Alt Vallès |
 |
|
|
El Perer-vista 5 vegadesDesembre 2025. Masia d’origen medieval situada al terme de Sant Feliu de Codines. Al segle XI ja trobem documents relatius al Perer de les Planes. El nom "Perer" està relacionat amb la genealogia dels Parer (o Perer), antics i actuals propietaris, mentre que el "de les Planes" és un toponímic que ens diu on es troba situat el mas. La casa fou cremada pels francesos quan la guerra de la Independència, i fou restaurada i en part construïda de nou pel canonge de Solsona Joan Perer, parent de la família propietària. Sobre la llinda de la porta hi ha una inscripció que diu: "Françesc Perer de Plantes. 1810".
|
|
Castell de Pera-vista 42 vegadesDesembre 2021. Es tracta d'un castell roquer del municipi de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental, dins el parc natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac. El castell, d'estil romànic, està documentat per primera vegada l'any 1018. Els vestigis més identificables són un gran pany de mur a ponent amb espitlleres.
|
|
Avenc de la Caseta dels Plans -vista 92 vegadesMaig 2021. Es tracta d'una cavitat estructurada en grans blocs de despreniment al llarg de dos eixos. L'accés es realitza per una estreta boca de 1 x 0,40 metres. El recorregut més llarg possible de la cova és d'uns 44 metres i la fondària màxima és d'uns 6 metres. Es troba prop de Sant Sadurní de Gallifa.
|
|
Barbot Negre-vista 100 vegadesFebrer 2021. Es tracta d'unes formacions de pedra de colors foscos que trobem a l'indret de Vallderrós de Riells del Fai. És una roca que forma un travertí enorme que amb els segles ha fet, gràcies a l'aigua, unes formes naturals curioses.
|
|
Can Juliana -vista 379 vegadesMaig 2019. La masia està situada al terme municipal de Castellar del Vallès en l'antic camí que vorejant el Riu Ripoll uneix Sant Esteve de Castellar Vell amb Sant Feliu del Racó. Datada ja al segle XIII, la masia conserva un conjunt de disset manuscrits datats des del 1463 al S. XVII. Majoritàriament escrits sobre pergamí, la família Juliana, pagesos de remença, conservaren els pergamins degut al seu caràcter jurídic i notarial i els anaren incorporant a la documentació de la masia.
|
|
Santuari de Puiggraciós-vista 633 vegadesAbril 2012. Santuari erigit entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany.
|
|
Capella de Nostra Senyora de Puiggraciós-vista 655 vegadesAbril 2012. Petita capelleta datada del segle XV situada gairebé a sota la torre de telègraf, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana per un pastor i un bou. Juntament amb la torre forma part del conjunt del Santuari de Puiggraciós.
|
|
Torre de telègraf òptic de Puiggraciós-vista 648 vegadesAbril 2012. Torre de senyals, de planta quadrada i construïda amb pedra l'any 1845. Està situada al bell cim del contrafort oriental dels Cingles del Bertí a 690 metres d'altitud, en el terme municipal de Figaró-Montmany.
|
|
Termes Romanes-vista 574 vegadesJuny 2011. La vila de Caldes de Montbui fou, en època romana, una estació termal fundada sobre les deus d'aigua calenta que hi brollen. Actualment a les Termes Romanes hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular d'uns dotze metres de costat llarg, amb cinc graons en forma de graderia, que encara conserva les entrades i sortides d'aigua originals.
|
|
Pont Romànic de Caldes de Montbui-vista 610 vegadesJuny 2011. Antic pont medieval sobre la riera de Caldes. Data de l'any 1226.
|
|
Santa Maria del Puig de la Creu-vista 576 vegadesAbril 2011. La capella romànica del segle XII és l'edificació més antiga de tot el conjunt. Es tracta d'una capella rural sense ornamentació, d'una sola nau amb dos absis laterals semicirculars, formant un trèvol amb el central. Està dedicada a Santa Maria (de la Creu), la Mare de Déu dels Dolors. Es troba en el cim del Puig de la Creu, en terme de Sentmenat.
|
|
Santa Maria del Puig de la Creu-vista 643 vegadesAbril 2011. Des del 1337 fins al segle XVIII el monestir de Sant Cugat va ser qui es va encarregar de mantenir l'edifici. El 1822 es va provar de fer-hi algunes reformes, però no va ser fins el 1925 que es van iniciar, amb un edifici pràcticament en ruïnes. Es van reconstruir les dependències adossades, i la teulada. I més recentment, es reconstruí de nou i s'aixecà la torre i el campanar, on sembla que n'hi havia hagut un. El seu aspecte actual, però, sembla que té poc a veure amb el que tenia en els seus orígens. L'ermita es troba en el cim de la muntanya del Puig de la Creu, de 668 (671?) metres d'alçada, fa de divisori entre Sentmenat i Castellar del Vallès.
|
|
| 254 fotos en 22 pàgina(s) |
|
1 | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
