El Bages per on discorren el Cardener i el
Llobregat i un gran nombre de rieres, acumula un tresor històric patrimonial,
poc o gens valorat, i dissortadament força desconegut; els ponts.
Ens
arribaven en aquesta ocasió únicament el Tomàs irigaray Lopez i l’Antonio Mora
Vergés fins Avinyó; municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera
Gavarresa, a la zona de contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la
riera de Relat. Extensió: 63 km2; Població: 2122 habitants.
L’objectiu
que perseguim en aquest mati boirós i rúfol es el pont gòtic sobre la riera de
Relat.
Avinyó és un municipi situat al nord del Bages, a la
vall de la Gavarresa, a prop ja de les terres del Lluçanès. El terme és gran i
hi ha abundància d'alzinars i pinedes. Els conreus són de secà, principalment
cereals. En la ramaderia destaca el sector porcí. És notable la importància de
la vinya, anys enrere encara molt més estesa, però que s'ha anat transformant
profundament amb la introducció de ceps de qualitat i mètodes de conreu
avançats. La denominació d'origen Pla de Bages potenciarà encara més aquesta
activitat.
El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del
segle XIX, és format per tres antigues entitats d'història i característiques
geogràfiques diferenciades: el nucli central, que ha donat el nom del municipi,
inclou l'antic terme del castell d'Avinyó i és un sector relativament homogeni,
centrat per la població; la part N del terme és composta per l'antiga quadra i
jurisdicció de Relat, formada per la vall d'aquest riu i els seus vessants, que
és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès; finalment, la
part S, des de la unió de la riera d'Oló amb la Gavarresa, i el sector SE, que s'allarga
fins a l'Hostal de la Grossa, al límit amb Moià, ja dalt de l'altiplà del Moianès,
és formada per la parròquia de Santa Maria d'Horta, integrada en la vall
històrica d'Artés, de la qual es va separar definitivament al principi del
segle XIX.
Com a nosaltres,
si voleu visitar el Pont Gòtic, us caldrà demanar informació, i tenir la
fortuna de trobar una persona coneixedora d’aquesta població, tota vegada que
l’accés no està senyalitzat, i els voltants d’aquest magnífica infraestructura
medieval no es troben en les millors condicions per a fer turisme.
Ens
expliquen que fins al segle passat, en un extrem del pont hi havia una capella
dedicada a sant Antoni i, en l’altre, un comunidor. D’un i altre edifici deixem
constància que a dia d’avui, no hi trobareu cap resta. Atesa l’advocació
d’aquella capella, pensem que potser el pont era conegut aleshores com Pont de
Sant Antoni. Per aquest pont, hi passen el camí ral i el camí ramader que a
través del Lluçanès van cap els Pirineus i a França.
Fou
aixecat al segle XIV, hi ha constància que fou molt malmès pel terratrèmol del 1427,
i novament pel de 1783; el 1815 i
reconstruït, se’l coneix també com el Pont Vell.
Les
imatges obtingudes en circumstàncies climatològiques adverses, afegeixen una
patina d’interès i misteri sobre el Pont Gòtic de Sant Antoni, que us
esperonem a visitar.
© Antonio Mora Vergés
Portada 
