Aportacions: L'origen de la rosa de Sant Jordi
Enviat el Dimecres, 24 d'abril a les 09:30:58 per Redaccio |
|
L'encantat i desencantat del Mag Cel·lí, agafat en pilotes per la germanastra rareta del Rei Artur, es quedarà penjat dins d'un castell, sota el servei de la encisadora Morgana.
COM DESENCANTAR-SE DELS ENCANTS PER MIGS DE ENCANTERIS VANS
Tot això és cert. Ho és perquè està escrit. Abans que Tristany i Isolda beguessin el beuratge contaminat amb herbes al·lucinògenes,el Mag Cel·lí ja ho havia provat. I es quedarà penjat en lo alt d'un núvol, molt alt, més alt que el Cargol del basket. Com una torre castellera de cinquanta mil Cargols de baskets catalans – americans.
Ho difícil seria fer-ho baixat. Ja no perquè estigues penjat molt alt,sinó perquè estava enamorat. ”L’amor dolç beuratge que tan fas de mal”, ”quan podré trobar el remei?”. Jo que sóc Mag i no ho sé. Que faran els demés?
Els demés es fotien vius igual que el Mag Cel·lí. De fet no estava posseït per cap encanteri, per això no es podia desencantar. Ell sabia tots els trucs i trampes del Vademècum dels mags, amb una fórmula no se'l podia agafar.
La única manera era amb la força de la seva testosterona, i d’això la Morgana sabia molt. Era molt jove comparada amb el Mag Cel·lí. La seva bellesa ingènua i dolça, (quan li convenia), atreia al mag, sense que pogués oposar resistència. Morgana anava sovint a fer-li consultes, perquè li dones fórmules i li revelés secrets.
Ell enorgullit li ensenyava tot el que li venia al cap. Morgana a canvi, li ensenyava, cada dia mes parts del seu cos. Fins que un dia li va ensenyar, el mapa complert del seu cos. Amb colines, muntanyes, valls, coves, forats, i de tot. El mapa de aquell cos estava molt ben mesurat, segur que ho havia fet Hiparco. Així de penjat es quedarà el pobret Mag Cel·lí, de la impressió encara no s’ha recuperat. Una joveneta bruixa a la seva edat, no era gaire recomanable. I menys si encara no havia inventat el VIC AGRE.
Les intencions de Morgana eren les de aconseguir els poders terrenals, els màgics ja feia temps que els tenia. Volia separar a Mag Cel·lí del Rei Artur, per deixar el camí lliure a les seves ànsies de poder. Sense el Mag al costat,seria fàcil encisar al Rei. Ho faria enfrontant-lo amb els seus cavallers, amb la seva dona i finalment en guerres internes i civils.
La ombra de la maldat planava sobre Camelot, fins que Sant Jordi es va assabentar. En un galop que el duia de núvol en núvol arribarà aviat a la torre que tenia el seu niu d’amor Morgana. I al Mag Cel·lí tancat dins. Sant Jordi, no podia obrir la porta. Estava tancada per un secret d’amor que ell no coneixia. Una senyora, dels voltants, es va apropar. Sant Jordi li digué el problema. El Mag Cel·lí estava tancat en un parany d’amor fals del que no podia sortir.
La dona li va dir a traves de la porta: “Sr. Mag Cel·lí , sap vostè cap conte o poema d’amor?”. El Merlí, la va contestar que si, que sabia un de quan era petit.
La dona el va dir, que mel pot contar?
El Mag Cel·lí començarà a recitar :
Plovia a la lluna, i regava els camps de flors Plovia a la terra, i omplia als homes i a les dones, de joia i amor Plovia al meu cor, perquè t’enyoro tant que no se viure sense el teu olor.
La dona es va emocionar molt, va agafar una rosa coberta de punxes, que Morgana plantarà per fer mal a qui li agrades l’amor, i sense pensar en les ferides, la agafarà per donar-li al Mag Cel·lí. Al oferir-li li va dir: “és molt bonic el que me has dit, jo no tinc paraules boniques, a canvi et faig present d’aquesta flor, com a símbol de la passió de l’amor”.
Aleshores la porta es va obrir.
Al agafar la rosa, es va desfer el encanteri. El nivell de testosterones del Mag Cel·lí tornava al seu nivell normal, o sigui baix. Encara com despertat de un somni, li va preguntar a Sant Jordi. Que m'ha passat?, com és que m'he desencantat?...
Sant Jordi, el va contestar. Mag Cel·lí, del amor mai et lliuraràs, un amor tan sols es cura amb altre amor. Ja no estimes a Morgana, ara estimes a la dona de la flor.
Per cert com es diu, amable senyora, va demanar Mag Cel·lí amb amabilitat.
Em dic, Mercè. Sóc la Patrona de Barcelona.
Marcel·lí Miret – EL QUIXOT CATALÀ – marcelinosi@yahoo.es http://webs.xadica.cat/quixotcatala/
|
| |
Puntuació promig: 5 vots: 1
|
|