moianès.net, el portal del Moianès i rodalies - Els Reis Mags, la logística i la veritat

M’explicaven una història – que ens ha succeït a tots – en la que una nena - fins en els contes cal començar a aplicar la ‘discriminació positiva’- que al voltant d’aquest dies màgics, deixa anar al seus pares la fatídica pregunta:

-Existeixen – realment - els Reis Mags?

Els pares no sabien que respondre – nosaltres tampoc oi ? - , i van fer allò que sempre diem que no s’ha de fer; contestar una pregunta, amb una nova pregunta:

-I, tu filla estimada - en els contes cal posar una mica de dolçor – que creus?

Doncs,... jo us vull creure, però en el col·legi - tant se val en aquest cas públics, com privats o concertats – algunes nenes diuen que són els pares els que fan els regals. És veritat?

El pare d’aquest conte era un crack inventant històries, i li va dir a la seva filla que anessin a seure al saló, que ara que ja era prou gran i tenia una intel·ligència desperta, li havia d’explicar un secret.

-Recordes que quan el Nen Jesús va néixer, els tres Reis que venien d'Orient guiats per un gran estel es van apropar al Portal per adorar-lo, i li van portar regals en prova d'amor i respecte?

-I tant que ho recordava !, cada dia feia córrer una mica més als Reis que s’anaven apropant al naixement del pessebre.

El pare va continuar ,...

- Com el Nen es va posar molt content, i tant Maria com Josep tenien un posat feliç; Melcior, el més ancià dels Reis, no es va poder estar d’expressar en veu alta !

- És meravellós veure tan feliç un nen! Hauríem de portar regals a tots els nens del món i així també els veuríem feliços.

- Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder portar regals a tants milions de nens com hi ha al món.

Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d'alegria, va comentar:

- És veritat que seria fantàstic, però Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic!

Els tres Reis es van entristir en pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Nen Jesús, que des del humil pessebre els escoltava molt atent, va somriure; aleshores, dins del portal, es va sentir clarament la veu de Déu:

- Sou molt bons, volguts Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Vaig a ajudar-vos a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per poder portar regals a tots els nens?

- Oh, Senyor! -van dir els tres Reyes prostrant-se de genolls. Necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen que poguessin portar al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges, dissortadament no n’existeixen tants.

- No us preocupeu per això -va dir Déu -. Jo us vaig a donar, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.

- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis Mags amb cara de sorpresa i admiració.

- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han de voler molt als nens? -va preguntar Déu.

- Sí, clar, això és fonamental - van assistir els tres Reis.

- I, veritat que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens?

- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més entusiasmats els tres.

- Doncs benvolguts Reis : hi ha algú que vulgui més als nens i els conegui millor que els seus propis
pares?

Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que Déu estava planejant, quan la veu de nou es va tornar a sentir:

- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els nens del món rebin alguns regals, JO, ordeno que cada Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges, i que en el vostre nom, i de la vostra part , regalin als seus fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, per mantenir aquest bonic misteri, el lliurament de regals es faci com si ho féssiu vosaltres mateixos, el Reis Mags. Quan els nens però, tinguin un grau de coneixement suficient per entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, en tots els Nadals, els nens faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I, uns i altres junts al voltant del Naixement, recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots poden ser més feliços.

La nena del nostre conte, havia estat escoltant al seu pare amb la boca oberta, i quan va arribar el final es va aixecar, va fer un petó molt fort i llarg als seus pares, i els va dir:

Ara sí que ho entenc tot, i estic molt contenta de saber que em voleu i que no m'heu enganyat. Dit això, va marxar corrent cap a la seva habitació, i va tornar tota contenta amb la guardiola a la mà, i li va lliurar a la seva mare dient:

- No sé si en tindré bastant per comprar-vos algun regal, però per a l'any que ve ja guardaré més diners.

Els ulls de tots – com els meus i els vostres- s’havien emplenat de llàgrimes; fins al cel el bon Déu s’havia emocionat amb aquesta història!, al seu costat, Melcior, Gaspar i Baltasar, trasbalsats d’emoció ploraven com a nens!

Malgrat l’estultícia, el nepotisme, la corrupció, i l’absoluta manca d’honestedat de la major part dels qui ‘viuen de la política’; Déu s’esforça sempre perquè als més petits no els manquin els Reis.

Antonio Mora Vergés