moianès.net, el portal del Moianès i rodalies

Havien de passar segles i segles perquè aquest fos el nom amb que avui és coneix aquest magnífic arbre que forma part del catàleg – curt, escadusser i força centralista, des del meu punt de vista – d’arbres i arbredes d’interès nacional, que des de la Generalitat de Barcelona, publiquen i mantenen.

Actualment l’arbre està encerclat per una paret de pedra – a manera de protecció – , i el podreu veure si agafeu una pista forestal que de Castellcir, us portarà fins a Santa Coloma Sasserra; la pista fins al trencall de la urbanització La Penyora està força bé, i des d’aquell punt i fins l’esplanada de l’església, és del tot recomanable anar amb la primera velocitat; no és pensable en un termini curt, que es faci l’arranjament d’aquest accés, tota vegada que ens trobem dins del Forat Negre, i altrament avui a Barcelona, bufen aires clarament anti-catalans; entenguis l’expressió de forma correcta, “aires” fa referència a la música, perquè pel que fa a la lletra, dona tota la impressió que ben al contrari, ara si que recuperarem Catalunya, oi?

Els roures, des de la més remota antigor, tenen associades qualitats espirituals, alguns en poden dir màgiques; qui no recorda als druides cèltics que recollien vesc dels roures?, qui no ha llegit i/o sentit històries de trobades al redós d’un d’aquest amables gegants? Del roure del Giol se’n expliquen històries meravelloses, i ha en concret un relat de l’Antoni Ibáñez Olivares, Sabadell 1955, notable escriptor i recollidor d’antigues narracions i llegendes, en el que situa a la seva ombra al mateix Sant Antoni de Pàdua, en ocasió del viatge que des d’Itàlia el porta fins a Portugal, per acreditar davant la justícia, la innocència del seu pare, incriminat en un delicte d’assassinat.

Castellcir reuneix hores d’ara un gran nombre d’atractius per a les persones que estimem la natura; davant mateix del roure hi ha una taula en la que de forma gràfica s’indiquen els llocs d’interès i la seva ubicació en el espai, des del Castell de Castellcir, anomenat també el Castell de la Popa, i en algun text l’Arca de Noè, seguint per la Sauva Negra, una fageda extraordinària en la que només trobes a faltar, les indicacions mínimes per passejar amb tranquil·litat, el mateix paratge del Giol, un pla meravellós limitat per la riera, el camí de Collsuspina, i la fàbrica encara avui impressionat de l’església de Santa Coloma Sasserra i la masia en plena activitat del Giol; Fontscalents, una bauma a la riera del mateix nom, on la pietat ha situat una imatge de la Mare de Déu; Esplugues, una casa avui museu, feta també a l’empara d’una bauma, i coneguda com masia troglodítica, que durant segles i segles, havia estat referència per a tots els qui passaven per aquestes terres; aquí i allà hi trobareu encara nombrosos pous o poues de glaç que palesament parlen de la cruesa de la vida fins a dates molts recents en aquesta comarca natural del Moianes, més enllà , Marfà ..... no cal insistir gaire en que Castellcir és mereix més d’una visita, oi?