L’indret fou conegut en algun moment com
Maçana de Rajadell; les aigües recollides en aquesta vessant aflueixen al
Llobregat, quan la major del terme de Rubió ho fa a l’Anoia. Per cert en tot el
recorregut de l’Anoia no hi ha cap pont romànic i/o gòtic?
L’església de sant Martí de Maçana centrà un petit nucli autònom fusionat el
1840 a Rubió. Ubicada al nord-est de Perafita, es troba dalt d’un turó de 703 m
alt envoltat per torrents que formen la capçalera de la riera de Maçana,
afluent de la riera de Rajadell .
És esmentada com a parròquia l’any 1154, dins l’antic terme del castell de
Maçana. La seva arquitectura és de planta de creu llatina i coberta amb volta
apuntada. Externament es coberta amb teulada a dues aigües i presenta un
campanar de secció quadrangular adossat a l’església, refet a començaments del
segle XX , a resultes de l’acció d’un llamp.
Al segle
XIV estava dedicada a sant Iscle. Entre 1975 i 1981 l’església es va restaurar.
Tingué per sufragània l'església romànica de Santa Maria del Grauet, del
municipi d'Aguilar de Segarra (Bages).
Adossada a la construcció hi ha la rectoria que data
de 1736, i el petit cementiri on trobaven – i troben encara avui - el definitiu
aixopluc, els finats dins la demarcació de l'antic castell de Maçana.
Creuàvem sota un soroll eixordador el parc
eòlic Serra de Rubió; consta de tres fileres d’aerogeneradors, que els
corresponen 18, 13 i 2 molins. Dels 33 aerogeneradors que té el parc, n’hi ha
23 al terme municipal de Rubió, mentre que els 10 restants es troben al terme
de Castellfollit del Boix.
Els aerogeneradors estan situats a una altura
compresa entre els 720 i els 835 metres. Les dues fileres més properes al poble
de Rubió tenen una orientació nord / sud, mentre que l’altra s’orienta en
direcció sud-oest / nord-est.
La implantació de màquines de gran potència
ha permès assolir la potència prevista amb una superfície ocupada més petita i
això ha fet que l’impacte visual i paisatgístic que provoquen els aerogeneradors
instal·lats també es redueixi.
Tinc les meves reserves quan a la utilitat –
real – d’aquesta mena d’instal·lacions; val a dir però, que tenen més relació
amb la naturalesa corrupta de la maquina política i administrativa d’Espanya,
que amb qüestions d’ordre ecològic.
Sobre el topònim Rubió existeixen – com per arreu- diverses opinions respecte
la seva etimologia. La primera, majoritària, diu que Rubió és un topònim que
deriva etimològicament de rubeus (rogenc), probablement fent al·lusió al color
rogenc de la terra i les roques de la muntanya on es construí el Castell de
Rubió. La segona opinió hi és la de què el terme Rubió deriva del antropònim
llatí rufus que significa ros (rubio en castellà), a través del nom Rubione.
Aquesta tesis enllaçaria amb la fundació en època romana fent-ho derivar del
nom del posseïdor d'una finca o fundus a la zona. En ambdós hipòtesis la
presència àrab a la zona - que respectava SEMPRE el nom originari del lloc [
tot i traduir-lo a la seva llengua, LARIDA,SARAGOSSA......]- sens presenta com
un escull. Tenim encara qui en defensa un origen preromà.
Deixàvem Sant Martí de Maçana en la sorollosa
solitud del parc eòlic de Rubió; en mossegava el llavi inferior mentre pensava
en l’actitud generosa d’aquest Sant, - que es partiria la capa amb un pobre,
que ens regala cada any el seu estiuet - i en la nostra resposta miserable. No
ens mereixem res de millor que els polítics que tenim!
© Antonio Mora Vergés
Portada 
