Castellcir |
 |
|
|
Torruella-vista 590 vegadesAgost 2017. En el petit puig o cim boscós que es troba al sud-est del mas hi havia antigament una petita torre de guàrdia o "torroella", precisament era pel lloc on coincidien els termes del Castell de Castellcir amb el de la Baronia i després comtat de Centelles. Era per tant un lloc de vigilància més que de defensa, en cas de lluites, invasions o guerres, cosa força normal en l'alta edat mitjana. El mas va prendre el nom d'aquesta petita torre o torrella.
|
|
Resclosa del Torrent de Cerverisses -vista 587 vegadesAgost 2017. L'existència d'aquesta resclosa en el torrent de Cerverisses, respon a la necessitat de desviar el corrent cap al canal que faria arribar l'aigua al forn de la teuleria de Puigdomènec. Allà, aquesta aigua, els hi serviria per barrejar-la amb les argiles i així formar la pasta que posteriorment courien al forn.
|
|
Forn de teules de Puigdomènec-vista 598 vegadesAgost 2017. Restaurat i protegit per un sostre metàl·lic, la cambra de cocció és a la part superior del forn, i estava separada per un reixat de rajoles suportades per arcades de la cambra de combustió. Primer de tot es col·locaven els totxos més gruixuts fins una alçada d'un metre, pràcticament sense cap espai entre ells. A continuació, i fins a dalt de tot del forn, s'anaven col·locant la resta de les peces de les més grans a les més petites. Les peces que s'introduïen al forn, havien estat abans parcialment assecades al sol.
|
|
Forn de teules de Puigdomènec-vista 595 vegadesAgost 2017. Forn de teules o teuleria, és un lloc on es fan totxos, maons o teules. Els materials necessaris pel funcionament d'una teuleria eren la terra, l'aigua i el foc. El forn està format per dues cambres. La cambra de combustió és la que es troba a la part baixa. És força fonda, per poder emmagatzemar la llenya i la cendra cada vegada que el forn treballa. S'emplenava amb les càrregues de llenya necessàries per poder estar tres dies i tres nits cremant amb foc viu. Quan el foc flaquejava, es tapava la boca de la cambra de combustió.
|
|
Poua de Sant Jeroni-vista 695 vegadesMarç 2017. També anomenada poua de les Berengueres II, per trobar-se entre aquestes dues cases. Està situada a la zona septentrional del terme a prop de la riera de Fontscalents. És un pou de glaç de planta cilíndrica força ben conservada. Fa 6,7 metres de fondària, i conserva la volta i tots els murs laterals. Una rampa delimitada per murs de pedra seca en permet l'accés, i té dues obertures, una cap al nord i l'altra cap al sud, amb pedres llindes que les tanquen. Se'n situa la construcció entre el segle XVI i el XIX.
|
|
Font Nova de Can Sants -vista 698 vegadesMaig 2016. Situada a pocs metres de la casa de pagès homònima, en una petita pineda, trobem aquesta font encastada en un mur de pedra, amb un relleu en forma de gerra.
|
|
Font Vella de Can Sants -vista 684 vegadesMaig 2016. Primitiva font de la casa. Es troba darrera de la masia. Devia quedar en desús en fer-se la nova font una mica més amunt.
|
|
Can Sants-vista 731 vegadesMaig 2016. La masia des de ponent, amb la porta de la lliça. És a la dreta de la riera de Castellcir, al sud i a prop de Sant Andreu de Castellcir. És també al sud-oest del Molí del Bosc i més lluny en la mateixa direcció de la masia del Bosc. També al sud-est seu hi ha els antics molins del Molí Nou i del Mig. A la finestra principal hi ha el nom d'Isidro Sants i la data de 1683. Degué ser reformada al segle XVIII, tal com ho testifica la data de 1777 visible a la llinda d'un balcó.
|
|
La Vileta-vista 692 vegadesMaig 2016. Passa per la Vileta el Camí del Molí del Mig del Bosc. És un mas documentat des del segle XIII, amb el nom de Vila, i apareix annex al mas Viver, actualment il·localitzable.
|
|
La Codina-vista 674 vegadesMaig 2016. Camí d'entrada a la casa. Per davant de la Codina passa el Camí de Sant Andreu, en la variant primigènia, que també passava per Can Sants.
|
|
El Puig-vista 626 vegadesMaig 2016. S'hi accedeix pel Camí del Puig, que surt de la plaça de l'Abat Escarré de Castellcir. És una camí recte d'uns 250 metres de llargària. És molt probable que sigui l'antic Mas Puigdoeta, documentat el 1192 com a Puig, el 1408 com a Puigdueta, i el 1420 altre cop com a Puig, on viu Pere de Puigdueta.
|
|
Font Nova de Marfà-vista 681 vegadesMarç 2016. Com a resultat de la captació d'aiguaneixos dispersos, tenim una nova font, així com una gran pica d'obra massissa que recull els degotalls i regalims de pedra tosca que serveix probablement d'abeurador per les vaques. Es troba a pocs metres de la cova de la Tosca.
|
|
| 201 fotos en 17 pàgina(s) |
|
|
|
|
|
|
6 | |
|
|
|
|
|
|
