Tornàvem
sota una intensa pluja del Santuari de Sant Nazari de la Vola, el Sergi i la
Ester, ens conduïen fins l’antiga parròquia rural de Sant Andreu situada a la
vall del riu Fornès, a l'angle entre les serres de Cabrera i de Curull. El lloc
pertany avui al municipi de Sant Pere de Torelló.
Quan al
topònim Torelló; Coromines defensa un origen cèltic relacionat amb la tribu
dels TARBELLI que hauria ocupat un tros d’Aquitània , entre Bordeus i els
Pirineus. Aquesta tesi està reforçada per l’abundància de topònims cèltics al
entorn de Torelló, CARERAC, GUBIAC, REIXAC, CODINAC,....
El Feliu
i el Tomàs recolliran imatges de la contrada, protegits en algun moment a
manera de sostre, per una capellina que la Carmen i jo mateix sosteníem amb no
poques dificultats. Son aquesta mena de situacions les que – a banda de ‘fer
equip’- ens deixen un record inesborrable als que tenim el goig de
participar-hi.
Em crida
l’atenció una pica baptismal situada fora de l’església, i a l’ombra de
l’esvelt campanar, el petit cementiri que literalment situat damunt de
l’autovia C-37, ha esdevingut un lloc on sembla difícils garantir ‘el descans
etern’ .
Esmentada
com Avetola,
[lloc amb pocs, o cap avet] en trobem constància documental l’any 923; el nom
evolucionarà fins l’actual Vola. La església de Sant Andreu fou consagrada el
1032. L'actual edifici és el resultat d'obres i ampliacions, dutes a termes en
els anys 1594, 1774 i 1828. El seu terme formà ajuntament propi, amb el nom de
la Vola i Curull, fins el 1926, que es fusionà amb Sant Pere de Torelló.
El
terme, que tenia 531 habitants el 1857 i 275 al moment d'unir-se a Sant Pere de
Torelló, s'ha despoblat quasi totalment.
Travessa
tot el terme la carretera de Vic a Olot a través del coll de Bracons;
recentment la construcció de l'autovia C-37 de Vic a Olot ha fet possible la
connexió amb la comarca de la Garrotxa a través del túnel de Bracons, la boca
osonenca del qual se situa en aquest poble.
És
popular a tota la comarca el Rector de la Vola, clergue francès de nom Pere
Lafont, que regí la parròquia entre el 1592 i el 1612 i del qual hom conta
encara acudits i facècies. En reproduïm una recollida per ANTONI VILA, PBRE.
Acostant-se'l dia de Cendra, y no sabent Mossèn
Peyra les paraules que s'havien de dir al fer la seva imposició, va anar a Vich
a trobar al senyor Bisbe, y aquest li digué que s'havia de dir:
«Memento
horno quia pulvis est et in pulverem reverteris».
Com tinch la memòria tant flaca, ja tindrà la bondat
de posar-m'ho en un cap de paper, - li va contestar Mossèn Peyra.
Li va escriure'l senyor Bisbe en un cap de paper y
ell se va ficar el paper a la butxaca de les calces.
- Dispensi, - va dir en acabat Mossèn Peyra. -Això
de «Memento homo» se deu haver de dir pels homes; però, y per les dones
què se'ls ha de dir?
El senyor Bisbe, esclafint una forta rialla, va
dir-li:
-Cap de ruch! Home o dona, tot es hu.
Va anar-se'n Mossèrl Peyra, y, arribat el dia de
Cendra y l'hora de la benedicció y imposició de la mateixa, va butxaquejar per
a treure’s aquell paper de la butxaca; però com el dia d'anar a trobar al
senyor Bisbe portava les calces noves y en aquell moment portava les de cada
dia, no recordant -se de lo que deya aquell paper que tenia en les altres
calces, va anar persignant als seus feligresos homes y imposant-los la cendra
al front, tot dient ab tota la serietat:
- Per allò que tinch a les altres calces... ; Per
allò que tinch a les altres calces, etc.
Quan va esser a les dones, els anava dient a
quiscuna d'elles:
-Cap de ruch, home o dona, tot es hu... Cap de ruch,
home o dona, tot es hu, - puix aixís havia entès que havia de fer-ho.
Antonio Mora Vergés
