moianès.net, el portal del Moianès i rodalies - Nicaragua: “Los hijos del maíz y la alfabetización”

Repoduïm un article que ens ha fet arribar el moianès Dídac Rimoldi des de Nicaragua.

“El “Yo, sí puedo” és un innovador programa que està impulsant la Associación de Educación Popular Carlos Fonseca Amador (A.E.P.C.F.A), a Nicaragua. Te l’ambiciós objectiu, de declarar, en un període de temps relativament curt, Nicaragua, territori lliure d’analfabetisme. La col•laboració dels governs de Cuba i Venezuela ha estat essencial, amb la aportació del mètode, 5000 TV i 5000 VHS.

S’ha de dir que és realment emocionant veure i viure com els participants, analfabets, segueixen les Telesèries, lluitant amb el llapis i paper, per realitzar els exercicis que la professora “Angela (a la TV)”, els proposa.

Les classes son 65 telesèries de 30 minuts cada una, on es treballa lectoescriptura en grups de 10-15 persones, amb un sistema molt diferent a l’utilitzat tradicionalment, que tots coneixem per la famosa frases de “mi mama me mima”. Aquest mètode enllaça números i lletres, i s’adapta als coneixements de la gent obrera i camperola de Llatinoamèrica. Les sessions es desenvolupen a casa de particulars, i les dirigeixen i les supervisen persones que també són voluntàries. Gent que posa el seu coneixement, el seu temps i la seva casa, per a aquesta lluita social.

L’optimisme envers el projecte és tan gran com la eficiència demostrada de la metodologia que s’utilitza. Però, alhora, les dificultats que es presenten son moltes i també: greus problemes organitzatius, d’infraestructura, poca voluntat d’alguns, i la falta de recursos econòmics, entre d’altres.

A Nicaragua sempre hi ha una estona per parlar, fer broma, riure i descansar sota l’ombra d’algun arbre, algun porxo, o en el trajecte de l’autobús. Això si, sempre al ritme de la música que de totes les cases surt, com si d’altaveus gegants es tractés. Es molt normal parlar obertament de la Revolució Sandinista contra la dictadura Somosista, i dels actuals problemes que pateix el país, que semblen recaure en la classe política dominant (els dos grans partits), la corrupció, i la pressió dels E.U.A i la U.E sobre Llatinoamèrica.

Aquí tothom té una història dura i recent, quan no és la guerra d’alliberació Sandinísta, és l’efecte devastador de l’huracà Mitch, o que ha estat víctima d’un fort moviment sísmic o de l’erupció d’un volcà. Així que sempre és interessant escoltar una història més i com se’n van sortint de totes.

És molta l’ajuda i cooperació internacional que arriba – i que en algunes ocasions s’ha convertit en un del problemes latents en el territori-. Son moltes les accions a títol individual sense estudis ni planificació-coordinació prèvia, que han provocat que les ajudes, necessàries moltes vegades, d’altres no tant, hagin creat dependència, contradiccions i disputes.

Aquesta és una terra amb grans atractius, un lloc poc explotat pel turisme i encantador: paisatges, fauna, tranquil•litat, etc. El seu potencial: terres fèrtils, llocs paradisíacs, sol, Mar del Carib, Oceà Pacífic, i grans reserves d’aigua dolça, amb un llac gairebé tan gran com Catalunya… no son suficients per garantir un nivell de vida òptim per a tota la seva gent (5.000.000h, en una extensió de tres vegades Catalunya), sinó que encara els fa mes vulnerables als interessos de les grans potències mundials i les seves empreses.

Aquest país necessita bons professionals, bons polítics i inversions. Només s’aconsegueix un autèntic i bon desenvolupament, apostant per la educació, i la A.E.P.C.F.A ha posat el primer grà de sorra per suprimir definitivament l’analfabetisme a Nicaragua.”