Dins del terme de la capital d’aquest
territori serè i/o en el seus límits, trobem un bon nombre d’edificis
religiosos de diferents èpoques, entre els que volem ressaltar:
Sant
Jaume de la Coma, existent ja el 1063 i refeta el 1683, la capella ermitana de
Santa Magdalena, prop del Mas Serramitja, dalt una carenada, existent al segle
XIII i refeta al XVIII, La capella de Santa Eugènia de Gomar documentada des de
l'any 951, la capella de Sant Jacint del mas Bussanya, damunt la línia de
partió del terme amb el de Santa Maria d’Oló, Sant Esteve del Solà,...i prop de
l'actual cementiri la capella de la Mare de Déu del Remei obra del segle XVII.
Sant
Jaume de la Coma, existent ja el 1063 i refeta el 1683, el nom fa justícia al
lloc, si com recull l’enciclopèdia, una coma és; Prat alterós, generalment
situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.
La
capella ermitana de Santa Magdalena, prop del Mas Serramitja, dalt una
carenada, existent al segle XIII i refeta al XVIII.
Santa
Eugènia del Gomar, segles enrere, en concret als segles XI i XII, funcionà
també com a parròquia dins el terme de Moià, propera al Gomar, mas que es troba
a ponent i proper a la carretera de Manresa a Vic, gairebé a tocar del límit amb
Collsuspina. Fou agregada a la parròquia de Collsuspina el 1878. La capella de
Santa Eugènia és documentada des de l'any 951, igual que el propietari rural
Gomar, que va donar el nom al mas. Des del segle XIII fou una simple capella de
la parròquia de Santa Coloma Sasserra. De la capella de Santa Eugènia en resta
sencera la capçalera rectangular i murs de la nau que indiquen que era una
capella pre-romànica, aixecada al segle X.
Capella
de Sant Jacint prop del mas Bussanya dins del terme de Moià.
El Solà
de Sant Esteve: Antiga masia del terme de Santa Maria d'Oló de la parròquia de
Sant Joan d'Oló, a l'extrem meridional del terme. És coneguda des del 1270; la
capella de Sant Esteve fou construïda el 1682, dalt un turonet proper al mas.
No té culte.
Capella
de la Mare de Déu del Remei obra del segle XVII, al costat del cementiri.
Un
consell, aneu-los a veure tant aviat com us sigui possible.
Antonio Mora Vergés