Afluent
per l’esquerra del Llobregat. És format a Monistrol de Calders per la unió de
les rieres de Sant Joan, que rep al seu entorn les aigües de la riera de l’Om,
que recull el desguàs de la serra de Granera, i la riera dita en el seu darrer
tram de Marfà, que neix a Collsuspina, i que en puritat tècnica, cal considerar
com en l’inici real del riu, que només formalment, comença en aquell punt, en
que es barregen [ aiguabarreig s’anomena justament ] les aigües de les diferents procedències.
Ja a la fondalada de Monistrol per sota dels 460 metres d’altitud, el
curs de l’aigua corre encaixat en els materials calcaris, tot formant nombrosos
meandres, fins arribar als 284 metres de Navarcles, on lliurarà al Llobregat el
seu cabal bàsicament procedent de les terres altes del Moianès. El recorregut
de 21,5 quilometres alhora que li dona amb tota justícia el títol de riu
efímer, permet resseguir-lo i gaudir encara de la contemplació de llocs,
masies, molins, salts d’aigua i alguna ermita, que de ben segur amb el canvi
climàtic tenen els dies comptats.
La vida agrícola ha estat substituïda per les
residències, primeres i segones, principalment de persones que treballen a
Manresa, però amb la ferotge especulació del sòl a les comarques del Barcelonès
i dels dos Vallès, les comarques interiors, com el Bages, i la comarca del
Moianes han passat a ser l’objecte de la cobdícia immobiliària. Darrera
d’aquesta obsessió es poden explicar els terribles incendis de l’alt Vallès i
les Valls del Montcau. La frase a sang i foc, no és d’aplicació únicament en
les guerres convencionals o no, com al Líban, Afganistan, Iraq, Etiòpia i tants
i tants altres llocs del món, sinó que clarament s’ha de veure darrera de les
accions i/o omissions, que faciliten i/o permeten l’enriquiment d’una minoria d’autèntics taurons de
secà!!
Dissortadament l’acceleració brutal del
consum de recursos en aquest espai tant reduït, provocarà a molt curt termini
el seu esgotament; aquest estiu el problemes d’aigua en aquestes comarques
interiors, han assolit nivells desconeguts fins ara, ens comentava un ramader
que li cal comprar l’aigua per donar de beure al bestiar!
L’encant d’aquestes indrets rau justament en
la seva conservació, i si com ens temem son objecte de l’especulació
immobiliària, no serà únicament el Calders el que tindrà tot el dret, al títol
d’efímer; la denominació la podrem aplicar a tota la contrada, que fent ús
d’una de les “maragallades” més
notables, es desinflarà com un souffle català!
Feu-vos amb un bon plànol de la zona, i
aprofiteu aquestes adverses circumstàncies per remuntar el curs del Calders des
de Navarcles, fins a Monistrol. És una experiència inoblidable, i em temo molt
amics meus, que irrepetible!
©
Antonio Mora Vergés
Portada 
