Monistrol de Calders |
 |
|
|
Resclosa del Pla de Cardona o de la Païssa-vista 99 vegadesDesembre 2020. Es tracta d'un embassament que pertany a la Golarda, creat per una petita presa d'obra. La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d'abastir d'aigua de rec la zona de conreus situats a l'indret, especialment els horts dels pins de la Païssa. Popularment, es coneix aquesta resclosa amb el nom de les Dutxes perquè admeten just l'alçada d'una persona sota els petits saltants d'aigua que forma. En èpoques pretèrites, els monistrolencs venien a fer servir aquest lloc precisament com a dutxes.
|
|
Resclosa del Molí d'en Sala -vista 105 vegadesMarç 2021. A la riera de Sant Joan. Aquí hi neix un canal d'uns 400 metres que porta l'aigua fins a la bassa del Molí, avui condicionat per a turisme rural.
|
|
Pumanyà-vista 109 vegadesDesembre 2020. Ens trobem davant les restes d'un antic mas, damunt d'un turó al nord del torrent de Colljovà. Actualment l'edifici és en ruïna però, segons s’endevina, devia tractar-se d'un mas força antic, possiblement medieval. De l'antic mas només en queden les parets exteriors, d'una alçada variable.
|
|
Presa de la Païssa-vista 596 vegadesDècada dels 50. Es troba a la riera Golarda o de Marfà prop del mas Païssa.
|
|
Porxo del Rector-vista 721 vegadesMarç 2008. Antiga fassina, destil·leria d'alcohol del segle XVII.
|
|
Riera Golarda-vista 591 vegadesDècada dels 60. La riera passant per sota el pont de la carretera de Sabadell.
|
|
Pont del Rector-vista 44 vegadesFebrer 2022. El pont anomenat "del Rector", de Monistrol de Calders, no és l'únic nom que ha rebut però sí l'oficial i el més popular. El travessa la riera de Sant Joan i és l'hàbitat dels ànecs monistrolencs que des de fa anys hi conviuen. La memòria oral del poble recull la història del mossèn Francesc Bellver. El rector, que havia de passar per donar l'extremunció a un veí, es va veure sense la possibilitat de fer-ho a causa de la crescuda del riu. Ja que antigament s'hi passava per aquí mitjançant una palanca que en aquell moment es va veure inundada.
|
|
Pont de Monistrol-vista 736 vegadesNovembre 2010. La construcció del pont de Monistrol data de 1798, segons una inscripció. Abans, per travessar la riera de Sant Joan hi havia una palanca. El pont és de dues arcades amb una pilastra central, que té un trencaaigües triangular a cada costat. Es fet de pedra, treballada als caires dels arcs i lligada amb morter.
|
|
Pont de Cal Serni-vista 49 vegadesGener 2022. El pont de Cal Serni, situat al nord est, rep el seu nom a la casa de Cal Serni, al costat est, just a l'extrem del pont. Aquest actual edifici correspon a Cal Serni nou on a poca distància s'hi troba Cal Serni Vell de la mateixa família. On s'hi acollia un negoci familiar de servei de transport. El pont acull la carretera B-124 de Sabadell a Prats de Lluçanès i l'hi creua la riera de Sant Joan que discorre pels termes municipals de Monistrol de Calders i Castellterçol. Caminar per sota del pont esdevé un passeig agradable ple de vegetació, horts i natura. Pel caminet que s'hi troba es pot arribar a la font del Collet, passant per sota el Pont del Collet i observar com la riera de Sant Joan i la riera de la Golarda s'uneixen per formar El Calders.
|
|
Pedrera de Coll Girant o de Pumanyà-vista 106 vegadesDesembre 2020. Aquesta és la pedrera més gran i que s'ha explotat durant un període més llarg temps. També és la més antiga, oberta als volts del 1900 per tal d'extreure'n la pedra dels dos ponts de la carretera. Com a dada complementària, es poden veure in situ les tasconeres.
|
|
Pedrera de la Païssa -vista 384 vegadesAbril 2019. Aquesta pedrera es va obrir pels volts del 1952. Actualment només serveix per a l'extracció de terra i grava, bàsicament degut al descens de la qualitat de la pedra, que va ser la primera activitat de la pedrera. És al nord de la masia de la Païssa i queda damunt i a ponent dels Gorgs Blaus. La propietat de l'explotació és de Pedreres Jornet de Castellgalí.
|
|
Pedrera de Mussarra-vista 604 vegadesSetembre 2011. Aquesta pedrera és situada prop de Mussarra, ben bé al costat del camí, davant d'un cingle. Va ser explotada entre el anys 1942 i 1947. N'han quedat dos fronts d'extracció. Les parets dels fronts, de pedra sorrenca, són perfectament verticals, amb formes escairades corresponents al tall dels blocs. D'aquí es va extreure tota la pedra per aixecar l'església de Crist Rei i reconstruir la del Carme, a Manresa.
|
|
| 163 fotos en 14 pàgina(s) |
|
|
|
3 | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
