Vallès Occidental: L'ermita salvada de les aigües del pantà de Sau
Enviat el Dimecres, 23 de maig a les 07:49:25 per Redaccio |
|
 Anàvem recollint imatges
i dades de les esglésies, ermites, capelles i oratoris que el romànic va deixar
en abundància per terres del Vallès; Sant Vicenç de Can Déu és romànic, en
paraules d'Antoni Pladevall un
edifici de bona època romànic, però la seva arribada a les
terres planes del Vallès Occidental es remunta a l'any 1974; fem amics lectors
una mica d'història:
Fou aixecada en terres d'Osona, a l'actual terme de Santa Maria de Corcó sota
l'advocació de Sant Vicenç de Sarriera, posteriorment coneguda també com Sant
Vicenç de Verder o de Verders, i/o de Les Gorgues, i actualment en terres del
Vallès Occidental, dins el terme de Sabadell com Sant Vicenç de Can Deu, en
quina pineda sembla haver trobat l'aixopluc definitiu.
En relació al lloc trobem la següent informació: apèndix del municipi de Santa
Maria de Corcó (Osona), situat com una llenca a l'esquerra del Ter, davant el
monestir de Sant Pere de Casserres, on radicava l'antiga parròquia de Sant Vicenç
Sarriera, coneguda des del 1100. Pertanyia a la jurisdicció del monestir de
Casserres. Al s XIII arribà a tenir uns deu masos a banda i banda del Ter. Fou
desmembrada vers el 1572 i l'església es convertí en masia. Una bona part del
territori i l'església restaren inundats pel pantà de Sau posat en marxa l'any
1962, fou desmuntada l'església de Sant Vicenç, aprofitant una secada entre les
darreries de 1973 i els primers mesos de 1974, i sota la direcció de
l'arquitecte de Conservació de Monuments de la Diputació Provincial, Camil
Pallàs, va ser reconstruïda en terrenys del bosc de Can Deu a Sabadell.
 Les imatges de
l'església en la primitiva ubicació, ens ensenyen que estava composta per una
petita nau, amb volta de canó, d'uns nou metres de llargada, acabada amb un
absis decorat per un ritme de dues arcuacions cegues entre lesenes; ens mostren
alhora que estava adossada a una edificació.
És impossible fixar la data exacta en que va desaparèixer Sant Vicenç com a
parròquia, abans de l'abandonament total possiblement si celebrava un culte
esporàdic a cura d'algun dels sacerdots residents al Monestir de Sant Pere de
Casserres
El Mas Verder que es va reconstruir a darreries del segle XVII, un cop
abandonada i sense culte l'església de Sant Vicenç, la va aprofitar com una
dependència més del Mas. Com Sant Pere de Marfà, potser també Sant Vicenç va
exercir en algun moment com "galliner celestial".
L'Arxiu Gavín, ubicat actualment al Monestir de les Avellanes a la Comarca de
la Noguera és, segons la UNESCO, el primer arxiu particular d’Europa; hi tenim
d'antic una molt bona relació personal, que aprofitàvem en aquesta ocasió per a
demanar imatges de Sant Vicenç de Sarriera en la seva ubicació original, i en
els dies previs al seu trasllat , quan el creixement de les aigües del pantà de
Sau complicava força la retirada de les darreres pedres. Com sempre la resposta
ha estat ràpida i generosa. Deixem aquí testimoni de la nostra gratitud vers
aquesta institució.
Tenia ocasió de parlar telefònicament amb Josep Maria Gavín, i em confirmava
l’anècdota que va presenciar en la seva doble condició d’amic d’en Camil
Pallàs, i de President de l’Associació d’Amics del Romànic de Catalunya; donada
la crescuda de cabal del pantà, els treballs de transport dels carreus es feien
en barca, i una de les barques, possiblement per excés de carrega es va
enfonsar.
Gràcies al mecenatge de Caixa Sabadell, el Vallès ha guanyat un monument
romànic, vinculat per sempre a un paisatge i una ubicació històrica molt
precisa.
© Antonio Mora Vergés
|
| |
Puntuació promig: 0
vots: 0
|
|
Portada 
