Osona |
 |
|
|
Vilafort-vista 7 vegadesMarç 2024. Casa forta de planta quadrada i grans dimensions, de tres plantes i entrada d'arc apuntat al cantó sud. Pertany al municipi de Muntanyola. El nom Vilafort apareix documentat per primer cop a Muntanyola en un document de 1198, on es detallen les afrontacions del Castell de Muntanyola i s'esmenta aquest mas amb aquest topònim. Tot i això, bona part de la documentació escrita sobre el mas serà de l'època moderna. Aquesta casa forta, com el seu nom indica, apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Pau Vilafort. Aquesta família seria la propietària del mas com ho seran fins mitjan època moderna. El paper d'aquesta família junt a la de Tresserres fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna.
|
|
Turó de les Antenes-vista 13 vegadesDesembre 2023. Vista de Centelles des del turó anomenat de les antenes, per la presència d'aquestes en el cim. En aquest punt podem veure una gran panoràmica amb els cims del voltant i fins i tot es pot arribar a veure el mar.
|
|
Tresserres-vista 10 vegadesMarç 2024. Masia del terme de Muntanyola. En pocs anys ha perdut molt, És un gran casal de planta quadrada, l'entrada principal per el cantó sud, per un portal d'arc apuntat. Les llindes molt esborrades, tres plantes estan en ruïnes. El nom Tresserra apareix documentat per primer cop a Muntanyola a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze i Santa Julita, on consta com a testimoni un tal Babot de Tresserra. La casa forta del Tresserres apareix junt a 9 masos més en el fogatge 6 octubre de 1553, on es documenta com a cap de casa de la parròquia de Sant Quirze un tal Joan Tresserra. Aquesta família seria la propietària del mas, com ho demostren les diverses llindes inscrites amb el seu cognom. El paper d'aquesta família fou cabdal en el desenvolupament del límit de Muntanyola i la seva relació amb els masos del terme municipal de Collsuspina, i aquest fet s'evidencia en el paper dinamitzador del mateix mas en la reconstrucció de la veïna església de Sant Cugat de Gavadons (Collsuspina) en època moderna.
|
|
Torre de Santa Margarida-vista 436 vegadesJuny 2010. Es tracta d'una casa senyorial edificada al lloc on hi havia un antic mas. L'edificació principal, així com les secundàries, van ser construïdes per Ignacio Pascual a finals del segle XIX, essent la data d'acabament de les obres l'any 1890. L'edificació constava aleshores del cos principal i de la torra de secció rectangular. Posteriorment es va afegir a l'edifici una altra torre, la de secció circular, i la terrassa. Aquesta segona fase de les obres es va acabar l'any 1895, data de l'acabament definitiu de la construcció en la seva forma actual. Es troba en el terme municipal de Calldetenes.
|
|
Torre de Santa Margarida-vista 438 vegadesJuny 2010. Visió d'una de les sales de la torre. La pedra que va servir per construir aquest edifici, així com la construcció secundaria que fa les funcions de masoveria, tipus masia però seguint el mateix estil constructiu, va ser extreta de la pròpia finca. El contorn de les obertures de la façana (finestres, portes, etc.), els coronaments de les almenes de les torres, els remats de la coberta, i altres detalls, són en totxo ceràmic vermellós, típic de l'època. Terme de Calldetenes.
|
|
Torre de Don Carles o de la presó-vista 427 vegadesSetembre 2009. La va edificar el baró de Taradell, Carles de Cruïlles i de Vilademany, d'aquí el seu nom, per ser una torre de guaita i de defensa i part d'una gran obra de fortificació que no es va completar. Va servir fins temps moderns com a presó del terme. És una torre quadrada de 14’5 metres d'alçada i tot i que fou construïda a mitjans segle XVI, encara guarda algunes característiques medievals.
|
|
Soler del Coll-vista 492 vegadesJuliol 2008. La casa té una estructura arquitectònica quadrada que li dona solidesa. Més avall hi ha una altre mas Soler de Bertí, i potser per no confondre les cases, hom hi va afegir “del Coll”, perquè esta situat en un coll, a 800 metres, amb unes vistes esplèndides. Es troba prop de Sant Miquel Sesperxes, una església que ha estat sufragània de Sant Martí de Centelles.
|
|
Santuari de Rocaprevera-vista 554 vegadesGener 2011. El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera està situat molt a prop de la vila de Torelló. Els seus orígens són del segle XIII. Sembla que l'any 1284, mossèn Marc Roca, torellonenc, va fer erigir un petit pedró/oratori dedicat a la Mare de Déu, prop de la font del Raig. Els primers documents certs que parlen de Rocaprevera són del 1402. L’edifici actual és obra de l'arquitecte J.M. Pericas de l'any 1924 i fou sufragat per devoció popular, amb un pressupost inicial de 75.000 pessetes. És un temple rectangular amb un gran absis, cambril, cimbori, campanar i atri. És una obra modernista amb barreja de solucions arquitectòniques manllevades als estils clàssics i al romànic que es denomina "Estil Pericas".
|
|
Santuari de Rocaprevera-vista 603 vegadesGener 2011. Interior del temple. El 15 de setembre de 1940, es va beneir i es va col·locar al seu cambril la nova imatge, de talla, molt bella i devota, que porta l'Infant a la seva banda dreta. En fou creador l'artista barceloní Josep Maria Camps i Arnau, assessorat pel doctor Fortià Solà i per Josep Maria Pericas. Es troba en el municipi de Torelló.
|
|
Santuari de Puig-agut-vista 533 vegadesNovembre 2018. És una ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús, a la Verge de Lurdes i a sant Josep. Està situada dalt d'un turó de marges de 696 metres d'altitud, el punt més alt del terme de Manlleu. L'edifici és d'estil neogòtic.
|
|
Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla-vista 579 vegadesJuny 2009. Data de l'any 1775. El 1975 fou restaurat i modernitzat. Pertany al municipi de Sant Julià de Vilatorta.
|
|
Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda-vista 433 vegadesMaig 2010. L'església actual conserva una bona part dels murs romànics, com també del campanar, al qual fou afegit un nou pis al segle XV. El 1654 l'església fou saquejada i incendiada pels francesos. El temple fou refet tot seguit amb un bonic portal esculpit, de gust renaixentista. Els anys subsegüents fou ampliada amb capelles laterals, i el 1701 amb unes voltes noves que li van donar l'aspecte actual. Es troba en terme de Balenyà.
|
|
| 153 fotos en 13 pàgina(s) |
|
1 | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
