Lectures)
(Llegir més... | 8816 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Catalunya: Per les seves obres els coneixereu
opinió
Tal i com diu la cita bíblica “per les seves obres els coneixereu”, aquí en aquest país es troba faltar en la classe política fets més que paraules, i quan dic país em refereixo a Catalunya i a Espanya.

En uns moments transcendentals per l’esdevenir de Catalunya, més enllà del debat sobiranista, un dels millors exemples i propaganda que podria donar el govern català, és mostrar a la ciutadania com es gestionaria políticament una Catalunya independent començant a fer-ho ARA. Necessitem poder veure aquest gest.

Tothom estarà d’acord en que fa falta una profunda regeneració política. Si el parlament de Catalunya comences a fer lleis en aquest sentit com: canviar la llei electoral, llibertat de vot total als partits, austeritat en els seus sous, càrrecs i remuneracions vitalícies, reorganització dels ens públics, transparència econòmica, simultaneïtat en càrrecs públics...Tot això seria la millor campanya per acabar de decidir als que encara dubten sobre la conveniència de tenir o no un estat propi.

Enviat per Redaccio el Diumenge, 19 gener a les 21:15:49 (979 Lectures)
(Llegir més... | 1780 bytes més | Comentaris | Catalunya | Puntuació 0)

Aportacions: L'amor de l'osset per la seva mare
opinió
Aquesta faula tan bonica ens alegrarà els cors aquests dies de Nadal!

Un paisatge meravellós, tot nevat…


Les muntanyes havien acabat de rebre els primers flocs de neu i n’havia quedat un bon gruix. Aquí vivien una óssa amb el seu fill.

Els dos óssos, mare i fill, poc es pensaven que aviat tindrien un greu incident.

Uns caçadors feia temps que perseguien als óssos, no els volien per aquelles muntanyes i un dia, un d’aquests caçadors va veure l’óssa i l’osset, tot i estar lluny va disparar un tret tan precís que va ferir de gravetat a la mare. L’óssa va quedar inconscient allà mateix i el pobre osset només feia que llepar-li la ferida amb l’esperança de curar-la, però quan es va adonar que la seva mare no es movia es va témer el pitjor, i va pensar que havia de fer alguna cosa.

L’osset tot plorós, pensava:

─Què puc fer jo, que sóc tan petit per salvar la vida a la meva mare?, després de pensar una estona se li va ocórrer una cosa:

─Ja ho sé! va exclamar, baixaré al poble a buscar ajuda, però… com hi vaig si mai he anat sol, sempre he anat al costat de la mare? es va preguntar.

Enviat per Redaccio el Diumenge, 22 desembre a les 09:40:09 (996 Lectures)
(Llegir més... | 15489 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Aportacions: Mirall de l'ànima
opinió
La frase deia, "la cara és el mirall de l'ànima "; avui això de l'ànima no està de moda, avui es porta ser "dur", comportar-se amb la resta de persones de forma desconsiderada i àdhuc despectiva.

Imagino que no caldran exemples perquè tothom en tot moment, ho troba un energumen al davant, o es transforma ell, en un energumen; la qüestió és lluir la mala educació, fins i tot "la mala sang" amb qualsevol motiu, i si és per un tema menor, doncs encara millor, oi?

Habitualment durant el dia veig una munió de cares, al anar a la feina, a la mateixa feina, al sortir de la feina, i amb els anys, quasi sense voler, he acabat llegint "cares", la major part en parlen de tristesa, de patiment - real o imaginat - , de desencís, algunes fins i tot de fàstic profund, no se sap si respecte del mateix individu o de la resta del món.

El que trobo a faltar són cares felices, potser cercant una agulla en un paller tindria més èxit penso jo, oi?

Enviat per Redaccio el Diumenge, 08 desembre a les 19:04:25 (1004 Lectures)
(Llegir més... | 3873 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Moià: “Un cop passada la transició”
opinió
LA POSSIBLE VERITABLE HISTÒRIA POLÍTICA DE MOIÀ, explicada, entre moltes altres coses, per un socialista (que no del PSC), pacifista (fins que no puc més), activista (sempre que el temps em deixa). Com la majoria ja sabeu, fa molts anys, ara ja més de deu, que em dedico a seguir de prop als governants de torn. Fins i tot quan representa que són del “mateix bàndol”.

Per començar pel final (perquè és la mare dels ous) i tot fent memòria (la dels altres, la meva no era ni un embrió), cal remuntar-se a les primeres eleccions democràtiques del 1979, on Josep Montràs es va presentar a les llistes de CiU i tot i no guanyar les eleccions (que va guanyar UCD, ara m’hi referiré), es va formar a Moià un govern d’unitat que va atorgar la cartera d’Hisenda a la persona que no la va deixar anar mai fins que va plegar (amb alguna petita excepció parcial els últims anys), ni més ni menys que al molt honorable Josep Montràs (convidat a deixar Banca Catalana, havent desestabilitzat l’economia del Club Esportiu, i altres desastres en la granja familiar (mort de totes les ovelles...). Montràs va tenir el sou embargat durant molts anys per diferents motius. Per cert, un dels més alts entre els alcaldes que governaven pobles de mida similar (li era imprescindible per a cobrar un sou normalet tot i l’embargament).

Retornant a UCD, la llista va ser configurada a ultimíssima hora per evitar que CiU (un partit massa revolucionari!) pogués arribar a tenir l’alcaldia. De presa i corrent es van reunir la bona gent, la influent, la de pes i van pensar qui podria ser l’alcalde i dit i fet, el senyor Sebastià Ubasart serà l’alcalde pel partit UCD (pare de l’actual PP). Sense entrar en la seva figura, ni rebuscar en el passat... va ser un alcalde moderat, que va cercar la concòrdia dins l’ajuntament entre els partits... Ara bé, encara que als pobles es vota a les persones, que guanyés UCD ja té collons!

Enviat per Redaccio el Dimecres, 20 novembre a les 19:04:00 (1418 Lectures)
(Llegir més... | 8953 bytes més | Comentaris | Moià | Puntuació 3.44)

Aportacions: Un grill a casa dels avis
opinió
Doncs sí, a casa dels meus avis tenien un grill, no l’havien pogut trobar mai, no coneixien el seu amagatall i a l'estiu només se sentia el cant del grill, amb el seu característic "cric-cric".

Cada any passava les vacances a casa dels meus avis, em tenia ben intrigada el grill, quan els meus avis dormien i es pensaven que jo també dormia, sortia al pati a veure si veia al grill, i alguna vegada l'àvia m’havia enxampat escoltant el cant del grill i em preguntava: ─com és que no estàs dormint, que no tens son? no ─li contestava i afegia: ─estic molt fresca aquí al pati, dins fa massa calor i a més, gaudeixo molt amb el cant del grill.

L'àvia em va aclarir: ─Fa temps que el sentim, però mai l’hem vist, hem buscat però res, i em diu: ─Me’n torno al llit, tracta de no anar a dormir massa tard, d'acord? d'acord ─vaig contestar, fins demà. L'àvia es va acostar, em va fer un petó i jo li vaig donar un altre. I se'n va anar a dormir.

Per costum, jo sortia cada dia al pati a escoltar el cant del grill, m’encantava el seu cant, de vegades grinyolava fort. El buscava sempre, havia mirat per la bassa, per les bardisses, enmig de les fulles, per la gespa, per tots els racons, i el grill no apareixia.

Al matí, encara que anava a dormir tard, era la primera a aixecar-me per contemplar la magnífica vista que tenia des de la meva habitació, un paisatge tot verd i envoltat de muntanyes, m’arreglava i baixava a esmorzar.

Enviat per Redaccio el Dissabte, 09 novembre a les 19:08:16 (1051 Lectures)
(Llegir més... | 13290 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Aportacions: Crònica d'un alliberament
opinió
No va tenir una infància fàcil. El Ramon era el gran de tres germans, des dels 12 anys va haver d’assumir en moltes ocasions el paper de cap de família. El pare era viatjant i passava llargues temporades fora de casa. La mare des dels 33 anys havia quedat afectada dels nervis, segons els metges per fer més feina del que podia. Hi havia dies que es passava  el dia plorant incapaç de fer res. Del llit al sofà estirada i del sofà al llit. El germà mitjà era un tranquil i no li afectava ni ajudava en res, el petit tot el contrari era hiperactiu i difícil de domar.

Vivien a casa la iaia “genio y figura hasta la sepultura”. El Ramon pensava que el seu pare reposava de la iaia i la mare quan estava de viatge. Ell en canvi havia d’assumir una responsabilitat que encara no li tocava. -Tot li ve del que va veure i va haver de patir de jovenet-  li van dir una vegada en una de les visites al psicòleg que feia sovint el Ramon ja de gran.

Tenia 49 anys i els seus germans s’havien casat i marxat de casa. La iaia havia mort feia ja anys i el seu pare també els havia deixat víctima d’un càncer. Ell vivia sol amb la mare a la mateixa casa. La mare amb l’edat havia millorat del nervis i era bastant autosuficient. Ara el que estava tocat dels nervis era ell.

Enviat per Redaccio el Dissabte, 19 octubre a les 09:04:12 (1242 Lectures)
(Llegir més... | 5922 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 0)

Aportacions: La rebel·lió de les rajoles
opinió
Era un fabricant de rajoles de tota classe que no en parava de fabricar. Tothom que el coneixia li deia “Joles”.

Vet aquí, que en Joles, estava molt preocupat pel que estava succeint en el seu poble. Veia amb preocupació que totes les rajoles que ell “artesanalment” fabricava i després els paletes col·locaven a les voreres, al cap d’un temps ja no eren ni la meitat de boniques.

En Joles, exclamava: – No hi ha dret! No tenen cura de les meves rajoles!

El que ell no sabia era que les rajoles també estaven molt disgustades pel tracte que rebien. Eren embrutades pels humans, tant petits com grans, hi tiraven brossa, els gossos pixaven i defecaven al damunt, quan venien festes rebien vomitades dels eixelebrats que quedaven allà sobre les rajoles fent-les envellir…

Un dia, com tot té vida i les rajoles també en tenen, una d’elles va exclamar:

-Haurien de tenir vergonya, segur que si els hi passés a ells, ja s’hi mirarien més, ja, segur, tota enfadada!

De tant ofesa pel tracte que rebien i amb raó, va convocar una reunió amb totes les altres rajoles i va exposar el tema: -Ens deixen deixalles, se’ns pixen i defequen, ens vomiten al damunt, que més ens poden fer ja?

Quan van acabar la reunió ja havien decidit el que farien: UNA REBEL·LIÓ DE RAJOLES.

Enviat per Redaccio el Dimecres, 18 setembre a les 09:28:39 (1147 Lectures)
(Llegir més... | 11560 bytes més | Comentaris | Aportacions | Puntuació 5)

La Galeria fotogràfica, web recomanada per patrimoni.gencat
Cliqueu aquí per a més informació

Enquestes
Com s'ha d'arribar a la República Catalana?

Negociant amb l'Estat
Negociant amb Europa
Amb una DUI
Amb un referèndum
No s'hi ha d'arribar
No podrà ser



Resultats
Enquestes

vots 66

Qui ens llegeix
Actualment hi ha 36 no registrats, 0 membre(s) connectat(s).

Ets un usuari anònim. Pots registrar-te aquí

Cercador
Google

Copieu. Enganxeu. Cerqueu.
Google web search
Search Text:

WWW
www.moianes.net

SafeSearch::


Advanced Search

Consultes rebudes
Hem rebut
5863333
impressions des de maig 2005

Segueix-nos també a facebook
Cliqueu aquí per entrar a facebook

Articles antics
Dissabte, 27 juliol
· Quina Catalunya tindrem?
Diumenge, 07 juliol
· El pou de glaç i els menairons
Diumenge, 26 maig
· L'Estat Català. ''Treballar-se'' els barris
Dimecres, 08 maig
· Despistats, però feliços
Dimecres, 24 abril
· L'origen de la rosa de Sant Jordi
Dimarts, 16 abril
· Quins temps aquells!!
Dilluns, 18 març
· La Marieta perduda
Dilluns, 17 desembre
· Fins a setanta vegades set
Divendres, 30 novembre
· Diàleg per a la comprensió*
Dimarts, 11 setembre
· Manifestació, eleccions, referèndum, independència
Dilluns, 03 setembre
· Festa Major versus Festa Pitjor
Dilluns, 27 agost
· És aquest un país per a cristians?
Dimarts, 24 abril
· L'Escanyapobres
Dimarts, 10 abril
· Insomni
Dimecres, 07 març
· L'home que volia morir o viure
Dimecres, 15 febrer
· ''Se va el caimán''
Divendres, 13 gener
· Parlar clar i donar la cara per Moià
Dimarts, 10 gener
· Ara és el moment
Divendres, 16 desembre
· Conte de Nadal
Dilluns, 12 desembre
· Baula, el destí dels humans

Articles Vells



Disseny optimitzat per una resolució de 1024 x 768 píxels
© moianes.net
Per la reproducció total o parcial d’aquesta publicació
demani autorització a la Redacció [ redaccio@moianes.net ]

PHP-Nuke Copyright © 2005 by Francisco Burzi. This is free software, and you may redistribute it under the GPL. PHP-Nuke comes with absolutely no warranty, for details, see the license.
Pàgina Generada en: 0.17 Segons