 Que ningú s’esveri !, parlem d’una desviació de la conducta que consisteix en atresorar diners i riqueses, no per poder satisfer qualsevol caprici, sinó d’una manera obsessiva.
Avui el món pateix el que s’ha donat en anomenar la crisi hipotecaria dels Estats Units; certament l’origen d’aquesta situació és clarament el mamonisme d’una gran part dels alts directius que posen sempre, any rera any, el llistat més amunt. El 5% ?, doncs aquest proper exercici el 10%, el 20%, el ........!
El sistema bancari aconsegueix de fa anys superar-se quan a la consecució d’uns guanys d’escàndol, però certament no en tenen prou, i per tal d’assumir noves fites, calia deixar en suspens algunes normes bàsiques: Fer préstec dels diners als qui tenen capacitat de retorn, i no fer-ho als qui presenten una situació de risc; signar únicament aquelles operacions que presenten – si més no formalment – les necessàries garanties; acceptar que en temps de crisis, tothom – fins els bancs – han de reduir els seus marges.
Ara sembla que únicament els directius americans, son culpables d’aquesta mala pràctica; ben al contrari també aquí, hi ha una cartera de “dubtosos” de proporcions descomunals. Perquè sinó, les ofertes d’interessos que dupliquen quasi l’euribor ?. Doncs està clar !, perquè ningú vol assumir que també ells tenen aquest problema dels impagats, que podrien portar a algunes entitats “grans” a presentar la suspensió de pagaments.
Les males pràctiques es generalitzen arreu; l’Administració d’Hisenda, va autoritzar la participació percentual dels inspectors en les quantitats denunciades i/o descobertes com a frau; la proposta a portar al col·lapse dels anomenats Tribunals Econòmics Administratius que triguen més de quatre anys en resoldre, i a donar per fet – que contra tota lògica – tots els empleats públics són uns corruptes. Sembla que també la Comunitat Econòmica Europea intervindrà en aquest tema, que si més no retrata clarament als nostres polítics, als que amb tota justícia escridassa la gent senzilla, com: mamones, mamones !
Avui més que mai, cal fugir d’aquesta perversa conducta, i tornar a la pràctica d’algunes de les virtuts més oblidades, l’estalvi, la moderació, .... Hi ha una preciosa frase d’Ortega i Gasset sobre Sant Francesc d’Assis, que no puc estar-me de citar :
Sant Francesc necessitava poc, i el poc que necessitava........ ho necessitava poc.
Que també nosaltres com el Sant d’Assis, trobem en la contenció una forma de goig.
Que el mamonisme no aconsegueixi fer-nos caure mai en la seva xarxa.
© Antonio Mora Vergés
|
| |
Puntuació promig: 0
vots: 0
|
|
Portada 
